Llengües canac o kanak designa les llengües vernacles de Nova Caledònia, parlades pels canac, que pertanyen al grup de llengües oceàniques de la branca malaio-polinèsia de les llengües austronèsies. Hi ha 28 llengües amb 11 dialectes, encara que l'inventari es diferencia entre els autors i la distinció que es pot fer entre les llengües i dialectes. Maurice Leenhardt hi va comptar fins a 37 idiomes i dialectes.Langues et dialectes de l'Austro-Mélanésie, París, 1946 Un crioll, el tayo que es parla al barri de Saint-Louis del municipi de Le Mont-Dore, sovint se l'inclou. Algunes d'elles, però, tenen pocs parlants o estan en vies de desaparició.Les dades sobre el nombre de parlants de més de 14 anys per lloc de residència i comunitat, xifres de 1996, es poden descarregar en format .xls del servidor de l'Institut Estadístic i d'Estudis Econòmics de Nova Caledònia.

L'inventari mostra el donat per Bernard Cerquiglini en un informe sobre les llengües de França presentat l'abril de 1999. Pel que a les llengües canac, l'inventari fou elaborat amb les informacions donades pel Laboratori de Llengües i Civilitzacions de Tradició Oral (CNRS). Per a algunes d'elles no existeix pas ortografia estandarditzada, a vegades objecte de controvèrsia. L'Acord de Nouméa de 1998 preveuen la creació d'una Acadèmia de les Llengües Canac, i el 2007 era en curs de creació.

Repartiment geogràfic i lingüístic i nombre de parlants La localització d'aquestes llengües és donada a títol indicatiu. Els corrents migratoris i la urbanització han fet canviar la situació. Es considera per exemple que pot haver més de 5.000 parlants de drehu a Nouméa dels 7-8.000 parlants que hi ha a l'illa.

Cada color correspon a un únic grup lingüístic que distint o reconegut com a tal pels comparatistes, bé que no hi ha pas unanimitat sobre la qüestió, ja que aquestes llengües tenen molts manlleus entre elles,Si bé això és menys cert avui en dia, el canac sovint són bilingües o trilingües, parlant l'idioma del clan del pare i de la mare del endemés del francès. el que fa que aquesta divisió estigui una mica esbiaixada. Llengües del grup Nord Llengües del grup Centre Llengües del grup Sud Llengües del grup Loyauté Llengua polinèsica

MapaCal millorar aquest mapa (el fitxer vectorial en format fla - Macromedia Flash versió 4 i superior - es pot descarregar d'aquesta adreça) : http://inalco.langues-oceaniennes.org/langueskanak.fla / Fichier swf : http://inalco.langues-oceaniennes.org/langueskanak.swf . 800px|Distribució de les llengües canac

Dades LlenguaGrafia alternativaParlantsComuna(s)ProvínciaÀrea tradicionaldialectes1nyâlayuyalâyu1522Ouégoa, Belep, PouéboProvíncia del NordHoot Ma WaapPooc/haat (Belep); Puma/paak/ovac (Arama, Balade)2kumakkoumac, fwa kumak847Koumac, PoumProvíncia del NordHoot Ma Waapnêlêmwâ (Tribu de Nénéma), nixumwak3caac-890PouéboProvíncia del NordHoot Ma WaapCawac (variant parlada a la Conception de Mont Dore des de 1865)4yuangayûâga/yuanga/zuanga1992Kaala-Gomen, OuégoaProvíncia del NordHoot Ma Waap-5jawe-729Hienghène, PouéboProvíncia del NordHoot Ma Waap-6neminèmi768HienghèneProvíncia del NordHoot Ma WaapOuanga, Ouélis, Kavatch7fwâi-1131HienghèneProvíncia del NordHoot Ma Waap-8pije-161HienghèneProvíncia del NordHoot Ma WaapTha (Tiendanite)9pwaamèi-219VohProvíncia del NordHoot Ma WaapNaakâ (Temala, Voh); Dhaak/yaak (Fatenaoue)10pwapwâ-16VohProvíncia del NordHoot Ma Waap-11dialectes de la regió de Voh-Koné-878Voh, KonéProvíncia del NordHoot Ma Waapbwatoo (Oudjo, Népou, Baco i altres a l'illa Koniène), haeke, haveke, hmwaeke, havele, vamale (Haute Tipindje), waamwang12cèmuhîcamuki2051Touho, Koné, et PoindimiéProvíncia del NordPaici-Camuki-13paicîpaici5498Poindimié, Ponérihouen, Koné, PoyaProvíncia del NordPaici-Camuki-14ajiëa'jië4044Houaïlou, Ponérihouen, Poya, KouaouaProvíncia del NordAjië-Aro-15arhâ-35PoyaProvíncia del NordAjië-Aro-16arhöarö62PoyaProvíncia del NordAjië-Aro-17oroweabwébwé587BourailProvíncia del SudAjië-Aro-18nekunéku221Bourail MoindouProvíncia del SudAjië-Aro-19zirezîchë, sîshëë4 (llengua morta des d'abril 2006)Bourail, MoindouProvíncia del SudAjië-AroSovint considerada variant dialectal de l'ajië20tîrîtirî264La Foa, SarraméaProvíncia del SudXaracuutîrî, mea21xârâcùùxaracuu3784Canala, La Foa, BoulouparisProvíncia del SudXaracuu-22xârâgùrè-566ThioProvíncia del SudXaracuullengua pròxima al xârâcùù23nââ drubéadrubea946Païta, Dumbéa, Nouméa, YatéProvíncia del SudDjubéa-Kaponé-24nââ numèènumee/kapone 1814Yaté, Mont-Dore, île des PinsProvíncia del SudDjubéa-Kaponéxêrê (Yaté), wêê (île Ouen), kwênyii (île des Pins)25nengone-6377Maré, tigaIlles LoyautéNengoneIwateno (llengua cerimonial o llengua dels caps)26drehu-11338LifouIlles LoyautédrehuMiny (llengua cerimonial o dels caps)27Iaai-1562OuvéaIlles LoyautéIaai-28fagauveafaga uvea1107OuvéaIlles LoyautéIaai-

