Esdeveniments Països Catalans Gener, Andorra: Apareix el primer número de Les Valls d'Andorra, publicació periòdica de caràcter generalista, considerada com la primera publicació en sèrie estrictament andorrana. 2 de gener, Artés: Avalot dels Burots. 4 de gener: Palma: S'inicia la segona etapa del setmanari La Veu de Mallorca, de contingut cultural i polític, d'influència noucentista. 17 de març, Barcelona, apareix a la venda el primer número de la revista d'historietes il·lustrades TBO. 12 de maig, Barcelona: S'estrena al Teatre Victòria la versió teatral de L'auca del senyor Esteve, feta pel mateix Santiago Rusiñol. 13 d'agost, Barcelona: Declaració de vaga general, convocada per la CNT i la UGT. A Barcelona i a Sabadell hi va haver morts i ferits. 14 d'octubre, Barcelona: S'inaugura el monument a la pintora Pepita Texidor al Parc de la Ciutadella, primer monument que la ciutat dedicava a una dona per la seva professió. 10 de desembre, Barcelona: primer número de la revista "Economia i Finances" dirigida per Miquel Vidal i Guardiola.
Josep Puig i Cadafalch esdevé president de la Mancomunitat de Catalunya.
Resta del món 5 de febrer, Mèxic: s'hi proclama la Constitució de 1917. 13 de febrer, París, França: el servei d'espionatge francès deté Mata-Hari en un hotel de la ciutat. 5 de març, Estats Units: segona investidura de Woodrow Wilson com a president dels Estats Units.
6 d'abril: els Estats Units declaren formalment la guerra a l'Imperi Alemany intervenint en la Primera Guerra Mundial. 23 de març, Imperi Rus: el govern reformista d'Aleksandr Kérenski aboleix la pena de mort; serà restablerta per l'URSS després del desencadenament de la Guerra Civil Russa. 31 de juliol, Passendale: Inici de la batalla de Passendale o Tercera batalla d'Ieper, va ser una batalla de la Primera Guerra Mundial, que va enfrontar als britànics i els seus Aliatscontra l'Imperi alemany. 25 d'octubre, Irlanda: elegeixen Eamon de Valera president del Sinn Féin. 2 de novembre, Londres: el ministre Balfour pública la declaració que proclama el suport britànic als assentaments jueus al Mandat Britànic de Palestina (sionisme). 7 de novembre, Imperi Rus: hi comença la Revolució Russa. 9 de novembre, Kobarid, Eslovènia: Final de la batalla de Caporetto o la 12a batalla de l'Isonzo, també coneguda com a batalla de Karfreit pels Imperis Centrals, durant la Primera Guerra Mundial. 6 de desembre, Finlàndia declara la seva independència de l'Imperi Rus
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Charles Glover BarklaQuímicaNo atorgatMedicina o FisiologiaNo atorgatLiteratura Karl Adolph Gjellerup Henrik PontoppidanPau Comitè Internacional de la Creu Roja
Naixements Països Catalans 10 de gener, Lleida: Carmina Pleyan i Cerdà, lingüista catalana (m. 2011). 23 de gener, Llorca: Encarnación Hernández, pionera del bàsquet femení com a jugadora, entrenadora, àrbitra i fundadora d'equips. 31 de gener, Lleida: Pepita Reimundi, mestra i pedagoga socialista catalana (m. 2009). 1 de febrer Barcelona: José Luis Sampedro, escriptor, humanista i economista espanyol (m. 2013). Vallibona, els Ports: Florencio Pla Meseguer, la Pastora, maqui valencià (m. 2004). 2 de febrer - Saix, Alt Vinalopó: Alberto Sols García, bioquímic valencià gran especialista en biologia molecular (m. 1989). Cornellana, nucli del municipi de la Vansa i Fórnols, Alt Urgell: Càndida Majoral i Majoral, trementinaire (m. 2018). 5 de febrer - Sabadell: Joan Argemí i Fontanet, pediatre sabadellenc. 14 de febrer - Borriana, Plana Baixa: Assumpta González i Cubertorer, escriptora teatral valenciana (m. 2003). 16 de març - Òdena, Anoia: Josep Romeu i Figueras, poeta i crític literari català (m. 2004). 17 de març - Barcelona: Núria Llimona i Raymat, pintora catalana (m. 2011). 25 de març - Igualada: Maria del Rio i Montfort, professora de música, directora de coral i compositora igualadina (m. 2006). 2 d'abril - L'Espluga de Francolí: Ramon Muntanyola i Llorach, prevere i poeta català (m. 1973). 