La masia és una pintura a l'oli realitzada pel pintor Joan Miró entre 1920 i 1922, després del seu primer viatge a París. És considerada una obra culminant d'aquest període creatiu de l'artista, immediatament anterior a l'etapa pictòrica marcada pel surrealisme, la qual es va iniciar al voltant de 1924. L'obra es conserva a la National Gallery of Art de Washington DC des de 1987, quan fou donada per Mary Hemingway, i constitueix una mena d'inventari de la masia que posseïa la família de l'artista des del 1911 a la població de Mont-roig del Camp. El mateix Miró considerava aquesta obra com una peça clau en la seva carrera, descrivint-la com «un resum de tota la meva vida al camp. Volia posar tot el que estimava del camp en aquell quadre».
Història miniatura|Vista del Mas Miró des d'on es va pintar l'obra El pintor, encara que va néixer a Barcelona, va estar sempre lligat amb el món rural, especialment el de la població de Mont-roig del Camp. Des de les seves primeres obres ja mostra una influència dels paisatges i personatges del món que visiona en els seus estiuejos en les terres del Camp de Tarragona.Rebull 1994: p. 4 Aquesta vinculació amb la terra es pot copsar a les pintures realitzades entre els anys 1918 i 1924, sovint anomenades pintures detallistes arran del minuciós inventari que l'artista realitzava del món rural que l'acompanyà durant bona part de la seva infantesa (Hort amb ase (1918), Mont-roig, l'església i el poble (1919), etc.). L'obra de La masia la va realitzar a la tornada del primer viatge de París i va acabar-la a París.Rebull 1994: p. 9 Era una època en la qual Miró s'havia establert a París i alternava amb alguns viatges, sobretot a l'estiu a Mont-roig.Suárez / Vidal 1989: p. 297
L'observació de tot el que l'envoltava i dels llums sobre les roques i arbres, que canviaven en determinats moments per la lluminositat del sol, feien que l'artista elaborés uns paisatges banyats per una llum intensa i uniforme, hereva de la pintura francesa d'avantguarda, que a la vegada l'unia íntimament a la terra, de la qual va dir:
El sentit mitològic de Miró per la terra és un dels punts neuràlgics de la seva obra. El seu univers personal se sublima en aquesta pintura. La composició en franges horitzontals, inspirada en la pintura romànica catalana i l'aire naïf que presenten objectes i animals són clau en l'estil pictòric de Miró, el qual es refinaria un cop entrés en contacte amb els surrealistes.
Per necessitat econòmica, va iniciar un recorregut entre marxants per poder vendre-la. La va mostrar a Guillaume i a Gustave Coquiot, qui la va tenir exposada durant tot un dia al cafè Le Jockey de Montparnasse.. També la va presentar a Schwancherberger i fins i tot va escriure una carta a Lluís Plandiura per veure si era del seu interès. Més endavant Léonce Rosenberg, qui s'ocupava entre d'altres de les pintures de Picasso, va accedir a tenir-la en dipòsit i la va mostrar al Saló de Tardor d'aquell any. Al cap del temps i davant la insistència de Miró, li va suggerir seriosament dividir la tela a trossos petits per a facilitar-ne la venda. Miró, enfadat, va recollir la tela i se la va endur al seu taller. Se'n va fer càrrec de la pintura, aleshores, Jacques Viot, de la Galerie Pierre, qui després d'uns tractes amb Evan Shipman, la va vendre a l'escriptor Ernest Hemingway, per cinc mil francs,Malet 1992: p. 29-32 amb l'objectiu de regalar-li-ho a la seva primera dona, Hadley Richardson. Quan es van divorciar, Hemingway li va demanar el quadre, i ja no li tornaria mai més. Hemingway va escriure el 1934 a la revista Cahiers d'Art: «No canvio La masia per cap més quadre en el món» Segons explica Lluís Permanyer en una entrevista a TV3, Hemmingway es va emportar el quadre a casa seva, llavors a Cuba: «Explica Hemingway en el seu llibre París era una festa, que va portar el quadre damunt el sostre d'un taxi perquè no hi cabia a dins, i que durant el viatge patia molt perquè la tela feia molt de soroll amb el vent i semblava com si fos la vela d'un vaixell, però no va patir cap dany i va poder penjar-lo a casa seva.»
