La Commagena (; ) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene, fins al riu Eufrates. El seu nom deriva del mot Kummukh, nom d'un regne neohitita de l'edat del ferro. En l'actualitat, el territori de la Commagena correspon aproximadament a la província turca d'Adıyaman i el nord de la de Gaziantep.
La frontera oriental i del sud era el riu Eufrates, i l'occidental la regió de Cilícia i les muntanyes de Nur. El nord de la regió està limitat per les muntanyes del Taure. Per la seva situació geogràfica a la riba dreta de l'Eufrates la regió fou territori de frontera en diverses ocasions. En l'antiguitat clàssica, marcà el límit entre l'Imperi romà i l'Imperi part entre mitjans del i finals del , període en què es produïren les guerres pàrtiques, fins que Roma traspassà l'Eufrates, i ocupà Babilònia. En l'antiguitat tardana, fou terra on repetidament xocaren l'Imperi Romà d'Orient i el món arabomusulmà, fins que aquests la conqueriren en la seva expansió cap a la península Anatòlica.
Era un país ric i fèrtil. Va ser consecutivament regió, satrapia selèucida, regne independent i província romana.
Geografia A finals del l'escriptor i viatger Estrabó va descriure Commagena com un país petit dotat d'una terra extremadament fèrtil, amb grans plantacions d'arbres fruiters. Part del territori estava format per estepes, i l'historiador Flavi Josep explica que també grans extensions estaven cobertes per boscos. Publi Corneli Tàcit, en el , atribueix la riquesa del país als recursos minerals. La posició geogràfica de Commagena també contribuïa a la seva prosperitat. La regió es trobava en un important pas de l'Eufrates, en la ruta entre el nord del Llevant cap a l'Anatòlia occidental i Europa. A més a més, la ruta de la seda creuava el país.
Commagena era un territori fronterer entre Europa i Àsia. En l'antiguitat es considerava que formava part del nord de Síria. En termes geogràfics, a partir de la ciutat de Samòsata començava l'altiplà siri.
Inicis polítics Durant l'Imperi Hitita, la regió s'anomenava Khashshuwa o Hassuwa o Hasu. Dominada pels hitites del període d'Hattusilis I, cap als anys 1650 aC - 1620 aC, la van perdre en temps d'Ammunas (1550 aC - 1530 aC) i la van ocupar els hurrites, passant a formar part del Regne de Mitanni. A la seva caiguda (després del 1350 aC), va tornar als hitites fins al 1185 aC, quan l'Imperi hitita es va enfonsar. Al final del , s'anomena Kummukhi o Kummuy, i estava en poder dels muskhis, fins que els assiris van conquerir el país a l'inici del regnat de Teglatfalassar I.
Al , apareix a la regió un regne dels anomenats «estats neohitites», conegut com a Kummukh, que es va declarar tributari d'Assíria. Va pertànyer a Assíria des del començament del fins al final del i es coneixen els noms de cinc dels seus reis: Hattusil (cap a l'any 870 aC), Kuhdashpi (el 854 aC aproximadament), Uspilulume (entre el 810 aC i el 770 aC), Kushtashpi (als voltants del 750 aC i el 732 aC) i Muwattalli (potser del 732 aC al 708 aC). Sota domini del Regne de Van a la meitat del , era anomenat pels urartians Qumakha. Més tard, el regne va ser annexionat a Assíria pel rei Sargon II. La regió passà a formar part de l'Imperi Aquemènida l'any 546 aC.
Incorporació a l'Imperi Selèucida miniatura|upright=1.3|Construccions funeràries al mont Nemrut L'Imperi selèucida fou un dels tres regnes en què es desintegrà l'imperi creat per Alexandre el Gran arran de la seva mort. Fou creat per Seleuc I Nicàtor, un dels generals d'Alexandre el Gran.
