miniatura|Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gogarene és al nord. Gogarene o Gugark fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli). Els georgians l'anomenaven Somkhètia. La regió tenia al nord la Còlquida, Samtskhé, Tbilisi, Kakhètia i Aghuània (més tard Herècia); a l'est el Shaksen (a l'oest de la província d'Uti); a l'oest els territoris de tribus pòntiques d'arrel georgiana; i al sud (d'oest a est) el Taik (Tao) i l'Airarat (amb els districtes de Vanand, Aixots del sud, Nig i Varazhnuniq). La ciutats principals eren Tzurtav o Gadjenk i Kajatun o Tsunda. La principal fortalesa fou Sàmxvilde. Fou també un principat de límits variables que al seu torn fou el nucli principal d'un vitaxat (marcgraviat) armeni. El principat i el vitaxat (de facto el mateix) van existir almenys entre el i el .
Districtes Tenia els següents districtes: Klarjq o Katar (Calarzene) distribuït en les comarques de: Mrul Nigal Shavsheth (Djavjètia) Klarjq (Klardjètia) amb Tao Artahan (Ardahan) Aixots Javakh Trelq Kangarq Mangleatspor Kueshapor Sobopor Kolbopor Dzoropor Tashrats Sephakanutiun
Història Nom de la marca Agathangelos esmenta una marca fronterera armènia al nord del Aurarat governada per un Bdeashkh llatinitzat vitaxe amb el nom de Mask't'ac' koļmanēn. Es tractaria de la Marca Moschich o Meskhiana nom derivat del poble moschi o meskhi/muskhi que habitaven al sud-oest del regne d'Ibèria. Tres regions en els límits d'aquest regne, Tao, Calarzene (Cholarzene) i Gogarene, van ser conquerides pels Artaxíades armenis que van formar amb elles una marca al nord del regne d'Armènia. El vitaxe o marcgravi era el príncep de Gogarene. Se la va anomenar marca Moschic (o Moschich) i va ser el baluard contra els regnes d'Ibèria i Albània (Aghuània).Com que el governant general era el príncep de Gogarene, sovint s'esmenta també com a Marca de Gogarene.
Gogarene dins la marca La marca incloïa altres territoris i diversos principats. El vitaxe de Gogarene és el primer amb aquest càrrec que apareix a les fontsen les inscripcions d'Armazi del primer segle després de Crist i, en general aquests vitaxes estan millor documentats que altres d'altres marcgraviats (la Marca Siriana, la Marca Aràbiga i la Marca Mèdia); la línia de vitaxes i prínceps va sobreviure als altres en uns tres segles, desapareixent de la història al .
Els vitaxes i el seu títol Aquests dinastes apareixen a les fonts sota diversos títols. Les inscripcions d'Armazi els titulen simplement "vitaxe". Els documents del cicle gregorià es refereixen a ells com a "Príncep del país de Gogarene, o com "L'altre Vitaxe" o "Príncep de la terra de Gogarene que també té la dignitat de vitaxe". El títol de 'L'altra Vitaxe' va existir perquè hi havia un marcgravi que s'anomenava Gran Vitaxe i governava la marca Aràbiga. Es podria suposar que la cort d'Armènia havia intentat arranjar quan fos possible el delicat problema de la precedència entre els quatre vitaxes iguals. Així, mentre que el primer i el segon tetrarca, el de Medià i el de Síria, no tenien qualificacions addicionals, el tercer, l'àrab, es deia "Gran" i l'últim, el d'Ibèria, "L'Altre". Faust l'anomena "Vitaxe de Gogarene". Aquesta marca armènia-georgiana sembla haver estat anomenada "Ibèria" pels armenis i "Armènia" pels georgians. Faust anomena al marcgravi com a Vitaxe d'Ibèria o príncep d'Ibèria; aquest títol sembla que el portava el vitaxe Arshusha II (vers 451); una mica abans (vers 425) apareix com a vitaxe Ashudha, que podria ser el mateix personatge. El títol de vitaxe d'Ibèria apareix en diversos documents així com el de vitaxe d'Armènia. Una titulació similar a l'Altra Vitaxe apareix a les inscripcions d'Armazi, però només amb relació a un personatge de nom Zeuaches, en dos esteles, una en armazic i una en grec, commemoratives de la seva filla; en la inscripció grega es diu que el seu consogre era Publicius Agrippa i que era vitaxe; no obstant sembla un cas de cooptació o de govern conjunt i el títol equivaldria a Vitaxe jove o menor o co-vitaxe.
