Janis Lyn Joplin (Port Arthur, Texas, 19 de gener de 1943 – Hollywood, Califòrnia, 4 d'octubre de 1970) fou una cantant de rock and roll i blues; la seva veu i el seu esperit rebel la convertiren en una de les artistes més estimades del moviment contracultural de la dècada del 1960.
Va ser el símbol femení de la contracultura d'aquella dècada i la primera dona a ser considerada una gran estrella del rock and roll. El 1995 va ingressar al Saló de la fama del Rock. L'any 2004 la revista Rolling Stone la va situar al lloc 46 dels 100 millors artistes de tots els temps. Durant l'any 2008, la mateixa publicació la va considerar la número 28 dels millors 100 cantants de tots els temps.
Primers anys: 1943-1961 miniatura|Joplin en el seu últim any a l'escola secundària, 1960 Janis Joplin va néixer a Port Arthur, Texas, el 19 de gener de 1943,Echols, Alice. Scars of Sweet Paradise: The Life and Times of Janis Joplin. filla de Dorothy Bonita East (15 de febrer de 1913 - 13 de desembre de 1998), registradora en una universitat de negocis, i el seu marit, Seth Ward Joplin (19 d'abril de 1910 - 10 de maig de 1987), enginyer a Texaco (indústria d'oli i gas). Tenia dos germans menors, Michael i Laura. La família assistia a l'Església de Crist. Els Joplin van notar que Janis necessitava més atenció que els seus altres fills. Algunes vegades la seva mare havia dit: "Janis era infeliç, estava insatisfeta i no rebia prou atenció. La relació normal no era l'adequada."Jacobson, Laurie. Hollywood Heartbreak: The Tragic and Mysterious Deaths of Hollywood's Most Remarkable Legends. Com a adolescent, es va fer amiga d'un grup de pàries, un dels quals tenia discos d'artistes de blues com Bessie Smith, Ma Rainey i Lead Belly, de qui Joplin agafaria influència en la seva decisió d'esdevenir una cantant.Amburn, Ellis. Pearl: The Obsessions and Passions of Janis Joplin: A Biography. Va començar a cantar als locals i a escoltar nous cantants de blues com ara Odetta, Billie Holiday i Big Mama Thornton.
A l'escola hi havia un pintor que cantava blues i música popular amb els amics. A l'escola secundària Thomas Jefferson de Port Arthur, Texas, Janis fou rebutjada i li deien coses com: "és una noia inadaptada, que llig, pinta i no odia els negres." Com a adolescent, va patir dermoabrassió. Altres nens de l'escola secundària es burlaven d'ella i li deien "porca", "boja", "amant negra" o "creep" ('estranya'). Entre els seus companys de classe hi havia el futur actor de cinema G. W. Bailey i l'entrenador de futbol americà de la NFL Jimmy Johnson. Joplin es va graduar en l'escola secundària el 1960 i va assistir a la Universitat Tecnològica de Lamar a Beaumont, Texas, durant l'estiu. Més tard entrà a la Universitat de Texas a Austin, tot i que no va completar els estudis allà. El diari del campus The Daily Texan en va publicar un perfil en l'edició del 27 de juliol de 1962, titulat "S'atreveix a ser diferent". L'article començava: "ella va descalça quan se sent com vol, porta Levis a classe perquè són més còmodes, i porta el seu Autoharp arreu on va, perquè en cas que tingui ganes de posar-se a cantar, que estigui a la mà. El seu nom és Janis Joplin."
