Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva). Aquest terme sol limitar-se a les consonants orals, encara que les consonants nasals estrictament també serien "oclusives".
Les oclusives més freqüents en diferents llengües són [p], [t], [k] i [m]. No existeixen vocals oclusives, només consonants, que es poden dividir en sonores o sordes segons si vibren o no les cordes vocals. Igualment hi ha llengües que diferencien entre oclusives llargues i breus segons el temps que es produeix l'oclusió.
En català, són oclusius els sons [p], [b], [t], [d], [k], [g]. En una part del mallorquí s'hi troben també les oclusives palatals i com a variants posicionals de les velars davant de vocals anteriors.
L'Alfabet fonètic internacional descriu aquestes oclusives:
Oclusiva bilabial sorda Oclusiva dental sorda Oclusiva alveolar sorda Oclusiva retroflexa sorda Oclusiva palatal sorda Oclusiva velar sorda Oclusiva uvular sorda Oclusiva epiglotal sorda Oclusiva glotal sorda
Oclusiva bilabial sonora Oclusiva dental sonora Oclusiva alveolar sonora Oclusiva retroflexa sonora Oclusiva palatal sonora Oclusiva velar sonora Oclusiva uvular sonora
Oclusiva