Esdeveniments Països Catalans 7 de març, mar Mediterrània, Batalla del Cap de Palos: l'almirall republicà Ubieta, al capdavant dels creuers Libertad i Méndez Núñez i cinc destructors, enfonsa el creuer Baleares, del bàndol nacional, Guerra Civil espanyola). 16 a 18 de març, Barcelona: l'aviació franquista hi fa els bombardejos més devastadors que patirà la ciutat en la Guerra Civil espanyola. 28 de març, Fraga, Baix Cinca: el bàndol nacional ocupa la vila durant l'Ofensiva d'Aragó. 3 d'abril, Lleida, Segrià: el bàndol nacional ocupa la ciutat. 4 d'abril, Morella, Ports: el bàndol nacional ocupa la vila. 8 d'abril, Catalunya: tres dies després d'ocupar Lleida, el govern franquista va aprovar una llei que abolia l'Estatut català. 15 d'abril, nord del País Valencià: el bàndol nacional arriba al Mediterrani per Vinaròs. 17 d'abril, Vielha, Vall d'Aran: el bàndol nacional ocupa la vila. 28 d'abril, Catalunya: les autoritats republicanes ordenen la mobilització dels joves de la quinta del 41, coneguts com la quinta del biberó. 16 de juny, Castelló de la Plana: el bàndol nacional ocupa la ciutat. 25 de juliol: Catalunya: Comença la batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra civil espanyola. 21 de setembre: El President de la República, Doctor Negrín anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a la Societat de Nacions, que condemna el cop militar, però no aten les peticions d'ajuda. 28 d'octubre, Espanya: les Brigades Internacionals abandonen el país. octubre: tancament del diari Front Popular/Front Antifeixista/Llibertat 5 de novembre, Tarragona: l'aviació del bàndol nacional bombardeja la ciutat. 16 de novembre, Catalunya, esp. Terra Alta i Ribera d'Ebre: S'acaba la batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra Civil espanyola.

Resta del món 1 de gener, Brasil: Getúlio Vargas hi inicia el moviment "Estado Novo", de tendència feixista. 12 de febrer Elizabeth (Nova Jersey) (EUA): Judy Blume, escriptora estatunidenca de literatura infantil i juvenil 22 de febrer, Terol: acaba la batalla de Terol amb victòria franquista. Va començar el dia 15 de desembre del 1937. 12 de març, Àustria: es produeix lAnschluss, l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi. 14 de març, Viena (Àustria)ː Adolf Hitler entra a Viena on és aclamat per 200 000 austríacs. 18 d'abril, Estats Units: es publica el primer número d'Action Comics que inclou la primera aparició de Superman, per Jerry Siegel (guió) i Joe Shuster (dibuix i tinta). 30 d'octubre, EUA: Orson Welles provoca el caos en la societat nord-americana amb l'emissió radiofònica de La guerra dels mons. 9 de novembre, Alemanya: els pogroms fomentats pel govern alemany culminen en una operació anomenada Nit dels vidres trencats en què centenars de sinagogues són destruïdes. El mot gai, s'utilitza per primer cop al cinema a la pel·lícula "Quina fera de nena!".

Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Enrico FermiQuímica Richard KuhnMedicina o Fisiologia Corneille HeymansLiteratura Pearl S. BuckPau Passaport Nanssen

Naixements Països Catalans 27 de gener Ripoll: Concepció Ferrer i Casals, filòloga i política catalana, ha estat diputada i eurodiputada. Mataró: Joaquim Arenas i Sampera, mestre i pedagog català, un dels artífexs de l'Escola Catalana (m. 2025). 5 de març - Badalona: Jordi Dauder i Guardiola, actor català. 7 de març - Reus: Sefa Ferré, pintora catalana. 15 de març - Esparreguera: Lluís Subirana i Rebolloso, estudiós de la sardana. 18 de març - Barcelona: Núria Quevedo Teixidó, artista visual –pintora i artista gràfica–, resident a Berlín. 7 de maig - Barcelona: Pepita Ferrer i Lucas, jugadora i monitora d'escacs, la primera Mestre Internacional Femení de l'estat 11 de maig - Sanaüja: Joan Margarit, poeta i arquitecte català. 12 de maig - Perpinyà: Marie-Josée Roig, professora associada de lletres i política nord-catalana. 19 de juny - Carlet: Ramon Trullenque Peris, metge cirurgià i historiador valencià. 22 de setembre - Barcelona: Lola Salvador Maldonado, novel·lista i guionista catalana que firma també com a Salvador Maldonado. 28 d'octubre - Olot: Fabià Puigserver, escenògraf, figurinista, actor, director teatral, promotor de les arts escèniques (m.1991). 1 de desembre - Barcelona: Montserrat Aparici i Isern, mezzosoprano catalana.