Origen farnabàzida de la marca A la frontera d'Ibèria van existir una sèrie de marques del regne d'Ibèria durant la dinastia Farnabàzida quan eren vassalls dels selèucides establertes per ajudar el reis a comprovar la fortalesa o debilitat de la primera monarquia armènia dels Oròntides. Els farnabàzides volien controlar l'aristocràcia dinàstica a través de l'establiment de marques (amb el títol de mthawar equivalent a ducat) al llarg de la frontera armènia i aquests ducats foren de fet marcgraviats reials d'Ibèria igual que els vitaxats ho eren del rei d'Armènia. Els ducats fronterers d'Ibèria estaven formats tant per terres habitades pels ibers o georgians com per altres terres annexes.
Quatre ducats, en particular, es van afrontar a Armènia al nord. El primer, a l'oest, a la vall d'Acampsis, fou el territori recent adquirit de Cholarzene (Calarzene o Klardjètia) que es va organitzar juntament amb el Tao, una altra adquisició (que va formar el seu bastió meridional); a l'est, a la vall alta del riu Cyros, i format per les terres ibèriques de Javakhètia, Artani i Kola, hi havia el ducat de Tsunda. Encara més a l'est, amb la terra ibèrica de Gachiani i dos comarques armènies (de Gogarene), Taixir i Aixots, es va formar el ducat de Sàmxvilde o Šamshvilde; i al nord-est d'aquest, el territori de Gardabani va constituir el ducat de Khunani que afrontava a Armenia i a Albània (Aghuània). Els noms dels últims tres ducats derivaven de les seves principals fortaleses. Aquesta línia de ducats fronterers es va completar, a l'oest, amb el ducat d'Odzrkhe que afrontava amb la Còlquida i, a l'est, pel ducat de Kakhètia, que afrontava amb Albània (Aghuània).
La Marca sota els artàxides Al abans de Crist, el canvi de l'equilibri de poder en la Mediterrània oriental en relació amb la decadència dels selèucides i l'arribada de Roma a la zona va provocar l'auge de la poderosa segona monarquia armènia dels Artaxiàdes o Artàxides; i això, al seu torn, va suposar un canvi a la frontera entre Armènia i Geòrgia (Ibèria). Alguns territoris farnanàzides van passar sota el control dels Artaxiàdes: Tao i Calarzene, Aixots, Taixir i Kola, i una part almenys de la Javakhètia i l'Artani. Estrabó, que registra aquests canvis, parla de Tao i de Calarzene i a la resta la anomena conjuntament com Gogarene. Com que Estrabó parla de Gogarene dient que anava a través del Cyrus des del Tao i Cholarzene, això implicaria que els Artaxiàdes van haver d'adquirir també les terres armènies de Taixir (Taixir) i Aixots, i així mateix les terres purament ibèriques de Javakhètia, Artani i Kola, al menys en part. Gogarene també incloïa terres que mai no havien deixat de ser armènies, especialment les valls dels tres afluents meridionals del Cyrus que separaven Ibèria d'Albània/Aghuània: el Tsobapor (la vall del Berduji-Debeda), Kolbapor (la vall de l'Inja), i Dzorapor (la vall de l'Aqstafa), així com Kangark, al sud del Taixir. En conseqüència, la marca del nord, o Marca Moschic, creada pels Artaxiàdes, incloïa els principat armenis de Gogarene (compost per les tres valls i l'Aixots, Taixir i Kangark) i porcions del ducat ibèric de Tsunda.