El 332 aC, la regió va caure en mans d'Alexandre el Gran i a la seva mort va formar part bàsicament del domini del general macedoni Antígon fins que, el 301 aC, va quedar dins els dominis de Seleuc I Nicàtor. Sembla que cap al 260 aC es va incloure al territori de Sames de la dinastia Oròntida, rei d'Armènia i de Sofene, que va ser substituït el 243 aC pel seu fill Arsames, i aquest el 226 aC pel seu fill Xerxes. El seu fill Abdisar, rei d'Armènia breument cap a l'any 212 aC, no se sap si va governar la Commagena, ni tampoc el seu successor Orontes IV (Ervant IV), que en fou rei del 212 aC al tomb del 201 aC. La regió després es va assignar a un príncep selèucida, segurament com a sàtrapa, càrrec que s'esperava que fos exercit sempre per un príncep de confiança de la família selèucida. El primer esmentat és Ptolemeu de Commagena cap a l'any 201 aC o poc després, emparentat amb els parts arsàcides i segurament també amb els selèucides, que devia ser molt jove quan va ser nomenat rei, perquè va regnar fins al 130 aC.
Durant l'època selèucida, Commagena era un petit regne sota l'ombra de la més poderosa Armènia, situada al seu nord-est. Commagena estava situada a la riba dreta de l'Eufrates, i a la riba esquerra es trobava el Regne de Sofene, en una situació política similar.
La influència cultural grega A partir de la conquesta de la regió per part d'Alexandre el Gran i la posterior integració en l'Imperi selèucida, es produí una forta influència de la cultura grega, sobretot entre els dirigents de la societat. La proximitat de dues ciutats molt hel·lenitzades, com Antioquia i Palmira, va permetre un contacte intens amb la cultura grega. La introducció del grec (la koiné, la llengua grega comuna) entre les elits, l'art i espais públics va establir un nou horitzó cultural en els habitants de la regió, i començà el procés d'hel·lenització.
Alexandre el Gran i els primers governants selèucides fundaren moltes ciutats, les quals es convertiren en centres culturals grecs, com Zeugma i Selèucia del Tigris.
Regne autònom miniatura||upright=1.3|Antíoc I, en el Museu de Gaziantep Cap al 163 aC, aprofitant la guerra civil en l'Imperi Selèucida, el sàtrapa Ptolemeu de Commagena es proclamà rei i va esdevenir independent. Va morir potser l'any 130 aC, després d'un llarguíssim regnat i el va succeir el seu fill Sames de Commagena (Samos Teòsebes el Just) i a aquest, el 109 aC el seu fill Mitridates I. El 86 aC el seu fill Antíoc I el va succeir.
Els sobirans de Commangena eren sensibles a l'equilibri de poder que havien de mantenir amb els regnes veïns més poderosos, com ara l'Imperi part a l'est i altres regnes selèucides. Per exemple, el rei Sames de Commagena va batejar el seu fill amb el nom de Mitriades, d'ascendència persa. Però com a contrapès, el va casar quan encara era príncep amb la filla del rei selèucida sirià Antíoc VIII Grip. El rei parlava grec, però ell i els seus antecessors anaven vestits com els iranians.
La creació d'un culte religiós. El seu successor Antíoc I va establir un culte religiós basat en un sincretisme grecopersa. Va crear un panteó de déus on cada divinitat estava identificada per un déu grec i un déu persa, com ara Zeus-Oromasdes, Apol·lo-Mitra-Hèlios-Hermes, Hèracles-Ares i la dea Commangena. Antíoc I va estendre per tota Commagena una xarxa d'espais de culte, a Arsameia de l'Eufrates, Arsamea del Nimfeu i al mont Nemrut, destinats a la veneració als avantpassats i les divinitats persohel·lèniques sincretitzades. A més, entre les figures també es representava a ell mateix divinitzat. El culte al déu persa Mitras fou fortament promogut, amb nombroses representacions al santuari del mont Nemrut.
