La literatura ucraïnesa és introduïda aquí a través aquesta llista d'alguns dels personatges de l'esfera literària ucraïnesa, tant històrics com actuals. La llista està enfocada cap a escriptors en llengua ucraïnesa, però també s'inclou seccions d'escriptors ucraïnesos en altres idiomes, com ara llatí, ídix, tàtar de Crimea o rus. La llista està organitzada per data de naixement de cada escriptor, i s'hi afegeix unes línies o un breu paràgraf sobre la seva vida o obra en funció de la informació disponible.
Escriptors cabdals d'abans L'autor ucraïnès més conegut de tots els temps, tant en l'àmbit nacional com a l'estranger, és sens dubte el Taràs Xevtxenko, al qual hi ha una estàtua dedicada a gairebé cada ciutat d'Ucraïna i no poques ciutats a l'estranger, unes quantes universitats porten el seu nom, etc. I si s'han d'anomenar només uns quants noms, alguns dels escriptors de gran renom serien, a part del Xevtxenko, el Iurii Kotermak (Iurii Drohóbytx), Ivan Kotliarevskyi, Ivan Frankó, Lèssia Ukraïnka, Mikhailo Kotsiubinski, entre molts altres.
Una llista dels noms cabdals inclouria els següents autors:
Nascuts al Iurii Kotermak (Юрій Михайлович Котермак, Iurii Mikhàilovitx Kotermak), conegut com a Iurii Drohóbitx (Юрій Дрогобич, ca. 1450 a Drohóbitx, actual óblast de Lviv - 1494 a Cracòvia), o també Magistri Georgii Drohobich en llatí, o Georgius Drohobicz en llatí polonitzat — Filòsof ucraïnès, astrònom, astròleg i primer doctor de medicina d'Ucraïna. També va ser el primer autor ucraïnès amb una obra impresa, i una obra publicada a l'estranger, que fou el Iudicium Pronosticon Anni 1483 Currentis (Estimació pronòstic de l'any 1483, que va veure la llum el febrer de 1483). Va ser una figura important del Renaixement a Europa Oriental. Es va criar a Drohóbytx, i va obtenir el seu baccalaureus i el seu magister a la Universitat Iaguel·lònica a Cracòvia (1470, 1473), i va esdevenir Doctor de Filosofia i Doctor de Medicina a la Universitat de Bolonya (1478, 1482). Serví de professor i rector uns anys a aquesta última universitat i després tornà a la Universitat Iaguel·lònica (llatí: Universitas Jagellonica Cracoviensis; polonès: Uniwersytet Jagielloński; antigament: Akademia Krakowska, Acadèmia de Cracòvia), ara part de la Universitat de Cracòvia (Polònia), on treballà de professor a partir del 1487. Un dels seus estudiants fou el jove Nicolau Copèrnic. L'any 2009, declarat l'any de l'astronomia per l'ONU, Ucraïna va encunyar una moneda dedicada a l'any de l'astronomia, amb la imatge de Iurii Drohóbytx.
Nascuts al Heràssim Smotritski (Гера́сим Дани́лович Смотри́цький, Heràssim Danýlovytx Smotritski, ? — Ostrokh, actual óblast de Rivne, 1594) fou un escriptor polemicista, poeta, pedagog, teòleg i activista cultural ucraïnès de Podíl·lia, i pare de Meletii Smotritski. És invitat a Ostrokh el 1576, on esdevé una de les figures més importants de l'Acadèmia d'Ostrokh (Острозька школа, avui la Universitat Nacional "Acadèmia d'Ostrokh" - Національний університет «Острозька академія»), una de les institucions d'educació superior més antigues d'Europa de l'Est. Escriví la introducció de la «Bíblia d'Ostrokh» (Острозька Біблія, 1581), la primera bíblia completa impresa en Eslau eclesiàstic, com també la seva dedicatòria poètica al príncep d'Ostrokh, que és un dels exemples més antics en ucraïnès d'un tipus de poesia similar a les famoses dumy, forma poètica nacional ucraïnesa (дума). En la seva poesia, Smotritski combina el pensament místic religiós amb idees renaixentistes i humanistes.Plana sobre Smotritski a Izbornyk, Litópys. (en ucraïnès) Fou un conegut escriptor de textos polèmics (un gènere de literatura teològica i publicista que va agafar embranzida a Ucraïna en particular els segles i ). Una de les seves obres més famoses i l'únic tractat polèmic seu que s'ha conservat és el llibre La clau del regne del cel («Ключ царства небесного», Kliutx tsarstva nebésnoho, 1587), en ucraïnès antic, que també és l'obra més antiga de la literatura ucraïnesa polèmica impresa que s'ha conservat. Està escrita en un llenguatge planer i humorós que fou de fàcil accés pel públic general del seu temps.
