Les llengües salish són un grup de llengües ameríndies parlades al sud-oest del Canadà i al nord-oest dels EUA, a la costa del Pacífic i a l'interior, als estats de Washington, Idaho i nord-oest de Montana. El seu nom és derivat de salst (home) Es caracteritzen per ser llengües aglutinants.
Divisió interna La família salish consta de 23 llengües, que no sempre es corresponen amb la divisió tribal, ja que algunes tribus parlen dialectes diferents, com els de l'illa Squaxin o els tulalip.
I. Bella Coola 1. Nuxálk (també Bella Coola, Salmon River) Kimsquit Bella Coola Kwatna Tallheo
II. Salish de la Costa
A. Salish de la Costa Central (també Central Salish) 2. Comox Comox (també Q’ómox̣ʷs) Sliammon (Homalco-Klahoose-Sliammon) (també ʔayʔaǰúθəm) 3. Halkomelem Island (també Hul'q̱’umi’num’, həl̕q̓əmín̓əm̓) Cowichan Nanaimo Downriver (també Hunq’umʔiʔnumʔ) Katzie Kwantlen Musqueam Upriver (també Upper Stalo, Halq’əméyləm) Chehalis Chilliwack Tait 4. Luixutsid (també Puget Salish, Skagit-Nisqually, Dxʷləšúcid) Northern Skagit (també Skaǰət) Snohomish (també Sduhubš) Southern Duwamish-Suquamish (també Dxʷduʔabš) Puyallup (també Spuyaləpubš) Nisqually (també Sqʷaliʔabš) 5. Nooksack (també ɬə́čələsəm, ɬə́čælosəm) (†) 6. Pentlatch (també Pənƛ̕áč) (†) 7. Sechelt (també Seshelt, Shashishalhem, šášíšáɬəm) 8. Squamish (també Sqwxwu7mish, Sḵwx̱wú7mesh, sqʷx̣ʷúʔməš) i. Straits Salish group (també Straits) 9. Klallam (també Clallam, Nəxʷsƛ̕áy̓emúcən) Becher Bay Eastern Western 10. Estrets del Nord (també Straits) Lummi (també Xwlemi’chosen, xʷləmiʔčósən) (†) Saanich (també SENĆOŦEN, sənčáθən, sénəčqən) Samish (també Siʔneməš) Semaihmoo (també Tah-tu-lo) (†) Sooke (també T’sou-ke, c̓awk) (†) Songhees (també Lək̓ʷəŋín̓əŋ) (†) 11. Twana (també Skokomish, Sqʷuqʷúʔbəšq, Tuwáduqutšad) (†) Quilcene Skokomish (també Sqʷuqʷúʔbəšq)
B. Tsamosan (també Olympic) i. Interior 12. Cowlitz (també Lower Cowlitz, Sƛ̕púlmš) (†) 13. Upper Chehalis (també Q̉ʷay̓áyiɬq̉) (†) Oakville Chehalis Satsop Tenino Chehalis ii. Marítim 14. Lower Chehalis (també ɬəw̓ál̕məš) (†) Humptulips Westport-Shoalwater Wynoochee 15. Quinault (també Kʷínayɬ) Queets Quinault
C. Tillamook 16. Tillamook (també Hutyéyu) (†) Siletz Siletz Tillamook Garibaldi-Nestucca Nehalem
III. Salish de l'Interior
A. Septentrional 17. Shuswap (també Secwepemctsín, səxwəpməxcín) Eastern Kinbasket Shuswap Lake Western Canim Lake Chu Chua Deadman's Creek-Kamloops Fraser River Pavilion-Bonaparte 18. St’at’imcets (també Lillooet, Lilloet, St'át'imcets) Lillooet-Fountain Mount Currie-Douglas 19. Salish del Riu Thompson (també Nlaka’pamux, Ntlakapmuk, nɬeʔkepmxcín, Thompson River, Thompson Salish, Thompson, coneguts en temps de la frontera com a Klackarpun, Couteau o Knife Indians) Lytton Nicola Valley Spuzzum-Boston Bar Thompson Canyon
B. Meridional 20. Coeur d'Alene (també Snchitsu’umshtsn, snčícuʔumšcn) 21. Colúmbia-Moses (també Columbia, Nxaʔamxcín) Chelan Entiat Moses Columbia Wenatchee (també Pesquous) 22. Colville-Okanagan (també Okanagan, Nsilxcín, Nsíylxcən, ta nukunaqínxcən) Septentrional Cap dels llacs Penticton Similkameen Vernon Meriodional Lakes-Colville-Inchelium Methow San Poil-Nespelem Southern Okanogan 23. Spokane-kalispel-flathead (també Kalispel) bitterroot salish (també flathead) Kalispel (també Qalispé) Chewelah Kalispel Pend d'oreile Spokane (també Npoqínišcn)
