El Sind és una regió històrica sotmesa a múltiples dominacions al llarg de la seva història, el territori de la qual correspon a grans trets amb la moderna província pakistanesa del Sind.

La regió estava formada per dues subregions, entre la primera fou objecte de múltiples conquestes la segona va viure relativament aïllada i independent: LAlt Sind o Sind Superior, centrat antigament a Alor, i modernament a Sakhar (Sakkar o Sukkur), Rohri i Khairpur, format per la part de l'Indus entre un lloc cap al punt d'unió dels cinc rius del Panjab i el punt on l'Indus deixa la direcció sud-oest per orientar-se al sud-est, amb Siwi (Sibi) a l'oest. Baix Sind o Sind Inferior, centrat a la zona del delta, antigament amb les ciutats d'al-Mansura (probablement al costat de Brahmanabad o Bahmanabad) a la part septentrional i Daybul a la costa (al sud-est de Karachi) i modernament a Hyderabad (Pakistan) (al sud d'al-Mansura) i Thatta al nord-est de Daybul.

Història Civilització de la Vall de l'Indus; els aris Els primers establiments neolítics a la regió daten de vers el 7000 aC; aquestos pobladors van originar una civilització després del 3000 aC. Sind fou el centre de la civilització de la Vall de l'Indus, coneguda pels llocs de Mohenjo-daro, Amri, i Kot Diji. Aquesta civilització va fer eclosió en el III mil·lenni i va estar activa vers 2500 a 1500 aC. El seu final és encara incert. Després d'això, vers el 1500 aC es van iniciar les invasions àries, i res se sap de la història fins mil anys després. Vers el 1000 aC els aris estaven plenament establerts a la vall de l'Indus i comerciaven amb Àfrica i el golf Pèrsic.

Aquemènides, macedonis i mauryes Darios I el Gran va conquerir la regió en data incerta a l'entorn del 520 aC i va donar impuls al comerç amb la introducció de la moneda. El domini persa va durar com a molt fins a la conquesta macedònia vers el 330 aC. El 325 aC, Alexandre el Gran, després de passar pel Panjab va embarcar a l'Indus i el va baixar. El domini grec a la zona fou precari. El rei Musicà, inicialment sotmès, es va revoltar i junt amb alts dignataris van ser derrotats i crucificats. La sortida d'Alexandre va anar seguida al cap de poc de l'expansió maurya que vers el 300 aC van dominar el Sind.

Mauryes i grecobactrians Els mauryes no van durar molt de temps després de la mort d'Aixoca (232 aC). La seva debilitat va coincidir amb la pujada al tron del rei Eutidem I de Bactriana, que vers el 223 aC va enderrocar al darrer rei de la primera dinastia grega de Bactriana, Diodot II; Eutidem va estendre el poder grec cap a l'Índia després del 206 aC quan el rei selèucida Antíoc III el Gran va reconèixer la independència de Bactriana, va creuar el Paropamisos cap a l'Índia i va fer un tractat amb el rei Sophagasenas (Subhagasena) retornant a Síria l'any següent.

Demetri I de Bactriana va fundar a les conquestes índies el regne Indogrec i va deixar el govern de Bactriana al seu fill Eutidem II vers el 180 aC, mentre un altre fill Pantaleó va rebre Gandhara, Paropamísades i Aracòsia. La branca de Bactriana fou enderrocada vers 170 aC per Eucràtides I de Bactriana que va fundar la dinastia eucràtida. La branca de Gandhara, Paromisades i Aracòsia va acabar governant al Panjab probablement per herència vers el 165 aC; l'intent d'aquesta branca de recuperar Bactriana es va acabar amb la derrota i mort del rei Demetri I vers el 150 aC.

El poder grec al Panjab es va consolidar amb Menander o Menandre I a la meitat del quan els territoris s'estenien (segons Plutarc) fins als deltes dels rius Indus i Narmada. Després del govern de Menandre I vers 150-135 aC, la seva vídua Agatocleia o Agatoclea, va exercir la regència en nom del seu fill Estrató I mentre un altre fill o un germà de Menandre s'establia als Paropamísades, Gandhara i Aracòsia.

