La gramàtica anglesa que es presenta en aquest article és el conjunt de regles que descriuen les propietats de l'idioma anglès. Així, queda restringida a la morfologia, i la sintaxi. La gramàtica de qualsevol idioma té dues aproximacions principals: descriptiva, normalment basada en l'anàlisi sistemàtica de grans corpus textuals tot descrivint-ne les estructures gramaticals; i la prescriptiva, que tracta de fer servir les regles identificades d'un llenguatge determinat com una eina per regir el comportament lingüístic dels parlants. La gramàtica prescriptiva presenta en anglès algunes controvèrsies sovint per causa de canvis soferts en l'ús al llarg del temps.
Hi ha un gran nombre de variacions històriques socials i regionals en l'anglès, que no obstant això no dificulten massa la comprensió mútua entre els seus parlants. D'entre aquestes varietats, podem destacar, per nombre de parlants, l'anglès britànic i l'anglès dels Estats Units que tenen diverses diferències en el vocabulari; tanmateix les diferències gramaticals no són tan evidents. Alguns exemples de diferències en vocabulari són gas / petrol, lift / elevator, rubbish / garbage, mail / post, movie / film ...(de cada parella, el primer mot és de l'anglès britànic i el segon de l'anglès dels Estats Units).
Aquest article mostra l'estàndard anglès actual que es troba en els mitjans de comunicació, educació, diversions, govern i la informació en general. L'anglès estàndard inclou tant els aspectes formals com els informals.
Classes de paraules i classes de frases Es descriuran set de les principals classe de paraules. Són: substantiu, (noun) verb (verb), adjectiu (adjective), adverbi (adverb), preposició (preposition), conjuncions, (Grammatical conjunction) i determinant (determiner). Els sis primers es refereixen tradicionalment com "parts of speech." Hi ha una classe secundària de paraules com les interjeccions (interjection), però que en anglès no entren dins l'estructura de la “clause” i “Sentence”.
Sintaxi de l'anglès L'ordre de la frase és SVO: (subjecte, verb, objecte) en la frase declarativa. Exemple : Tom does his homework. «Tom» (subjecte) «fa» (verb) «els seus deures» (objecte). En general l'element principal es troba al principi de la frase. Exemple : To run quickly. «córrer de pressa» (frase adverbial)
Hi ha excepcions com ara: blue house (adjectiu + nom) : «casa blava» Fred's cat : «el gat de Fred».
L'ordre de les paraules canvia igualment dins una frase interrogativa. Per exemple, Are you going to the beach? o Do you go to the beach? «Vas a la platja ?»
Noms En anglès, els noms s'apliquen generalment a les persones, als llocs, als objectes o a les idees abstractes i es tracten gramaticalment d'una manera diferent dels verbs.
L'anglès no diferència els gèneres masculí i femení, llevat de les persones dels pronoms personals : he, per al masculí i she per al femení) i els animals de sexe conegut. Els vaixells i els països solen ser de gènere femení. Tots els altres noms són neutres (pronom personal it).
Els noms anglesos no estan marcats pel cas. Tanmateix, concorden amb el nombre i poden ser definits o indefinits.Exemple : The house where I was born. "La casa on vaig néixer". House (=casa) és un nom definit, ja que la casa es refereix a una casa específica, aquella on jo vaig néixer. The houses : les cases (plural).
La pronúncia de l'article the és diferent segons si el nom que el segueix comença per vocal o no. Així doncs the orange («la taronja») /ði/ però the banana («la banana») /ðə/.
Pronunciarem /ði/ si el mot comença amb vocal i /ðə/ si el mot comença amb consonant. Hi ha algunes excepcions per qüestions d'eufonia : the /ðə/ ewe («l'ovella»), the /ðə/ uniform («l'uniforme»), the /ðə/ one («l'únic / l'única»).
Plural dels noms En la major part dels mots, el plural, com en català, es forma afegint-hi una 's'.Exemples : one ball, two balls (una pilota / dues pilotes); one dog / two dogs (un gos, dos gossos); one brother / two brothers (un germà / dos germans).
