El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià. Queden 347 dies per finalitzar l'any i 348 en els anys de traspàs.
Esdeveniments Països Catalans 1939 - Ponts (la Noguera): les tropes franquistes ocupen la vila (guerra d'Espanya). 1941 - Barcelona: S'inaugura el Museu Marítim de Barcelona a la vella seu de les Drassanes Reials. 2004 - Dakar (el Cap Verd, el Senegal): Nani Roma s'hi proclama campió del Ral·li París-Dakar en la categoria de motos i esdevé el primer català que el guanya. Resta del món 1701 - Puja al tron Frederic I de Prússia. 1778 - James Cook arriba a Hawaii. 1919 - Weimar (Alemanya): Inici de l'Assemblea Nacional Alemanya. 1943 - Segona Guerra Mundial: Alemanya llança un atac aeri contra Londres. 1945 - Cracòvia, Polònia: les tropes soviètiques ocupen la ciutat. 1976 - Beirut, Líban: una milícia cristiana libanesa mata aproximadament 1.500 persones a Karantina. 1986 - Accident aeri en les selves del Petén en Guatemala, prop de les ruïnes maies de Tikal. Moren les 110 persones que viatjaven a bord. 2002 - Es declara la fi de la guerra civil en Sierra Leone. 2003 - S'inaugura el Túnel de Somport carreter a Canfranc (Osca). 2004 - Bilbao (Biscaia, el País Basc): la quarta assemblea general del PNB elegeix Josu Jon Imaz president del partit (enfront de Joseba Egibar) en substitució de Xabier Arzalluz. 2004 - Bagdad (l'Iraq): un atemptat suïcida hi fa 25 morts i uns 130 ferits. 2005 - Tolosa de Llenguadoc (el Llenguadoc, Occitània): diversos líders europeus assisteixen a la presentació de l'Airbus 380, en aquest moment l'avió comercial més gran del món. 2008 - La Viquipèdia en català assoleix la xifra simbòlica dels 100.000 articles. 2010 - Terratrèmol amb intensitat 5,5 en l'escala de Richter en la província de San Juan, Argentina.
Naixements Països Catalans 1874 - Sabadell, Vallès Occidental: Joan Montllor i Pujal, excursionista i escriptor sabadellenc. 1891 - Sabadell Vallès Occidental: Fidela Renom i Soler, defensora de la dona treballadora i política catalana, la primera dona elegida regidora de l'Ajuntament de Sabadell. 1898 - Illa, Rosselló: Simona Gay, poeta i pintora rossellonesa (m. 1969). Barcelona: Carles Buïgas i Sans, arquitecte, enginyer i luminotècnic català conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional (Barcelona) i del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, així com la Font Màgica de Montjuïc (m. 1979). 1912 - Almacelles: Maria Tersa i Miralles, locutora de ràdio catalana (m. 2015). 1918 - Calonge, Baix Empordà: Ricard Viladesau i Caner, músic català (m. 2005). 1940 - Organyà, Alt Urgell: Francesc Betriu i Cabeceran, director de cinema i guionista català. 1952 - Cornellà de Llobregat: Daniel Solsona Puig, futbolista català. 1953 - Aiguafreda, Osona: Conxita Puig i Barata, esquiadora catalana, especialitzada en esquí alpí. 1961 - Berga, Berguedà: Jordi Cussà i Balaguer, escriptor, traductor i actor català. 1971 - Santpedor, Bages: Pep Guardiola, futbolista i entrenador de futbol català. 1981 - Xest: Talía Roselló Saus, política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats en la X Legislatura. 1989 - Cornellà de Llobregat: Rubén Miño Peralta, porter de futbol català. 1998 - Vilanova i la Geltrú: Aitana Bonmatí i Conca, jugadora del FC Barcelona (femení).