Carrera de cantant: 1962-1965 miniatura|Casa de Joplin al 122 del carrer de Lió a Haight-Ashbury de San Francisco, Califòrnia. Hi vivia en la dècada de 1960 amb Country Joe McDonaldHaight
Texas Joplin va créixer influenciada per les seves heroïnes de blues i per la generació Beat. La seva primera cançó gravada en cinta va ser a casa d'un company estudiant de la Universitat de Texas el desembre de 1962, titulada «What Good Can Drinkin' Do». Janis Joplin. Marc Paytress avalua la Columbia 3 CD 'Janis' retrospectiva
San Francisco Va deixar Texas per anar a San Francisco ("només per estar lluny de Texas", va dir, "perquè el meu cap estava en un lloc molt diferent") el gener de 1963; s'instal·là a North Beach, San Francisco, Califòrnia. I després a Haight-Ashbury. El 1964, Joplin i el futur guitarrista Jorma Kaukonen, de Jefferson Airplane', van registrar una sèrie d'estàndards de blues, acompanyats a més per Margareta Kaukonen a la màquina d'escriure (com a instrument de percussió). Aquesta sessió inclou set temes: «Typewriter Talk», «Trouble in Mind», «Kansas City Blues», «Hesitation Blues», «Nobody Knows You When You're Down and Out», «Daddy, Daddy, Daddy» i «Long Black Train Blues», i va ser llançat més endavant com l'àlbum The Typewriter Tape. Al voltant d'aquest temps, el seu consum de drogues va augmentar, i va adquirir la reputació de "monstre de la velocitat" i consumidora d'heroïna ocasional.Caserta, Peggy. Going Down With Janis. També consumia altres drogues psicoactives i era una gran bevedora; la seva beguda alcohòlica preferida era el Southern Comfort.
A principis de 1965, els amics de San Francisco de Joplin, notant els efectes físics de les seves injeccions de drogues per via intravenosa, com per exemple de metamfetamina, que era la més habitual, la van convèncer per tornar a Port Arthur, Texas. El maig de 1965, els amics de Joplin li van donar una part del lloguer perquè pogués tornar a casa.
Cinc anys més tard, Joplin diria a l'escriptor de la revista Rolling Stone David Dalton, sobre la seva primera temporada a San Francisco: "Jo no tenia gaires amics i no m'agraden els que vaig tenir".Dalton, David. Piece Of My Heart.
Tornada a Texas De tornada a Port Arthur a la primavera de 1965, Joplin va canviar el seu estil de vida. Va evitar les drogues i l'alcohol, va adoptar un estil de pentinat rusc, i es va inscriure en antropologia a la Universitat de Lamar a Beaumont, Texas. Durant el seu temps a la Universitat de Lamar, es va mudar a Austin per dur a terme una vida en solitari, acompanyant-se amb la guitarra. Una de les seves actuacions va ser en una acció benèfica per a músics locals a Mance Lipscomb, per als que patien problemes de salut importants. Una altra de les seves actuacions va ser a l'Austin American-Statesman.
Joplin es va comprometre amb Peter de Blanc a la tardor de 1965.Willett, Edward. Janis Joplin: Take Another Little Piece of My Heart. Enslow Publishers, Inc. p. 55. De Blanc vivia a Nova York, on treballava amb ordinadors IBM, i va anar a visitar-la, per demanar-li al seu pare la mà de Janis.Joplin, Laura. Love, Janis. Joplin i la seva mare van començar a planejar el casament. De Blanc, que viatjava sovint, va deixar els plans de matrimoni poc després que estigués tot organitzat.
Just abans d'unir-se a Big Brother and the Holding Company, Joplin va registrar set pistes d'estudi el 1965. Entre les cançons que va gravar hi havia la composició original de la cançó «Turtle Blues» i una versió alternativa de «Cod'ine» per Buffy Sainte-Marie. Aquestes pistes es van publicar més tard com un nou àlbum el 1995 titulat This is Janis Joplin 1965 de James Gurley.