Resta del món 1 de gener, Edimburg, Escòcia: Edith Mary Wightman, historiadora i arqueòloga escocesa 5 de gener, Roma, Regne d'Itàlia: Joan Carles I d'Espanya, rei d'Espanya. 6 de gener, Bakhmut, RSS d'Ucraïna: Larissa Iukhímivna Xepitko, directora de cinema, guionista i actriu soviètica ucraïnesa 12 de gener, Shiniujiang, República de la Xina: Mo Yingfeng, escriptor i guionista xinès 25 de gener, Los Angeles: Etta James, cantant estatunidenca de blues, soul, gospel, jazz… 28 de gener, Estocolm, Suècia: Tomas Lindahl, científic suec, Premi Nobel de Química de l'any 2015. 14 de febrer, Intra, Verbania: Antonio Dal Masetto, escriptor i periodista italià nacionalitzat argentí. 5 de març, Chicago, Estats Units: Lynn Margulis, creadora de la teoria endosimbiòtica 7 de març: Nova York, Estats Units: David Baltimore, microbiòleg estatunidenc. Carcassona, Llenguadoc, França: Albert Fert, físic francès. 14 de març, Vitória da Conquista, Brasil: Glauber Rocha, director de cinema brasiler, actor i guionista 17 de març, Irkutsk, Sibèria, URSS: Rudolf Nuréiev, ballarí soviètic. 18 de març, Yingshang, República de la Xina: Dai Houying, escriptora xinesa, famosa per dos llibres que escriure a principis dels anys vuitanta, "¡Humanitat ah, humanitat! " i " La mort d'un poeta i representatius de la "Literatura de les cicatrius" 26 de març, Londres, Anglaterra: Anthony James Leggett, físic anglès. 2 d'abril, Anvers: Martine Franck, fotògrafa belga, membre de l'Agència Magnum 8 d'abril, Kumasi, Ghana: Kofi Annan, polític ghanès, secretari general de l'ONU i Premi Nobel de la Pau del 2001 13 d'abril, Brăila, Romania: Catalina Buzoianu, directora i pedagoga teatral romanesa 14 d'abril, Cortes de Navarra, País Basc: Mario Gaviria Labarta, sociòleg basc. 20 d'abril, Merrylands, Austràlia: Betty Cuthbert, atleta australiana, guanyadora de quatre medalles olímpiques d'or en proves de velocitat 3 de maig, South Shields, Anglaterra: Lindsay Kemp, ballarí, actor, mestre, mim i coreògraf anglès 8 de maig, Nogent-sur-Marne, França: Jean Giraud («Moebius»), dibuixant de còmics i il·lustrador francès 15 de maig, Toló, França: Mireille Darc fou una actriu provençal i model francesa. 25 de maig, Clatskanie, Oregon, EUA: Raymond Carver, poeta i escriptor de contes estatunidenc 26 de maig, Toronto, Canadà: Teresa Stratas, soprano canadenca. 2 de juny, Pamplona, Navarra: Carlos Garaikoetxea Urriza, polític, advocat i economista navarrès d'ideologia nacionalista basca. Primer lehendakari del Govern Basc després de la promulgació de l'Estatut de Guernica (m. 2026). 10 de juny, Lieja Bèlgica: Violetta Villas, cantant, compositora, lletrista i actriu de teatre i de cinema polonesa 16 de juny, Lockport, Nova York: Joyce Carol Oates, escriptora estatunidenca. 17 de juny, Elisario, Brasil: Clodovil Hernandes, diputat i presentador de la TV brasilera. 26 de juny, Lisboa: Maria Velho da Costa, escriptora portuguesa, Premi Luís de Camões de l'any 2002. 3 de juliol, Durham, Anglaterra: Jean Aitchison, lingüista, professora i investigadora britànica.Birthdays, The Guardian 20 de juliol, Leningrad, URSS: Aleksei Iúrievitx Guerman, guionista i director de cinema rus. 27 de juliol, Lilla: Isabelle Aubret, cantant francesa."Isabelle Aubret Biography", RFI Musique. Retrieved 17 August 2014 21 de juliol, Miami: Janet Reno, jurista estatunidenca, Fiscal General dels EUA 1 de setembre, Copenhaguen, Dinamarca: Per Kirkeby, pintor, escultor, realitzador de pel·lícules i escriptor danès. 2 de setembre, Roma, Itàlia: Carlo Bordini, historiador i poeta. 3 de setembre, Kōbe, Japó: Ryōji Noyori, químic japonès.Premi Nobel de Química de l'any 2001. 23 de setembre, Viena, Àustria: Romy Schneider, actriu austríaca 28 de setembre, Henderson, Carolina del Nord, EUA: Ben E. King, cantant de soul i rhythm and blues estatunidenc. 4 d'octubre, Aaberg, Suïssa: Kurt Wüthrich, químic suís, Premi Nobel de Química de l'any 2002. 13 d'octubre, Màntua, Itàlia: Enzo Dara fou un baix italià 22 d'octubre, Leytonstone, Londres, Anglaterra: Derek Jacobi, actor anglès 29 d'octubre, Monròvia, Libèria: Ellen Johnson Sirleaf, 24a Presidenta de Libèria, Premi Nobel de la Pau de 2011. 2 de novembre: Psychico, Atenes, Grècia: Sofia de Grècia, reina consort d'Espanya casada amb el rei Joan Carles. San Francisco: Richard Serra, escultor nord-americà 5 de novembre, Nova York, Estats Units: Joe Dassin, cantautor d'origen estatunidenc. 13 de novembre, Marshalltown, Estats Units: Jean Seberg, actriu nord-americana 19 de novembre, Cincinnati, Estats Units: Ted Turner, fundador de la cadena internacional de notícies CNN. 30 de novembre, Caneiru, Valdés, Astúries: Margarita Salas, bioquímica. 16 de desembre Tòquio, Japó: Liv Ullmann, actriu noruega. Fraissinet, França: Rogièr Teulat, lingüista occità.Kremnitz, Georg «La recherche (socio-)linguistique en domaine occitan. Acquis et exigences actuelles». Bulletins de l'Association internationale d'études occitanes, vol. 3, 1988. Kikkeri, Regne de Mysore, Índia britànica: K. S. L. Swamy, director de cinema, productor, actor i cantant de playback indi. Rabat: Mohammed Berrada, escriptor, novel·lista i traductor. Tànger: Badia Hadj Nasser, escriptora i psicoanalista.

