Els cherokees o xeroquis són un poble indígena de la família lingüística iroquesa. S'autoanomenaven tsalagi 'poble de les coves', i eren anomenats pels creek tsologi 'poble amb una altra llengua' o chiluk ki 'poble de les coves', d'on vindrà salakies o chaloquíes. També s'anomenaven Ani-yun-wiya 'genuïns' o 'poble principal', i Ani-kitu-hwagi 'gent de Keetowa'. Eren dividits en set clans de descendència matrilineal, que dividien la tribu en dos grups, Ottare (muntanya) i Aytare (vall). Els set clans eren aniwaya (llop), anikawi (cérvol), aniwadi (pintura), anitsiskwa (ocell), anigilahi (gent de cabell llarg), anilahani i anigatagewi.
Localització geogràfica miniatura|Territori cherokee en el segle XVI Ocupaven antigament parts dels territoris actuals de Virgínia, el sud-oest de Carolina del Nord, l'oest de Carolina del Sud, el nord de Geòrgia, Tennessee i nord d'Alabama, amb una extensió de 100.000 km² i amb capital a Okmulgee o a Tahlequah. Es dividien en tres zones: Les muntanyes Smoky (a les Apalatxes), amb la ciutat de Tanasi. Les ciutats del mig (Newkasi i Qualla), a l'est de les Smoky (Apalatxes) i els rius Little Tennessee i French Broad. Les ciutats baixes (Keowee), a Carolina del Sud, que controlaven les fonts del Savannah. miniatura|Mapa de les zones de presència actual de la Nació Cherokee a Oklahoma De les tres tribus reconegudes pel govern dels Estats Units, dues viuen a Oklahoma, on tenien el 1971 un total de 593 km² (dels 78.914km² que tenien el 1891). Els cherokees van ser traslladats a la força pel govern, en una deportació coneguda com el Camí de les Llàgrimes. La tercera se'n va quedar a la reserva Quallah de Carolina del Nord, amb 178 km².
Demografia Quan van arribar els espanyols potser eren 60.000 individus. Cap al 1650 eren uns 22.500, i el 1760, uns 30.000. El 1809 n'eren 13.000, i el 1820 havien augmentat fins a 21.000. Van passar de 15.000 el 1839 a 21.000 el 1861, 1.000 blancs i 4.000 negres el 1861, però el 1866 havien estat reduïts a 13.566. El 1900 eren uns 47.000. Cap al 1970 hi havia a Oklahoma 47.000 indis purs i 15.000 mestissos, i la resta, uns 3.000 a Carolina del Nord; un total de 65.000 individus. El 1980, segons Asher, n'hi havia 72.000 a Oklahoma (dels quals 22.500 parlaven l'idioma) i 9.000 a Carolina del Nord (dels quals el parlaven uns 3.000). El 1990 hi havia un total de 232.344 persones que afirmaven ser cherokees, que van augmentar a 308.132 el 2000, però només es consideren oficialment cherokees tres grups: Cherokee Nation, a Oklahoma N. Occ., en un territori d'unes 7.000 milles quadrades, uns 104.000 individus. Keetowah Cherokee, al nord d'Oklahoma, uns 7.000 individus (en total, el 1995 n'hi havia 114.564 a la reserva, però 174.716 en el rol tribal). Eastern Band, a Carolina del Nord, uns 10.000 individus (el 1988 eren 8.822, dels quals 5.971 vivien a la reserva i 2.851 fora; el 1995 n'hi havia 11.240 en el rol tribal). Segons el cens dels Estats Units del 2000, hi havia 729.533 cherokees, dels quals només 281.069 eren purs.
Costums Eren alts, de color de pèl clar, nas aguilenc i mirada penetrant. Vivien en ciutats i es dividien en set clans, amb els membres de cada vila de descendència matrilineal i exògams. Habitaven cases quadrades o allargades de pals fent bastiment, cobertes d'escorça, fusta i parets entrellaçades i cobertes amb terra i fang. Cada vila tenia un o dos campaments de 350 a 600 habitants (n'hi havia més de 100 poblats). Conreaven moresc, pèsols i carabasses; caçaven i recollien fruites tot practicant una agricultura de tallar i cremar. Cap al 1700 adoptaren el cavall.
