La Terra Mitjana és part d'Arda (el món) creat per Ilúvatar,Ilúvatar, el Pare de Tot. El Silmaríl·lion, p. 336; de ilúvë "tot" i atar "pare". en la mitologia de J. R. R. Tolkien. Aquí es desenvoluparen les històries de El Senyor dels Anells, El hòbbit i part d'El Silmaríl·lion.
"Terra Mitjana" és una traducció literal del terme anglès antic middangeard (midgard), referint-se a aquest món, les terres habitables de l'home. Tolkien va traduir "Terra Mitjana" com Endor (o de vegades Endóre) i Ennor en les llengües èlfiques en qüenya i sindarin, respectivament. Mitològicament, el nord d'Endor es va convertir a Euràsia al transformar-se la terra primitiva en la terra esfèrica que avui coneixem.
L'escenari de la Terra Mitjana ocorre en un període fictici en el passat de la Terra. Tolkien va insistir que la Terra Mitjana és la Terra en diverses de les seves Cartes, de les quals una (núm. 211) va calcular la fi de la Tercera Edat en 6.000 anys abans dels seus propis temps.(Letters, no. 211, footnote) L'acció dels llibres està en gran part limitada al nord-oest del continent d'Endor, implícitament corresponent amb l'Europa d'avui. La Història d'Arda es divideix en diverses Edats: El Hòbbit i la major part del text de El Senyor dels Anells tracten exclusivament sobre successos que ocorren cap a l'acabament de la Tercera edat del sol i que conclouen cap al començament de la Quarta edat del sol, mentre que El Silmaríl·lion ocorre principalment en la Primera Edat. El món (Arda) era originalment pla però va ser transformat en esfèric durant la Segona Edat per Eru Il·lúvatar, el creador de l'Univers.
La majoria del coneixement sobre la Terra Mitjana es basa en obres de Tolkien publicades pòstumament, creant polèmiques sobre el que es considera o no "canònic".Gerrolt, Dennis Now Read On... interviewBBC, 1971
El nom El terme "Terra Mitjana" (en anglès Middle-earth o Middle-Earth)Un exemple de posar en majúscula és en l'àlbum de Blind Guardian, Nightfall in Middle-Earth. no va ser inventat per Tolkien, ja que existia en anglès antic com a 'middanġeard', i com a midden-erd o middel-erd en anglès mitjà; en Nòrdic antic era anomenat Midgard. És la denominació anglesa per al qual els grecs denominaven οικουμένη (oikoumenē), o "el lloc que habita l'Home", el món físic contraposat al món no vist (Les Cartes de J. R. R. Tolkien 151).Shakespeare, William. The Merry Wives of Windsor, Act V, Scene 5.Middangeard se cita en mitja dotzena de vegades a Beowulf, el qual Tolkien va traduir i del que sense cap dubte era una autoritat mundial. (vegeu també J. R. R. Tolkien per a discussions en la seva inspiració i fonts). Veure Midgard i Mitologia nòrdica per a usos anteriors.La paraula middangeard apareix diverses vegades en la història de Beowulf. També és usada per Cædmon en Cædmon's Hymn."-geard" (Nòrdic antic garðr) significa, entre d'altres cosa, "pati" o "clos", mentre que "-erde" (Nòrdic antic jörð) significa "terra".
