miniatura|El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1896 Les eleccions generals espanyoles de 1896 foren convocades el 5 d'abril de 1896 sota sufragi universal masculí. En total foren escollits 401 diputats, endemés dels 16 de Puerto Rico i 30 de Cuba.
Vencé per majoria el Partit Conservador, dirigit per Antonio Cánovas del Castillo, tot i que el sector Unió Conservadora dirigit per Francisco Silvela es presentà pel seu compte. Quan als republicans, el federals, centralistes i progressistes decidiren no presentar-se a eleccions. Només es presentaren els possibilistes dirigits per Emilio Castelar i obtingueren una representació minsa.
Fou elegit president del Congrés el conservador Alejandro Pidal y Mon, i com a president del Senat José Elduayen. El cap de govern fou Antonio Cánovas del Castillo fins al seu assassinat el 8 d'agost de 1897. La legislatura fou marcada pel llarg conflicte amb Cuba, que provocà nombroses protestes populars a causa de les lleves dels soldats, i l'assassinat de Cànovas a mans d'un jove anarquista que volia venjar als executats a causa del procés de Montjuïc, i que desfermà una forta lluita pel poder dins el Partit Conservador, cosa provocaria eleccions anticipades el març de 1898.
Composició de la Cambra ← Eleccions generals espanyoles, 5 d'abril de 1896 → Partit Escons Líder Unió Conservadora Partit Liberal 272 Antonio Cánovas del Castillo Partit Liberal 98 Práxedes Mateo Sagasta Unió Conservadora 12 Francisco Silvela Comunió Tradicionalista 10 Marquès de Cerralbo Republicans possibilistes independents 4 Emilio Castelar Catòlics independents 1 Marquès de Santillana Independents i altres 4
Resultats per circumscripcions Catalunya Barcelona Joaquim Badia i Andreu (Conservador) Francesc de Paula de Borbó i Castellví Bartomeu Bosch i Puig (Conservador) Timoteo Bustillo López (liberal) Joan Coll i Pujol (Conservador) Josep Maria Cornet i Mas (Conservador) Josep Elias i de Molins (Conservador) Carles Godó i Pié (Liberal) Eduard Maluquer i Tirrell (Liberal) Joaquim Marin i Carbonell (Conservador) Joan Baptista Orriols i Comas (Conservador) Josep Maria Planas i Casals (Conservador) Manuel Planas i Casals (Conservador) Joan Puig i Saladrigas (Conservador) Marià Puig i Valls (Conservador) Josep Maria Rius i Badia (Conservador) Joan Rosell i Rubert (Liberal) Alfons Sala i Argemí, comte d'Égara (Conservador) Domènec Sert i Badia (Conservador) Girona José de la Cerda y Alvear, comte de Villar (Conservador) Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba (Comunió Tradicionalista) José Muro y Carratalá (Conservador) Josep Pella i Forgas (Conservador) Ferran Puig-Mauri i Gibert (Conservador) Pompeu de Quintana i Serra (Conservador) Frederic Rahola i Trèmols (Conservador) Mariano Vilallonga e Ibarra (Conservador) Lleida Vicente Alonso-Martínez y Martín (Liberal) Gustau Bofill i Capella (Conservador) Rafael Cabezas Montemayor (Conservador) Ramon Maria de Dalmau i d'Olivart (Conservador) Ricardo García Trapero Veragua (Liberal) Joan Maluquer i Viladot (Conservador) Ramón Martínez Campos y Rivera (Liberal) Ramon Soldevila i Claver (Conservador) Emilio Vivanco Menchaca (Conservador) Tarragona Joan Cañellas i Tomàs (Liberal) Miquel Castellá i Borràs (Conservador) Luciano López Dávila (Conservador) Jerónimo Marín Luis (Conservador) Salvador de Samà i Torrents (Liberal) Josep de Suelves i Montagut (Comunió Tradicionalista) Francesc Xavier Tort i Martorell (Conservador) Pere Antoni Torres i Jordi (Liberal)
Illes Balears Jorge Abrí-Dezcallar y Moisi (Conservador) Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador) Joan Massanet i Ochando (Conservador) Antoni Maura i Montaner (Conservador) Joan Orfila Pons Pasqual Ribot Pellicer (Liberal) Fernando de Velasco e Ibarrola (Conservador)
País Valencià Alacant Federico Arrazola Guerrero Enrique Arroyo y Rodríguez (Liberal) José Canalejas i Méndez (Liberal) Diego Fernández Arias (Conservador) Juan Poveda García (Conservador) Ramón Puchol y Ferrer (Conservador) José de Rojas Galiano (Conservador) Juan de Rojas y Pascual de Bonanza (Liberal) José María Santonja y Almella (Conservador) Trinitario Ruiz Capdepón (Liberal) Trinitario Ruiz Valarino (Liberal) Antonio Torres Orduña (Conservador) Castelló Eduardo Cassola Sepúlveda (Conservador) Esteban Crespí de Valldaura y Fortuny (Conservador) Bernardo de Frau y Mesa (Conservador) Pedro de Govantes y Azcárraga, comte d'Albay (Conservador) Joaquín López-Dóriga y Ruiz de la Escalera (Conservador) tetuanista Juan Muñoz Vargas (Liberal) Juan Navarro Reverter (Conservador) Vicente Navarro Reverter y Gomis (Liberal) València Manuel Antón Ferrandiz (Conservador) Eduardo Berenguer Vilanova (Conservador) José Camaña Laymón (Conservador) Antonio Espinós Julián (Conservador) José María Gadea Orozco (Conservador) Luis Ibáñez de Lara y Escoto (Conservador) Antonio Lázaro Tensa (Conservador) Rafael Martínez Agulló y López Vergés (Conservador) José Manteca Oria (Liberal) Vicente Noguera y Aquavera (Conservador) Manuel Polo y Peyrolón (Comunió Tradicionalista) Aracadio Roda Rivas (Conservador) Rafael Sarthou Calvo (Liberal) Vicente Tatay Mandingorra (Conservador)
Enllaços externs Resultats de les eleccions Relació de Diputats El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923) per José Varela Ortega, Carlos Dardé, Josep Armengol i Segú.
1896 Categoria:Esdeveniments del 1896