El Campionat del Món d'enduro (oficialment: FIM Enduro World Championship i antigament World Enduro Championship, abreujat WEC), regulat per la FIM, és la màxima competició internacional d'enduro al costat dels Sis Dies Internacionals d'Enduro (ISDE). El campionat es divideix actualment en tres categories (E1, E2 i E3), cadascuna amb el seu campió anual. Des del 2016 es concedeix un títol addicional, anomenat EnduroGP, al millor absolut de la temporada considerant els resultats conjunts de totes tres categories. A banda, hi ha tres categories més que, tot i formar part del campionat, funcionen de forma independent (EJ per a pilots júnior, Youth per a pilots juvenils i Women per a dones) i una Copa addicional de suport, l'Open Cup, per a pilots amateurs.
Història El Campionat del Món d'Enduro es disputa des de 1990, com a continuació del Campionat d'Europa que havia organitzat la FIM des de 1968. L'any 1992, quan ja en feia tres de la desaparició de l'antic Campionat d'Europa, la FIM Europe (aleshores anomenada Union Européenne de Motocyclisme, UEM) en va tornar a instaurar un altre que s'ha vingut celebrant fins a l'actualitat, sota la mateixa denominació (Campionat d'Europa d'enduro).
Campionat d'Europa d'enduro (1968-1989)
El Campionat d'Europa d'Enduro fou instaurat per la FIM el 1968 amb la intenció d'unificar en una sola competició una sèrie de proves importants que fins aleshores se celebraven per lliure, com ara els Dreitagesfahrt von Isny (Tres Dies d'Isny) o la Valli Bergamasche, tret lògicament dels Sis Dies Internacionals (ISDT, actuals ISDE), que havien de continuar com a prova destacada de l'especialitat.
Després d'un primer assaig el 1967 com a Copa d'Europa, el maig de 1968 començava el I Campionat d'Europa amb el Rund um Zschopau com a prova inaugural. Des de la seva creació fins a la darrera edició el 1989, el campionat anà incorporant i eliminant diverses categories (o cilindrades), en una evolució constant que continuà un cop el campionat esdevingué mundial.
Evolució històrica de les categories del Campionat d'Europa d'Enduro
Categoria Períodes 1968 - 1976 1977 - 1978 1979 1980 1981 - 1982 1983 - 1986 1987 - 1989 1 50cc 50cc 50cc 50cc - - -2 75cc 75cc 75cc 75cc 80cc 80cc 2T 80cc 2T 3 100cc 100cc 100cc 100cc - - - 4 125cc 125cc 125cc 125cc 125cc 125cc 2T 125cc 2T 5 175cc 175cc 175cc 175cc 175cc - -6 250cc 250cc 250cc 250cc 250cc 250cc 2T 250cc 2T 7 350cc 350cc 350cc 350cc - - 350cc 4T8 +350cc 500cc 500cc 500cc 500cc 500cc 2T 500cc 2T 9 +500cc 750cc 750cc +500cc 4T +500cc 4T +500cc 4T 10 +750cc 1000cc - - -11 +1000cc - - -
Campionat del Món d'enduro (1990-Actualitat) miniatura|Antoine Méo, 5 vegades Campió del Món entre el 2010 i el 2015 A partir de 1990 l'històric Campionat d'Europa fou reanomenat Campionat del Món d'Enduro. Les primeres temporades es mantingueren les mateixes categories que hi havia fins al canvi de denominació, però amb els anys continuà l'evolució ja iniciada durant l'etapa "europea" del campionat.
El 2004 els drets del WEC foren adquirits per una agència de màrqueting que va reformar la competició totalment, reduint-ne les categories fins a deixar-les en les 3 vigents actualment (E1, E2 i E3). L'any següent, 2005, es va incorporar la categoria Júnior (EJ) per a pilots fins a 21 anys, ampliat fins als 23 més tard (aquesta categoria es va subdividir el 2018 en J1 i J2 en funció de la cilindrada de la moto). El 2009 es va instaurar la copa juvenil, anomenada Youth Cup, per a pilots menors de 18 anys i motocicletes de dos temps de fins a 125 cc (aquesta copa va esdevenir campionat del món a partir de la temporada del 2017). La temporada de 2010 es va introduir la categoria femenina (Dones) i la del 2019 es va estrenar la nova copa mundial per a pilots amateurs, l'Open Cup.
