La reconquesta finlandesa de Ladoga Karelia fou una campanya militar duta a terme per Finlàndia el 1941. Forma part del que habitualment es coneix com la Guerra de Continuació.

Al principi de la guerra, les forces finlandeses van capturar Ladoga Carèlia. Havia estat cedida a la Unió Soviètica el 13 de març de 1940, en el Tractat de Pau de Moscou, que va marcar el final de la Guerra d'Hivern. Més tard, a l'estiu de 1944, la Unió Soviètica va recuperar la part oriental de Ladoga Carèlia a l'ofensiva de Víborg-Petrozavodsk.

Desplegament inicial de forces En un inici, l'exèrcit finlandès estava desplegat en una posició defensiva, però el 29 de juny, Mannerheim creà l'Exèrcit de Carèlia, comandat pel tinent general Erik Heinrichs, ordenant-li que es preparés per atacar Ladoga Karelia. L'Exèrcit de Carèlia consistia en el VI Cos (divisions 5a i 11a), el VII Cos (divisions 7a i 9a) i el Grup O (Brigada de Cavalleria, 1a i 2a Brigades Jaeger). Posteriorment s'incorporarien, després de la seva arribada a la zona, la 1a divisió finlandesa i la 163a divisió alemanya.

Davant d'ells es trobava el Setè Exèrcit soviètic, amb la 168a Divisió de Fusellers prop de Sortavala i la 71a Divisió de Fusellers, al nord de Jänisjärvi ("Hare Lake"). Els soviètics havien preparat fortificacions de campanya a través de la frontera, a Sortavala i als nusos de carreteres importants de Värtsilä i Korpiselkä.

Inici de l'ofensiva El 9 de juliol es donà l'ordre d'iniciar l'ofensiva. El VI Cos, comandat per l'heroi de la batalla de Tolvajärvi, major general Paavo Talvela, hagué de superar les defenses soviètiques. Aquest, prèviament havia reunit tota l'artilleria disponible de les altres untats de l'Exèrcit de Carèlia, així com de la 1a Brigada Jaeger (Coronel Ruben Lagus), del Grup O. Amb un gran suport artiller, va donar via lliure a la 5a Divisió (Coronel Eino Koskimies) cap a Korpiselkä el 10 de juliol, superant als seus defensors l'endemà al matí. Talvela no estava satisfet amb la manca d'agressivitat de Koskimies, rellevant-lo del comandament i substituint-lo pel Coronel Lagus.

Lagus perseguí al 52è regiment d'infanteria soviètica cap a l'est amb les seves unitats lleugeres, arribant a Tolvajärvi el 12 de juliol. Llavors tombà cap al sud i avançà usant petites carreters, algunes de les quals estaven en tan males condicions que els soldats havien de portar les seves bicicletes. El 14 de juliol els seus homes van tallar la via ferroviària Sortavala-Petrozavodsk, i l'endemà van arribar a la riba del llac Ladoga, tallant diverses rutes soviètiques als voltants del llac. Els soviètics van haver de traslladar dos regiments i diversos batallons des de l'istme de Carèlia per tancar l'escletxa que s'estava obrint a l'extrem oriental del llac Ladoga.

El 4 de juliol, l'11a divisió finlandesa (Coronel Kaarlo Heiskanen) descobrí que les tropes soviètiques havien abandonat temporalment les seves trinxeres a la frontera, i usà l'oportunitat per capturar-les. Pel dia 9, quan s'inicià l'ofensiva general, es dirigiren cap a l'est des de les seves posicions capturades per un terreny sense camins i van tallar la carretera de Korpiselkä a Värtsilä i Suistamo, a la riba est de Jänisjärvi. Des d'allà amenaçaren d'aïllar les posicions soviètiques al sud de Korpiselkä i les que s'havien fortificat a Värtsilä. Per prevenir l'encerclament, els soviètics abandonaren les seves posicions i es retiraren cap a l'est. El 367è regiment soviètic va poder mantenir les seves posicions al nord de Jänisjärvi, fins que els defensors de Värtsilä es retiraren el dia 12. Heiskanen continuà pressionant al 367è regiment al voltant de la riba est de Jänisjärvi, arribant fins allà, des d'on es dirigiren al llac Ladoga el 16 de juliol, on passaren a la defensiva.

