Les competències són les facultats o potestats jurídiques sobre determinades matèries. En aquest sentit, i dins de l'ordenament jurídic espanyol, la distribució de competències a Espanya té dues funcions una de normativa (Legislativa i reglamentària) i una altra d'executiva (Gestió). La distribució de les competències està determinada pel model de descentralització del poder polític a Espanya.
La redacció de la constitució alhora de delimitar i distribuir les competències és confusa perquè empra el terme "competència" de manera ambigua en compte de concretar si es refereix a matèria, facultat o competència en sentit estricte.
Tipus de competències En funció del contingut, les competències poden ser classificades: Competències Exclusives: Són aquelles en les que una Comunitat Autònoma o l'estat tenen tant la funció normativa com l'executiva. Per exemple, l'estat espanyol té les competències exclusives en matèria de relacions internacionals o defensa nacional. Competències Compartides: Són aquelles en les que l'estat conserva la funció normativa, però la funció executiva correspon a la Comunitat Autònoma. Per exemple, la planificació de l'agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari i en matèria d'ordenació del sector pesquer Competències Concurrents: Són aquelles en les que l'estat, tan sols marca les bases, però el desplegament legislatiu i l'executiu depenen de la Comunitat Autònoma. Per exemple, en matèria de control metrològic. Competències Indistintes: L'estat i la Comunitat Autònoma poden actuar sobre la matèria de forma indistinta.
Distribució de competències Comunitats Autònomes La Constitució no estableix un model tancat d'atribucions de competències a les comunitats autònomes. Perquè els territoris regionals accedisquen a l'autonomia, la CE estableix dos vies: la de baix nivell de competències (art. 143) i la d'alt nivell de competències (art. 151). La principal diferència és la competència de sanitat. Així i tot, amb el temps les competències podien ampliar-se, arribant-se a una equiparació.
L'article 148 de la Constitució espanyola determina quines competències poden assumir les Comunitats Autònomes sempre que estigui recollit en el mateix Estatut d'Autonomia de la comunitat. Complementant l'article 148, l'article 149 de la Constitució Espanyola explicita aquelles competències en les quals l'estat es reserva la competència exclusiva, tot i que majoritàriament aquesta reserva sols té efectes a nivell de legislació bàsica, pel que es poden convertir en matèries de competències concurrents o compartides. Cal remarcar el punt 149.3 de la Constitució espanyola, que explicita aquelles competències que l'estat ha d'assumir i garantir sinó ho fa la comunitat autònoma com és el cas de la Seguretat Pública on Catalunya mitjançant els Mossos d'Esquadra i el País Basc mitjançant l'Ertzaintza han assumit aquesta competència, mentre que l'estat la cobreix a la resta de comunitats mitjançant el Cos Nacional de Policia espanyol.
Per un altre cantó, l'aticle 150 estableix un mecanisme de delegació de competències que queda fora del marc estatutari, permetent la delegació mitjançant lleis de tres tipus: Lleis Marc: Són lleis de caràcter estatal i ordinàries, que relativitzen l'article 149 de la Constitució permeten que algunes matèries puguin ser delegades com a competències compartides. Lleis d'Harmonització: Són lleis estatals ordinàries, que necessiten la majoria absoluta de les dues cambres per a ser apovades. La seva funció és la de preservar l'ordenament jurídic i harmonitzar els interessos generals implicant el control de l'estat sobre l'exclusivitat de les Comunitats Autònomes. Lleis Orgàniques de Transferència i Delegació: Són lleis orgàniques que atribueixen a les Comunitats Autònomes les matèries de l'estat.
Ens locals Els ens locals tenen competències delimitades per la legislació. La Constitució espanyola garanteix autonomia als municipis i províncies (art. 137) però no les ha delimitat com ha fet amb les comunitats autònomes. En canvi, a establert el criteri d'interès prevalent per al legislador a l'hora d'assignar les competències.
L'atribució de competències a les entitats locals troba moltes resistències per part de les sentències del Tribunal Constitucional (STCs de 28 de juliol de 1981 i 27/1987, de 27 de febrer) i la legislació (la Llei Reguladora de Bases del Règim Local (LRBRL)).
L'establiment de competències per part del legislador, tant l'autonòmic o com l'estatal, està limitat pels articles 2.1, 25.2, 26 i 36 de la LRBRL.
Els tipus de competències dels ens locals són els següents: Competències pròpies: Són determinades solament via una llei sectorial. Són exercides amb la responsabilitat de l'ens local i ha de fer-ho coordinant-se amb les altres administracions públiques. Competències atribuïdes: Limitades pels termes establerts en la delegació de la competència. Competències compartides o concurrents: Exercides de manera conjunta entre distintes administracions de diferents nivells mitjançant "ens instrumentals de caràcter públic o privat". Acords per a assumir o col·laborar mitjançant consorcis o convenis en la realització d'obres o en la prestació de serveis.
Competències dels municipis Els municipis tenen les següents competències guiades pel principi general de capacitat: el municipi pot promoure activitats i prestar serveis públics per a la gestió dels seus interessos dins de les seues competències.
