La República de Komi (, Respúblika Komi; komi: Коми Республика, Komi Respúblika) és una república (subjecte federal) de la Federació Russa, a l'oest dels Urals. La República és la pàtria de la nació dels Komis.
Limita amb els districtes autònoms de Nenètsia (NO/N), Iamàlia (NE/E) i Khàntia-Mànsia (E), l'óblast de Sverdlovsk (SE), el krai de Perm (S), l'óblast de Kírov (S/SO) i l'óblast d'Arkhànguelsk. La seva capital és la ciutat de Siktivkar. La població de la república segons el cens de 2010 era de 901.189 habitants.
miniatura|Mapa de la República de Komi.
Història Amb el triomf de la revolució de febrer del 1917, s'hi establí una autoritat dual: per una banda, els Comitès Provisionals de Districte, cossos locals organitzats pel Govern Provisional, i els soviets, organitzats durant la primavera pels socialdemòcrates. Pel desembre del 1917 s'organitzà a Kudymkar un Congrés de representants dels 13 volost (districtes rurals) de la Regió Pèrmica, escollits entre els soldats revolucionaris del Comitè regional de la Terra d'In'va, que nacionalitzaren les propietats dels Strojanov i crearen un destacament armat per defensar el poder soviètic.
Entre gener i maig del 1918 es proclamà el poder soviètic al territori komi, alhora que els comitès executius de la regió eren comandats pels social-revolucionaris i els nacionalistes panfinlandesos, oposats als soviètics bolxevics.
El rus blanc Alexander Koltxak hi havia organitzat amb suport angloamericà el Govern Provisional de l'Oblast del Nord amb seu a Arkhànguelsk; penetrà al Petxora en gener i febrer del 1919, i hi rebé el suport dels nacionalistes i burgesos, de manera que ocupà el 90% del territori. Tanmateix, a començaments de desembre del 1919 la unitat del Sisè Exèrcit Roig amb 20 destacaments partisans, els expulsaren de Mazen' i Vychegda, i el març del 1920 de la totalitat del territori komi.
Per un decret del Comitè Executiu Central de Tota Rússia, el 22 d'agost del 1921 fou creat l'Oblast Autònom dels Komi (Zirians), amb 235.000 habitants (dels quals el 92,3% eren komis, el 6,6% russos i l'1% nenets).
El 1936 l'Oblast Autònom Komi Ziriè esdevé República Socialista Soviètica Autònoma Komi, i s'hi desenvolupa l'agricultura i l'explotació intensiva de fusta i dels boscos, amb increment de la immigració russa. Hi arribaren nombrosos tècnics, enginyers, minaires del Donbass que s'establiren a Vorkuta i petrolers de l'Azerbaidjan s'establiren a Ukhta. Alhora, es col·lectivitzà la producció econòmica i el seu territori fou omplert de camps de concentració de treballadors forçats russos (els famosos gulag).
Durant els anys trenta es dedicaren a destruir mentalment i física dels intel·lectuals komis, considerats com a "nacionalistes burgesos" i contrarevolucionaris, i s'intensificà la russificació; en la segona guerra mundial, milers de soldats komi lluitaren al front: uns 13.000 foren condecorats, i 16 foren Herois de la Unió Soviètica, sense oblidar el petroli i carbó, fonamental per al front.
Durant els anys 50 i 60 s'aferraren amb fermesa a la unitat de llur poble, afirmant que la divisió política fou imposada per Moscou. Alhora, es va incrementar massivament la immigració russa al seu territori, així com l'explotació brutal dels seus recursos naturals. Els nouvinguts s'establiren a les zones minaires del Nord, on els oferiren bons salaris i altres beneficis. Això ha fet canviar dràsticament la composició ètnica del territori i els ha convertit en minoria al seu propi país. El 1971 fou creat el Parc Natural de l'Estat Komi, a la regió Polar dels Urals. Endemés, el nombre d'efectius komis a l'RSSA baixà fins al 28,6%, i d'ací al 23%. Quan s'inicià la perestroika el 1988, es produïren freqüents conflictes entre les autoritats de la república, comunistes ortodoxos, i els dirigents minaires progressistes.
Geografia miniatura|250x250px| Parc Nacional de Yugid Va La república està situada a l'oest de les muntanyes dels Urals, al nord-est de la plana d'Europa oriental. Els Urals polars neixen a la part nord-est.Google Earth Els boscos cobreixen més del 70% del territori, i els pantans cobreixen aproximadament el 15%. La República de Komi és la segona regió federal més gran per àrea de la Rússia europea després de l'Òblast d'Arkhangelsk.
