miniatura|Contaminació atmosfèrica a la Xina La contaminació atmosfèrica o pol·lució atmosfèricaGabriel Bibiloni, Carles Castellanos i Lluís Marquet, en el El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana, prefereixen "pol·lució", a diferència del criteri de l'Institut d'Estudis Catalans: «En alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus descontaminació/pol·lució». és la contaminació de l'aire i fa referència a la presència a l'aire de determinades substàncies en concentracions superiors a les naturals que impliquen risc, dany o molèstia greu a les persones i béns de qualsevol menaContaminación atmosférica, pàg. 13. Ernesto Martínez Ataz y Yolanda Díaz de Mera Morales. Universitat de Castella-La Manxa. 2004. o que poden atacar diversos materials, o éssers vius, reduir la visibilitat o produir olors.
La contaminació pot ser antropogènica (produïda per l'acció directa o indirecta de l'home) o natural (erupcions volcàniques, erosió del sol, resuspensió de pols, emissions biogèniques de boscos). És causant entre altres del forat de la capa d'ozó, de la sopa de plàstic del Pacífic, de l'efecte d'hivernacle, de la boira fotoquímica i de la pluja àcida. L'efecte Callendar és una conseqüència de la contaminació atmosfèrica.
Contaminacions local i planetària miniatura|La pluja àcida té, a curt termini, efectes locals La contaminació atmosfèrica pot tenir caràcter local, quan els efectes lligats al focus es pateixen al voltant d'aquest focus, o planetari, quan per les característiques del contaminant, es veu afectat l'equilibri del planeta i zones allunyades dels focus emissors.
La contaminació atmosfèrica pot tenir caràcter local si els efectes lligats al focus es pateixen de manera significativa únicament prop d'aquesta, com per exemple el fum d'una ciutat a causa dels vehicles; la boira fotoquímica i la pluja àcida. Als nuclis urbans cal destacar el fenomen de la inversió tèrmica, que pot ocasionar grans accidents contaminants col·lectius, i que consisteix bàsicament en l'estancament de cúpules d'aire calent contaminat sobre les grans ciutats. Les masses d'aire es desplacen a llargues distàncies i de manera caòtica, per la qual cosa, en general, el concepte de «local» abasta zones de gran extensió, de vegades de diferents països, per exemple després d'un accident nuclear.
Altrament, la contaminació planetària afecta l'equilibri general de la Terra, també a les zones més llunyanes dels focus, com és el cas de, per exemple, l'efecte d'hivernacle i del forat de la capa d'ozó.
Contaminants primaris i secundaris Un pol·luent primari és aquell que s'allibera directament a l'atmosfera per mitjà de xemeneies, vehicles, etc. N'és un exemple el diòxid de carboni (CO₂). D'altra banda, un contaminant secundari és el que es forma per la interacció química entre els contaminants primaris i els components naturals de l'atmosfera (nitrogen, oxigen, etc.). Els contaminants secundaris més freqüents a l'atmosfera són els nitrats de peroxiacetil (PAN, de l'anglès peroxiacyl nitrates), el triòxid de sofre (SO₃), els nitrats (NO₃), l'àcid sulfúric (H₂SO₄) i l'ozó (O₃).
Principals contaminants atmosfèrics miniatura|Un contaminant habitual és el pol·len
Un contaminant atmosfèric és una substància present a l'aire en concentracions superiors a les naturals. Pot ser una substància habitual (natural en quantitats més petites) o bé completament aliena a l'aire. Pot ser perjudicial a curt termini per als éssers vius i en tot cas ha de ser un motiu de preocupació.
La presència de contaminants en un indret determinat per les fonts d'emissió, les condicions meteorològiques i els receptors. Els contaminants poden ser gasos o partícules (líquides o sòlides) en suspensió. Les partícules en suspensió són sempre menors de cinquanta micres i poden romandre a l'aire durant llargs períodes abans de dipositar-se a la superfície terrestre.Guia ambiental de la UPC. Diversos autors. A cura d'Ivan Capdevila i Antonio Torres. Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, Capellades, 1998.
