Esdeveniments Països Catalans Barcelona: Es projecta el Mercat del Born. juliol - Alcoi (l'Alcoià): hi esclata la revolta anarco-sindicalista de la Revolució del Petroli. Resta del món 10 de febrer - Espanya: Amadeu de Savoia abdica de la Corona. 11 de juny- Espanya: Es declara la República federal presidida per Francesc Pi Margall. 18 de juliol - Espanya: Nicolás Salmerón es converteix en el president de la Primera República Espanyola, després de la dimissió de Pi i Margall. 17 de novembre - Budapest (Hongria): unint Buda, Óbuda i Pest, hom funda la ciutat, la qual esdevé la capital del país.
Naixements Països Catalans 6 de gener: Barcelona: Joaquim Mir i Trinxet, pintor català. 1 de febrer - Figueres (Alt Empordà): Josep Pous i Pagès, escriptor català. (m. 1952) 7 de febrer - Sabadell (Vallès Occidental): Paco Mutlló i Noguera, industrial, banquer i polític. 1 de març - Barcelona, Barcelonès: Teresa Amatller i Cros, empresària i mecenes catalana (m. 1960). 1 d'abril, lloc imprecís, segurament Oneg, a la regió de Nóvgorod, al nord-oest de Rússia: Serguei Rakhmàninov, compositor i pianista rus (m. 1943). 17 d'abril - Sabadell: Antoni Estruch i Bros, pintor historicista, famós per haver pintat els quadres Corpus de Sang i L'Onze de Setembre. 17 de maig - la Vall d'Uixó, Plana Baixa: Estanislao Marco, compositor i guitarrista valencià (m. 1954). 31 de maig - Barcelona: Josep Falp i Plana, metge i escriptor català fundador de la Lliga Vegetariana de Catalunya (m. 1913). 8 de juny - Monòver, Vinalopó Mitjà: José Augusto Trinidad Martínez Ruiz, més conegut com a Azorín, escriptor i periodista valencià (m. 1967). 13 de juny - Lleida: Antònia Ferreras Bertran, pintora i il·lustradora catalana, coneguda per les seves pintures de flors (m. 1953). 17 de juny - el Masnou, Maresme: Rosa Sensat i Vilà, mestra i pedagoga catalana (m. 1961). 18 de juliol - Tuïr: Gustau Violet, escultor i escriptor nord-català (m. 1952). 7 d'octubre - Palma: Gabriel Alomar i Villalonga, poeta, prosista i assagista mallorquí (m. 1941). 14 d'octubre - Sueca, Ribera Baixa: Josep Serrano i Simeón, compositor valencià, autor de l'Himne de l'Exposició actualment himne oficial del País Valencià (m. 1941). 15 d'octubre - Castellar del Vallès: Josep Germà i Homet, industrial licorer, mecenes de la cultura i l'esport i alcalde de Sabadell. 31 de maig - Barcelona: Josep Falp i Plana, metge i escriptor català fundador la Lliga Vegetariana de Catalunya (m. 1913). 27 de novembre - Barcelona: Jeroni Zanné i Rodríguez, poeta i escriptor noucentista. 14 de desembre - Barcelona: Lluïsa Casagemas i Coll, compositora catalana (m. 1942). Figueres: Josep Blanquet Taberner, pintor. Comillas: Maria Lluïsa Güell López, pintora, pianista, organista i compositora (m. 1933). Carlet, Ribera Alta: Ernesto Hervás Vercher, baríton (m. 1949).