Tota la seva política restava a les viles individuals, les principals de les quals eren Tanasi, Etowah, Newkasi, Keowee, Tellequah, Chota i Kituhwa, i van fer dos cossos polítics, Roig per la guerra i Blanc per la pau, ambdós amb cabdills no hereditaris (el de guerra rebia el nom d'Outacity 'assassí') que presidien dos consells, un amb representants dels set clans i l'altre amb els ancians. El Blanc s'encarregava d'organitzar l'agricultura, els afers religiosos i un cos de missatgers, mentre que el Roig s'encarregava dels afers de guerra i defensa, dirigits pel guerrer més reconegut.
Rebien sovint atacs dels mohawks, que eren contestats amb igual feresa. Feien expedicions punitives, però també ajudaven als pobres. Les dones eren admeses en els consells, i algunes esdevenien guerreres, però eren encarregades de l'agricultura i de la custòdia dels presoners. No reconeixien cap autoritat central; els presoners eren serfs i gradualment els adoptaven. No guerrejaven entre ells, i les disputes eren resoltes mitjançant un joc de pilota. Els guerrers practicaven una dansa nocturna, i tenien alguns tabús sexuals. Jugaven al lacrosse, joc de pilota amb raquetes que durant la guerra tenia un ritual sagnant. Altres cerimònies seves eren la Cerimònia de Tardor, similar al busk dels creek, i la Cerimònia del Nou Foc, celebració del nou any durant tres setmanes i un bany final ritual. Consideraven Kana'ti com el primer home creat, i Selu com la primera dona. miniatura|Nois cherokees de Carolina del Nord, 1939 Creien que les malalties procedien dels esperits dels animals, que així es venjaven dels humans per matar-los i massacrar-los. Creien en un gran esperit, l'Amo de la vida, que era a tot arreu, i que era adorat mitjançant la immersió ritual en el riu (conegut com "l'home llarg"). També escrivien en wampums.
Govern La Nació Cherokee és actualment una república amb una constitució aprovada el juliol del 1976 amb separació de poders: el legislatiu en mans del Principal Chief, l'executiu en mans del Tribal Council, presidit per un Deputy Principal Chief. Són tots elegits per un període de quatre anys, i el judicial al Cherokee Nation Judicial Appeals Tribunal de tres membres, amb jurisdicció als 14 comtats on els cherokees són majoria. També tenen el seu propi Cherokee Nation Judicial Code i potestat per a cobrar alguns impostos. Per a veure la llista dels governants cherokees, vegeu Governants Cherokee.
Història Orígens Potser els seus avantpassats foren els Mound Builders i la cultura Adena, que habitaren al territori en el 10.000 aC i van construir ciutats en monticles molt habitades, com Cahokia, que potser tenia entre 38.000 i 75.000 habitants.
El 1539 van rebre l'expedició d'Hernando de Soto amb l'inca Garcilaso de la Vega des de Tampa al sud dels Apalatxes, on ja hi havia passat la pesta, i el maig del 1540 arribà a Xualla (Carolina del Nord), on va contactar amb els chalaquies. En les cròniques parla de la ciutat de Guasili o Guaxule (avui el monticle de Nocooche, vora Clarksville, N. Georgia), i Chiaha o Ychiaha (avui potser Etowah).
A començaments del comerciaren amb els britànics pells a canvi de fusells, teles i acer, al port de Charleston (entre el 1700 i el 1715 van traficar un milió de pells de cérvol). El 1712 enviaren 100 soldats per ajudar els anglesos a lluitar contra els tuscarora. El 23 de març del 1730 l'emissari del rei Jordi III d'Anglaterra, sir Alexander Cuming, reuní a Keowee uns 300 mandataris cherokees i els convencé en la reunió de Newkasi (avui Franklin, Carolina del Nord) perquè reconeguessin amb el títol d'emperador dels cherokees el cabdill Moytoy de Tellico (Tennessee), i així el 1740 un grup comandat per Kalanu/The Raven va prendre part en l'expedició de James Oglethorpe a Saint Augustine (Florida).
