Esdeveniments Països Catalans 12 de gener, Lleida, S'inaugura EAJ-42 Ràdio Lleida, de la xarxa de Ràdio Associació de Catalunya, a la Casa Llorens del carrer Major. 14 de febrer, Camp de les Corts, Barcelona: La selecció catalana de futbol juga contra la selecció espanyola de futbol, i és derrotada per 0 a 2.El Mundo Deportivo, 19 d'octubre de 2007, pàgina 23 14 d'abril: Inauguració del Museu Prim-Rull de Reus, essent director Salvador Vilaseca. 29 d'abril: Manifestació antifeixista i per la llibertat a Barcelona. 22 de setembre: Igualada: deixa de publicar-se El Sembrador, periòdic anarcosindicalista. 6 d'octubre: Fets del sis d'octubre. Lluís Companys proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, l'acció considerada sediciosa pel govern espanyol, condueix a l'empresonament del govern català i de Pompeu Fabra i Poch i la suspensió de l'Estatut de Núria. 10 d'octubre, Barcelona: Últim número del setmanari L'Opinió, suspès per l'autoritat militar. 12 d'octubre, Barcelona: Es publica el darrer número de La Campana de Gràcia.
Resta del món 26 de gener: El Tercer Reich i la Segona República de Polònia firmen un pacte de no-agressió vàlid per deu anys. 13 de febrer, Madrid: la Falange Española i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista es fusionen en la FE de las JONS. Març: Hans Lineweaver i Burk Dean publiquen un article científic on descriuen un innovador mètode de representació gràfica lineal per a l'anàlisi de l'equació de Michaelis–Menten coneguda com a la representació de Lineweaver-Burk. 30 de juny, Tercer Reich: Nit dels ganivets llargs, per ordre de Hitler s'eliminen les Sturmabteilung (SA) una facció revolucionària dins del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys. 19 d'agost, Alemanya: Referèndum sobre el cap d'estat del Reich confirma Hitler com a president i canceller, amb 89,93% dels vots. 9 de setembre, Johannesburg: l'astrònom Hendrik van Gent descobreix l'asteroide (1384) Kniertje. 5 d'octubre: Revolució d'Astúries.
Premis Nobel +CampGuardonatsFísicaNo atorgatQuímica Harold Clayton UreyMedicina o Fisiologia George Whipple George Minot William Parry MurphyLiteratura Luigi PirandelloPau Arthur Henderson
Naixements Països Catalans 5 de gener - Figueres, Empordà: Antoni Pitxot, pintor patró vitalici de la Fundació Gala-Salvador Dalí i vell amic i col·laborador de Salvador Dalí. 30 de gener - Sabadell: Agnès Armengol i Altayó, escriptora, pianista, promotora de la participació de les dones en el catalanisme. 3 de febrer - Barcelona: Alfred Lucchetti i Farré, actor català (m. 2011). 22 de març - Barcelona: María Dolores Gispert Guart, actriu de veu i locutora (m. 2018). 2 d'abril - Barcelona: Eulàlia Duran i Grau, historiadora catalana. 20 d'abril - Cadaqués: Quima Jaume, poeta i assagista catalana (m. 1993). 22 d'abril - Barcelona: Dolors Altaba i Artal, gemmòloga i escriptora catalana. 1 de maig - Pujalt: Pere Lluís i Font, filòsof i teòleg català, 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (m. 2026). 27 de maig - Barcelona: Anna Fort Comas, pianista, compositora i professora de piano, cant i solfeig. 17 de juliol - Albesa, Noguera: Marta –o Martha– Palau i Bosch, artista catalana nacionalitzada mexicana, exiliada del franquisme. 17 d'agost - Tortosa: Ricard Salvat i Ferré, escriptor i director teatral català. 4 de setembre - Palma: Natàlia Solà i Salvà, compositora, pianista i pedagoga mallorquina que viu a Andorra. 10 de setembre - Sabadell: Feliu Formosa i Torres, escriptor i director escènic català. 24 de setembre - Barcelona: Núria Torray, actriu catalana que destacà especialment en l'escena teatral (m. 2004). 4 de novembre - La Garriga: Xavier Albó i Corrons, sacerdot jesuïta, antropòleg i lingüista català (m. 2023). 20 de novembre - València: Paco Ibáñez, cantant valencià en castellà. Barcelona: Carles Madirolas, polifacètic artista plàstic. Mollet del Vallés, Antoni Creus Solé, enginyer industrial.
