Dolça I de Lleó, també anomenada Aldonça (ca. 1195 - Monestir de Santa Maria de Villabuena, 1248),) fou reina de iure de Lleó (1230).
Orígens familiars Dolça era filla d'Alfons IX de Lleó i la seva primera muller, Teresa de Portugal, filla del rei de Portugal Sanç I. D'aquest matrimoni també en va néixer Sança II de Lleó i l'infant Ferran, mort el 1214.
El 1230 a la mort del seu pare, Alfons IX de Lléo, ella i la seva germana Sança II van heretar el Regne de Lleó. Però ben aviat, el seu germanastre Ferran III de Castella va ambicionar el regne i gràcies a les arts diplomàtiques de la seva mare, Berenguera de Castella, aconseguí apoderar-se'n.
Així, gràcies al Pacte de Terceries va aconseguir la renúncia de les seves germanes al títol de reina a canvi d'una bona quantitat de diners i de certs privilegis per a elles.
Retirada al monestir cistercenc de Santa María de Villabuena, a El Bierzo, que havia estat fundat per la seva mare amb el suport del rei Alfons IX, va morir el 1248 segons relata l'arquebisbe de Toledo, Rodrigo Jiménez de Rada a De rebus Hispaniae quan esmenta que Teresa havia estat mare de Sança i Ferran, que ja havien mort sense descendència, i que la germana d'ambdós, Dolça, encara vivia.
Vegeu també Sança II de Lleó
Noteas
Referències
Bibliografia
Categoria:Reis de Lleó Categoria:Morts a Castella i Lleó