Tolkien també va ser inspirat per aquest fragment:Eala earendel engla beorhtast / ofer middangeard monnum sended.Hail Earendel, brightest of angels / above the middle-earth sent unto men.en el poema cristià de Cynewulf. El nom earendel (que pot voler dir morning-star però que en alguns contexts era un nom per a Crist), va ser la inspiració de Tolkien per al capità Eärendil.(Letters, no. 297) El nom va ser conscientment utilitzat per Tolkien per situar El Hòbbit, El Senyor dels Anells, El Silmaríl·lion i altres escrits relacionats amb ells.Bruce Mitchell i Fred C. Robinson, A Guide to Old English, Sixth ed., p. 360
Tolkien va començar a usar el terme "Terra Mitjana" a inicis de 1930, en lloc dels termes inicials "Terres Grans", "Terres Externes" i "Terres d'Aquende" per descriure la mateixa regió en les seves històries. "Terra Mitjana" està intencionalment pensada per descriure les terres a l'est del Gran Mar (Belegaer), excloent a Aman però incloent-hi a Harad i les altres terres mortals no visitades en les històries de Tolkien. Molta gent aplica erròniament aquest nom al món sencer, o exclusivament a les terres descrites a El Hòbbit, El Senyor dels Anells i El Silmaríl·lion.(The Ring of Words, pg. 164)
En l'antiga mitologia germànica i nòrdica, es creia que l'Univers consistia en la unió de nou mons físics. En el món de l'Home, la Terra Mitjana, s'estenia en el centre d'aquest univers; la terra dels Elfs, Déus i Gegants s'estenia al voltant d'un mar circumdant; la terra de la Mort s'estenia sota la Terra Mitjana; un pont d'arc de Sant Martí, el Pont Bifrost, s'estenia des de la Terra Mitjana fins a Asgard, a través; un mar exterior circumdava els altres set mons (Vanaheim, Asgard, Alfheim, SvartAlfheim, Muspellheim, Nidavellir, i Jotunheim). En aquesta concepció, un "món" s'apropa més a la idea de pàtria que a la d'un món físic separat.
El món
Tolkien va comentar que la geografia de la Terra Mitjana va ser pensada per correspondre amb la mateixa de la nostra Terra verdadera en diverses instàncies.(Letters, no. 169) Per detallar aquesta idea, alguns especulen que si el mapa de la Terra Mitjana es projecta contra un mapa de la Terra, i algunes de les semblances climatològiques, botàniques, i zoològiques s'alineen, la Comarca dels hòbbits podria quedar al clima temperat d'Anglaterra, Góndor podria quedar en la Mediterrània d'Itàlia i Grècia, Mórdor a les regions àrides de Turquia i l'Orient Mitjà, El Góndor del Sud i Proper Harad en els deserts del nord d'Àfrica, Rhovànion en els boscos d'Alemanya i les estepes de l'oest i sud de Rússia, i la Badia de Gel de Forochel en els fiords de Noruega. Un altre aspecte de la Terra Mitjana que també es correspon amb el món actual és el dels objectes astronòmicsEl Hòbbit i El Senyor dels Anells presenten un recompte, per part de Tolkien, dels esdeveniments del Llibre Vermell de la Frontera de l'Oest, originalment escrit per Bilbo Saquet, Frodo Saquet, i altres Hòbbits, i corregit i anotat per més d'un erudit Gondorià. Com El Rei Lear de Shakespeare o Conan de Robert E. Howard, els contes ocorren en un període històric que en realitat mai no va poder existir. Les dates per a l'extensió d'un any i les fases lunars, juntament amb descripcions de constel·lacions identifiquen el món clarament com la Terra, fa no més d'uns milers d'anys. Anys després de la publicació, Tolkien va postular una carta en la qual afirma que l'acció dels llibres té lloc fa aproximadament 6.000 anys, però que no estava segur d'això.
Tolkien va escriure extensivament sobre la lingüística, mitologia, i història del món en els que es fonguin els seus contes. Moltes d'aquestes obres van ser editades i posteriorment publicades pel seu fill Christopher.
Entre elles, és notable El Silmaríl·lion, del que neix una història de creació similar a la bíblica i una descripció de la cosmologia que inclou la Terra Mitjana. El Silmarillion és la font primària d'informació sobre Valinor, Númenor, i altres terres. També notables són Els Contes Inconclusos i els múltiples volums de La Història de la Terra Mitjana que inclou molts contes incomplets i assaigs igual com nombrosos avantprojectes de la mitologia de la Terra Mitjana de Tolkien, des de les formes més primitives fins als últims escrits de la seva vida.