Al cap de poc Miró pintaria d'altres teles de temàtica similar, com La masovera, Flors i papallona, Graella i llum de petroli, El llum de carbur i L'espiga de blat, similars a la masia però menys cada cop menys denses.Malet 1992: p. 33 També faria servir la zona de Mont-Roig en altres obres, com Terra llaurada i Paisatge català (El caçador). En elles, igual que a La masia, es pot anar observant la successió en la transformació de les formes figuratives a altres de planes on hi ha tota mena de simbologia i grafisme,Martínez Muñoz 2000: p. 99 es poden veure conviure elements reals amb elements imaginaris que progressivament aniran fent-se presents en l'obra de Miró.Malet 1992: pp.34
Mary Welsh, la dona de Hemingway, va donar l'obra a la National Gallery of Art de Washington, després que l'autor se suïcidés el 1961.
La història per Miró miniatura|esquerra|Església de Sant Miquel a Mont-roig del Camp, poble on hi ha La masia de Joan Miró Miró va ser el primer relator de la història de la seva obra La masia
Casa-museu
L'edifici de la masia pertanyent a la família Miró, està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional des del 2006. Després d'uns anys de tramitacions entre diversos estaments i els hereus de Joan Miró s'ha arribat a un acord per al projecte d'un museu actiu, on s'exhibiran objectes personals del pintor a més a més de la recreació de les seves obres més importants, entre elles La masia, mitjançant uns gravats que presenten la qualitat i textura de les pintures a l'oli. Segons declaracions efectuades pel net de l'artista Emili Fernández Miró: «A més a més tant la Fundació de Barcelona com la família cedirem obres originals. El mas està replet de graffitis, que el meu avi utilitzava com a esborranys per a les seves obres […] volem que sigui un museu viu. Anirem dotant-ho d'obres en rotació».
Descripció miniatura|Un visitant escanejant un codi de QRpedia a la Fundació Joan Miró.
La masia és l'obra culminant de l'època «detallista» de Joan Miró realitzada als vint-i-nou anys, i que James J. Sweeney va considerar com a «obra clau del desenvolupament posterior de l'artista». Va treballar en ella durant nou mesos de dura elaboració. La relació mítica mantinguda per Miró amb la terra es resumeix en aquest quadre, en el grafisme de caràcter ingenu i realista de tots els objectes: els animals són els domèstics, els vegetals els que l'home treballa i, els objectes, tots d'ús diari i necessaris per a l'home. Estudia tots els seus detalls al mínim, és el que s'anomena la «cal·ligrafia mironiana», punt de partida per als següents anys del seu contacte amb el surrealisme.Rebull 1994: p. 6-9
En la pintura es nota la familiaritat que tot el representat tenia amb Miró. Està realitzada com un escenari on es pot apreciar les activitats pròpies d'una masia i les característiques de l'edifici, dels objectes i animals. La definició clara dels dibuixos aconsegueix fer fàcil el reconeixement de tot sense produir cap confusió.Penrose 1991: p. 28 Com si fos un inventari es mostra a un mul, unes gallines, un gos, una cabra, un conill, cargols, llargandaixos i insectes, la majoria aïllats i molts d'ells col·locats sobre algun objecte que els fa com exposats sobre unes peanyes, aquesta possibilitat d'unió entre objecte i animal és la peça que segons Braque «assegura la seva justificació» i aconsegueix el moviment entre la resta d'elements representats en l'obra.Raillard 1992: p. 60 L'edifici de la casa inclou les esquerdes i els esvorancs a l'arrebossada de les parets. En el centre de la pintura es troba un gran eucaliptus que neix d'un cercle negre que contrasta amb el cercle blanc del cel que representa el sol.Penrose 1991: p. 29 Tots els elements d'aquesta pintura, animals i objectes, van arribar a ésser prototips en forma de símbol que anirien apareixent a diverses obres realitzades per Miró, per exemple un dels més habituals és l'escala de mà que representa l'evasió.Penrose 1965: p. 6