Evolució històrica de les categories del Campionat del Món d'Enduro
CategoriaPeríodes 1990 - 1993 1994 - 1997 1998 - 2003 2004 - 2016 2017 2018 - Actualitat1 80cc 2T - 250cc 4T E1 - E12 125cc 2T 125cc 2T 125cc 2T3 250cc 2T 250cc 2T 250cc 2T E2 E2 E24 350cc 4T 350cc 4T 400cc 4T5 500cc 2T - - E3 EnduroGP E36 +500cc 4T 500cc 4T 500cc 4T
Nota.- Entre el 1998 i el 2004 hi va haver un campionat absolut que decidia el campió d'entre totes les categories. Aquesta idea es va reprendre el 2016, aquest cop amb el nom d'EnduroGP. A banda, entre el 2004 i el 2006 hi hagué també un campionat per equips.
Fórmules dels motors Fins al 2003, les categories (o "classes") del mundial especificaven clarament quins motors admetien, tant pel que fa al tipus de motor com a la cilindrada, i cada classe es destinava a un únic tipus de motor. Així, hi havia per exemple la categoria 250cc 2T per a motors de dos temps de fins a 250 cc, o la 500cc 4T per a motors de quatre temps de fins a 500 cc. Les motocicletes, a més, duien totes les plaques porta-números iguals (grogues amb números negres), fos quina fos la seva categoria.
A partir del 2004 tot això va canviar. D'una banda, les classes van passar a permetre motors de dos i quatre temps indistintament alhora que rebien un nom ordinal (Enduro 1, 2 i 3) que no reflecteix les característiques dels motors i de l'altra, a cada classe se li va assignar un color específic per a les plaques porta-números.
Del 2004 al 2016 miniatura|Mika Ahola al mundial d'E1 el 2008 Inicialment, per tal d'equilibrar la diferència de potència entre els motors de dos i quatre temps es va aplicar la reducció a la meitat de la cilindrada per als primers respecte dels segons. Tanmateix, amb el desenvolupament tecnològic per part dels fabricants cada cop més orientat als quatre temps, aquest sistema va acabar penalitzant les motocicletes de dos temps, les quals només podien defensar-se a les grans cilindrades.
ClasseMotorCilindradaColor placaDeA Enduro 1 (E1) 2T 100 cc 125 cc Negre 4T 175 cc 250 cc Enduro 2 (E2) 2T 175 cc 250 cc Vermell 4T 275 cc 450 cc Enduro 3 (E3) 2T 290 cc 500 cc Groc 4T 475 cc 650 cc
2017 El 2017 el mundial es va reduir a dues úniques classes (E1 va desaparèixer i E3 es va rebatejar com a EnduroGP) i, per primera vegada en la història dels campionats d'enduro, es van incloure motocicletes de 2 i 4 temps de la mateixa cilindrada a la mateixa classe. Tanmateix, la mala acollida per part de pilots i equips d'aquesta nova fórmula va fer que l'experiment no es tornés a repetir.
Classe Motor Cilindrada Color placa Enduro 2 (E2) 2T Fins a 250 cc Vermell 4T EnduroGP 2T Més de 250 cc Blanc 4T
Del 2018 en endavant
El 2018, amb la tornada a les tres classes habituals, E1 va mantenir la paritat de cilindrada per als motors de 2 i 4 temps, mentre que E2 es va dedicar en exclusiva als 4 temps i E3 es va convertir a la pràctica quasi exclusivament en una classe per a motors de 2 temps, tot i que la normativa segueix preveient-hi l'ús de l'altre tipus de motor.
ClasseMotorCilindradaColor placaDeA Enduro 1 (E1) 2T Fins a 250 cc Negre 4T Enduro 2 (E2) 4T 255 cc 450 cc Vermell Enduro 3 (E3) 2T 256 cc Sense límit Groc 4T 456 cc Sense límit
Estructura del campionat Classes La temporada del 2022, el Campionat del món d'enduro tenia la següent estructura:
CampionatClasseMotorsCreadaLímit d'edatColor placa EnduroGP E1 Fins a 250 cc (2T i 4T) 2004 - Negre (números blancs) E2 255 - 450 cc 4T Vermell (números blancs) E3 Més de 255 cc 2TMés de 455 cc 4T Groc (números negres) Júnior J1 Fins a 250 cc (2T i 4T) 2005 Menys de 23 anysVerd clar (números negres) J2 Més de 255 cc (2T i 4T) Verd fosc (números blancs) Juvenil Youth 100 - 125 cc 2T 2009 Menys de 21 anys Blau (números blancs) Femení Women Que acompleixi E1, E2 o E3 2010 - Violeta (números blancs) Copa Open 2T Sense límits (2T) 2019 - Carbassa (números negres) 4T Sense límits (4T) Sènior Sense límits (2T i 4T) 40 anys o més Notes
Curses El campionat consta actualment d'entre 6 i 8 proves (o Grans Premis) de dos dies de durada. Tots els Grans Premis consten d'una prova d'enduro, una prova de motocròs i una prova extrema. El Campionat del 2007 incloïa sis proves a Europa, una als EUA i una al Canadà. A la temporada del 2008, totes les rondes es varen celebrar a Europa.