Cosmologia
La deïtat suprema de l'univers de Tolkien és anomenada Eru, l'Únic, també anomenat pels elfs Il·lúvatar. En el principi, Il·lúvatar va projectar els seus pensaments i va crear esperits, anomenats els Ainur, i els va ensenyar a fer música. Una vegada que els Ainur van assolir una comprensió més profunda, Il·lúvatar els va manar tocar música més poderosa, un tema de la seva pròpia creació. L'Ainur més poderós Mélkor (més tard conegut com a Mórgoth pels elfs) va trastornar el tema, i com a resposta Il·lúvatar va introduir noves harmonies que van augmentar la música més enllà de la comprensió dels Ainur. Els moviments de la seva cançó van posar les llavors de moltes de les històries de l'univers fins ara mai creat i de la gent que hi havia d'habitar.
Il·lúvatar va posar fi a la seva música i va revelar el seu significat als Ainur mitjançant una visió. Moguts per aquesta visió, molts dels Ainur van sentir la necessitat de viure els esdeveniments directament. Llavors Il·lúvatar va crear Eä, l'univers per si mateix, i alguns dels Ainur van baixar a l'univers per compartir les seves experiències. En arribar a Eä, però, els Ainur la van trobar amorfa, ja que havien entrat al principi del temps. Els Ainur van emprendre grans tasques en els dies de les llànties en els quals van formar l'univers i el van omplir de moltes coses més enllà de la comprensió humana. Amb el temps, tanmateix, els Ainur van formar Arda, el lloc permanent dels Fills d'Il·lúvatar, els homes i els elfs. Els quinze Ainur més poderosos són anomenats els Vàlar, del qual Mélkor era el més poderós, però Manwë era el líder. Els Vàlar es van establir a Arda per vigilar-la i preparar-la per al despertar dels Fills d'Eru, que havien vist durant la visió de la seva música però que cap d'ells no havia participat en la seva creació, sinó només Eru.
Arda va començar com un món pla, al qual els Vàlar van donar llum a través de dues gegantines llànties. Mórgoth va destruir les llànties i va portar foscor al món. Els Vàlar es van retirar cap a les extremes regions occidentals d'Arda, on van crear els Dos Arbres per donar llum a la seva nova llar. Després d'algunes edats, els Vàlar van atrapar Mélkor per castigar-lo i rehabilitar-lo, i per protegir els Fills d'Il·lúvatar. Però quan Mélkor va ser alliberat sota paraula, va enverinar als Dos Arbres. Els Vàlar llavors van prendre els dos últims fruits vius dels Dos Arbres i els van usar per crear la Lluna i el Sol.
Abans del final de la Segona Edat, quan els Homes de Númenor es van rebel·lar contra els Vàlar, Il·lúvatar va destruir Númenor, separant Vàlinor de la resta d'Arda, i va formar noves terres, transformant el món en una esfera.
Geografia J.R.R. Tolkien mai no va finalitzar el detall de la geografia per al món sencer associat amb El Hòbbit i El Senyor dels Anells. A La Formació de la Terra Mitjana, volum IV de La Història de la Terra Mitjana, Christopher Tolkien va publicar diversos mapes extraordinaris, de la terra plana igual que l'esfèrica, que el seu pare havia creat al final de la dècada de 1930. Karen Wynn Fonstad va usar aquests mapes per dibuixar uns mapes molt detallats i no canònics del món sencer de Tolkien, amb una mostra coherent de les edats històriques representades en El Silmaríl·lion, El Hòbbit, i El Senyor dels Anells.
Mapes preparats per Cristopher Tolkien i J.R.R. Tolkien del món que envolta les obres de El Hòbbit i El Senyor dels Anells van ser publicats com a il·lustracions en El Hòbbit, El Senyor dels Anells, i El Silmaríl·lion. Les primeres concepcions dels mapes proporcionats amb El Silmaríl·lion i El Senyor dels Anells es van incloure en diversos volums.
Endor, el terme Quenya per la Terra Mitjana, originalment va ser concebuda conformant dos esquemes àmpliament simètrics que va destrossar Melkor. La simetria era definida per dos grans subcontinents, un al nord i un altre al sud, i cada un tenia una llarga serralada de muntanyes a les regions orientals i occidentals. Les serralades van rebre noms de colors. (Muntanyes Blanques, Muntanyes Blaves, Muntanyes Grises, i Muntanyes Vermelles).