Aquesta darrera branca es va dividir després del 100 aC en les del Paropamísades i la de Gandhara i Aracòsia i les dues van acabar vers el 70 aC eliminades pels invasors yuezhi. La branca de l'Índia va governar al Panjab occidental amb Epànder (vers 95-90 aC) i Arkhebios (vers 90 aC - 85 aC) i després d'una breu dominació de Maues, el rei escita expulsat de Sogdiana pels yuezhi (que aviat va fundar un regne Indoescita al nord-oest del Panjab amb seu a Taxila), va seguir amb Thraso, Artemidoros i finalment Apol·lodot (després del 80 aC) que va conquerir el Panjab oriental.

A la seva mort els territoris es van repartir potser entre dos fills, Hipostratos (Panjab occidental) i Dionisi (Panjab oriental). El primer fou enderrocat vers el 57 aC pel rei indoescita Azes I i el segon va tenir successors en Zoilos II, Apol·lofanes i Estrató II fins que vers el 10 dC el regne fou eliminat pel rei indoescita Rajuvula.

Sakastana i Kusana Al seu torn els indoescites o sakes foren eliminats pels kushana, una tribu del yuezhi, que sota Kozula o Kujula Kadfises (meitat del segle I) i el seu fill Vima Takto i el net Vima Kadfises van dominar tot el nord-oest de l'Índia vers 80-100; a l'entorn del 100 va pujar al tron el seu fill Kanishka I sota el qual el poder dels kushana va arribar al cim. Les monedes kushana porten imatges de deïtats zoroastrianes, gregues i hindús. A Kanishka el van succeir Hushka (Huvishka) i Jushka (Vasudeva); sota aquest darrer els dominis kushana a la vall de l'Indus i Afganistan es van perdre. El ksatrapes haurien dominat llavors el territori del Baix Indus, Gujarat i Malwa () dels quals hauria passat als guptes en el . El hunes o huns es van establir al Sind i van fundar un regne local al ; el regne de Thanesar ni en el moment de màxima expansió sota Harsa, va arribar a dominar Sind.

Huns (heftalites): Rai i Chach La dinastia huna (heftalita) formada pels invasors establerts a Sind fou coneguda com a Rai i va tenir centres a Alor i a Brahmanabad. En aquest temps al nord predominava el culte al foc dels perses mentre el budisme era la religió dominant al sud. Només tres possibles reis de la dinastia són coneguts per les monedes: Sahasi I (), Siharu (vers després del 600) i Sahasi II (vers 632). la dinastia fou enderrocada poc temps després (vers 643) pel ministre braman Chach, que va usurpar el tron. La seva nissaga va tenir cinc sobirans: Chach 643-671 Chandar 671-679 Dahir 679-711 (fill de Chach) Hullishah 712- 724 Sisah vers 724

En el regnat de Dahir, segons les fonts àrabs uns mercaders musulmans enviats pel califa Abd al-Malik a comprar noies esclaves i a comerciar amb articles diversos, foren atacats per lladres i alguns fets presoners i morts. El comerciants que van sobreviure van presentar una queixa al califa que va enviar una expedició, però el califa va morir abans de la sortida i aquesta expedició no es va fer; però el seu fill va enviar a Muhàmmad ibn al-Qàssim al-Safiki que va conquerir el país el 711; primer va conquerir el port de Daybul (Debal) la situació del qual és incerta però estava al sud-est de Karachi i podria ser Manora o Kakar Bukera a uns 30 km al sud-oest de Thatta, o fins i tot aquesta mateix; després va seguir cap a Nerankot a la proximitat de la moderna Hyderabad, i després va conquerir la poderosa fortalesa de Sehwan; va retornar a Nerankot i va creuar l'Indus (el canal principal corria llavors a l'est de la ciutat= i es va enfrontar a l'exèrcit del raja Dahir que va morir a la lluita al fort de Rawar, mentre la seva família eren fets presoners pels àrabs. Els musulmans van arribar a la capital Alor el 712 i fou conquerida i d'allí van seguir cap a Multan que també va sotmetre; les filles de Dahir que foren enviades a l'harem del califa haurien acusat (falsament segons els historiadors àrabs) a Ibn al-Qàssim d'haver violat la seva castedat i el califa va ordenar la mort del conqueridor d'una manera horrible. La dinastia Chach va resistir en part del país; no és clar si es va extingir o fou derrotada, però no torna a ser esmentada després del 725. Llavors Sind fou una província del califa de la que es coneixen amb força aproximació els emirs governadors entre 712 i 838.