Puntuació Tradicionalment, al WEC rebien punts els 15 millors classificats de cada categoria, atorgant-se'n 20 al guanyador, 17 al segon i 15 al tercer. Des de la temporada 2004, els punts s'atorguen als 20 primers classificats, guanyant-ne 25 el primer de cada categoria i quedant repartits així:
Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Punts 25 22 20 18 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
Guanyadors del Campionat d'Europa d'enduro
Guanyadors del Campionat del Món d'enduro Primera etapa (1990-2003)
Any 80 cc 2T 125 cc 2T 250 cc 2T 350 cc 4T 500 cc 2T +500 cc 4T 1990 Thomas Bieberbach(Simson) Paul Edmondson(KTM) Kari Tiainen(Suzuki) Otakar Kotrba(Husqvarna) Peter Hansson(KTM) Jimmie Eriksson(Husaberg) 1991 Pierfranco Muraglia(Kawasaki) Jeff Nilsson(KTM) Kari Tiainen(Husqvarna) Kent Karlsson(Husaberg) Sven-Erik Jönsson(Husqvarna) Jaroslav Katriňák(Husaberg) 1992 Gianmarco Rossi(HRD) Jeff Nilsson(KTM) Giorgio Grasso(Kawasaki) Mario Rinaldi(KTM) Tullio Pellegrinelli(Honda) Kari Tiainen(Husqvarna) 1993 Gianmarco Rossi() Paul Edmondson(Husqvarna) Giorgio Grasso(Kawasaki) Sven-Erik Jönsson(Husqvarna) Giovanni Sala(KTM) Fabio Farioli(KTM) - Cancel·lat - 125 cc 2T 250 cc 2T 350 cc 4T - Cancel·lat - 500 cc 4T 1994 Paul Edmondson(Gas Gas) Giovanni Sala(KTM) Mario Rinaldi(KTM) Kari Tiainen(Husqvarna) 1995 Petteri Silván(Husqvarna) Giovanni Sala(KTM) Anders Eriksson(Husaberg) Kari Tiainen(Husqvarna) 1996 Fausto Scovolo(Honda) Paul Edmondson(Gas Gas) Anders Eriksson(Husqvarna) Peter Jansson(Husaberg) 1997 Shane Watts(KTM) Stéphane Peterhansel(Yamaha) Mario Rinaldi(KTM) Kari Tiainen(KTM) 250 cc 4T 125 cc 2T 250 cc 2T 400 cc 4T 500 cc 4T 1998 Gianmarco Rossi(Honda) Roman Michalík() Giovanni Sala(KTM) Björne Carlsson(Husaberg) Anders Eriksson(Husqvarna) 1999 Vesa Kytönen(Kawasaki) Juha Salminen(KTM) Petteri Silván(Gas Gas) Giovanni Sala(KTM) Anders Eriksson(Husqvarna) 2000 Matteo Rubin(KTM) Juha Salminen(KTM) Stefan Merriman(Husqvarna) Mario Rinaldi(KTM) Kari Tiainen(KTM) 2001 Stéphane Peterhansel(Yamaha) Petteri Silván(Husqvarna) Juha Salminen(KTM) Stefan Merriman(Husqvarna) Anders Eriksson(Husqvarna) 2002 Peter Bergvall(Yamaha) Petteri Silván(Husqvarna) Samuli Aro(Husqvarna) Juha Salminen(KTM) Anders Eriksson(Husqvarna) 2003 Peter Bergvall(Yamaha) Petri Pohjamo(Gas Gas) Stefan Merriman(Honda) Anders Eriksson(Husqvarna) Juha Salminen(KTM)
Campionats discontinuats
Campionat Absolut Any Campió Categoria Motocicleta 1998 Giovanni Sala 250 cc 2T KTM EXC 250 1999 Petteri Silván 250 cc 2T Gas Gas EC 250 2000 Juha Salminen 125 cc 2T KTM EXC 125 2001 Juha Salminen 250 cc 2T KTM EXC 250 2002 Juha Salminen 400 cc 4T KTM EXC-F 400 2003 Juha Salminen 500 cc 4T KTM EXC-F 500 2004 Juha Salminen E2 KTM EXC-F 450
Campionat per Equips Any Equip campió 2004 KTM Racing 2005 KTM Team Farioli 2006 KTM Factory Team Farioli 2
Segona etapa (2004-Actualitat)