Resta del món 1689 - La Brèda, França: Montesquieu, filòsof francès (m. 1755). 1816 - Alt Ruppin: Ferdinand Möhring, compositor, director d'orquestra i organista alemany. 1841 - Ambert, Puy-de-Dôme, Alvèrnia, França: Emmanuel Chabrier, compositor francès (m. 1894). 1867 - Metapa, actualment Ciudad Darío, Matagalpa, Nicaragua: Rubén Darío, poeta, periodista i diplomàtic nicaragüenc (m. 1916). 1894 - Praga: Lucia Moholy, fotògrafa d'origen austrohongarès, que documentà l'arquitectura i els productes de la Bauhaus (m. 1989). 1904 - Bristol, Anglaterra: Archibald Alexander Leach, conegut com a Cary Grant, actor de cinema anglès (m. 1986). 1911 - Andahuaylas (Perú): José María Arguedas, escriptor i antropòleg peruà (m. 1969). 1911 - Nova York, EUA: David Daniel Kominski, conegut com a Danny Kaye, actor de cinema i cantant estatunidenc (m. 1987). 1921 - Fukui (Japó): Yoichiro Nambu, físic estatunidenc d'origen japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2008 (m. 2015). 1915 - Xixón, Astúries, Espanya: Santiago Carrillo, polític espanyol. 1930 - Abrantes: Maria de Lourdes Pintasilgo, enginyera química, primera dona a ser Primera Ministra de Portugal (m. 2004). 1937 - Derry, Irlanda del Nord: John Hume; polític nord-irlandès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1998. Santiago de Xile: Marta Harnecker, pensadora marxista xilena (m. 2019). 1947 - Tòquio (Japó): Takeshi Kitano, actor i director de cinema, comediant, escriptor i poeta. 1955 Lynnwood, Califòrnia: Kevin Costner, actor, productor i director estatunidenc. Madrid: Fernando Trueba, escriptor i director de cinema espanyol. 1956 - Montevideo: Elli Medeiros, cantant i actriu francouruguaiana. 1979 - St. Julian's, Malta: Roberta Metsola, diputada i presidenta del Parlament Europeu. 1980 - Partit de Vicente López, Buenos Aires, Argentina: Rodrigo Guirao Díaz, actor i model argentí. 1982 - Kabarnet, Kenya: Mary Keitany, corredora de fons kenyana, especialista en la prova de marató. Grass Valley: Joanna Newsom, compositora, multiinstrumentista i cantant nord-americana.
Necrològiques Països Catalans 1934 - Castelló de la Plana (la Plana Alta): Vicent Castell i Domènech, pintor, dibuixant i decorador valencià (n. 1871). 1941 - Barcelona: Júlia Peraire, model pictòrica i parella del pintor Ramon Casas (n. 1888). 1985 - Barcelona: Noel Clarasó i Serrat, escriptor català. 1995 - Benassal, Alt Maestrat: Sofia Salvador i Monferrer, escriptora i mestra (n. 1925). 2000 - Barcelona: Francesc Masclans i Girvès, mestre i botànic català (n. 1905). 2002 - Eivissa: Joan Marí Cardona, canonge arxiver i historiador, nascut a Sant Rafel de Forca (Eivissa) (n. 1925). 2004 - Barcelona: Josep Lluís Ortega i Monasterio, músic i militar català d'origen basc, revitalitzador de l'havanera a l'època moderna (n. 1918). 2021 - Barcelonaː Josep Maria Mestres Quadreny, compositor. Fou president de la Fundació Joan Brossa i patró emèrit de la Fundació Joan Miró (n.1929).
Resta del món 1783 - París: Jeanne-Françoise Quinault, actriu francesa i salonnière (n. 1699). 1890 - Regne de Sardenya-Piemont: Amadeu I d'Espanya, rei d'Espanya. 1918 - Viena, Àustria: Amalie Materna, soprano austríaca (n. 1844). 1936 - Londres: Rudyard Kipling, escriptor britànic (n. 1865). 1945 - Parísː Sonia Cotelle, física i química polonesa que investigà el poloni (n. 1896). 1960 - Los Angeles: Gladys Bentley, cantant i pianista estatunidenca, artista lesbiana de blues del Harlem Renaissance. 1995 - Múnic (Alemanya): Adolf Friedrich Johann Butenandt, químic alemany Premi Nobel de Química de 1939 (n. 1903). 1996 - París: Leonor Fini, pintora i artista surrealista argentina, il·lustradora i dissenyadora (n. 1908). 2000 - Viena: Margarete Schütte-Lihotzky, primera arquitecta austríaca, creadora de la «cuina de Frankfurt» (n. 1897). 2015 - Jamaicaː Verma Panton, arquitecta jamaicana, la primera dona arquitecta del Carib anglòfon (n. 1936). 2016 - Ouagadougou: Leila Alaoui, fotògrafa i videoartista franco-marroquina, assassinada en un atac terrorista (n. 1982). Dinamarca: Else Marie Pade, compositora pionera de música electrònica (n. 1924). La Paz, Bolívia: Armando Loaiza, diplomàtic i ministre d'exteriors (2005-2006) bolivià. 2017, Sud-àfrica: Peter Abrahams periodista i escriptor de novel·les sud-africà 2018, Nova York: Günter Blobel, oncòleg i biòleg estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1999 (n. 1936). Pavia: Carla Marangoni, gimnasta artística italiana que va competir durant la dècada de 1920 (n. 1915).
Festes i commemoracions Santoral: Sant Hipaci de Cilícia, bisbe; Sant Volusià de Tours, Santa Prisca de Roma, Santa Margarida d'Hongria; Beat Jaume Hilari Barbal, Beata Beatriu II d'Este, Beata Faci de Cremona; serventa de Déu Catalina Maura i Pou, religiosa agustina.
Referències
18