Contacte amb veïns poderosos A mida que el poder selèucida s'anà debilitant, les regions al voltant del riu Eufrates van passar a la protecció de Tigranes II d'Armènia o bé de Mitridates I de Pàrtia. El rei armeni n'inicià l'expansió, convertint en vassalls els regnes veïns de Sofene, Osroene, Atropatene, Corduena i altres més. L'any 84 aC va ser el torn de Commagena, i el rei Antíoc I va reconèixer la sobirania de Tigranes II d'Armènia el Gran. Però l'any 69 aC el general romà Lucul·le, comandant l'expansió romana cap al riu Eufrates, va destruir Tigranocerta, la capital armènia. Veient la desfeta del rei armeni, Antíoc I arribà a un acord amistós amb el romans i va posar fi al vassallatge amb els armenis.
Lucul·le, ocupat amb la guerra amb els armenis, deixà que Antíoc I governés Commagena amb total autonomia. El seu objectiu no era crear una nova província romana, sinó separar els regnes vassalls del rei armeni i que aquests acceptessin l'hegemonia de Roma.
Incorporació a l'Imperi Romà Estat client de Roma miniatura||upright=1.3|Anatòlia al primer segle dC, amb Commagena com a estat client de Roma La incapacitat per part de Lucul·le d'acabar la guerra amb els armenis provocà la seva substitució pel general Pompeu. L'any 65 aC Pompeu va posar fi al Regne selèucida a Síria i marxà contra el rei Antíoc I de Commagena, però aquest va demanar la pau, convertint el seu regne en un client romà, i Pompeu hi establí una força militar. Gràcies a les bones relacions amb els romans, el territori del regne es va incrementar substancialment, i li assignaren la ciutat de Selèucia del Tigris i els territoris mesopotàmics ocupats per Pompeu.
Antíoc I de Commagena creà un culte reial per a ell mateix, i va fer construir el santuari religiós del mont Nemrut, un túmul funerari reial. Allà creà un lloc d'adoració als reis perses i grecs, i també als hel·lènics, amb la intenció d'intentar ser-ho tot davant dels humans i els déus.
L'any 62 aC Pompeu va assolir la consolidació del poder romà a l'Anatòlia oriental a partir de la mort de Mitridates VI Eupàtor, sobirà del Regne del Pont, després d'una llarga guerra que havia durat quaranta anys.
A la Guerra Civil romana entre Gneu Pompeu Magne i Juli Cèsar, Antíoc es va mostrar partidari de Gneu Pompeu Magne, al qual va ajudar amb soldats.
Anys d'estira i arronsa L'Imperi part lluitava per contenir l'avanç de l'Imperi romà cap a l'est. A la primavera de l'any 40 aC van conquerir als romans tota regió de Síria, excepte la ciutat de Tir. El romans, comandats per Marc Antoni, feren fora els parts l'any 39 aC. L'any següent Marc Antoni comandà amb el general romà Publi Ventidi Bas una expedició militar per castigar Antíoc I de Commagena, el qual havia ajudat els parts. Els romans van assetjar la capital, Samòsata, fins que acordaren un tractat de pau.
Antíoc I va morir entre el 38 aC i el 31 aC, i el va succeir el seu fill Mitridates II, del qual només se sap que en l'any 31 dC era aliat de Marc Antoni contra August en la batalla d'Àccium. Després de la derrota de Marc Antoni, però, Mitridates II es va esforçar per convertir-se en un aliat lleial d'August. Malgrat això, August l'obligà a lliurar a la província romana de Síria la població de Zeugma, que era un important punt de pas del riu Eufrates.
El germà petit de Mitridates II, el príncep Antíoc II de Commagena, matà l'ambaixador que el seu germà Mitridates havia enviat a Roma per denunciar el comportament del príncep. Assabentant-se d'això l'emperador August, convocà el príncep Antíoc II de Commagena a Roma l'any 29 aC i l'executà. Mitridates II va morir l'any 20 aC, i el tron passà al seu fill Mitridates III de Commagena. El regnat d'aquest fou breu, perquè morí l'any 12 aC. A Mitridates II el va succeir el seu fill Antíoc III, el qual regnà 37 anys i morí l'any 17 dC.
Província romana miniatura||upright=1.3|Pont de Septimi Sever, construit per legions romanes sobre el riu Chabinas