La batalla de Mútina es va lliurar l'any 193 aC, prop de la ciutat de Mútina, entre la República Romana i la tribu dels bois. L'exèrcit romà va guanyar la batalla amb unes grans pèrdues.
L'any 193 van ser elegits cònsols Quint Minuci Terme i Luci Corneli Mèrula. Mentre Minuci Terme lluitava contra una insurrecció a la Ligúria Corneli Mèrula va travessar-la per atacar les terres dels bois.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 4, 1 Mèrula cercava un enfrontament directe, però els celtes es van retirar, i el cònsol va ordenar el saqueig de les seves poblacions. Els bois no van actuar, esperant l'oportunitat.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 4, 2 Quan Corneli Mèrula va creure que havia pacificat el país va ordenar a les legions que es reagrupessin i marxessin cap a Mútina, sense prendre grans precaucions.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 4, 3 Els bois el seguien, i cercaven un lloc adient per una emboscada. Per fi, una nit es van avançar a l'exèrcit i van ocupar un congost que els romans havien de travessar l'endemà.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 4, 4
Els romans van advertir el moviment dels celtes i el cònsol va ordenar augmentar la vigilància del campament per evitar un atac per sorpresa. Quan va sortir el sol va enviar un contingent de cavalleria a explorar el camí.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 4, 5 Va saber la posició de l'enemic i va ordenar que els bagatges es traslladessin a la rereguarda vigilats pels triaris i va avançar en formació de batalla. Els bois van veure que els havien descoberts i que haurien d'enfrontar-se a l'exèrcit.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 4, 6-7
El cos d'elit dels socii itàlics i l'ala esquerra de les tropes auxiliars es van situar a primera línia, sota la direcció dels legats i ex-cònsols Marc Claudi Marcel i Tiberi Semproni Llong.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 5, 1 Corneli Mèrula va formar una segona línia amb les legions per dirigir l'atac decisiu, i la cavalleria era al càrrec dels tribuns militars Publi i Quint Minuci, que van decidir portar-la a un lloc obert on van esperar l'ordre de carregar contra l'enemic.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 5, 2-3
Mentrestant un missatger va advertir Tiberi Semproni Llong que els socii es veien desbordats pels bois i n'havien mort molts, i els supervivents esperaven reforços, i demanava que avancés una legió. La II legió va avançar i l'ala esquerra va rebre ajuda de l'ala dreta, per continuar el combat. La calor cansava els celtes, però es donaven suport els uns als altres amb els escuts i van poder rebutjar l'atac romà.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 5, 6-7
Luci Corneli Mèrula va ordenar al comandant de la cavalleria auxiliar, Gai Livi Salinàtor que carregués contra els bois a tota velocitat amb el suport de la cavalleria romana, la qual cosa va causar el caos entre les files dels bois, que es van començar a retirar i a dispersar. Els caps dels celtes, per evitar-ho colpejaven als fugitius per fer-los retrocedir en ordre, però ho va veure la cavalleria i va impedir-ne el reagrupament. Corneli Mèrula va veure que si aconseguia que l'enemic es mantingués desorganitzat i aterrit, tenia la victòria a les seves mans. Va començar llavors l'avenç de les legions. Els legionaris van poder dispersar els bois i van resultar preses fàcils per la cavalleria romana.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 5, 9-12
Conseqüències Els bois van patir 14.000 baixes, se'n van capturar 1.092 soldats, 721 cavallers, 3 generals, 212 insígnies i 73 carros. La victòria també va costar cara als romans, que van perdre més de cinc mil soldats entre romans i aliats, 23 centurions, 4 comandants dels aliats i els tribuns de la II legió Marc Genuci i Quint i Marc Marci.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 5, 13-14
Els dos cònsols van escriure a Roma de manera quasi simultània. L'un anunciava la victòria sobre els lígurs i l'altre sobre els bois. Quint Minuci havia de presidir l'elecció dels nous cònsols, però la situació a la Ligúria era inestable i no va voler deixar el territori. El senat va cridar a Corneli Mèrula per presidir els comicis, però el cònsol va dir que ell no n'era l'elegit per dur a terme aquella qüestió. El senat va contestar que havia d'anar immediatament a Roma o seria destituït i s'instauraria un Interregne. El cònsol va decidir anar a Roma.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 6, 1-6
Al senat romà es va discutir el report de Corneli Mèrula, com que el legat Marc Claudi Marcel havia enviat diverses lletres a alguns senadors on deia que el cònsol només havia vençut pel valor dels seus soldats, i que van patir greus pèrdues per una mala direcció, deixant a més escapar els bois quan haurien pogut destruir-los sense dificultat. Deia que Mèrula havia trigat molt en fer intervenir les legions de reserva i va impedir durant un temps que la cavalleria perseguís els vençuts.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 6, 7-10
Quan Mèrula va tornar a Roma deixant Marc Claudi Marcel, el legat, al front de les tropes. Va explicar en un discurs al senat com va fer la campanya i com va vèncer els enemics. Va exigir un triomf per a celebrar la seva victòria. Però el magistrat Quint Cecili Metel va presentar una moció perquè el que explicava Mèrula era contradictori amb el que havia dit Marc Claudi Marcel, i explicava que el senat no va prendre cap decisió davant les contradiccions esperant que Mèrula i Marcel s'expliquessin en públic. Però Corneli Mèrula havia deixat Marcel al front de les tropes, per evitar aquest encontre. El senat va dir que l'altre legat, Tiberi Semproni Llong, tenia un imperium al seu cursus honorum i, per tant, era de rang superior, cosa que l'hauria obligat a ser ell el que restés amb les legions. Per això Cecili Metel negava qualsevol recompensa, i quan al final, en una votació el senat li va concedir el triomf, els tribuns de la plebs el van vetar.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 8, 1-9
Referències
Categoria:Batalles de les guerres romano-gal·les