Superfície: 415 kilòmetres quadrats Fronteres (totes internes): Nenètsia (NO/N), Iamàlia (NE/E), Khanty–Mansi (E), Sverdlovsk (SE), Krai de Perm (S), Kírov (S/SO) i Arkhànguelsk (O). Punt més alt: Mont Naródnaia (1.894m) Distància màxima N-S: Distància màxima E-O:
Rius Els principals rius inclouen:
Riu Izhma Riu Mezén Riu Petxora Riu Sisola Riu Usa Riu Vaixka Riu Vítxegda Riu Vim
Llacs Hi ha molts llacs a la república. Els principals llacs inclouen:
Llac Sindorskoie Llac Iam-Ozero
Recursos naturals miniatura|250x250px| El riu Vim, República de Komi, Rússia. Els recursos naturals de la república inclouen carbó, petroli, gas natural, or, diamants i fusta.Walker, T. R., Crittenden, P. D., Dauvalter, V. A., Jones, V., Kuhry, P., Loskutova, O., .Walker, T. R., Habeck, J. O., Karjalainen, T. P., Virtanen, T., Solovieva, N., Jones, V., . Els rens autòctons són abundants a la regió i han estat criats intencionadament per part de la població indígena.
Al voltant de 32.800km 2 de bosc majoritàriament boreal (així com algunes tundres alpines i prats) a les muntanyes dels Urals del nord de la República han estat reconeguts el 1995 com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, són coneguts com Boscos verges de Komi. És el primer patrimoni natural de la UNESCO a Rússia i la major extensió de boscos verges d'Europa. El lloc inclou dues àrees protegides preexistents: la reserva natural de Pectxira-Ilich (creada el 1930) i el parc nacional de Iugid Va (creat el 1994).
Clima Els hiverns a la república són llargs i freds, i els estius, tot i que curts, són força càlids.
Temperatura mitjana del gener: (parts del sud) a (parts del nord) Temperatura mitjana del juliol: (parts del nord) a (parts del sud) Temperatura més baixa registrada: (poble d' Ust-Shchuger ) Precipitació mitjana anual:
Manpupuner i les formacions rocoses dels 7 homes forts Considerada una de les Set Meravelles de Rússia, la República de Komi és la llar de Manpupuner (Man-Pupu-Nier), un lloc misteriós a les muntanyes dels Urals del nord, al districte de Troitsko-Petxorski, fet de set torres de roca que surten del altiplà pla conegut com els "7 homes forts". Manpupuner és una atracció molt popular a Rússia, però no a nivell internacional. La informació sobre el seu origen és escassa. Tanmateix, se sap que la seva alçada i formes anormals fan que la part superior d'aquests gegants de roca sigui inaccessible fins i tot per als escaladors experimentats.
Demografia Població miniatura|Komis Població: 737,853 habitants (Cens 2021) 17-12-1926 17-01-1939 17-01-1959 15-01-1970 17-01-1979 17-01-1989 09-10-2002 14-10-2010 Població total 207.314 318.996 806.199 964.802 1.110.361 1.250.847 1.018.674 901.189 Creixement demogràfic mitjà anual +1,7% +1,6% +1,3% -1,6% -1,5% Homes 46% 49% 52% 50% 51% 50% 48% Dones 54% 51% 48% 50% 49% 50% 52% Dones per cada 1000 homes Proporció urbana 4,4% 9,1% 59,4% 61,9% 70,8% 75,5% 75,3% Territori (km 2) 434.150 415.900 415.900 415.900 415.900 415.900 415.900 415.900 Densitat de població/ km² 0,5 0,8 1.9 2.3 2.7 3.0 2.4 2.2
Estadístiques vitals Font: Servei d'Estadística de l'Estat Federal de Rússia
Població Mitjana (x 1000)NaixementsDefuncionsCanvi naturalTaxa bruta de natalitat (per 1000)Taxa bruta de mortalitat (per 1000)Canvi natural (per 1000)Taxa de Fertilitat19204 7604 353407193010 2566 5743 682194014 97612 1342 84219456 4326 185247195053420 0876 00214 08537.611.226.4196083625 5785 01020 56830.66.024.6196593818 9565 24113 71520.25.614.6197097016 4626 27610 18617.06.510.519751 04418 8997 28411 61518.17.011.119801 13720 6859 16911 51618.28.110.119811 15321 2449 10312 14118.47.910.519821 16923 4208 75814 66220.07.512.519831 18523 8069 25014 55620.17.812.319841 19924 2179 48614 73120.27.912.319851 21323 3039 33413 96919.27.711.519861 22824 1768 11216 06419.76.613.119871 24223 