Big Brother and the Holding Company: 1966-1968 miniatura|Joplin amb Big Brother and the Holding Company, al voltant de 1966-1967 El 1966, l'estil vocal de blues de Joplin va atreure l'atenció del rock psicodèlic de la banda Big Brother and the Holding Company, una banda que havia guanyat un cert renom entre la comunitat naixent hippie a Haight-Ashbury. Va ser reclutada per unir-se al grup de Chet Helms, un promotor que havia conegut a Texas i que en aquell moment era el gestor de Big Brother. Helms la va portar de tornada a San Francisco i es van unir, el 4 de juny de 1966. La seva primera actuació en públic amb ells va ser a l'Avalon Ballroom a San Francisco. Al juny, va ser fotografiada en un concert a l'aire lliure que se celebrà durant el solstici d'estiu. La imatge va ser publicada en dos llibres per David Dalton, la seva mostra abans que ella, va fer que Joplin tornés a caure en les drogues. A causa de la persuasió persistent per l'amic teclista i Stephen Ryder, Joplin va poder evitar l'ús de drogues durant diverses setmanes; ordenà al seu company de banda Dave Getz a prometre que l'ús d'agulles no es permetria al local d'assaig o a l'apartament o a les cases dels seus companys de banda a qui ella visitava. Un visitant es va injectar drogues davant de Joplin i Getz; Joplin amb ràbia recordà a Getz que havia trencat la promesa. Al juliol, els cinc companys de banda i el guitarrista James Gurley i la seva dona Nancy es van mudar a una casa a Lagunitas, Califòrnia, on van viure en comunitat. Sovint es divertien amb el grup Grateful Dead, que vivia a menys de dues milles de distància.McNally, Dennis. A Long Strange Trip: The inside History of the Grateful Dead. Broadway Books.
miniatura|El cartell de Mantra-Rock Dance promocional que oferí Big Brother and the Holding Company
El 23 d'agost de 1966, durant un treball de quatre setmanes a Chicago, el grup va signar un acord amb el segell independent Mainstream Records. Joplin va patir recaigudes en la beguda quan ella i els seus companys de banda (excepte el baixista Peter Albin) es van unir a alguns "urbanites alcohòlics". Va ser a Califòrnia on Joplin va tornar a caure en el consum de drogues per via intravenosa. Nancy Gurley va ser una habilitadora. Tres anys més tard, Joplin, llavors en una banda diferent, es va informar de la mort de Gurley d'una sobredosi. Una de les actuacions més primerenques de Joplin va ser l'any 1967 al Dance Mantra-Rock, un esdeveniment musical celebrat el 29 de gener a l'Avalon Ballroom pel temple Malati Dasi Hare Krishna a San Francisco. Janis Joplin i Big Brother realitzaren allà juntament amb el fundador Hare Krishna Bhaktivedanta Swami, Allen Ginsberg, Moby Grape i Grateful Dead, la donació de fons per al temple Krishna. A principis de 1967, es van reunir Joplin i Country Joe McDonald del grup Country Joe and the Fish. Van viure junts com a parella durant uns mesos. Joplin i Big Brother van començar tocant en clubs a San Francisco, als Fillmore West, Winterland i al saló Avalon. També van debutar en el Hollywood Bowl a Los Angeles, així com a Seattle, Washington i Vancouver, Colúmbia Britànica, un supermercat psicodèlic a Boston, Massachusetts, i el Golden Bear (club) a Huntington Beach, Califòrnia
Cheap Thrills Janis Joplin va exercir un paper primordial en la disposició i la producció de les gravacions que es convertirien en el segon àlbum de Big Brother and The Holding Company, Cheap Thrills. Durant l'enregistrament, Joplin digué "que fou la primera a entrar en l'estudi i l'última persona a sortir". L'àlbum tenia un disseny de coberta amb estil de contracultura dibuixat per Robert Crumb. Tot i que Cheap Thrills sonava com si consistís en enregistraments de concerts, com en «Combination of the Two» i «I Need a Man to Love»; només «Ball and Chain» es va gravar davant de públic; la resta de les pistes foren enregistraments d'estudi. L'àlbum tenia mala qualitat, incloent-hi el so de trencaments de vidre. Cheap Thrills va produir èxits molt populars amb «Piece of My Heart »i «Summertime». Juntament amb l'estrena de la pel·lícula documental Monterey Pop a Nova York al Lincoln Center el 26 de desembre de 1968.Adler, Renata. "Screen: Upbeat Musical; 'Monterey Pop' Views the Rock Scene". The New York Times. p. 44. Cheap Thrills va aconseguir el número 1 en la Billboard 200 d'àlbums vuit setmanes després del seu llançament. L'àlbum va ser disc d'or i va vendre més d'un milió de còpies en el primer mes de llançament,Buried Alive : La biografia de Janis Joplin; Friedman, Myra, el primer senzill de l'àlbum, «Piece of My Heart», va aconseguir el número 12 en la Billboard Hot 100 a la tardor de 1968.