Àustria (en alemany, Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central. Limita amb Alemanya i Txèquia al nord, amb Eslovàquia i Hongria a l'est, amb Eslovènia i Itàlia al sud, i amb Suïssa i Liechtenstein a l'oest. La capital n'és Viena.
Els orígens de l'Àustria germanòfona es remunten al , quan els territoris de l'Alta i Baixa Àustria foren cada cop més poblats. El nom alemany Ostarrichi és documentat per primer cop en un document oficial del 996 i té les seves arrels al primer mil·lenni aC. De llavors ençà la paraula ha evolucionat fins a Österreich.
Àustria és una democràcia representativa parlamentària que comprèn nou estats federals i és un dels sis països europeus que han declarat neutralitat permanent. Àustria és membre de les Nacions Unides des del 1955Jelavich 267 i va ingressar a la Unió Europea el 1995.
Toponímia miniatura|esquerra|Primer escrit amb el mot Ostarrichi (encerclat en roig). A l'Àustria moderna s'honora aquest document, datat l'any 996, com a document fundacional de la nació El nom alemany deriva de l'alemany antic , el qual apareix escrit per primera vegada en el document Ostarrichi de 996. Aquesta paraula és probablement una traducció del llatí medieval orientalis Marchia en un dialecte local (Baviera). El nom significa 'frontera oriental'. Àustria va ser una prefectura de Baviera creada l'any 976. La paraula Àustria és una llatinització del nom alemany i va ser registrada per primera vegada al .
Friedrich Heer, un dels historiadors més importants d'Àustria al , va afirmar en el seu llibre Der Kampf um die österreichische Identität ('La lluita sobre la identitat d'Àustria'),Friedrich Heer: Der Kampf um die österreichische Identität. Böhlau, Wien/Köln/Graz 1981, que la forma germànica Ostarrichi no era una traducció de la paraula llatina, sinó que ambdós mots són el resultat de la derivació d'un terme molt més antic originari de les llengües cèltiques de l'antiga Àustria: fa més de 2.500 anys, la major part del país actual era anomenat Norig per la població celta (cultura de Hallstatt); d'acord amb Heer, "no-" o "nor-" signifiquen 'est' o 'oest', mentre que "-rig" està relacionat amb el modern Reich alemany, que significa 'regne'. En conseqüència, Norig essencialment significaria Ostarrichi i Österreich, per tant Àustria. El nom celta va ser llatinitzat eventualment com a Noricum després que els romans van conquistar la zona que envolta la major part de l'actual Àustria, aproximadament l'any 15 aC. Noricum més tard es va convertir en província romana a mitjans del segle primer. Regio australis i la forma llatina Austria són neologismes de l'edat mitjana.
La designació oficial és la República d'Àustria (). Després de la caiguda de l'Imperi Austrohongarès del 1918 s'anomenà Estat alemany d'Àustria però després del tractat de Saint-Germain-en-Laye va haver de canviar el nom a Republik Österreich, 'República d'Àustria'. El nom Republik Deutsch-Österreich es pot trobar en segells i diners de principis dels anys 20.
El nom es va tornar a canviar durant el règim feixista (des del 1934 fins al 1938) a Estat Federal d'Àustria (), però va tornar a ser el mateix amb la independència i la Segona República Austríaca (1955 – actualitat). Però, Àustria també té altres idiomes, com per exemple el serbocroat, l'eslovè o l'hongarès.
En català actual se'n diu Àustria, però en català medieval apareix escrit Ostalrich (amb variants), com el poble de la comarca de la Selva.
Geografia física miniatura|esquerra|Mapa d'Àustria Àustria és un país petit, predominantment muntanyós, localitzat a l'Europa central, aproximadament entre Alemanya, Itàlia i Hongria, amb una superfície del doble de Suïssa. No té cap costa marítima; limita amb Suïssa i Liechtenstein a l'oest, Alemanya, Txèquia i Eslovàquia al nord, Hongria a l'est, i Eslovènia i Itàlia al sud. La regió més occidental del país és una franja estreta entre Alemanya i Itàlia, entre trenta-dos i seixanta quilòmetres de longitud. La resta d'Àustria, a l'orient, té una longitud, de nord a sud, de 280 km.