Els agents contaminants atmosfèrics poden ser naturals o bé de causes antropogèniques (produïts per l'home), en aquest segon cas són sobretot producte de combustions i de l'activitat industrial. Entre els agents de contaminació natural es troben, entre d'altres, els contaminants biològics, com el pol·len, i els microorganismes nocius que originen processos al·lèrgics i infecciosos.
miniatura|Fulla amb la típica decoloració produïda per l'ozó miniatura|Arbres morts i tolls d'aigua vermella a causa del mercuri emès per un volcà miniatura|Fibres d'amiant al teixit pulmonar Els principals contaminants atmosfèrics són els següents: Els òxids de sofre, SO₂ i SO₃, procedents de la combustió de carbons i petrolis, que afecten els conreus i les vies respiratòries dels animals. El SO₂, per l'acció de la radiació ultraviolada, pot transformar-se en SO₃ que, en reaccionar amb la humitat de l'aire, origina aerosols d'àcid sulfúric (H₂SO₄). El SO₂ irrita molt els ulls i les vies respiratòries superiors, produeix tos, dificultat per a respirar i espasmes laríngics. Els sulfurs i els mercaptans, originats en refineries o certs processos industrials relacionats amb la indústria petroliera, putrefacció d'aigües i de deixalles, fabricació de pasta de paper, adoberies i fabricació de colorants. Els seus efectes són la fortor i sobretot la toxicitat. El monòxid de carboni (CO), originat en la combustió incompleta (amb manca d'oxigen, en motors o tubs d'escapament que no funcionen correctament, calefacció mal regulada, fum de cigarreta, etc.) de petrolis, carbons, etc. Produeix en les persones cansament, mal de cap, alteracions en la coordinació de moviments, hipòxia, dany cel·lular i la mort en pocs minuts quan la concentració d'aquest gas en l'aire inhalat és molt alta. És tòxic per tal com interfereix en el transport hemàtic d'oxigen. El diòxid de carboni (CO₂), produït en les combustions completes (amb prou oxigen) de productes orgànics. L'augment progressiu de diòxid de carboni a l'aire pot conduir al canvi climàtic del planeta (vegeu efecte Callendar i efecte d'hivernacle). L'exposició aguda dins de llocs tancats al CO₂ altera la presa de decisions i els resultats de les proves de cognició en determinats individus, com ara les tripulacions dels submarins o els astronautes. Els hidrocarburs, emesos pels motors de combustió i l'evaporació en zones pantanoses i petrolíferes. Intervenen en la formació de boira fotoquímica. S'ha demostrat que són agents carcinògens. L'ozó (O₃), es produeix típicament amb el trànsit vehicular intens, a les zones urbanes. És un oxidant molt enèrgic amb uns efectes antibiòtics (mata organismes vius) molt notables però els efectes directes que té sobre l'organisme humà encara no estan ben aclarits. És un factor decisiu en el procés d'aparició de la boira fotoquímica. Pot ser causa de danys als conreus, de reducció dels boscos, d'augment dels ingresos hospitalaris per malaltia pulmonar obstructiva crònica, de desenvolupament d'atòpia i asma en nens, i d'irritació de la pell. Els PAN són contaminants secundaris que es formen a la boira fotoquímica a partir dels contaminants produïts a les combustions. Actua sobre les mucoses, on és molt irritant i lacrimogen, i a llarg termini pot provocar càncer de pell. Es considera especialment tòxic per als vegetals (fitotòxic). Els òxids de nitrogen (NO i NO₂), són contaminants primaris que poden ser emesos per fonts naturals, com ara bacteris generadors de nitrogen, tempestes i volcans o per adobs nitrogenats i combustions antropogèniques a altes temperatures (superiors a mil graus celsius). Col·laboren a l'aparició de la boira fotoquímica. El NO₂ afecta les vies respiratòries i el sistema cardiovascular, fet