Necrològiques Països Catalans 5 de gener - el Brull, Osona: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta i traductor mallorquí (n. 1913). 23 de febrer Gènova: Joan Costa i Deu, periodista i escriptor català. Barcelona: Miquel Llobet i Solés, compositor i guitarrista català (n. 1878). 9 d'abril - Burgos: Manuel Carrasco i Formiguera, polític catalanista, executat després d'un procés sumaríssim ple d'irregularitats durant la Guerra Civil espanyola (n. 1890). 2 de juliol - Inca: Gabriel Buades i Pons, anarcosindicalista, assassinat pels inssurrectes franquistes. 1 d'agost - Sabadell: Miquel Carreras i Costajussà, advocat, historiador, arxiver i filòsof sabadellenc. 2 de setembre - Polop, Marina Baixa: Lluïsa Vela, una de les grans sopranos de la primera part del espanyol (n. 1884). 2 de desembre - Sant Sebastià de Montmajor: Joan Vila i Cinca, pintor català. Barcelona: Aurora Malagarriga i Ormart, pintora catalana de flors i fruits (n. 1883). Barcelona: Elvira Malagarriga i Ormart, pintora catalana de retrats, paisatges i flors (n. 1886).

Resta del món 8 de febrer, Gant, Bèlgica: Edward Anseele, polític, cofundador del Partit Obrer Belga (81 anys) 13 de març, Moscou, URSS: Nikolai Bukharin, líder revolucionari soviètic assassinat per l'estalinisme (n. 1888)(49 anys). 7 d'abril, París, França: Suzanne Valadon, pintora impressionista francesa (n. 1865). 4 de maig, Berlín: Carl von Ossietzky, escriptor i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau el 1935 (n. 1889). 13 de maig, Sèvres (França): Charles Édouard Guillaume, físic suís, Premi Nobel de Física de 1920 (n. 1861). 28 de maig, Santander: Matilde Zapata, directora del diari càntabre La Región, afusellada pel franquisme (n. 1906). 15 de juny, Davos, (Suïssa: Ernst Ludwig Kirchner, pintor expressionista alemany. (58 anys). 26 de juny, Wicasset, Maine (EUA): James Weldon Johnson, autor, polític, diplomàtic, crític, periodista, poeta, antologista, educador, advocat, compositor de cançons, activista dels drets humans i prominent figura dins el moviment cultural Harlem Renaissance (n. 1871). 4 de juliol, París: Suzanne Lenglen, tennista francesa, una de les millors de tots els temps. 28 de juliol: Poço Redondo: Maria Bonita, cangaceira brasilera (n. 1911). 15 de setembre, Baltimore, Maryland (EUA): Thomas Wolfe, escriptor estatunidenc (n. 1900).