Els noms amb una partícula separable també fan el plural amb una -s. La s s'afegeix al nom més important. Exemples : one hold-up / two hold-ups (un retard / dos retards); one hanger-on / two hangers-on (un paràsit / dos paràsits); one son-in-law / two sons-in-law (un gendre / dos gendres).
Els noms que acaben en -y precedida d'una consonant al singular, acaben amb ies al plural.Exemples : one country, two countries; one story, two stories. (un país / dos països; una història / dues històries)
Els noms que en singular acaben en -s, -ch, -sh, i -x i també algunes paraules que acaben en -o, fan el seu plural en -es.Exemples : one tomato, two tomatoes; one fox, two foxes; one bus, two buses; one watch, two watches; one brush, two brushes; one potato / two potatotes. (un tomàquet / dos tomàquets; una guineu / dues guineus; un bus / dos busos; un rellotge / dos rellotges; un raspall / dos raspalls; una patata / dues patates).
Els mots en què la darrera síl·laba hi ha una f, formen el plural en -ves.Exemples : one wolf, two wolves; one life / two lives; one wife / two wives; one knife / two knives (un llop / dos llops; una vida / dues vides; una muller / dues mullers; un ganivet / dos ganivets)
Excepcions Sheep (ovella) i deer (cérvol) són invariables. Fish (peix) és invariable quan es tracta de peixos en general, però agafa el plural en "-es" quan es parla de diferents espècies o races de peixos, és a dir "How many fish are in the tank?" diferenciat de "How many fishes are known to science?". Es pot evitar aquesta irregularitat preguntant "How many kinds of fish are known to science?".
Alguns plurals es fan amb la mutació d'una vocal:
one man, two men (home) one woman, two women (dona) one foot, two feet (peu) one tooth, two teeth (dent) one mouse, two mice (ratolí) one louse, two lice (poll) one goose, two geese (oca)
plurals en en: ox — oxen (bou) child — children (nen - nens, canalla) etc.
Alguns mots cultes, manllevats directament del llatí, segueixen les regles d'aquesta llengua. Exemples: formula, formulae; appendix, appendices; compendium, compendia. Tanmateix, el plural tradicional es fa sovint amb s : formulas, compendiums.
Altres plurals clàssics: alumnus — alumni (alumne / alumnes) alumna — alumnae (alumna / alumnes) matrix — matrices (matriu - matrius) crisis — crises (crisi / crisis) criterion — criteria (criteri / criteris) addendum — addenda (addenda / addendes) fungus — fungi (fong / fongs) etc. Plurals de mots manllevats de llengües diferents del llatí o grec: cherub — cherubim (querubí) chateau — chateaux (una mena de castell), per bé que també s'admet chateaus com a plural. Inuk — Inuit (Inuit) etc. altres plurals irregulars: penny — pence (penic), per bé que també s'admet pennies. etc.
Genitiu El genitiu és en primer lloc el cas del complement del nom que expressa el posseïdor. En anglès es fa servir el sufix "'s" (apòstrof seguit de "s"), també anomenat "genitiu saxó". Per exemple:
The cat's ball (La pilota del gat) The children's ball (la pilota de la mainada, child al plural no agafa la s.)
Si el mot a què es refereix el posseïdor acaba en s, només s'hi afegeix l'apòstrof (sense s).
The teenagers' ball (la pilota dels adolescents, teenagers és plural)
Es fa servir el genitiu en una sèrie limitada de casos
a) "Possessió" personal
My brother's problems/ Mike's new car/ the customer's opinion
Els problemes del meu germà / El cotxe nou d'en Mike / L'opinió del client
b) Grups de persones o d'institucions que representen un grup de persones
The team's performance / The government's policy / The committee's decision
L'actuació de l'equip / La política del govern / La decisió del comitè
c) Personificació: No és una persona però es tracta com si ho fos.
London's opinion on the question / Washington's recent decision
L'opinió de Londres sobre la qüestió / La recent decisió de Washington
d) Per expressar l'equivalent de "ca, can, cal" en català.
