Esdeveniments Països Catalans
1 de març, Sitgesː surt el primer número de L'Eco de Sitges, un dels setmanaris locals més antics de Catalunya. Tarragona: es funda el Club Gimnàstic al Café del Centro, a la Rambla Nova. 2 de març - Barcelonaː Es crea la Banda Municipal de Barcelona. 21 de maig - Barcelonaː S'estrena El lliri d'aigua, de Frederic Soler al teatre Romea. 27 de juny, Granollersː Es constitueix legalment el Centre Catòlic de Granollers, tot i que hi ha constància de la seva activitat des de 1881. 11 de setembre: Primera commemoració de la diada nacional. 21 d'octubre - Barcelona: Es crea el Centre Escolar Catalanista. 9 de novembre - Vilanova i la Geltrú: En un temporal de mar es perd la majoria de les barques de pesca que havien sortit aquell dia. El fet es recorda encara com l'"any dels negats". Barcelona: es funda la Cambra de Comerç. Primer número de la revista anarquista Acràcia. Valentí almirall escriu Lo Catalanisme. Jacint Verdaguer escriu Canigó.
Resta del món 3 de març - Bucarest (Romania): se signat el Tractat de Bucarest pel qual es posa fi a la guerra entre Sèrbia i Bulgària. 1 de maig - Chicago (Illinois, EUA): milers d'obrers s'hi declaren en vaga per reclamar una jornada laboral de 48 hores setmanals: serà l'origen de la celebració del Primer de Maig. 4 de maig -Chicago: Ocorre la Revolta de Haymarket, fet històric del moviment obrer on es reivindicà la jornada laboral de vuit hores. D'aquí sortiren els anomenats “Màrtirs de Chicago” i la commemoració del Primer de Maig. Josephine Cochrane inventa el rentavaixelles. Atlanta (Geòrgia, EUA): John Pemberton serveix el primer got de Coca-cola com a beguda medicinal.
Naixements Països Catalans 23 de març, Gràcia, Barcelona: Josep Maria de Sucre i de Grau, crític d'art, escriptor i pintor (m. 1969). 7 d'abril, La Granadella, les Garrigues: Emili Pujol i Villarrubí, músic català (m. 1980). 14 d'abril, Tornabous, Província de Lleida: Salvador Seguí i Rubinat, conegut com el «Noi del Sucre», anarcosindicalista (m. 1923). 26 d'abril, Roda de Ter: Tecla Sala i Miralpeix, empresària catalana. 7 de maig, Sorbas, Almeria: Carmen García de Castro, mestra de la II República, directora de l'E. Normal de València, depurada (m.1969). 7 de setembre, Barcelonaː Maria Sanmartí, pintora i ceramista catalana. 15 de setembre, Barcelona: Joaquim Folch i Torres, museòleg, historiador i crític d'art. 24 d'octubre, Barcelona: Emma Chacón i Lausaca, pianista i compositora catalana establerta al País Basc (m. 1972). 5 de novembre, Illa, Rosselló: Josep Sebastià Pons, escriptor nord-català (m. 1962). 29 de novembre, València: Francisco Javier Goerlich Lleó, arquitecte valencià. 6 de desembre, Sabadell: Amadeu Aragay i Daví, polític, empresari i sindicalista català. 23 de desembre, Tornabous, l'Urgell: Salvador Seguí i Rubinat “el Noi del Sucre”, anarquista lleidatà. Barcelona: Elvira Malagarriga i Ormart, pintora catalana de retrats, paisatges i flors (m. 1938).