La Marca retorna a Ibèria El primer segle després de Crist va veure un debilitament d'Armènia, que va ser disputada de manera violenta entre imperis rivals i veïns; el vitaxat va passar sota la influència política d'Ibèria, que, just en aquella època, va tenir un paper considerable en els assumptes armenis. Per aquest motiu, les inscripcions d'Armazi mostren als vitaxes com a vassalls dels reis d'Ibèria; aquestes inscripcions pertanyien a la necròpolis dels vitaxes (descoberta el 1940) que estava situada a prop d'Armazi-Kartli, la ciutat sagrada del poble ibèric. Es segur que al mateix temps que es produïa l'acceptació pels vitaxes armenis de la sobirania ibèrica, el vitaxat va perdre els territoris purament ibèrics que posseïen del ducat de Tsunda (Javakhètia, Artani i Kola).Cholarzene va passar a control d'Ibèria al mateix temps que Gogarene entre el començament de segle I i la meitat del segle II
Ressorgiment armeni sota els arsàcides No obstant, amb el ressorgiment de la monarquia armènia sota els arsàcides, es va fer una nova reversió de la situació i els documents del cicle gregorià, així com Faust, mostren els vitaxes del Nord altre cop dins del regne de l'Armènia Major. El Vitaxat, a més, sembla haver estat engrandit en la transacció a costa d'Ibèria, no només a través de l'addició altre cop de parts del Ducat de Tsunda, sinó també per l'addició del ducat de Cholarzene.Gogarene hauria inclòs aleshores a més a més la Cholarzene (Kalarjk o Klarjk, és a dir Klardjètia), Artani (Artahan) i Alta Javakhètia (Jovaxk o Jawaxke). Anànies també inclou dins la Gogarene la regió ibèrica de la Trialètia (Trialet o Trelk) Amb això, el nom de Gogarene va adquirir una segona i més àmplia significació de Vitaxat, en contradicció amb l'estret sentit anterior de Principat, ja que va incloure a més, també Cholarzene, Javakhètia i Artani. La tradició històrica armènia va conservar el record de la dinastia dels vitaxes d'aquests primers temps sota el nom de casa de Gushar, una branca de la dinastia divina del mític primogènit dels armenis, Haik,La segona dinastia de la Gogarene fou Mihrànida, d'origen iranià, i Moisès de Khorèn com que no coneixia la primera dinastia va suposar un origen iranià de tots els vitaxes però en canvi indica que totes les terres de Gogarene (Kangarq, Koļb, Cob, Jor, Ašots, Tašir i part de Jawaxk foren patrimoni de la casa de Gušar, una branca de la dinastia hàikida. mentre que els registres d'Armazi revelen els noms de alguns dels vitaxes GushàridesPublicius Agrippa, vitaxe (potser vitaxe associat) i mestre de la cort del rei Farasmanes o Pharsman I d'Ibèria (vers 1 aC a 55/58 dC); el seu consogre i probable vitaxe titular Zeuaches, membre de la cort de Farasmanes i pare d'Epanètia casada amb Iadamantanos (mestre de la cort i fill de Publicius Agrippa); Šaragas, fill de Zeuaches, vitaxe sota el rei Mitridates II d'Ibèria (o de Mskheta) que hauria regnat vers el 75; Aspauroukis Bar-Sauma (data desconeguda); i el bon vitaxe Buzhmir; una inscripció esmente al "vitaxe del diví Artaxerxes" que si es refereix, com sembla, al rei sassànida Artaxerxes I (227-242) indicaria que en aquell moment la Gogarene estava sota control persa i amb un vitaxe persa com a governador; no obstant hi ha historiadors que pensen que Artaxerxes es referiria al rei armeni Artàxies II (Artàxies, Artaxes, Artaixir i Artaxerxes semblen ser diferents versions del mateix nom) que va regnar del 34 al 20 aC i correspondria al temps en què el vitaxat estava sota domini armeni.
La situació va durar fins fins al , quan es va produir un nou canvi.
Gushàrides i Mihrànides Juntament amb els altres tres Vitaxats, el de Gogarene va trencar els seus lligams d'adscripció feudal amb la monarquia armènia el 363, passant de nou sota influència d'Ibèria. Tot i que momentàniament es va esforçar per tornar a la seva antiga lleialtat el 371, Gogarene definitivament fou perduda el 387. El canvi de sobirania va ser gairebé simultani amb un canvi de dinastia. Els gushàrides de Gogarene sembla que es van extingir al morir els seus representants en les lluites del 371 i foren substituïts com a vitaxes i prínceps per una nova dinastia representada per Peroz (Firuz), parent i gendre del primer rei cristià d'Iberia, Sant Mirian (Mirian III d'Ibèria també esmentat com Maruan o Mirvan III, en llatí Meribanes).