Koiné és qualsevol llengua que s'utilitza com a model i que és comuna i general en un mateix territori. Aquesta llengua s'oposaria a qualsevol dialecte. El terme koiné prové del grec koine i designava una llengua grega que es parlava a la Mediterrània durant el regnat d'Alexandre el Gran. Aquesta llengua estava basada en el dialecte àtic.Siegel, 1985, p.358; Bubenik, 1993, Dialect contact and koineization: the case of Hellenistic Greek.Thomson, 1960, p.34, quoted in Siegel, 1985, p.358Thomson, 1960, The Greek language. Cambridge: W. Heffer & Sons.
Una koiné per al català Durant l'època medieval, el català va tenir la seva pròpia koiné literària, l'occità literari, que van fer servir els trobadors catalans i també els francesos, italians i provençals per a compondre els seus poemes. Aquesta varietat d'occità, però, no era l'occità que parlava el poble, sinó una varietat artificial utilitzada en la poesia. Des del fins al , amb Ausiàs Marc, els poetes catalans van escriure les seves composicions en occità literari i no en català, llengua que es reservava per a la prosa. Es considera, doncs, que l'occità poètic era una llengua supradialectal emprada com a llengua literària.
Referències
Bibliografia
Categoria:Lingüística