Ivan Vixenski (Іван Вишенський, nascut al poble de Sudova Výxnia, Halytxynà, actual óblast de Lviv, ca. 1545-50 - mort 1620 al Mont Atos, Grècia), escriptor, polemista, filòsof i monjo ortodox del renaixement i el barroc.
Meletii Smotritski o Meletius Smotritski (en ucraïnès: Мелетій Смотрицький, Meletii Smotritski; en belarús: Мялецій Сматрыцкі, Maletsii Smatrytski; en rus: Мелетий Смотрицкий, Meletii Smotrytskii), de naixement: Maksym Heràssimovytx, pseudònim: Teofyl Ortoloh (Теофил Ортолог; neix o al poble de Smótrytx, ara smt, o a Kàmianets-Podilski, tots dos a l'actual óblast de Khmelnitski, ca. 1577 – poble de Dermany, actual óblast de Rivne, 1633), lingüista, autor, teòleg i activista cultural ruteni (ucraïnès, belarús) de Halytxynà (Galítsia). Fill del famós escriptor (polemista, poeta) i teòleg ucraïnès, Heràssim Smotritski. Estudià a Ostroh (actual óblast de Rivne) i Vílnius, com també a Leipzig, Wittenberg i Nuremberg, i esdevingué rector de l'escola de la germandat de Kíev. És principalment conegut per la seva Gramàtica d'eslau eclesiàstic (Грамматіки славєнския правилноє Сvнтаґма, 1619), que codificà el que es coneixia com a "eslau eclesiàstic modern" o, més precisament, "eslau eclesiàstic meletià". Fou l'única gramàtica a les terres belarusses, russes i ucraïneses i tingué una enorme influència en l'ús literari de l'eslau eclesiàstic a texts pertot el territori on s'emprava aquest idioma literari. La gramàtica fou reimpresa mantes vegades.
Nascuts al (Sant) Dmytró Tuptalo, conegut també com a Danylo Sàvytx Tuptalo i Dimitri de Rostov o Dimitri Rostovskii (Дмитро Туптало, Данило Савич Туптало, rus: Димитрій Ростовський, poble de Makàriv, província de Kíev, 1651 - Rostov, Rússia, 1709), sacerdot, escriptor i poeta ucraïnès conegut pels seus epigrames. miniatura|241x241px|Hrihori Skovorodà.
Nascuts al Hrihorii Skovorodà (Григо́рій Са́вич Сковорода́, Hrihorii Sàvitx Skovorodà, poble de Txornukhy (ara assentament de tipus urbà), a l'actual óblast de Poltava, 1722 - poble d'Ivanivka o Pan-Ivanivka, ara l'assentament de tipus urbà de Skovorodýnivka, a l'actual óblast de Khàrkiv, 1794), filòsof, humanista, místic i poeta, conegut com "el Sòcrates ucraïnès", va escriure poesia i diàlegs filosòfics.
Ivan Kotliarevskyi (Іва́н Петро́вич Котляре́вський, Ivan Petróvytx Kotliarevskyi, Poltava, 1769-1838), escriptor, poeta, dramaturg, famós sobretot per la seva magistral paròdia de l'Eneida («Енеїда», 1798) transferida a la Ucraïna del seu temps com a epopeia heroico-burlesca en vers.
Petró Hulak-Artemovskyi (Петро́ Петро́вич Гула́к-Артемо́вський, ciutat de Horodyxe, actual província de Txerkassi, 1790 - Khàrkiv, óblast de Khàrkiv, 1865), escriptor, poeta, traductor, famós per la seva magistral paròdia de les Odes d'Horaci, escrivia faules, paràboles, versos, tractats epistolaris (послання) i balades. Fou professor a la Universitat de Khàrkiv, i després n'esdevingué el rector (1841-49). Fou l'oncle de Semèn Hulak-Artemovksyi, un famós compositor ucraïnès.
Nascuts al Levkó Borovykovskyi (Левко́ Іва́нович Боровико́вський, poble de Meliuxky, actual óblast de Poltava 1806 - 1889), escriptor, poeta, filòleg, etnògraf i filòsof.
miniatura|Ivan Vahylévytx.Markiiàn Xaixkévytx (Маркія́н Семе́нович Шашке́вич, Markiiàn Seménovytx Zaixkévytx, poble de Pidlýssia, Halytxynà, actual óblast de Lviv, 1811 - poble de Novossilky Lisní, Halytxynà, actualment part de Polònia, 1843), poeta, escriptor, sacerdot, activista cultural i figura de talla nacional, va ser un dels propulsors de la Renaixença Ucraïnesa del , particularment actiu a la Ucraïna occidental, Halytxynà (Galítsia). Formà part del Tercet rutè («Руська трійця», Rus'ka tríitsia), junt amb l'Ivan Vahylévytx i el Iàkiv Holovatskyi, i fou coautor de l'antologia literària, La sirena del Dnister («Русалка Днѣстровая», Russalka Dnistróvaia, 1837), considerada revolucionària al seu temps, publicada a Budapest en un tiratge de 1000 exemplars, 800 dels quals foren confiscats per la policia austrohongaresa a Lviv.