Descripció lingüística Fonologia Les llengües salish admeten grups consonàntics d'enorme complexitat entre els quals no hi ha cap sonorant. L'anàlisi convencional en síl·labes presenta algunes dificultats en diverses d'aquestes llengües. Alguns exemples de paraules llargues en aquestes llengües són:Salish languages and linguistics: theoretical and descriptive perspectives, p. 17 sčkʷkʼkʷƛus.tn 'ulls petits' (spokane, salish de Montana) xłp̓x̣ʷłtłpłłskʷc̓ 'ha tingut en el seu poder una planta de cornus (Cornus canadensis) (bella coola)
L'inventari consonàntic del proto-salish vé donat per:Kuipers, 2002. {| class=wikitable style="text-align: center;" |- ! colspan=2 | ! Labial ! colspan=3| Coronal ! Palatal ! colspan=2| Velar ! colspan=2| Uvular ! glotal
! rowspan=2 | obstruent no-contínua ! | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"|
| style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| || |- ! | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| || | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| |- ! colspan=2| obstruent contínua | | colspan=2 style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| || | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| |- ! rowspan=2 | Sonant ! | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| || | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| || |- ! | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| || | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| || |} Cal tenir en compte que en el quadre anterior s'han emprat signes de l'alfabet fonètic americanista que en alguns casos difereix de l'alfabet fonètic internacional i les següents convencions: Els símbols denoten africades (= AFI ) Els signes (i llurs corresponents glotalitzades) denoten aproximants (= AFI )
Comparació lèxica Els numerals per a diferents llengües salish són:A. H. Kuipers (2002): Salish Etymological Dictionary {|class=wikitable style=text-align:center; |- ! ! Bella Coola(Nuxálk) ! ! ! |- | '1' || smaw || *n(ə)čʼúʔ || *nkʼúʔ || *n(a)kʼuʔ |- | '2' || ɬnus || *ʔəsáli || *(ʔe)sáli || *ʔəsali |- | '3' || ʔasmus || *čaɬas /*ɬíxʷ- || *kaʔɬás~*čaʔɬás || *kaʔɬas |- | '4' || mus || *mus || *mús || *mus |- | '5' || cʼixʷ || *ci- / *ɬqʼačis || *cíl-kst || *cil(-ak-ist) |- | '6' || tʼx̩ʷuɬ || *tʼəχm || *tʼəqʼm- || *tʼəχ(m) |- | '7' || nus(ʔ)aɬkɬm || *cʼúʔkʷ(i)s || *cʼu(p)ɬkʼ || *cʼuʔ |- | '8' || kʼiɬnus(10-2) || *tqačiʔ || || *tqačiʔ |- | '9' || kʼismaw(10-1) || *tə́wixʷ || *təwixʷ || *təwixʷ |- | '10' || cʼklakt || *ʔúpən || *ʔu-pan-kst || *(ʔu)pan
Referències
Bibliografia Czaykowska-Higgins, Ewa; & Kinkade, M. Dale (Eds.). (1997). Salish languages and linguistics: Theoretical and descriptive perspectives. Berlin: Mouton de Gruyter. . Kroeber, Paul D. (1999). The Salish language family: Reconstructing syntax. Lincoln: University of Nebraska Press in cooperation with the American Indian Studies Research Institute, Indiana University, Bloomington. Thompson, Laurence C. (1973). The northwest. In T. A. Sebeok (Ed.), Linguistics in North America (p. 979-1045). Current trends in linguistics (Vol. 10). The Hauge: Mouton. Thompson, Laurence C. (1979). Salishan and the northwest. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of native America: Historical and comparative assessment (p. 692-765). Austin: University of Texas Press.
Enllaços externs Bibliografia de Materials en llengües salish International Conference on Salish and Neighboring Languages Okanagan language resources Native Peoples, Plants & Animals: Halkomelem
Salish Salish