Resta del món 2 de gener, Alençon, França: Teresa de Lisieux, monja carmelita, santa i doctora de l'Església (m. 1897). 26 de gener, Llorca, Múrcia: Bartolomé Pérez Casas, director d'orquestra i compositor espanyol (m. 1956). 28 de gener, Saint-Sauveur-en-Puisaye, Yonne: Colette, escriptora francesa d'una producció literària espectacular (m. 1954). 31 de gener, Dresden: Melitta Bentz, emprenedora alemanya, inventora de la cafetera Melitta i del filtre de paper per al cafè (m. 1950). 15 de febrer, Augsburg, Baviera, Imperi Alemany: Hans von Euler-Chelpin, químic suec, d'origen alemany, premi Nobel de Química el 1929 (m. 1964). 4 de març, Sant Sebastià: Benita Asas, mestra i feminista espanyola, sufragista i editora de premsa (m. 1968). 8 de març, Berlín: Eugen Rodominsky, compositor alemany. 19 de març, Brand, propo de Bayreuth, Alta Franconia, land de Baviera, Alemanya; Max Reger, compositoir alemany (m. 1916). 22 de març, La Briga Auta, Itàlia: Julieta Lanteri, metgessa, política i feminista italoargentina (m.1932). 1 d'abril, Semionovo, Imperi Rus: Serguei Rakhmàninov, compositor, pianista i director d'orquestra, (m. 1943). 2 d'abril, Valladolid: Virginia González Polo, dirigent comunista espanyola. 10 d'abril: Kyösti Kallio, president de Finlàndia (m. 1940).The Statesman's year-book 15 d'abril: Kaneville, Estats Units: Grace Ravlin, pintora nord-americana (m. 1956). 22 d'abril, Richmond, Virgínia: Ellen Glasgow, escriptora estatunidenca (m. 1945). 17 de maig, Abingdon-on-Thames: Dorothy Richardson, novel·lista i periodista britànica (m. 1957). 3 de juny, Frankfurt del Main (Alemanya): Otto Loewi, metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1936 (m. 1961). 12 de juny, West Sussex: Margaret Damer Dawson, activista antiviviseccionista i cofundadora del primer servei de policia britànic de dones (m. 1920). 28 de juny, Sainte-Foy-lès-Lyon, França: Alexis Carrel, biòleg i cirurgià francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1912 (m. 1944). 1 de juliol, Saint-Mandé, França: Alice Guy, primera directora de cinema de la història, creadora del cinema narratiu i de ficció (m. 1968). 14 de juliol, Lekeitio: Buenaventura Zapirain Uribe, compositor i organista basc. 15 de juliol, Amsterdam: Anna Cramer, compositora holandesa (m. 1968). 20 de juliol: Alberto Santos-Dumont, inventor, enginyer i aviador brasiler (m. 1932). 31 de juliol: Domingos da Costa Oliveira, primer ministre de Portugal (m. 1957).José Soares de Oliveira, General Domingos de Oliveira : 1873-1957 : Memórias Familiares. Lisboa : Agora Publicações, 1997. 20 d'octubreː Chatsworth, Ontarioː Nellie McClung, política, escriptora, feminista i activista canadenca. 20 de novembre: Ramón Castillo, president de l'Argentina (m. 1944). 24 de novembre, Istanbul: Julius Martov, revolucionari socialista rus líder de la fracció menxevic (m. 1923). 30 de novembre, Nový Jičin: Božena Benešová, escriptora txeca. 7 de desembre, Winchester, Virgínia: Willa Cather, escriptora estatunidenca, guanyadora del premi Pulitzer el 1923 (m. 1947). 12 de desembre, Dublínː Lola Ridge, poeta anarquista estatunidenca i editora. 22 de desembre, Vohenstrauß, Baviera, Imperi Alemany: Karl Weinmann, musicògraf alemany.
Necrològiques Països Catalans 9 de juliol - Barcelona: Esteve Paluzie i Cantalozella, paleògraf, pedagog i antiquari liberal. 7 de setembre - Barcelona: Joana Baptista Fossa, soprano d'èxit arreu d'Espanya (n. ca. 1829).
Resta del món 9 de gener, Kent, Regne Unit: Napoleó III, darrer monarca de França. 18 de febrer, Sofia (Imperi Otomà, actual Bulgària): Vassil Levski, revolucionari búlgar. 18 d'abril, Darmstadt (Ducat de Hesse, actual Alemanya): Justus von Liebig, químic alemany (n. 1803) 8 de maig, Avinyó, França: John Stuart Mill, filòsof anglès (n. 1806). 15 de maig,- Heidelberg, Alemanya) : Alexandre Joan Cuza o Alexandre Joan I (en romanès) Alexandru Ioan Cuza, fundador de la Romania moderna, el príncep de la Unió, i el primer príncep de Romania (n. 1820) 21 d'agost, París: Marie Guy-Stéphan, ballarina francesa.Le Guide Musical, Bruselas, 4 de septiembre de 1873, número 36. "Nécrologie. A Paris, le 20 août, à l'âge de 55 ans, Mme Marie-Antoinette Guy-Stephan, ancienne danseuse de l'Opéra, dont la carrière a eu de l'éclat; elle avait pris sa retraite en 1856". 12 de desembre, Cambridge (Massachusetts) EUA: Jean Louis Agassiz, geòleg americà d'origen suís. 13 de novembre, Madrid: Eduardo Rosales y Gallina, pintor purista del espanyol. 14 de desembre, Dresden: Elisabet de Baviera, reina de Prússia (1840 - 1861). 23 de desembre, Hyde Park: Sarah Moore Grimké, abolicionista, escriptora i sufragista (n. 1792).
Referències
1873