6168 54415 07219.06.912.119881 25620 9168 93011 98616.77.19.519891 25618 4818 8579 62414.77.17.719901 24416 9309 3217 60913.67.56.11.87319911 23115 5899 6655 92412.77.94.819921 21413 88011 4262 45411.49.42.019931 19912 15814 642 - 2 48410.112.2 - 2.119941 17411 83516 074 - 4 23910.113.7 - 3.619951 14511 10515 057 - 3 9529.713.2 - 3.51.31719961 12410 90013 674 - 2 7749.712.2 - 2.519971 10610 38812 244 - 1 8569.411.1 - 1.719981 08710 79311 545 - 7529.910.6 - 0.719991 0689 68012 253 - 2 5739.111.5 - 2.420001 0509 90613 594 - 3 6889.412.9 - 3.51.21920011 03610 32513 968 - 3 64310.013.5 - 3.51.27220021 02111 17715 265 - 4 08810.915.0 - 4.01.37420031 00411 46215 810 - 4 34811.415.8 - 4.31.401200498711 48915 210 - 3 72111.615.4 - 3.81.397200597110 97515 074 - 4 09911.315.5 - 4.21.332200695510 87213 519 - 2 64711.414.1 - 2.81.318200794111 52312 304 - 78112.213.1 - 0.81.406200892811 71912 270 - 55112.613.2 - 0.61.452200991611 86812 182 - 31413.013.3 - 0.31.62201090311 64811 819 - 17112.913.1 - 0.21.63201111 71511 097 + 44313.012.4 + 0.61.71201289012 41810 830 + 1 58814.012.2 + 1.81.88201387612 43610 484 + 1 95214.212.0 + 2.21.96201486812 29110 621 + 1 67014.212.2 + 2.02.01201586111 79710 666 + 1 13113.612.3 + 1.32.00201685411 23910 523 + 71613.112.3 + 0.81.9720178459 7669 958 - 19211.511.8 - 0.31.78
Grups ètnics Segons el cens de 2021, els russos constitueixen el 69,7% de la població de la república, mentre que els komi constitueixen el 22,3%. Altres grups inclouen els ucraïnesos (4,2%), els tàrtars (1,3%), els belarussos (1%), els alemanys ètnics (0,6%), els txuvaixos (0,6%), els àzeris (0,6%) i una gran quantitat de grups més petits, cadascun dels quals representa menys del 0,5% de la població total. Grups ÈtnicsCens de 1926(Territori del 1926)1Cens de 1926(Territori actual)Cens de 1939Cens de 1959Cens de 1970Cens de 1979Cens de 1989Cens de 2002Cens de 20102Cens de 2021Nombre %Nombre %Nombre %Nombre %Nombre %Nombre %Nombre %Nombre %Nombre %Nombre %Komis191,24592.2%195,40086.9%231,30172.5%245,07430.4%276,17828.6%280,79825.3%291,54223.3%256,46425.2%202,34823.7%127,35022.3%Russos13,7316.6%28,30012.6%70,22622.0%389,99548.4%512,20353.1%629,52356.7%721,78057.7%607,02159.6%555,96365.1%398,54769.7%Ucraïnesos340.0%2000.1%6,0101.9%80,1329.9%82,9558.6%94,1548.5%104,1708.3%62,1156.1%36,0824.2%11,0411.9%Nenets2,0801.0%1,0000.4%5080.2%3740.0%3690.0%3660.0%3760.0%7080.1%2150.0%Tàtars330.0%7090.2%8,4591.0%11,9061.2%17,8361.6%25,9802.1%15,6801.5%10,7791.3%4,0830.7%Belarussos110.0%3,3231.0%22,3392.8%24,7062.6%24,7632.2%26,7302.1%15,2121.5%8,8591.0%2,6390.5%Altres 1800.1%6,9192.2%59,8267.4%56,4855.9%62,9215.7%80,2696.4%61,4746.0%40,2724.7%39,5644.6%28,0084.9%1 El territori de l'OA de Komi era diferent al de l'actual República de Komi.
2 S'exclouen 46.886 persones que estaven registrades en bases de dades administratives i no podien declarar una ètnia. S'estima que la proporció d'ètnies en aquest grup és la mateixa que la del grup declarat.
Religió Segons una enquesta de 2012, el 30,2% de la població de Komi s'adhereix a l'Església Ortodoxa Russa, el 4% són cristians genèrics no afiliats, l'1% són creients religiosos nadius de Rodisme o Komi, l'1% són musulmans, l'1% són cristians ortodoxos que no pertanyent a esglésies o membres d'esglésies ortodoxes no russes, l'1% són vells creients i el 0,4% són membres de l'Església catòlica. A més, el 41 % de la població es va declarar «espiritual però no religiosa», el 14 % és atea i el 6,4 % segueix altres religions o no ha pogut respondre la pregunta.
Política El Cap de govern de la República de Komi és el cap de la República. A partir del 2021, l'actual Cap és Vladimir Uiba, que va assumir el càrrec després que el seu predecessor Sergey Gaplikov dimitís.
El Consell d'Estat, parlament de la república, comforma el poder legislatiu.
Economia