que pot comportar un greu deteriorament de la salut en casos d'exposició perllongada. El NO₂ és tòxic per a algunes espècies animals. Porta a l'aparició d'ozó (O₃), que amb els aldehids i àcids orgànics forma nitroperòxids d'acil (PAN). La combinació de NO₂ i ozó augmenta els efectes al·lergènics del pol·len. El PAN, el NO₂ i el O₃ són els principals oxidants de la boira fotoquímica (en anglès, smog) que té importants efectes tòxics i irritants. L'anomenat gran smog de Londres de desembre de l'any 1952, amb una durada de cinc dies, va causar la mort d'unes 12.000 persones. El mercuri (Hg), prové de l'evaporació de la crosta de la Terra i de l'activitat industrial (mineria, construcció, agricultura, etc.). És altament tòxic perquè tendeix a concentrar-se als teixits del cos humà. Els fluorurs, provinents dels jaciments de fluorita i de les indústries de ceràmica, rajoles, fabricació d'adobs i obtenció d'alumini. Els ions fluor que contenen són potents corrosius en una atmosfera humida i provoquen citotoxicitat. S'emmagatzemen a l'herba i als ossos. Les partícules de pols provenen de l'erosió, de les tempestes de sorra, dels terratrèmols, dels incendis forestals, dels incendis de camps petrolífers o dels esfondraments d'edificis. Poden causar al·lèrgies, rinitis no al·lèrgica, problemes visuals, ateroesclerosi coronària malalties respiratòries que amb freqüència afecten a nens de fins a quatre anys i alteracions de la coagulació de la sang. Segons la mida, són partícules sedimentables (majors de 30 µm), partícules en suspensió (entre 10 µm i 30 µm), partícules respirables (entre 1 µm i 10 µm) o fums (diàmetre menor d'1 µm). L'exposició aguda passiva a les partícules del fum de tabac ambiental provoca un increment de la variabilitat del ritme cardíac, ja que trastorna la normal funció autonòmica del cor, mentre que l'exposició combinada al soroll i a les partícules de diàmetre igual o inferior a 2,5 micres participa en el desenvolupament de la síndrome metabòlica. S'ha posat de manifest experimentalment que, amb independència de la via d'inhalació, els individus exposats a altes concentracions de partícules en l'aire de 2,5 µm durant quatre hores poden presentar una disminució d'algunes de les seves capacitats cognitives. Aquest tipus de partícules contaminants produïdes per l'ús de combustibles fòssils pot causar part preterme i naixement de nadons amb baix pes. També és un important factor de risc mutagènic en la oncogènesi del càncer de pulmó en persones no fumadores. Segons un estudi estatunidenc, les partícules de 2,5 µm generades pels incendis forestals a Califòrnia durant el període 2008-2018 van causar la mort prematura d'unes 50.000 persones. Entre 1972 i 2023 els incendis forestals en les zones mineres dels Territoris del Nord-oest canadencs van alliberar, juntament amb el fum, grans quantitats d'arsènic a l'atmosfera. La sílice (SiO₂), provinent dels minerals que en contenen. Les partícules petites s'acumulen als pulmons i provoquen emfisema i silicosi. L'amiant, producte de l'explotació minera i manipulació de l'amiant i del ciment que en conté, origina plaques pleurals, bronquitis, dolors al tòrax, respiració difícil, tos, fibrosi pulmonar, mesotelioma i càncer de pulmó. Les cendres. Els fums són partícules sòlides de petitíssim diàmetre, amb molta freqüència provinents del trànsit de vehicles amb motor de combustió interna alimentat amb combustibles fòssils (benzina, gasoil). Poden originar greus complicacions de l'embaràs.
Causes, origen i focus miniatura|El tabac és un focus de nombrosos contaminants atmosfèrics miniatura|El fum de les xemeneies domèstiques no està tractat, al contrari del que ocorre per llei al cas industrial