Àustria és un país alpí: la major part del territori d'Àustria es troba dins de la secció oriental dels Alps que arriben a altures de més de 3.000 metres. Les serralades d'Àustria s'estenen d'est a oest i són separades una de l'altra per valls amples. Les serralades del nord inclouen els Alps de Tirol del Nord i els Alps de Salzburg. Al centre, les serralades inclouen el Hohe Tauern, que conté el Grossglockner, el pic més alt del país, amb 3.797 m. Les serralades del sud inclouen els Alps de l'Ötztal, els Alps de Zillertaler, els Alps Càrnics, i les muntanyes de Karawanken. A més d'aquestes serralades, n'hi ha d'altres que s'estenen en direcció nord-sud del país.
La població es concentra en les valls dels rius, entre els quals destaca el Danubi, que entra a Àustria per Passau, a la frontera amb Alemanya; passant per Linz i Viena, fins a Bratislava, a la frontera amb Eslovàquia. Per la frontera amb Alemanya arriba l'Inn, que passa per Innsbruck, i té com a afluent principal el Salzach, que passa per Salzburg. El llac Constança és el més gran del país i forma la frontera occidental amb Alemanya i Suïssa.
Geografia humana i societat La població estimada d'Àustria el 2008 era de 8.205.533 habitants. La capital, Viena, té una població superior als 1,6 milions d'habitants, un quart de la població total del país. Llevat de la capital, cap altra ciutat supera el milió d'habitants; de fet, la segona ciutat més gran, Graz, només té una població de 244 mil habitants. Graz és la capital de Steiermark i una comunitat industrial, comercial i educativa important del país. Linz és la tercera ciutat més gran, amb 188 mil habitants, un port fluvial important del Danubi i capital de l'estat d'Oberösterreich.
L'alemany, llengua oficial en tota la federació, és parlat pel 88,6% de la població austríaca. S'estima que l'1,6% parla eslovè, població localitzada principalment a Caríntia—on és llengua oficial— i a Estíria. El 2,2% parla croat, oficial a Burgenland. El 2,3% parla turc. El 5,3% parla una altra llengua, entre les quals, l'hongarès, oficial a Burgenland. S'estima que hi ha entre 13.000 i 40.000 eslovens a l'estat de Caríntia, així com 30.000 croats. Tots dos grups, a més dels hongaresos, són reconeguts com a minoria i gaudeixen de drets especials després del tractat de l'Estat d'Àustria de 1955.
El terreny muntanyós d'Àustria va propiciar el desenvolupament de diversos dialectes de l'alemany, la majoria dels quals pertanyen als grups austriacobavaresos, llevat del dialecte parlat a la regió més occidental de Bundesland, Vorarlberg, que pertany al grup de dialectes alamànics. Hi ha un estàndard especial per a l'alemany austríac amb poques diferències, tanmateix, de l'alemany d'Alemanya.
El catolicisme, amb un 73,6% d'adherents, segons el cens de 2001, és la religió predominant d'Àustria, tot i que el nombre de catòlics practicants, que assisteixen a missa els diumenges, és de l'11,5% de la població total. El protestantisme, principalment el luteranisme, té el 4,7% d'adherents. El 4,2% practica l'islam.
Religió Entre les religions a Àustria, el cristianisme catòlic n'és la predominant. Segons el cens del 2001, el 73,6% de la població s'adherí a aquesta denominació. El nombre de luterans era el 2006 del 4,7% (la majoria residents a la província de Caríntia). Els cristians ortodoxos són el 2% (la majoria immigrants de l'Europa de l'Est). I el nombre de musulmans és del 4,2%.