Resta del món 7 de gener: Tassos Papadópulos, president de Xipre. 8 de gener: Mont-Saint-Aignan, França: Jacques Anquetil, ciclista francès 11 de gener: Jean Chrétien, primer ministre del Canadà. 16 de gener, Bradford, Pennsilvània, els Estats Units: Marilyn Horne, mezzosoprano estatunidenca. 27 de gener: Boulogne-Billancourt: Édith Cresson, política francesa que fou Primera Ministra, la primera dona a ocupar aquest càrrec. William Anthony Gamson, professor de sociologia de la Universitat de Boston. 11 de febrer, Ciutat de Panamà: Manuel Antonio Noriega Moreno, militar i polític panameny, dictador del país des de 1983 fins a 1989. Londres: Mary Quant, dissenyadora de moda britànica, inventora de la minifaldilla. 24 de febrer, Savona, Itàlia: Renata Scotto, soprano i directora italiana. 28 de febrer: Worcester, Anglaterra: Edward Elgar, compositor anglès (n. 1857). 1 de març, Payerne, Vaud (França): Jacques Chessex, novel·lista, poeta, editor i pintor suís, escriptor en francès. Premi Goncourt de novel·la l'any 1973, per l'Ogre i de poesia l'any 2004 (m. 2009). 5 de març: Tel-Aviv, Mandat Britànic de Palestina: Daniel Kahneman, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 2002. 9 de març, Smolensk, URSS: Iuri Gagarin, primer cosmonauta de la història.(m. 1968). 10 de març, Bombai: Bhupen Khakhar, artista indi. 12 de març, Gross-Inzersdorf, Baixa Àustria: Adolf Frohner, pintor. 14 de març, Renate, Itàlia: Dionigi Tettamanzi fou un cardenal italià de l'Església Catòlica.(m. 2017) 25 de març, Toledo (Ohio): Gloria Steinem, periodista i escriptora estatunidenca, activista pels drets de la dona. 27 de març, Berlín: Jutta Limbach, jurista i política alemanya (m. 2016). 31 de març, Gorizia, Itàlia: Carlo Rubbia, físic italià, Premi Nobel de Física de l'any 1984. 3 d'abril, Londres: Jane Goodall, primatòloga, etnòloga i antropòloga anglesa (m. 2025). 24 d'abril, Richmond, Virgínia: Shirley MacLaine, actriu estatunidenca, guanyadora d'un Oscar. 3 de maig, Alexandria (Egipte): Giuseppe Mustacchi, conegut pel nom artístic de Georges Moustaki, cantautor francès d'origen greco-egipci (m. 2013). 4 de maig, Leningrad: Tatiana Samóilova, actriu soviètica i russa (m. 2014). 13 de maig, Caracas, Veneçuela: Pedro Cassiram, periodista veneçolà 21 de maig, Halmstad, Halland, Suècia: Bengt Samuelsson, químic i metge suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1982. 30 de maig, Listvianka, Unió Soviètica: Aleksei Leónov, cosmonauta soviètic que va fer el primer passeig espacial el 18 de març de 1965 (m. 2019). 16 de juny, Cambridge, Massachusetts, Estats Units: William Forsyth Sharpe, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1990. Clapton, Londres: Eileen Atkins, actriu anglesa de teatre, cinema i televisió. 24 de juny, Siligo, Sardenya: Maria Carta, cantant de música sarda, actriu i poeta (m. 1994). 28 de juny, Tunis (Tunísia): Georges Wolinski, dibuixant mort en l'atemptat contra Charlie Hebdo de 2015. 1 de juliol, Lafayette, Indiana: Sydney Pollack, actor, director i productor de cinema nord-americà (m. 2008). 4 de juliol, Madrid: Carmen Santonja, compositora i cantant, pintora i escriptora (m. 2000). 7 de juliol, Anderny (França): Vinko Globokar, compositor de música contemporània i trombonista francès d'origen eslovè. 8 de juliol, Santiago de Xile: Raquel Correa, periodista xilena (m. 2012). 11 de juliol - Piacenza: Giorgio Armani, dissenyador de moda italià (m. 2025). 13 de juliol, Abeokuta, Nigèria: Wole Soyinka, escriptor i director de cinema nigerià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1986. 15 de juliol, Accrington (Anglaterra): Sir Harrison Birtwistle, compositor anglès. 24 de juliol, Hastings, Nebraska: Sheila Hicks, artista tèxtil nord-americana. 18 d'agost, Madrid: Paloma Gómez Borrero, periodista i escriptora espanyola (m. 2017). 21 d'agost, Denver, Colorado, EUA: John L. Hall, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2005. 