Jordi Tarrés va guanyar el seu setè i últim títol mundial, el tercer amb la Gas Gas. El català va establir una fita que no va ser igualada fins al , quan Dougie Lampkin va guanyar el seu setè títol mundial consecutiu a l'aire lliure (l'anglès, a més, en va guanyar cinc de trial indoor).
El principal rival de Tarrés el 1995 va ser Marc Colomer, que havia tornat a i va ser subcampió després de guanyar quatre proves durant la temporada, una menys que Tarrés. L'altra de les deu puntuables la va guanyar Tommi Ahvala, tercer classificat final. Dougie Lampkin fou quart i Joan Pons cinquè.
Aquella fou la primera temporada d'ençà de la en què no es disputava cap trial puntuable per al campionat a Catalunya. Des d'aleshores, el Gran Premi d'Espanya de Trial anà variant anualment d'emplaçament per tot l'estat espanyol, tornant a terres catalanes ocasionalment.
Sistema de puntuació
Calendari Ronda Data ProvaLloc Guanyador 1 9 d'abril Warken Tommi Ahvala 2 16 d'abril Gran Bretanya Hawkstone Park Jordi Tarrés 3 23 d'abril Sugar Loaf Mountain Marc Colomer 4 14 de maig Bilstain Jordi Tarrés 5 28 de maig Nowy Targ Marc Colomer 6 4 de juny San Gemini Jordi Tarrés 7 18 de juny Bilbao Marc Colomer 8 25 de juny Saint-Michel-de-Maurienne Jordi Tarrés 9 16 de juliol La Rabassa Jordi Tarrés 10 5 de setembre Hèlsinki Marc Colomer
Classificació final Posició Pilot Motocicleta Punts1 Jordi Tarrés Gas Gas 1792 Marc Colomer Montesa 1713 Tommi Ahvala Fantic 1304 Dougie Lampkin Beta 1185 Joan Pons Gas Gas 1146 Donato Miglio Gas Gas 947 Bruno Camozzi Beta 818 Steve Colley Gas Gas 739 Amós Bilbao Beta 6310 Kenichi Kuroyama Beta 5311 Marcel Justribó Beta 5015 José Antonio Benítez Gas Gas 1116 Gabriel Reyes Montesa 819 David Cobos Gas Gas 6
Referències
Categoria:Edicions del Campionat del Món de trial Categoria:Competicions motociclistes del 1995