Dades del cens 2001
Confessió Àustria Burgenland Caríntia Baixa Àustria Alta Àustria Salzburg Estíria Tirol Vorarlberg Viena Percentatge Total 8.032.926 277.569 559.404 1.545.804 1.376.797 515.327 1.183.303 673.504 351.095 1.550.123 100% Catòlics romans 5.915.421 220.512 432.011 1.226.411 1.093.624 383.486 961.630 561.680 273.978 762.089 73,64 Luterans 376.150 36.812 57.729 50.838 60.990 22.441 51.005 16.026 7.817 72.5492 4,68 Catòlics antics 14.621 163 1.107 2.146 1.244 866 1.183 422 356 7.134 0,18 Jueus 8.140 33 56 399 216 125 161 99 63 6.988 0,10 Musulmans 338.988 3.993 10.940 48.730 55.581 23.137 19.007 27.117 29.334 121.149 4,22 Altres 255.681 3.380 9.439 29.400 30.835 20.078 16.383 16.055 13.141 116.970 3,18 Sense confessió 963.263 11.102 43.916 166.832 120.906 49.238 117.589 35.139 20.945 397.596 11,99 Sense indicació 160.662 1.574 4.206 21.048 13.401 15.956 16.345 16.966 5.461 65.705 2,00
Divisió administrativa
Àustria es divideix en nou estats federals (en alemany, bundesländer), cadascun amb el seu propi parlament.
#Estat (Bundesland)Capital300px|Els estats d'Àustria Català Alemany Català Alemany 1 Burgenland Eisenstadt 2 Caríntia Kärnten Klagenfurt 3 Baixa Àustria Niederösterreich Sankt Pölten 4 Alta Àustria Oberösterreich Linz 5 Salzburg Salzburg 6 Estíria Steiermark Graz 7 Tirol Innsbruck8 Vorarlberg Bregenz 9 Viena Wien Viena Wien
Política i govern El cap d'estat és el president federal, electe per vot popular directe per un període de sis anys. El cap de govern és el canceller federal, que encapçala el Consell de Ministres, que són tots responsables davant el Parlament d'Àustria. El poder legislatiu l'exerceix el parlament i està dividit en dues cambres: La cambra alta (consell federal o Bundesrat) integrada per 62 membres. Els membres són elegits pels consells dels estats per un període equivalent al dels mandats regionals, per la qual cosa el pes intern dels partits representats es modifica a intervals irregulars segons les eleccions que se celebrin a les entitats federatives. La cambra baixa (consell nacional o Nationalrat) amb 183 membres elegits cada quatre anys. És el veritable òrgan de decisió legislativa.
miniatura|Cambra baixa (Nationalrat) El Parlament d'Àustria seu a Viena, la capital del país. Àustria es va convertir en una república federal, democràtica i parlamentària amb la promulgació de la constitució de 1920. Va ser restablerta el 1945 i en vigor als nou estats de la república. El govern pot ser destituït per decret presidencial o per una moció de censura a la cambra baixa del parlament, el Consell Nacional d'Àustria o Nationalrat. El sufragi era obligatori, però aquesta política ha estat eliminada gradualment entre 1982 i 2004.
Des de 2007, ots els ciutadans majors de 16 anys poden votar. Tot i que hi ha un llindar del 4% perquè els partits siguin representants al Nationalrat, hi ha la possibilitat de guanyar un escó directe, en un dels 43 districtes electorals regionals. El Nationalrat és la cambra dominant en l'elaboració de lleis. Tanmateix, la cambra alta del parlament, el Consell Federal d'Àustria o Bundesrat, té un poder limitat per vetar la legislació aprovada per la cambra baixa, però, en la majoria dels casos, ha d'aprovar-la si es presenta per segona ocasió, en allò que es coneix com a Beharrungsbeschluss o 'vot de persistència'.
Política exterior El tractat de l'Estat Austríac de 1955 va donar fi a l'ocupació d'Àustria durant la Segona Guerra Mundial i la va reconèixer com a estat independent i sobirà. L'octubre de 1955, l'Assemblea Federal va aprovar un article constitucional que declarava que Àustria «per la seva lliure voluntat pròpia declara la seva neutralitat perpètua»". La segona secció de la llei estableix que «en temps futurs, Àustria no s'unirà a cap aliança militar i no permetrà l'establiment de cap base militar dins el seu territori». Des d'aleshores, Àustria ha conformat la política exterior basant-se en aquesta neutralitat. Tot i així, Àustria va començar a revaluar la definició de neutralitat després de la caiguda de la Unió Soviètica, en permetre el pas de vols per a les sancions de les Nacions Unides contra Iraq el 1991, i des de 1995, ha considerat la seva participació en l'estructura de seguretat de la Unió Europea, a la qual pertany. També, des de 1995, es va unir a la Societat per a la Pau i després va participar en les missions de pau a Bòsnia.
Política de defensa