21 d'abril - Barcelona: Josep Palau i Fabre, polifacètic autor i crític d'art, un dels màxims especialistes en l'obra de Picasso (m. 2008). 15 de maig - Barcelona: Elvira Elias i Cornet, il·lustradora i escriptora de llibres infantils i cançoners (m. 2016). 21 de maig - El Vilar de Cabó (Alt Urgell): Cebrià Baraut i Obiols, (m. 2003) historiador i monjo benedictí. 29 de maig - Barcelona: Antònia Fontanillas Borràs, militant anarcosindicalista i lluitadora antifranquista catalana, morta a l'exili (m. 2014). 30 de juny - Brooklyn, Nova York: Lena Horne, cantant de jazz, cançó popular i actriu de pel·lícules musicals (m. 2010). 1 de juliol - Parkersburg, Virgínia Occidental: Dorothy Maharam, matemàtica estatunidenca que va fer contribucions importants a la teoria de la mesura (m. 2014). 10 de juliol - Barcelona: Joan Capri, actor i humorista català (m. 2000). 1 de setembre - Girona, Gironès: Josep Viader i Moliner, músic, compositor, instrumentista i pedagog català (m. 2012). 27 d'octubre - Badalona: Maria Escrihuela i Giró, poetessa i locutora de ràdio badalonina (m. 2017). 24 de novembre - Gijón: Otilia Castellví, modista, militant del POUM i compromesa amb la República (m. 2001). Barcelona: Rosa Galcerán i Vilanova, dibuixant, historietista, animadora i publicista catalana. 10 de desembre - Barcelona: Carme Soriano i Tresserra, nedadora catalana, molt popular als anys trenta. 3 de desembre - València: Angelina Alòs i Tormo, ceramista catalana (m. 1997). 31 de desembre - Darnius, Empordà: Josep Maria Gironella i Pous, escriptor català en llengua castellana (m. 2003).
Resta del món 1 de gener, Viena: Erwin Axer, director de teatre escriptor i professor universitari polonès. 8 de gener, Tiumén, Rússia: Sylvia Agnes Sophia Tait, bioquímica i endocrinòloga anglesa que descobrí l'hormona aldosterona (m. 2003). 25 de gener, Moscou, URSS: Ilià Prigogin, químic belga d'origen soviètic, Premi Nobel de Química 1977 (m. 2003). 4 de febrer, Sharabas, Egipte: Abd-ar-Rahman Badawí, existencialista, professor de filosofia, escriptor i poeta egipci. Fuentidueña de Tajo, Madrid: Elena Soriano, escriptora espanyola, fundadora i directora de la revista El Urogallo (m. 1996). 6 de febrer, Marsella: Éliane Plewman, agent francesa del servei secret britànic durant la Segona Guerra Mundial (m. 1944). 10 de febrer, Bogotá: Elvira Dávila Ortiz, infermera colombiana, pionera de la infermeria i la transfusió de sang a Iberoamèrica (m. 2008). 14 de febrer, Nova York, EUA: Herbert A. Hauptman, matemàtic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1985 (m. 2011). 6 de març, Brooklyn (Nova York, EUA): Will Eisner, dibuixant i guionista de còmics estatunidenc (m. 2005) 7 de març, Brihuega: Tomasa Cuevas, militant comunista espanyola; recollí el testimoni de les dones a les presons franquistes. 24 de març, Oxford, Anglaterra: John Kendrew, químic anglès, Premi Nobel de Química 1962 (m. 1997). 30 de març, Makíïvkaː Els Aarne, compositora, pianista i professora de música estoniana (m. 1995).Els Aarne. Centre d'informació musical estoniana, 2012, accedit a l'11 d'abril de 2020. 6 d'abril, Lancashire, Anglaterra: Leonora Carrington, pintora, escultora, escriptora, dramaturga i escenògrafa surrealista (m. 2011). 10 d'abril, Boston, Massachusetts, EUA: Robert Burns Woodward, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1965 (m. 1979). 16 d'abril, Berlín: Charlotte Salomon, pintora alemanya d'origen jueu (m. Auschwitz, 1943). 18 d'abril, Blankenburg am Harz, Alemanya: Frederica de Hannover, reina de Grècia. 21 d'abril, Madrid: Maria Isbert, actriu espanyola (m. 2011). 25 d'abril, Newport News, Virgínia: Ella Fitzgerald, cantant estatunidenca de jazz (m. 1996). 26 d'abril, Canton: Ieoh Ming Pei, arquitecte estatunidenc d'origen xinès (m. 2019). 29 d'abril, Kíiv, Ucraïna: Maya Deren, una de les principals realitzadores del cinema experimental estatunidenc dels anys 40 (m. 1961). 