Lagus seguí la seva ofensiva immediatament a través de la costa nord-oriental del llac Ladoga. El 452è regiment soviètic d'infanteria motoritzada venia des de l'istme de Carèlia, i les seves primeres unitats se situaren a la defensiva a Salmi, on el Tulemajoki arriba al llac. Les tropes finlandeses van arribar-hi el 18 de juliol, i l'endemà al matí començà la batalla, travessant el riu 5 km al nord de Salmi i aconseguiren tallar les carreteres que es dirigeixen a Salmi al vespre. L'endemà, els finlandesos van aconseguir penetrar al poble i només petites unitats soviètiques van aconseguir fugir de l'anell. Salmi va ser conquerit a les primeres hores del 21 de juliol.

La reforçada 5a divisió continuà el seu avanç tan ràpid com va ser possible, travessant l'antiga frontera el 22 de juliol a Rajakontu. Mentrestant, un destacament Järvinen (Coronel Järvinen) havien assegurat el flanc esquerre travessant l'antiga frontera a Känsäselkä, i el 19 de juliol capturà els pobles de Kolatselkä i Palalahti, prop de Tulemajärvi, on asseguraren el flanc nord i est, i seguiren cap al sud. El 23 de juliol, la 5a divisió des de l'oest i el destacament Järvinen des del nord iniciaren el seu atac sobre Vitele, que capturaren l'endemà al matí. Lagus intentà sense èxit encerclar les tropes soviètiques en retirada, arribant a Tuuloksenjoki al vespre, però els tancs i l'artilleria soviètica aconseguiren aturar l'avanç.

La 1a divisió (Coronel Paavo Paalu) havia arribat i estava sent transferida al VI Cos el 16 de juliol, però no va ser fins a quatre dies després que no va poder arribar al front i rellevar els Järvinen. Des d'allà, continuaren el seu atac cap al nord, dirigint-se a Hyrsylä, i a l'est cap a Vieljärvi, que capturaren dies després. El 2n regiment d'artilleria soviètic, així com els regiments d'infanteria 24 i 28 i seccions del 9è i del 10è iniciaren una contraofensiva el 23 de juliol, i després de 5 dies de lluita, la línia del front va quedar establerta a 10 km a l'est de Vieljärvi.

Reorganització de les forces i contraatac soviètic El Front Nord soviètic reorganitzà les seves forces el 21 de juliol al traslladar la 168a divisió i un regiment de la 71a divisió al 23è Exèrcit, responsable de la defensa de l'istme de Carèlia. El mateix dia, el 7è Exèrcit va ser reorganitzat en dos grups operatius, el Grup Petrozavodsk (tinent general M. Antonjuk), amb un regiment d'infanteria, dos regiment motoritzats, un regiment blindat i unitats separades; i el Grup Sud (tinent general V. Tsvetajev), amb una brigada d'infanteria de marina, dos regiments motoritzats i diverses unitats menors.

Mannerheim havia reconegut la situació, i ja el 19 havia ordenat aturar l'atac a la línia Vitele-Vieljärvi, mentre que encara estiguessin preparades les fortificacions enemigues al costat sud-occidental de Jänisjärvi i el veloç avanç havia obert la costa del llac Ladoga al flanc dret de la 5a finlandesa, on s'havia de preparar la defensa.

Els temors de Mannerheim eren reals, i el 19 de juliol, el major general Pavlov, comandant de la defensa costanera del llac Ladoga ordenà a la 4a Brigada de Marina que portés a terme incursions darrere de les defenses finlandeses. Durant les primeres hores del 24 de juliol van aconseguir desembarcar amb èxit a Lunkulansaari i a Mantsi, dues illes al costat de Salmi. Les divisions 1a, 5a i 11a van participar, de manera que Talvela va haver de reunir totes les tropes que va poder (incloent una companyia de construcció de ponts), per fer retrocedir als atacants. Amb l'ajut d'artilleria pesant, que destruí 4 dels 15 vaixells que els soviètics estaven usant, els finlandesos van aconseguir que els soviètics quedessin aïllats en 3 mottis, i la temptativa de reforçar aquestes tropes el matí del 25 de juliol va ser avortat. Un a un, els mottis van ser destruïts. El 26, els soviètics van desembarcar a Mantsi, i aquesta vegada gairebé van aconseguir capturar tota l'illa abans que Talvela pogués reforçar les tropes allà situades, prosseguint la lluita fins a la nit del 27, quan finalitzà la darrera resistència soviètica.