Vegeu Sind (província del Califat)

Dinastia hibàrida o habbàrida (hibàrides o habbàrides) El 850 va ser nomenat governador Umar al-Hibari que al cap de cinc anys es va fer independent i va regnar uns deu anys més sent succeït pel seu fill Abd-Al·lah ibn Úmar (vers 865-893). El 871 la vall inferior de l'Indus va caure en mans de Yaqub ibn al-Layth as-Saffar i no gaire després apareixen dos estats musulmans independents del califat i l'un de l'altra, a Mansura (probablement Brahmanabado Bahmanabad) i Multan respectivament, el primer entre Alor i la costa (quasi el modern Sind) i el segon la vall de l'Indus des d'Alor cap al nord. Mansura havia estat fundada pels conqueridors musulmans.

La dinastia Hibari va conservar el poder al Baix Sind amb seu a Mansura durant quasi dos segles. Mahmud de Gazni va conquerir Bhatia (probablenment Uchh) el 1005 o 1006 èrò no hi cap prova de domini gaznèvida sobre el baix Sind, i certament si hi fou, no va ser un domini directe. Els ismaïlites no hi tenien influència i no consta cap atac gaznèvida quan es va conquerir Multan el 1010. Probablement una submissió nominal fou el màxim, però ni tant sol hi ha constància d'això.

Sumres (dinastia Sumra) Vers el 1025 va prendre el poder un cap rajput de nom Sumra que va fixar la capital a Tur; ni a ell ni als seus successors se'ls coneix cap relació amb els gaznèvides. En canvi si que se sap que hi va lluitar Muizz al-Din Muhammad de Ghur, al final del que va sotmetre als sumres a tribut. A la seva mort el 1206 el poder va passar al seu general Nasir al-Din Kubacha que es va sotmetre a un altre general, Aybak Kut al-Din de Delhi, però després fou derrotat per Iltutmish. Djalal al-Din Manguberti va arribar a la vall de l'Indus quan fugint dels mongols el 1221 havia demanat asil a Iltutmish que l'havia enviat a lluitar contra Kabacha (1222-1223) i va arribar fins a Daybul a la costa de la mar d'Aràbia, al sud-est de Karachi. Se sap que el príncep local sumra va fugir davant Djalal al-Din però un any després aquest va abandonar la zona i els sumres van tornar a governar generalment com a vassalls de Delhi. Ala al-Din Muhammad Shah I Khalji (1296-1316) va destruir Tur el que voldria dir que s'havien revoltat.

Sumra vers 1025-1053 Bhungar I vers 1053-1068 Duda I vers 1068-1092 Singhar vers 1092-1107 Hamun (reina) vers 1107 Pithu Khaira Hafif I Umar Duda II Pahtu Genhra II Mohammed Tur Genhra II Duda III vers 1190-1204 Tai vers 1204-1228 Chani Sar vers 1228- 1246 Bhungar II vers 1246- 1261 Hafif II vers 1261-1279 Duda IV vers 1279-1304 Umar Sumra vers 1304-1330 Bhungar III vers 1330-1336 Hamir 1336

Sammes (dinastia Samma)