Resta del món 2 de gener, Hamilton, Ontario, Canadà: Florence Lawrence, actriu de cinema mut, la primera gran estrella cinematogràfica. 10 de gener, Oriol: Nadejda Udaltsova, artista russa, representant prominent de l'avantguarda russa en pintura (m. 1961). 30 de gener, Rianxo, Galícia: Alfonso Rodríguez Castelao, polític, escriptor, pintor i dibuixant gallec (m. 1950). 10 de febrer, Tòquio, Japó: Raichō Hiratsuka, activista social, escriptora i pionera del femenisme al Japó (m.1971). 26 de febrer, Nova York: Josephine de Boer, filòloga estatunidenca, pionera dels estudis de catalanística a Nord-amèrica (m. 1972). 15 de març, Hammelev: Gerda Wegener, pintora i il·lustradora eròtica danesa (m. 1940). 24 de març, Highland Park, Illinois (EUA): Edward Weston fotògraf estatunidenc (m. 1958) 28 de març, Horodok, a l'Imperi Rus, actual Ucraïna: Clara Lemlich, sindicalista i sufragista americana (m. 1982). Madrid: Gloria Giner de los Ríos, professora espanyola de la Institució Lliure d'Ensenyament, exiliada a USA. 13 d'abril, La Haia Anna-Louisa-Geertruida Bosboom-Toussaint, escriptora neerlandesa. 16 d'abril, Hamburg (Alemanya): Ernst Thälmann, líder del Partit Comunista d'Alemanya (KPD) durant bona part de la República de Weimar (m. 1944) 26 d'abril, Columbus (Geòrgia): Ma Rainey, cantant de blues (m. 1939). 3 de maig, Rouen, Normandia, França: Marcel Dupré, compositor francès (m. 1971). 17 de maig, Madrid, Espanya: Alfons XIII, rei d'Espanya (1902-1931) fins que abdicà després de la proclamació de la Segona República Espanyola (m. 1941). 27 de maig, Gant, Bèlgica: Joseph François Piscador, arquitecte. 2 de juny, Ciutat Lerdo, Durango, Mèxic: Hermila Galindo, política, feminista i sufragista mexicana (m. 1954). 18 de juny, Mobberley (Anglaterra): George Mallory, alpinista anglès que va participar en les tres primeres expedicions que es proposaren escalar l'Everest (m. 1924). 29 de juny, Ciutat de Luxemburg (Luxemburg): Robert Schuman, polític francès, considerat "pare d'Europa", conegut per la Declaració Schuman (m. 1963). 30 de juliol, Madràs: Muthulakshmi Reddy, metgessa i reformadora social índia (m. 1968). 30 d'agost, Gant, Bèlgica: George Minne, escultor i dibuixant. 1 de setembre, Capivari, São Paulo: Tarsila do Amaral, pintora modernista, figura emblemática de la pintura del Brasil (m. 1973). 16 de setembre, Estrasburg, imperi Alemany: Jean Arp, escultor, poeta i pintor alsacià (m. 1966). 25 de setembre, Vitòria, Euskadi: Jesús Guridi Bidaola, compositor basc (m. 1961). 24 d'octubre, Montevideo: Delmira Agustini, escriptora uruguaiana, una de les més importants de l'Amèrica Llatina. 6 de novembre, New Haven, Connecticut: Ida Barney, astrònoma americana que enregistrà 150.000 estrelles (m. 1982). 13 de novembre, Hannover, Baixa Saxònia: Mary Wigman, coreògrafa i ballarina alemanya de dansa expressionista. 20 de novembre, Viena, Imperi austrohongarès: Karl von Frisch, etòieg austríac, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1973 (m. 1982). 24 de novembre, Indianapolis, Estats Units: Margaret Anderson, fundadora, editora i redactora de la revista d'art i literatura The Little Review (m. 1973). 3 de desembre - Örebro (Suècia): Manne Siegbahn, físic suec, Premi Nobel de Física de 1924 (m. 1978). 8 de desembre, Guanajuato, Mèxic: Diego Rivera, muralista mexicà (m. 1957). 25 de desembre, Al-Jamaliyah: Malak Hifni Nasif, mestra i escriptora i feminista egípcia.
Copenhaguen: Michael Listov Saabye, pedagog i músic danès. Estats Units: Benjamin Burton Gillette, organista.
Necrològiques Països Catalans 29 d'agost - Barcelona: Elena D'Angri, cantant operística grega, que visqué a Barcelona. 9 de novembre - Perpinyà, Rosselló: Andreu Toron i Vaquer, músic i constructor d'instruments rossellonès, inventor de la tenora moderna (m. 1815).
Resta del món 25 de gener - Santa Rosa de Colmo (Quintero, Xile): Benjamín Vicuña Mackenna, historiador i polític xilè. 13 d'abril - La Haia: Anna-Louisa-Geertruida Bosboom-Toussaint, escriptora neerlandesa. 5 de maig, Anvers: Jean Louis Gobbaerts, pianista. 15 de maig - Amherst, Massachusetts, EUA: Emily Dickinson, poetessa americana. Una figura important en la poesia americana del . (n. 1830). 23 de maig -Berlín (Alemanya): Leopold von Ranke, historiador alemany, un dels més importants historiadors del i considerat comunament com el pare de la historiografia científica (n. 1795). 13 de juny - Llac Starnberg, Baviera: Lluís II de Baviera, rei de Baviera (n. 1845). 13 de juliol - Milà: Clara Maffei, salonnière i mecenes italiana (n. 1813). 31 de juliol - Bayreuth (Alemanya): Franz Liszt, compositor i pianista hongarès (n. 1811). 18 de novembre - Nova York (EUA): Chester Alan Arthur, militar, advocat, 21è president dels Estats Units. (n. 1829). 20 de novembre, Londres: Rebecca Solomon, pintora anglesa prerafaelita interessada a denunciar la injustícia social (n. 1832). Harar: Giovanni Battista Licata, científic i explorador.
Vegeu també Calendari d'esdeveniments Taula anual del segle XIX
Un any abans / Un any després
Referències