El castell Blanc (, literalment ‘Torre de Safita’) és un castell croat situat a Safita, una ciutat siriana entre Tartus i Trípoli, a les muntanyes interiors. Va ser construït pels templers a sobre d'unes fortificacions preexistents. Aquesta torre no era l'única fortificació de la ciutat de Safita, però és l'única que ha sobreviscut al període de les croades, i fins i tot va resistir el terratrèmol de 1202. Situat al turó més alt dels tres de Safita, la fortalesa ofereix una visió extraordinària sobre els camps que l'envolten.
Història La regió va estar inicialment controlada pels croats cap al 1110, i va ser esmentada per primera vegada en una crònica àrab el 1112. Els cavallers templers van construir una torre de l'homenatge després del 1117, i després van passar a posseir la torre cap al 1152. Més tard, la torre va ser atacada per Nur-ad-Din el 1167, per ser reinterceptada pels templers el mateix any, i va ser reconstruïda després del terratrèmol de Síria de 1170, posteriorment el 1188 després de la invasió de Saladí, i de nou després del terratrèmol de Síria de 1202. La torre va ser finalment capturada i destruïda per Bàybars el 1271.
La torre servia tant de capella com de fortalesa, amb murs de de gruix construïts amb blocs de pedra de calcària massissos i curosament encaixats. La planta baixa encara conté una capella, dedicada a Sant Miquel i utilitzada per la comunitat ortodoxa grega de Safita. El segon pis, al qual s'arriba per un tram d'escales parcialment destruït, servia de dormitori i conté moltes finestres petites i esbiaixades (saeteres) que eren usades pels arquers per defensar la torre. Excavat a la roca sota la torre hi ha una cisterna d'aigua i un antic dipòsit d'armes, elements essencials en cas de setge.
De les altres fortificacions del castell, avui només es pot veure un portal a a l'est de la torre de l'homenatge. Durant el Mandat francès per a Síria i el Líban, es van fer esforços per restaurar la torre, causant una gran molèstia als vilatans que vivien molt a prop d'aquesta.
El 1946, quan la torre de l'homenatge del castell amenaçava de col·lapsar, l'arquitecte Pierre Coupel va emprendre un intens programa de reparacions.
Descripció del monument miniatura|The tower|La capella Amb unes dimensions de 18 per 31 metres, el castell Blanc fa 28 metres d'alçada. Els dos pisos de l'estructura es van construir en calcària i els terres es van cobrir amb enormes plaques de pedra. La capella, dedicada a sant Miquel, ocupa la planta baixa, s'eleva fins a disset metres i fa trenta-un metres de llargada. En el segon pis hi ha moltes finestres petites, usades pels arquers. En aquest pis es pot accedir per una rampa d'escales en part destruïda. El sostre de la torre se sosté per diverses columnes molt robustes. El campanar, enganxat al mur occidental, es pot escoltar a una distància de cinc quilòmetres. Per una altra escalinata que hi ha en el segon pis es pot arribar al teulat de la torre, on es poden veure les muntanyes de la rodalia, algunes ja al Líban i també es pot veure la ciutat de Trípoli, el mar Mediterrani i el Krak dels Cavallers.
Estat de conservació Durant el mandat francès de Síria (1920-1946) es van fer obres de renovació del castell, però que van ser discutides pels veïns dels voltants.
Referències
Blanc