Retorn de l'ofensiva miniatura|Tropes fineses avançant El VII Cos finlandès (major general Woldemar Hägglund) hagué d'atacar pel flanc dret del VI Cos finlandès cap a Sortavala. L'istme entre el llac Ladoga i la frontera finlandesa era molt estret, i l'important nus ferroviari Matkaselkä es trobava a només 10 km de la frontera. Així, no els sorprengué pas que els soviètics haguessin començat a fortificar la regió fronterera profundament, tot just després de la Pau de Moscou. Aquesta cadena de fortificacions era més feble a la secció nord del front, de manera que decidí que Hägglund l'atac principal fos per allà. La 7a divisió finlandesa, reforçada amb unitats d'enginyers, així com per totes les unitats d'artilleria del Cos es concentraren allà. La 19a divisió només tenia el reforç de la seva pròpia artilleria.

Al vespre del 10 de juliol, s'inicià l'atac. Com que estava caient una terrible tempesta a la zona, es decidí que la infanteria ataqués sense suport artiller per tal de mantenir l'element sorpresa. El pla va tenir èxit, i la majoria de les forces soviètiques van ser encerclades als seus búnquers, que van ser eliminats mitjançant l'artilleria. Durant l'endemà, la 7a divisió avançà, encerclant els punts forts soviètics. Al matí del 12 de juliol van aconseguir travessar la regió que els soviètics havien preparat amb camps de mines i fortificacions.

Això va ser només un breu alleujament, a causa del fet que la 168a Divisió de Fusellers (Coronel A. Bondarev) provà ser molt capaç en la defensa. Creà nous camps de mines, punts forts i trinxeres i hàbilment aconseguí evità ser encerclat pels finlandesos. La lluita de la 168a divisió seria usada posteriorment als llibres de text com a exemple de guerra defensiva a les escoles militars soviètiques.

La 7a divisió arribà a la riba occidental de Jänisjärvi el 13 de juliol, tombant cap al sud. El 15 de juliol aconseguiren arribar a la línia ferroviària Sortavala-Petrozavodsk a Pirttipohja, encerclant als defensors allà situats.

La 19a divisió (Coronel Esa Hannuksela) tenia la missió gens envejable d'atacar la secció millor defensada de la 168a divisió. Hannuksela decidí crear una escletxa estreta i profunda al poble de Niinisyrjä, de només 200-300 metres d'ample i 4 km de fons, per tal de travessar la regió fronterera fortificada. El 58è regiment d'infanteria (tinent coronel Juva) havia de ser la punta de llança de l'atac, que s'inicià a darrera hora del vespre del 10 de juliol. El 58è regiment continuà l'atac i arribà al final de les fortificacions frontereres el 12 de juliol. La 168a soviètica contraatacà per tancar l'escletxa i encerclar al 58è regiment, però els finlandesos aconseguiren mantenir el corredor, tot i que els soviètics aconseguiren impedir el seu ús mitjançant el foc artiller. El 16è regiment d'infanteria finlandès (Coronel M. Laurila), que seguia al 58è regiment, aconseguí obrir el corredor el matí del 15 de juliol.

La 7a divisió continuà el seu atac el 15 de juliol cap a l'est a través de la via del tren. El 17 aconseguiren superar les defenses soviètiques de l'istme entre Jänisjärvi i Vahvajärvi. Mentrestant, els regiments 30è i 51è de la 7a divisió, avançà cap a l'est cap a Jänisjoki, on contactà amb l'11a divisió el mateix dia. Els regiments 30è i 51è van netejar la riba oest de Jänisjoki i arribaren al llac Ladoga el dia 20, llavors començaren a netejar les illes del davant de Sortavala.