Cacatua és el nom comú d'un grup d'ocells que formen un tàxon el qual, depenent dels autors, és considerat la família dels cacatúids (Cacatuidae) o la subfamília dels cacatuins (Cacatuinae), dins l'ordre dels psitaciformes (Psittaciformes).
La paraula cacatua data del segle XVII i prové de l'indonesi/malai kakatua.
Morfologia Les cacatues són psitaciformes de mitjans a grans, que poden mesurar 30 - 68 cm, sent Nymphicus hollandicus l'espècie més petita. Són ocells de bec massiu amb una cua més o menys llarga i una llengua musculosa. Tots presenten una cresta erèctil en la part anterior del cap que utilitzen en la comunicació. Aquesta cresta varia de formes, colors i grandària. Comparteixen nombroses característiques amb les altres espècies de l'ordre, com els dits zigodàctils i la forma del bec. Altres, però, són úniques, com la presència de la cresta erèctil, la presència de vesícula biliar i l'absència de determinats pigments al plomatge que els impedeix tenir plomes verdes o blaves.
Hàbitat i distribució Viuen a medis variats, des del bosc humit fins zones àrides de matolls. Aquest tàxon té una distribució molt més restringida que els Psitàcids, ja que són originaris d'Austràlia i les illes veïnes. Onze espècies són endèmiques d'Austràlia, set ocupen Indonèsia, Nova Guinea i altres illes del Pacífic meridional. Tres espècies viuen tant a Austràlia com a Nova Guinea.
Comportament La major part de les espècies de cacatues viuen en esbarts. Aquesta característica és aprofitada per a la cria en captiveri.
Taxonomia La classificació de Sibley-Ahlquist, basada en anàlisis genètiques, va mostrar que la radiació evolutiva que va portar fins a l'aparició del grup no era tan antiga com s'havia suposat, i per això aquest autor les va considerar una subfamília dins dels psitàcids.
A la major part de les classificacions però, les cacatues són considerades una família, seguint els treballs de David et Toft (1999)David M. Brown i Catherine A. Toft. Molecular Systematics and Biogeography of the Cockatoos (Psittaciformes: Cacatuidae). 1999. The Auk. Vol. 116, No. 1, p. 141-157 i White et al. (2011).NE White, MJ Phillips, MT Gilbert, A Alfaro-Núñez, E Willerslev, PR Mawson, PB Spencer, M Bunce. The evolutionary history of cockatoos (Aves: Psittaciformes: Cacatuidae).2011. PubMed. 59(3): 615-22 Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 13.2, 2023) aquesta família conté 7 gèneres amb 21 espècies. El mateix criteri consideren el Handook of the Birds of the World i la BirdLife International Checklist of the birds of the world.I. Rowley (2018). Cockatoos (Cacatuidae).J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie, i E. de Juana. Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona.
Subfamília Nymphicinae Gènere Nymphicus, amb una espècie, la cacatua nimfa (Nymphicus hollandicus). Subfamília Calyptorhynchinae Gènere Calyptorhynchus, amb dues espècies. Gènere Zanda, amb tres espècies. Subfamília Cacatuinae Tribu Microglossini Gènere Probosciger, amb una espècie, la cacatua negra galta-roja (Probosciger aterrimus). Tribu Cacatuini Gènere Callocephalon, amb una espècie, la cacatua gang-gang (Callocephalon fimbriatum). Gènere Eolophus, amb una espècie, la cacatua galah (Eolophus roseicapilla. Gènere Cacatua, amb 12 espècies.
Referències