Anàlisi Diversos historiadors i crítics d'art han donat la seva opinió sobre aquesta obra de referència:
Exposicions de l'obra AnyExposicióLlocCiutatRef1922Salon d'automne Grand Palais Parísno. 17541923Exposició de pintures i dibuixos de Joan Miró i Francesc Domingo Au Cameleon Parísmaig de 19231923 Conferència d'A Schoneber L'evolució del català a la Poesia Au Cameleon París9 d'abril de 19231925Joan Miró Galeria Pierre Parísno. 1.1934Un segle de progrés Exposició de Pintura i Escultura Art Institute of Chicago Chicagono. 355.1935Joan Miró, 1933-1934: Pintura, tremp, pastissos Pierre Matisse Gallery Nova YorkReferència del catàleg: no. 1.Arxius de la Galeria Pierre Matisse als Arxius d'Art AmericàL'exposició va tenir lloc entre el 10 de gener i el 9 de febrer de 1935, i es van mostrar 30 obres en total.1948Picasso Gris Miró. Mestres espanyols de la pintura del segle XX San Francisco Museum of Art i Portland Art Museum San Francisco i Portland1959Joan Miró Museu d'Art Modern de Nova York i Los Angeles County Museum of Art Nova York i Los Angelescatàleg sense numerar. L'obra només es mostra a Nova York1960Col·lecció permanent Museu d'Art Modern de Nova York Nova YorkPréstec per mostrar amb la col·lecció permanent del Museu d'Art Modern de Nova York, 1960-19621964Joan Miró Tate Gallery i Kunsthaus de Zúric Londres i Zúricno. 28, que es reprodueix1978Aspects of Twentieth-Century Art National Gallery of Art Washington DC Número de catàleg no. 77, que es reprodueix.1980Miró: pintures seleccionades Museu Hirshhorn Jardí d'Escultures de Washington i Buffalo AKG Art Museum Washington DC i Buffalono. 9, que es reprodueix. (Només es mostra a Washington)1983Miró: anys vint Fundació Joan Miró Barcelona1986-1987Joan Miró: A Retrospective Kunsthaus Zurich; Kunsthalle Düsseldorf i Solomon R. Guggenheim Museumno. 20 (catàleg en alemany), no. 14 (catàleg en anglès), que es reprodueix. Düsseldorf, Zuric i N.York 1987-1988Cinc Segles d'Art Espanyol: El Segle de Picasso Musée d'Art Moderne de la Ville de Paris i Centre d'Art Reina Sofia, París i Madrid1987-1988, no. 22 (catàleg francès), no. 20 (catàleg en espanyol), que es reprodueix.1990Joan Miró: Estudi retrospectiu de l'obra de pintura Fundació Maeght Saint-Paul-de Venceno. 12, que es reprodueix1993Joan Miró: 1893-1993 Fundació Joan Miró i MoMA Barcelona i Nova YorkPasqual Maragall comenta que va haver d'inaugurar dues vegades l'exposició perquè l'obra de La Masia va arribar amb retard a la Fundació Joan Miró: no. 47 (catàleg en espanyol), no. 22 (catàleg en anglès), que es reprodueix.1998-1999Joan Miró Moderna Museet i Louisiana Museum of Modern Art Estocolm i Humlebaekno. 6, que es reprodueix2001París-Barcelona Grand Palais i Museu Picasso París i Barcelonacatàleg sense numerar, que es reprodueix. (Catàleg en francès), sense número de catàleg, fig. 4 (catàleg en espanyol).2002Joan Miró. Cargol Dona Flor Star Stiftung Museum Kunst Palast Düsseldorfno. 5, que es reprodueix.2004Joan Miró 1917-1934: La Naissance du Monde Centre Georges Pompidou ParísL'obra, que es reprodueix, apareix al catàleg amb el número 192006-2007Barcelona and Modernity: Gaudí to Dalí Museu d'Art de Cleveland i Museu Metropolità d'Art de Nova York Cleveland i Nova York L'obra apareix al catàleg amb el número 7,25, fig. 6.En la mateixa exposició es van veure obres com Bal du Moulin de la Galette, Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem de Ramon Casas i el Desconsol de Josep Llimona, entre d'altres.2011Joan Miró. L'escala de l'evasió Tate i Fundació Joan Miró Londres i Barcelona
Curiositats Hermingway es va fer construir una torre com la que culmina La Masia a la seva residència de l'Havana.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Fitxa de l'obra a la National Gallery of Art de Washington
Categoria:Quadres de Joan Miró Categoria:1922 a Catalunya Categoria:Quadres a la National Gallery of Art de Washington Categoria:Obres pictòriques del 1922