I'm going to my cousin's / The party is at Michael's
Vaig a cal meu cosí / La festa és a cal Michael
e) Per a comerços i altres serveis professionals (com en català "anar a cal metge", "a cal forner" …). De fet, en alguns establiments comercials, fins i tot s'utilitza el nom comercial, amb genitiu, per referir-se a ell. Així per exemple, Tiffany's.
I have to go to the doctor's/ the baker's / the ironmonger's / the estate agent's / the dry-cleaner's / the accountant's / The butcher's ....
f) En determinades expressions de distància i de temps.
We have a week's holiday. / Yesterday's film was excellent / It's three hours' drive from here.
Tenim una setmana de vacances. / La pel·lícula d'ahir va ser excel·lent / Hi ha tres hores de viatge des d'aquí.
Pronoms Pronoms personals, adjectius i pronoms possessius Els pronoms arcaics i informals estan en cursiva. pronom personal pronompossessiu adjectiupossessiu subjecte complement reflexiu primera persona singular I me myself mine mymine (davant vocal)me (britànic) plural we us ourselvesourself ours our segona persona singular estàndard you you yourself yours your informal arcaic thou thee thyself thine thythine (davant vocal) plural estàndard youyou all youyou all yourselves yours your arcaisme ye you yourselves yours your no estàndard o informal y'allyouseetc. y'allyouse y'all's selves y'all's y'all's tercera persona singular masculí he him himself his his femení she her herself hers her neutre it it itself - its comú/epicens (formal) one one oneself - one's comú/epicens (no estàndard) they them themself, themselves theirs their plural they them themselves theirs their
Altres plurals familiars als Estats Units: yous, you/youse guys, you/youse gals, you-uns, yis, yinz; possessius: you(r) guys's, you(r) gals's, yous's Delia M. Rios, "'You-guys': It riles Miss Manners and other purists, but for most it adds color to language landscape" , The Seattle Times, 1 de juny de 2004.
Els antics pronoms En Early Modern English (en el període que va, aproximadament, des de la segona meitat del fins a 1650, es feia servir el pronom de segona persona del singular thou; com també ye, que va donar lloc al you plural.
Exemples:
to know: thou knowest, thou knewest to drive: thou drivest, thou drovest to make: thou makest, thou madest to love: thou lovest, thou lovedest
El pronom thou actualment ha estat substituït per you en tots els contextos; només el trobem emprat en poesia, en les oracions del cristianisme i en la Bíblia per adreçar-se a Déu.
Adjectius Els adjectius en anglès, a diferència del que s'esdevé en català, són sempre invariables, tant en gènere com en nombre.N'hi ha un que varia: blond / blonde (He is blond, and she is blonde). Però aquesta distinció no es fa sistemàticament. He is proud, she is proud, they are proud;
(ell és (o està) orgullós, ella és orgullosa, ells són orgullosos)
A black dog, black shoes;
(un gos negre, unes sabates negres)
The other day, the other solutions.
(l'altre dia, les altres solucions)
Quan l'adjectiu no està en funció predicativa, va sempre davant del nom al qual qualifica.
The White House - La Casa Blanca
Adjectius possessius L'adjectiu possessiu, a diferència del català, concorda en gènere i nombre amb el subjecte posseïdor, i no amb la cosa posseïda.
My girlfriend, my parents;
(la meva xicota, els meus pares)
Her cat (el seu gat -d'ella-), his jacket (la seva jaqueta -d'ell-), his house (la seva casa -d'ell-), her car (el seu cotxe -d'ella-)
Their daughter, their children;
la seva filla -d'ells o elles-, els seus infants -d'ells o elles-)
Tanmateix, només es plantegen problemes amb la tercera persona del singular, atès que en la resta de persones la forma és la mateixa per a ambdós géneres.
Taula d'adjectius Singular:
My Your His, her, its -masculí, femení, neutre-
(el meu, la meva, el teu, la teva, el seu, la seva)
Plural:
Our Your Their