El recurs contenciós administratiu és un autèntic procediment jurisdiccional, que s'exerceix davant els jutjats i els tribunals d'aquest ordre judicial, en relació amb l'actuació de les administracions públiques subjecta al dret administratiu, amb les disposicions generals de rang inferior a la llei i amb els decrets legislatius quan excedeixin els límits de la delegació.Llei de jurisdicció contenciosa administrativa
La jurisdicció contenciosa administrativa, i més concretament, el recurs contenciós administratiu, constitueix una potestat jurisdiccional i un mecanisme de fiscalització o control de la legalitat de l'actuació de l'administració pública pels òrgans judicials. Concretament, l'article 9.4 de la llei 6/1985 d'1 de juliol del Poder Judicial (LOPJ) estableix que els tribunals i jutjats de l'ordre contenciós administratiu coneixeran les pretensions en relació amb:
L'actuació de les administracions públiques. Les disposicions generals de rang inferior a la llei i amb els reials decrets legislatius quan excedeixin els límits de la delegació. La inactivitat de l'administració i les seves actuacions materials que constitueixin via de fet. La responsabilitat patrimonial de les administracions públiques i del personal al seu servei.
Regulació La normativa bàsica de la jurisdicció i del recurs contenciós administratiu és la mateixa Constitució Espanyola; la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial; i la Llei 29/1998, de 13 juliol, reguladora del contenciós administratiu. De totes maneres, la recent aprovació de la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial ha introduït una sèrie de modificacions que entren en vigor, tal com especifica la disposició final tercera de la mateixa llei, el 4 de maig de 2010.Ley 13/2009, de 3 de noviembre, de reforma de la legislación procesal para la implantación de la nueva Oficina judicial.Llei de jurisdicció contenciosa administrativa
Òrgans de la jurisdicció contenciosa administrativa De menor a major grau:
Jutjats contenciosos administratius Jutjats centrals contenciosos administratius Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes d'Espanya (en el cas de Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) Audiència Nacional Sala tercera del Tribunal Suprem
El criteri de distribució és el següent, els jutjats i les sales dels Tribunals superiors de justícia autonòmics jutgen l'activitat dels ens locals i les Comunitats Autonòmiques, mentre que els Jutjats Centrals, l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem s'encarreguen d'aquells recursos que fan referència als actes administratius de l'activitat de l'administració general de l'estat. Igualment, el Tribunal suprem, també s'encarrega del Consell General del Poder Judicial i dels actes de gestió dels òrgans constitucionals. El Suprem també rep els recursos de cassació contra les resolucions dels Tribunals Superiors de Justícia Autonòmics.
Jutjats contenciosos administratius En un principi, cada província amb jurisdicció al seu territori, i amb seu a la seva capital obrirà un o més jutjats del contenciós administratiu, tot i que si la demanda ho fa necessari es podran establir en altres ciutats de la província. Les competències d'aquests jutjats es poden agrupar en 4 grans blocs:
Recursos contra les entitats locals: Coneixeran en única o primera instància segons el que indiqui la llei els recursos provinents dels ens locals, a excepció de qualsevol impugnació sobre plantejaments urbanístics. Recursos contra actes de les comunitats autònomes: Coneixeran en única o 1a instància tots els recursos contra actes realitzats per l'administració autonòmica, a excepció dels respectius al Consell de govern quan tinguin per objecte: Qüestions de personal, llevat els temes relatius al funcionariat. Les sancions administratives no superiors a 60.000 € o la privació de drets inferior a 6 mesos. Les reclamacions per responsabilitat patrimonial la quantia de la qual no excedeixi de 30.050 €. Recursos contra administracions perifèriques Coneixeran en única o 1a instància els recursos contra òrgans de l'administració de l'estat o autonòmics perifèrics que no tingui competència a nivell nacional, i enfront de les resolucions d'òrgans superiors d'aquests quan confirmin íntegrament els dictats per aquells via recurs, fiscalització o tutela. Queden excloses actes de quantia superior a 60.000 € o sobre competències de domini públic, obres públiques de l'estat, expropiació forçosa i propietats especials. Altres recursos i competències Estrangeria dictada per l'administració perifèrica de l'estat Impugnacions contra les juntes electorals de zona i de proclamació de candidatures i candidats efectuada per una junta electoral. Competents en entrades a domicili i altres llocs d'accés als quals cal el consentiment del seu titular, sempre que això s'escaigui per a l'execució forçosa d'actes administratius. Ratificació de mesures sanitàries urgents que impliquin privació i/o restricció d'algún dret fonamental.
Jutjats centrals contenciosos administratius Segons la LOPJ,Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial amb seu a Madrid i amb jurisdicció a tot l'estat hi haurà jutjats que coneixeran en 1a o única instància, el que preveu l'article 9 de la LJCA
En 1a o única instància en les matèries de personal dictades per ministres i secretaris d'estat, llevat que confirmin en via de recurs, tutela o fiscalització, actes dictats per òrgans inferiors o siguin relatius al funcionariat. En 1a o única instància multes superiors a 60.000 € En 1a o única instància recursos contra organismes amb personalitat jurídica pròpia i entitats pertanyents al sector públic estatal amb competència a tot el territori espanyol. En 1a instància les resolucions d'asil polític. En 1a o única instància les resolucions del Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva.
Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes d'Espanya Les atribucions d'aquesta sala són les marcades per la LJCA
En única instància Actes contra ens locals no atribuïts als jutjats del contencios administratiu. Disposicions generals provinents dens locals i comunitats autònomes Actes i disposicions dels governs autonòmics i dels anàlogs del Defensor del poble i del Tribunal de comptes (A Catalunya el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes). Actes de naturalesa economicoadmnistrativa, amb relació a tributs cedits. Actes i resolucions de l'administració general de l'estat amb competència nacional, però amb rang inferior al de secretari d'estat en matèries de personal, propietats especials i expropiació forçosa.
En via de recurs Apel·lacions: En 2a instància les apel·lacions promogudes contra sentèncis dictades pels jutjats del contenciós administratiu Revisió: Coneixen el recurs de revisió contra sentències fermes dels jutjats abans citats Cassació: Coneixen el recurs de cassació per la unificació de la doctrina i de cassació en inetrés de la llei.
Qüestions de competència entre jutjats de la seva comunitat
Audiència Nacional Segons la LOPJ, amb seu a Madrid i amb jurisdicció a tot l'estat l'Audiència Nacional que coneixera segons el que preveu l'article 11 de la LJCA
En única instància Recursos contra convenis entre administracions públiques Recursos contra disposicions generals o actes de ministres o secretaris d'estat que tinguin relació en matèria de personal funcionari. Recursos contra actes de ministres i secretaris d'estat quan retifiquin en via de recurs o en procediment de fiscalització o tutela els dictats d'òrgans amb competència nacional. Actes dictats per la Comissió de Vigilància d'Activitats de Finaçament del Terrorisme. Actes de naturalesa economicoadmnistrativa, llevat dels tributs cedits a les Comunitats Autònomes
En via de recurs Apel·lacions: En 2a instància les apel·lacions promogudes contra sentèncis dictades pels jutjats centrals del contenciós administratiu Revisió: Coneixen el recurs de revisió contra sentències fermes dels jutjats centrals abans citats
Qüestions de competència entre els jutjats centrals
Tribunal Suprem Segons la LOPJ, amb seu a Madrid i amb jurisdicció a tot l'estat l'Audiència Nacional que coneixera segons el que preveu l'article 12 de la LJCA:
En Única instància' Els actes i les disposicions del Consell de Ministres i de les comissions delegades del Govern. Els actes i les disposicions del Consell General del Poder Judicial. Els actes i les disposicions en matèria de personal, administració i gestió patrimonial adoptats pels òrgans competents del Congrés dels Diputats, del Senat, del Tribunal Constitucional, del Tribunal de Comptes i del defensor del poble.
En Recursos de cassació i revisió Recursos de cassació de qualsevol modalitat Recursos de revisió contra el Tribunal de comptes Recursos de revisió contra sentències fermes dictades qualsevol dels jutjats anteriors.
Les parts Habitualment, el recurs contencios administratiu té l'interessat com a part demandant i l'administració pública que assumeix el rol processal de demandada. Menys comuns són els supòsits on l'administració impugna un propi acte (declaració de lesivitat) o el d'una altra administració. No és possible que una administració amb personalitat jurídica pròpia impugni un acte de l'administració amb personalitat jurídica única que l'ha creat. De la mateixa manera un interessat també pot prendre part com:
codemandat: Que és el particular a favor del qual derivan drets del mateix acte. Té potestat d'interposar recurs d'apel·lació i revisió contra la sentència en 1a instància. coadjuvant: Qualsevol persona que tingui interés directe en el manteniment de l'acte o disposició que motivi el recurs.
Legitimació Legitimació activa La legitimació activa (qui pot ser demandant) recau sobre qualsevol persona física o jurídica que tingui un dret o un interès envers l'objecte debatut, incloses les entitats habilitades per la defensa de drets i interessos col·lectius, les administracions públiques territorials, el Ministeri fiscal o qualsevol ciutadà en exercici de l'acció popular.
Legitimació passiva Poden tenir legitimació passiva (poden ser demandats)
Les administracions públiques Les persones o entitats els drets o interessos legítims dels quals puguin quedar afectats per l'estimació de les pretensions del demandant. Les companyies d'assegurances de les administracions públiques, que sempre són part codemandada junt amb l'Administració a qui assegurin.Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial (BOE núm. 309, de 26 de desembre, i suplement en català núm. 2, de 16 de gener de 2004).
Quan es tracti d'organismes o corporacions públiques subjectes a fiscalització d'una Administració territorial, s'entén per Administració demandada: L'organisme o la corporació autors de l'acte o la disposició fiscalitzats, si el resultat de la fiscalització és aprovatori. La que exerceixi la fiscalització, si mitjançant aquesta no s'aprova íntegrament l'acte o la disposició.
Si el demandant fonamenta les seves pretensions en la il·legalitat d'una disposició general, també se'n considera part demandada l'Administració autora d'aquesta disposició, encara que no procedeixi d'ella l'actuació recorreguda.
Postulació La regulació de la intervenció de persones diferents als demandant o demandat venen marcades per la figura del procurador dels tribunals (qui representa la part en el procés) i de l'advocat (qui la defensa i l'assisteix tècnicament):
Davant d'òrgans unipersonals: La figura del procurador és potestativa i la de l'advocat obligatòria. Davant un òrgan col·legiat: Tant l'advocat com el procurador són obligatoris, a excepció de membres del funcionariat que poden comparèixer per si mateixos excepte en temes relacionats amb la separació d'empleats públics inamovibles.