Les competències municipals són: Les competències pròpies estan establides per la LRBRL, obligant a l'estat central i les comunitats autònomes que les atribuïsquen, són: seguretat als llocs públics; ordenació del tràfec de vehicles i persones a les vides urbanes; protecció civil; prevenció i extinció d'incendis; ordenació, gestió, execució i disciplina urbanística; promoció i gestió de vivendes; parcs i jardins; pavimentació de vies públiques urbanes i conservació de camins i vies rurals; patrimoni històric i artístic; protecció del medi ambient; avituallament, escorxadors, fires, mercats i defensa d'usuaris i consumidors; protecció de la salubritat pública; participació en la gestió de l'atenció primària de la salut; cementiris i serveis funeraris; prestació de serveis socials i de promoció i reinserció social; subministrament d'aigua i enllumenat públic; servei de neteja viària; recollida i tractament de residus; clavegueram i tractament d'aigües residuals; transport públic de viatgers; activitats o instal·lacions culturals i esportives; ocupació del temps lliure; turisme; participació en la programació de l'ensenyança i cooperar amb l'administració educativa en la creació, construcció i sosteniment dels centres docents públics, intervindre en els seus òrgans de gestió i participar en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria (art. 25.2 LRBRL)
Les competències d'exercici obligatori són les relatives als serveis mínims. Les competències compartides són les activitats complementàries de les altres administracions públiques. Les competències delegades.
L'execució d'aquestes competències no necessàriament ha de consistir a establir un servei públic perquè pot ser també una mesura policial o un foment d'activitats en els particulars. Quan estableix un servei públic pot fer-ho per si mateix o amb consorcis, mancomunitats, comarques, àrees metropolitanes, províncies o delegant-lo a altra administració de nivell superior, igual o inferior.
Competències de les entitats locals menors L'article 38 del Text Refòs de les Disposicions legals vigents en matèria de Règim Local assigna competències als ens locals menors.
Competències de les províncies Les províncies tenen dos competències pròpies: "la cooperació a l'exercici pels municipis de les seues competències i el foment dels interessos provincials". La cooperació la realitza mitjançant un Pla Provincial de Cooperació a les obres i serveis de competència municipal, de regularitat anual i finançada pels municipis i les subvencions acordades amb la comunitat autònoma i/o estat central.
Competències de les altres entitats locals Les comarques i les àrees metropolitanes han de tindre les competències determinades per les lleis que les creen. En el cas de les mancomunitats, els seus estatuts determinen les seues competències.
Competències de l'estat central La Constitució estableix en l'article 149.3 que el dret estatal és supletori del dret autonòmic.
Garanties jurídiques i polítiques de la distribució de competències Les garanties jurídiques es troben en la Constitució, els estatuts d'autonomia i les lleis que poden crear-se seguint l'article 150 de la Constitució.
La garantia política hauria de recaure en el Senat d'Espanya, però a causa de la seua composició i funcions és incapaç de complir aquesta funció adequadament.
Control i conflictes de competències L'article 153 de la Constitució estableix el control sobre les comunitats autònomes. Les mesures de control no es limiten a aquestes, sinó que permet que n'hi haja més establides als estatuts d'autonomia i lleis orgàniques (STC 22 de feber de 1982).
Quan l'estat central delega o transfereix competències executives, la llei (de delegació o transferència) ha de contindre per mandat constitucional (art. 150.2) les formes de control.
L'anomenada coacció estatal, que serien els mecanismes de vigilància i control per assegurar que no actuen fora de les competències consisteixen en l'article 155 de la Constitució.
L'estat central pot presentar al Tribunal Constitucional recursos d'ampar davant "disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les CCAA".
El Tribunal Constitucional, a instància mitjançant recurs de constitucionalitat, vetlla pel respecte al repartiment de poders.
Les administracions de les comunitats autònomes, com a administracions públiques que són, poden ser objecte de control en la jurisdicció contenciosa-administrativa. De manera que un titular d'interés legítim o d'un dret subjectiu pot recórrer, actuant com a mesura de control.
També, el Tribunal de Comptes espanyol exerceix control sobre les comunitats autònomes en assumptes econòmics i pressupostaris.
Les controvèrsies competencials entre comunitats autònomes i corporacions locals no es formalitzen com a vertaders conflictes. Solament es resolen per via impugnatòria feta per tribunals contencioso-administratius o per via establida per alguna llei, com és el cas de l'art. 38 de l'Estatut d'autonomia basc que establí un òrgan especial.
Tribunal Constitucional Per als conflictes de competències entre l'estat central i les comunitats autònomes i les comunitats autònomes entre elles, actua el Tribunal Constitucional. El Tribunal Constitucional va declarar amb la Sentència de 5 d'agost de 1983 que altres vies de solució d'aquests conflictes són inconstitucionals. Qui pot plantejar un conflicte de competències és el govern regional o l'estatal.
Els conflictes que tracta el Tribunal Constitucional respecte les competències són: Conflictes Constitucionals: Asseguren el repartiment de competències entre l'estat central i les CCAA o entre òrgans constitucionals. Conflictes de competència entre l'Estat i una o més CCAA, o dos o més CCAA entre elles: Suscitable per un poder executiu estatal o autonòmic. Conflictes positius de competència: Suscitat quan instàncies distintes són considerades igualment competents respecte una matèria. Conflictes negatius de competència: Quan no hi ha cap òrgan requerit que siga estimat competent per a dictar resolució. Pot ser plantejada per particulars interessats i pel govern espanyol. Conflictes entre òrgans constitucionals de l'Estat: Quan afecte el conflicte al govern espanyol, alguna de les Corts Generals i/o al Consell General del Poder Judicial. És suscitat per algun d'aquests quan creu que algun altre del grup interefereix en la seua competència.
Història de la distribució de les competències