1 de maig, Bordeus (França): Danielle Darrieux, actriu francesa i cantant francesa de llarga trajectòria. 16 de maig, Sayula, Mèxic: Juan Rulfo, escriptor mexicà (m. 1986). 29 de maig, Brookline (Massachusetts), EUA: John Fitzgerald Kennedy, polític estatunidenc, 35è president dels Estats Units, 1961-1963) (m. 1963). 1 de juny, Taunton (Massachusetts), EUA: William Standish Knowles, Premi Nobel de Química de l'any 2001 (m. 2012). 4 de juny, Nova York (EUA): Robert Merrill, baríton novaiorquès (m. 2004). 7 de juny, Topeka: Gwendolyn Brooks, escriptora i professora estatunidenca, guanyadora del Premi Pulitzer (m. 2000). 15 de juny, Nova York, EUA: John Fenn, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 2002 (m. 2010) 16 de juny, Nova York: Katharine Graham, editora periodística estatunidenca, propietària i editora de The Washington Post (m. 2001). 22 de juny, París (França): Jean Hubeau, pianista, compositor i pedagog francès (m. 1992). 24 de juny, Londres: Joan Clarke, criptoanalista i numismàtica anglesa; treballà a Bletchley Park durant la 2a Guerra Mundial (m. 1996). 25 de juny, La Corunya: Joaquina Dorado Pita, activista anarco-sindicalista, republicana i antifranquista (m. 2017). 30 de juny, Brooklyn, Nova York: Susan Hayward, llegendària actriu estatunidenca (m. 1975). 12 de juliol: Andrew Wyeth, pintor estatunidenc d'estil realista. 17 de juliol, París (França): Christiane Rochefort, escriptora francesa, Premi Médicis de l'any 1988 (m. 1998). 28 de juliol, Madrid, Espanya: Gloria Fuertes, poeta espanyola, coneguda per les seves obres per a nens (m. 1998). 15 d'agost, Ciudad Barrios, San Miguel (El Salvador): Óscar Romero, arquebisbe de San Salvador, assassinat el 2008. 21 d'agost, Moscou, URSS: Leonid Hurwicz, economista estatunidenc d'origen polonès, Premi Nobel d'Economia de l'any 2007 (m. 2008). 22 d'agost - Clarksdale, Mississipi: John Lee Hooker, cantant i guitarrista de blues estatunidenc (m. 2001). 28 d'agost, Nova York (EUA): Jack Kirby, dibuixant de còmics, cocreador de personatges com Els Quatre Fantàstics, Capità Amèrica o Thor (Marvel) (m. 1994). 30 d'agost: Günther Degen, Hauptsturmführer 4 de setembre, Detroit, Michigan (EUA): Henry Ford II, empresari estatunidenc (m. 1987). 7 de setembre, Sydney, Austràlia: John Cornforth, químic australià, Premi Nobel de Química de l'any 1975 (m. 2013). 11 de setembre, Sarrat, Ilocos Norte, Filipines: Ferdinand Marcos, dictador i president de les Filipines (1965-1986) (m. 1989). 15 de setembre - Viena: Hilde Gueden, soprano austríaca una de les més apreciades intèrprets de Strauss i Mozart (m. 1988). 21 de setembre, Manhattan, Nova Yorkː Sara Turnbull, dissenyadora industrial estatunidenca. 22 de setembre: Janez Gradišnik, escriptor i traductor eslovè. 2 d'octubre, Thames-Ditton, Surrey, Anglaterra: Christian de Duve, bioquímic belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1974 (m. 2013). 5 d'octubre, Debrecen, Hongria: Magda Szabó, escriptora hongaresa, una de les millors novel·listes en llengua hongaresa (m. 2007). 8 d'octubre, Newton-le-Willows, Anglaterra: Rodney Robert Porter, bioquímic anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1972 (m. 1985). 10 d'octubre, Rocky Mount, Carolina del Nord, (EUA): Thelonious Monk, pianista de jazz i compositor estatunidenc.(m. 1982). 15 d'octubre - Fort Wayne, Indiana: Marion Donovan, empresària estatunidenca, inventora del bolquer a prova d'aigua. 20 d'octubre, Berlín, Imperi Alemany: Stéphane Hessel, diplomàtic, ambaixador i membre de la resistència francesa i un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. L'any 2010 va publicar un petit assaig titulat Indigneu-vos! que ràpidament es va convertir en un gran èxit de vendes i en llibre de capçalera del moviment dels Indignats (m. 2013). 22 d'octubre, Tòquio: Joan Fontaine, actriu britànica, naturalitzada estatunidenca (m. 2013). 11 de novembre, Madrid, Espanya: Manuel Alejandre Abarca, actor espanyol. (m. 2010).