Els anglesos estaven acostumats a la jerarquia i suposaven que calia nomenar un destacat cherokee com a rei i tractar amb ell. Tanmateix, la nació cherokee era una federació dispersa de 30.000 indis (d'ells, 6.000 guerrers) en un territori de 100.000 km² (dels quals les ciutats en controlaven 15.000) en 64 ciutats unides només per l'idioma, la cultura i el parentiu, i els cabdills dirigien mitjançant l'exemple una mena de democràcia nadiua. Per això, el 1730 enviaren Attakullakulla (mort el 1783), aleshores jove guerrer, a Londres, on fou rebut per Jordi III a Windsor. Allí s'hi passejà vestit amb plomes i cues de cavall, i signà un tractat amb els britànics. Tanmateix, el 1738 van patir la primera epidèmia de verola que els va reduir a la meitat. Un dels supervivents, Skiagunsta, fou nomenat cap dels Keowee el 1750. Molts bruixots i xamans van trencar les seves relíquies en veure que no hi podien fer res. Alhora, el 1739, els francesos fundaren Fort Toulouse (avui a Montgomery, Alabama) i es van fer amics del cap Oconostota (Salsitxa de Marmota) o Stalking Turkey, rival d'Attakullakulla, i intentaren apartar-lo dels britànics. El primer era cap militar de Chota, i el segon primer ministre, i tots dos obeïen a l'uku o rei de la ciutat, Caneecatee/Old Jump, oncle d'Attakullakulla, que va fer de Chota la capital cherokee, i el seu uku heretaria de Moytoy el títol d'emperador.
Contacte amb els anglesos Caneecatee estava ressentit contra els anglesos perquè la verola li havia desfigurat la cara. Alhora, durant bona part del període 1740-1750 Attakullakula va viure al Quebec com a ostatge dels ottawa, però s'hi entrevistà amb els francesos. Tot i així, quan començà la Guerra franco-índia el 1754 donaren suport inicial als anglesos mercè el pacte de Saluda entre Attakullakulla i James Glenn (governador de Carolina del Nord el 1755), que convertia el país en un protectorat britànic a canvi de protecció contra els francesos.
Però la ineptitud de Braddock, que farà que els derrotin a Fort Duquesne (Pittsburg) el 9 de juliol del 1755, el fet que alguns soldats colons arrenquin les cabelleres dels iroquesos caiguts en combat per cobrar-les com la dels enemics, i la construcció de Fort Loundoun vora Chota i de Fort Prince George vora Keowee el 1757, els soldats dels quals violaran dones índies, tot plegat provocarà la venjança cherokee el 1759. Com que Wolfe conquerí Quebec i Montreal, Oconostota i Attakullakulla amb 30 guerrers anaren a Charleston a parlar amb William Lyttleton, nou governador de Carolina del Nord. Els dos caps foren alliberats, però la resta foren empresonats, i més tard, assassinats a la presó. Això provocarà que el 1760 es revoltessin contra els anglesos; assetjaren Fort Loundoun, que serà ocupat l'agost i el deixaren evacuar, però mataren 30 oficials i feren 200 presoners.
Aleshores, lord Amherst enviaria contra ells 2.600 soldats amb el coronel James Grant. El 27 de maig del 1761 Attakullakulla intentà pactar, però el juny Grant els atacà: 15 ciutats foren cremades, així com els conreus, i 5.000 indis hagueren d'amagar-se a les muntanyes. Després de diverses converses entre setembre i desembre del 1761 entre Attakullakulla i el governador William Bull, els cherokees signaren la pau amb els anglesos. I el 1762 els seus caps Cune Shote/Stalking Turkey, cap guerrer, i Ostenaco, visitaren Anglaterra, i foren rebuts per Jordi III.
El 1763 el rei Jordi III d'Anglaterra va signar la Proclamació Reial que prohibia als colons assentar-se més enllà de la línia marcada al llarg dels Apalatxes, i poc després Cune Shote i Attakullakulla (petit fuster) de Tanasi, que havia visitat ja Londres el 1730, participaren en la Conferència d'Augusta amb el superintendent John Stuart. Van rebre presents de carn i rom, i la promesa que no els ocuparien les terres. El 1764 dos comerciants escocesos s'establiren entre els cherokees i s'hi barrejaren, Alexader Cameron i John MacDonald, avi del futur cap Kooweskoowe/John Ross. Però també s'hi establiren molts bergants procedents d'Europa amb rom i deutes que els forçaran a cedir terres, tot i la prohibició reial.
Tractats amb els estatunidencs