A aquest inventari cal afegir una 29a llengua, el tayo, un crioll parlats per 600 individus originaris de la tribu de Saint-Louis (Comuna de Mont Dore).

Estatut oficial i l'educació Reconeixement oficial Algunes d'aquestes llengües es consideren mortes o moribundes, ja que no tenen parlants o en tenen pocs.Les dades sobre el nombre de parlants de més de 14 anys per lloc de residència i de comunitat - xifres del Cens 1996 - són descarregables en format .xls (des del servidor de lInstitut de la statistique et des études économiques de Nouvelle-Calédonie.

Per a un cert nombre d'aquestes llengües no hi ha grafia o ortografia estàndard, de vegades objecte de controvèrsia. S'ha creat una Acadèmia de les Llengües Canac prevista el 1998 pels acords de Nouméa.Académie des Langues Kanak .

Ensenyament El reconeixement de les llengües canac com a llengües regionals data de l'Ordre de 20 d'octubre de 1992. Aquesta introdueix quatre llengües com a prova facultativa al graduat. Es tracta del drehu, nengone, paicî i l'ajië.

El drehu s'ensenya a les escoles primàries i secundàries de Lifou i Nouméa, a la Universitat de Nova Caledònia i a l'Inalco. El nengone s'ensenya a les escoles primàries i secundàries de Lifou i Nouméa, i a la Universitat de Nova Caledònia. El paicî s'ensenya a les escoles primàries i secundàries de Poindimié i a la Universitat de Nova Caledònia. l'ajië s'ensenya al segon grau a Houaïlou (Nédivin, Do néva), a Nouméa (Do kamo, Anova) i a la Universitat de Nova Caledònia. El xârâcùù s'ensenya a les escoles primàries de Canala i Thio El fagauvea s'ensenya a l'Inalco. L'iaai és ensenyat al col·legi privat protestant Eben Eza d'Ouvéa.

Segons dades del vice-rectorat de Nova Caledònia de 2002 el nombre d'alumnes que rebien ensenyament en alguna de les llengües canac era de 849 (313 en drehu, 261 en nengone, 140 en paîci, 70 en ajië i 65 en xaracuu).La política lingüística a Nova Caledònia per la Universitat de Laval

Els nens els pares dels quals han expressat el seu desig, des de la petita secció de maternal poden rebre classes en llengües canac, a raó de set hores a la setmana a maternal i cinc hores d'escola primària, alhora que aprenen a familiaritzar-se amb la cultura melanèsia, no sols a llegir i escriure, sinó també a seguir totes les altres disciplines en aquesta llengua.[hhttp://www.denc.gouv.nc/portal/page/portal/denc/pgm_outils/pgm_doc_acc/Organisation%20de%20l%27enseignement%20primaire.pdf Organisation de l'enseignement primaire, site de la DENC]

Una formació de llicenciatura, menció Langues, Littératures et Civilisations étrangères régionales (LLCER) especialitat Langues océaniennes és impartida a la Universitat de Nova Caledònia. http://www.univ-nc.nc/formation/catalogue-des-formations/licence-langues--litteratures-et-civilisations-etrangeres-et-regionales Description de la formation] (site de l'UNC) Ha estat creada sota la forma d'un Diplôme d'études universitaires générales (DEUG) en 1999 completada per una llicenciatura en 2001. Aquest semestre, els estudiants escolliren dues de les quatre llengües que s'ofereixen a prova de baccalauréat que són una de Grande Terre (ajië o paicî) i una de les illes Loyauté (drehu o nengone). Plaquette de la licence LLCER spécialité Langues océaniennes de l'Université de la Nouvelle-Calédonie

Les llengües canac també són igualment representades al sector « Langues océaniennes » de l'Institut national de langues et civilisations orientales, a París, pel drehu.Dos diplomes, al nivell DULCO i Llicència .

Referències

Font Weniko Ihage, Rapport au Congrès de la Nouvelle-Calédonie, délibération portant création de l'Académie des langues kanakes (2007)

Enllaços externs ethnologue.com : Languages of New Caledonia Alguns poemes en diverses llengües de l'emissió "ruo" (Radio Djiido) al web de l'ADCK (Agència de Desenvolupament de la Cultura Canac - Centre Cultural Tjibaou). "Initiation à la langue de l'île des Pins", Dubois, Marie-Joseph. Estudi inèdit descarregable al servidor Gallica de la BNF Corpus sonor de cants en diverses llengües canacs amb llur traducció ; així com una mapa de referència de les àrees tradicionals i de les llengües canacs (web de LACITO-CNRS). Política lingüística a Nova Caledònia