Ivan Vahylévytx (ucraïnès: Іва́н Микола́йович Вагиле́вич, Ivan Mykolàiovytx Vahylévytx; polonès: Iwan Wahylewycz; rus: Иван Вагилевич, Ivan Vagilevitx; pseudònim: Далибор Вагилевич, Dalybor Vahylévytx, Волк Заклика, Volk Zaklyka, "llop udolaire"; poble de Iàsen, actual óblast d'Ivano-Frankivsk, 1811 - Lviv, 1866), poeta, filòleg, folklorista, etnògraf, figura nacional, va ser un dels propulsors de la Renaixença Ucraïnesa del , particularment actiu a la Ucraïna occidental, Halytxynà (Galítsia). Formà part del Tercet rutè («Руська трійця», Rus'ka tríitsia), junt amb el Markiiàn Xaixkévytx i el Iàkiv Holovatskyi, i fou coautor de l'antologia literària, La sirena del Dnister («Русалка Днѣстровая», Russalka Dnistróvaia, 1837), considerada revolucionària al seu temps, publicada a Budapest en un tiratge de 1.000 exemplars, 800 dels quals foren confiscats per la policia austrohongaresa a Lviv.
Ievhen Hrebinka (Євге́н Па́влович Гребі́нка, Ievhen Pàvlovytx Hrebinka, Ubíjixtxe o Ubiéjyxtxe, povit de Pyriàtyn, actual poble de Mariànivka, óblast de Poltava, 1812 — Sant Petersburg, 1848), escriptor ucraïnès, pedagog i editor, escrivia principalment en ucraïnès però també en rus.
Iàkiv Holovatskyi (Я́ків Фе́дорович Голова́цький, Iàkiv Fédorovytx Holovatskyi, pseudònim: Гаврило Русин, Havrylo Russýn; poble de Txepeli, Halytxynà, imperi Austrohongarès, actual óblast de Lviv, 1814 - Vílnius, Lituània, imperi Rus, 1888), lingüista, etnògraf, folklorista, poeta, sacerdot i pedagog, va ser un dels propulsors de la Renaixença Ucraïnesa del , particularment actiu a la Ucraïna occidental, Halytxynà (Galítsia). Formà part del Tercet rutè («Руська трійця», Rus'ka tríitsia), junt amb l'Ivan Vahylévytx i el Markiiàn Xaixkévytx, i fou coautor de l'antologia literària, La sirena del Dnister («Русалка Днѣстровая», Russalka Dnistróvaia, 1837), considerada revolucionària al seu temps, publicada a Budapest en un tiratge de 1.000 exemplars, 800 dels quals foren confiscats per la policia austrohongaresa a Lviv.
miniatura|242x242px|Taràs Xevtxenko.Taràs Xevtxenko (Тара́с Шевче́нко, poble de Móryntsi, actual província de Txerkassy, 1814 - Sant Petersburg, 1861), escriptor, sobretot poeta, també pintor, "el Verdaguer ucraïnès" (no s'ha de confondre amb l'Andríi o Andrí Xevtxenko, el jugador de futbol). També conegut com a Kobzar (el bard) després de la publicació de la seva col·lecció de poemes, "Kobzar" («Кобзар», 1840).
Panteleimon Kulix (Пантелеймо́н Олекса́ндрович Кулі́ш, poble de Voronij, actual província de Sumi, 1819 - poble de Motrónivka, óblast de Dnipropetrovsk, 1897), prosista, poeta, etnògraf, traductor, crític, editor. Famós pel seu poema èpic en forma de "duma", Relat sobre Ucraïna (1843) i la seva novel·la històrica cap a l'any 1663, Txorna Rada (1845).
Markò Vovtxok (Марко́ Вовчо́к, "Markó Llobató", pseudònim de: Марія Олександрівна Вілінська, Maríia Oleksàndrivna Vilinska, masia senyorial a la Gubèrnia d'Oriol, Rússia, imperi Rus, 1833 - Nàltxik, Kabardino-Balkària, imperi Rus, 1907), prosista i traductora, escrivia principalment en ucraïnès, però també en rus. Va traduir, entre d'altres, obres de Jules Verne del francès a l'ucraïnès i al rus.