4 de setembre, Swansea, Gal·les: Clive Granger, economista gal·lès, Premi Nobel d'Economia de l'any 2003 (m. 2009). 5 de setembre, Maina, óblast d'Uliànovsk, RSS de Rússia: Yuri Afanassiev, polític soviètic. 14 de setembre, Saint Paul, Estats Units: Kate Millett, feminista, escriptora, educadora i artista estatunidenca (m. 2017). 20 de setembre, Roma, Regne d'Itàlia: Sophia Loren, actriu de cinema italiana. 21 de setembre: Mont-real, Quebec: Leonard Norman Cohen conegut com a Leonard Cohen, cantant canadenc (m. 2016) Bearsden, East Dunbartonshire, Escòcia: David J. Thouless, físic escocès, Premi Nobel de Física de 2016. 22 de setembre, Milà, Itàlia: Ornella Vanoni, cantant de música melòdica i actriu italiana. 23 de setembre: Per Olov Enquist, dramaturg i novel·lista suec. 28 de setembre - París: Brigitte Bardot, BB, actriu francesa (m. 2025). 1 d'octubre, Santander: Emilio Botín, banquer, propietari i president del Banco Santanter. 13 d'octubre: Khanià, Creta, Grècia: Nana Mouskouri, activista i cantant grega. 15 d'octubre, Pequín (Xina): Wang Meng (escriptor) xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2015. 27 d'octubre, Vichy: Jacqueline Dulac és una cantant i lletrista francesa. 9 de novembre, Brooklyn, Nova York, EUA: Carl Sagan, popular astrònom estatunidenc i divulgador científic (m. 1996). 8 de desembre, Madrid, Espanya: Eloy Gutiérrez Menoyo, guerriller cubà i anticastrista (m. 2012). 9 de desembre, York, Anglaterra: Judi Dench, actriu anglesa. 10 de desembre, Filadèlfia, Pennsilvània (EUA): Howard Martin Temin, biòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1975 20 de desembre, Madrid: Juan María Alponte, periodista, catedràtic i historiador espanyol, nacionalitzat mexicà. 27 de desembre, Surrey: Pat Moss, pilot de ral·lis d'automòbils, cinc cops campiona europea. Kherson, Unió Sovièticaː Larissa Latínina, exgimnasta soviètica, guanyadora de 18 medalles olímpiques –més que cap altra atleta, home o dona, fins aleshores. 28 de desembre - Maggie Smith, actriu britànica. ?, Palmira, Síria: Khaled al-Asaad, arqueòleg sirià, director del jaciment de Palmira.
Zollikon, cantó de Zúric: Adolf Muschg, autor suís que ha escrit obres de teatre, novel·la i assaig.
Necrològiques Països Catalans 5 de gener - Barcelona - Sebastià Farnés i Badó, advocat, taquígraf, escriptor i folklorista català. 18 de gener - Castelló de la Plana (la Plana Alta) - Vicent Castell i Domènech, pintor, dibuixant i decorador valencià (n. 1871). 20 de gener - Sitges, Garraf: Miquel Utrillo, enginyer, pintor, decorador, crític d'art i promotor artístic català (n. 1862). 30 de gener - Sabadell: Agnès Armengol i Altayó, escriptora i pianista (n. 1852). 8 de febrer - El Pla del Penedès: Dolors Prats i Respall, mestra i pintora (n. 1861). 27 de febrer - Barcelona: Josep Llimona i Bruguera, escultor, un dels millors representants de l'escultura modernista catalana. 4 de març - Barcelona: Santiago Valentí i Camp periodista, escriptor, editor, sociòleg i polític català (n. 1875) 6 de març - Barcelona: Concepció Ginot i Riera, pianista, professora de música i compositora catalana (n. 1858). 2 de maig - la Pobla Llarga (la Ribera Alta) - Julià Ribera Tarragó, filòleg arabista valencià (n. 1858). 28 de desembre - Reus, Baix Camp: Pau Gargallo i Catalán, escultor català (n. 1881).
Resta del món 29 de gener - Basilea (Suïssa): Fritz Haber, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1918 (n. 1868).
13 de febrer - Pau, Pirineus Atlàntics: Ellen Ridgway, jugadora de golf i filantropa estatunidenca (n. 1866). 23 de febrer - Lowe Broadheath, Worcester (Anglaterra): Edward Elgar, compositor anglès (n. 1857) 25 de maig - Londres, Anglaterra: Gustav Holst, compositor anglès (n. 1874). 30 de maig - Tòquio (Japó): Tōgō Heihachirō, almirall japonès (n. 1847). 10 de juny - Grez-sur-Loing, Seine-et-Marne, França: Frederick Delius, compositor anglès (n. 1862).
11 de juny, Bromma, Estocolm: Ester Almqvist, artista expressionista sueca (n. 1869).