L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 323 dies per a finalitzar l'any i 324 en els anys de traspàs.
Esdeveniments Països Catalans
660 aC - Japó: fundació mítica del país pell llegendari emperador diví Jinmu. Aquesta data va ser fixada retrospectivament l'any 1872 pel govern Meiji inspirat per Occident en el calendari gregorià. 244 - Mesopotàmia (província romana): inici del regnat de l'emperador Pupiè després de l'assassinat de l'emperador Gordià III pel seu prefecte Filip l'Àrab. 624 - La Meca: l'alquibla (direcció vers la qual els musulmans s'han de dirigir per resar) passa de Jerusalem a la Meca. Aquest fet marca l'adveniment de la religió islàmica a Aràbia i a partir d'aquest moment comença l'any 1 de l'hègira. 1302 - regne de França: el rei Felip IV el Bell fa cremar la butlla pontifícia Ausculta fili que el reprovava perquè no havia obeït al papa en una butlla anterior.
1419 - Andorra: el bisbe d'Urgell hi autoritza la creació del Consell General d'Andorra, conegut com a Consell de la Terra. 1443 - Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): s'autoritza la instal·lació d'un Consolat de Mar a la ciutat. 1531 - Regne d'Anglaterra: durant l'adveniment de l'anglicanisme el rei Enric VIII d'Anglaterra es proclama com cap suprem de l'església i del clergat d'Anglaterra.Tanner, Tudor Constitutional Documents, CUP, p. 17 cita: « el seu únic protector, el seu únic senyor i, segons la llei de Crist li permett, el seu cap suprem». 1543 - Regne d'Anglaterra: el rei Enric VIII signa una aliança amb l'emperador i rei de Castella i d'Aragó Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic contra el regne de França.Adolphe de Chesnel, Jules Duvaux Dictionnaire des armées de terre et de mer, encyclopédie militaire et maritime, éditions A. Le Chevalier, 1864. 1654 - regne de Suècia: la reina Cristina de Suècia abdica a favor del seu cosí germà Carles X Gustau de Suècia.Erik Gustaf Geijer, Histoire de Suède, éditeur Desbarres, 1839. 1742 - Gran Bretanya: Robert Walpole dimiteix com a Primer Ministre del país. 1798 - Roma: les tropes franceses dirigides pel general Louis-Alexandre Berthier conquesten la ciutat abans de crear la República Romana de 1798-1799 i revoquen el poder temporal del papa.Bernard Gainot et Virginie Martin, « L'honneur et la solde. L'insurrection des capitaines à Rome (février-mars 1798 », Annales historiques de la Révolution française, no 401, 2020, p. 21-58 () 1814 - Montmirail (Marne), França: les tropes de Napoleó Bonaparte vencen contra el Regne de Prússia i l'Imperi Rus a la batalla de Montmirail. 1874 - Sarrià (Barcelona): voluntaris republicans s'enfronten amb l'exèrcit espanyol. 1972 - Vandellòs (el Baix Camp): hi entra en funcionament la central nuclear Vandellòs I. 1991 - Sant Joan Despí (Baix Llobregat): Televisió de Catalunya inicia les emissions del Club Super3, un programa contenidor de sèries infantils amb gags que permeten que els nens i nenes interaccionin i participin en aquest "club". Paral·lelament a la creació del programa, també es van desenvolupar activitats fora de l'àmbit televisiu, per exemple, creant un carnet que els permeti gaudir d'avantatges. Al cap de 20 anys ja té 1.100.000 socis. 2007 - Viella (Túnel de Viella): Esfondrament de 100m de fals sostre del túnel, a la boca nord, es reobre cinc dies després. Resta del món 1858 - Lorda (França): primera aparició de la Mare de Déu a Bernadeta Sobirós en la gruta de Massavielha. 1869 - Madrid (Espanya): s'hi constitueixen les Corts Constituents després del derrocament d'Isabel II. 1873 - Madrid (Espanya): Es proclama la Primera República Espanyola. 1919 - Weimar (Alemanya): L'Assemblea Nacional de Weimar elegeix el fins llavors canceller del Reich, el socialdemòcrata Friedrich Ebert, primer president del Reich. 1929 - Roma (Itàlia): la Santa Seu i l'estat italià hi signen els Pactes del Laterà, que, entre altres acords, ratifiquen la creació l'estat del Vaticà 1979 - Teheran-(Iran):L'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini proclama la República Islàmica de l'Iran després d'haver reduït els últims focus de resistència favorables al règim dictatorial del Sha 1990 - Ciutat del Cap (Sud-àfrica): alliberen Nelson Mandela després de 27 anys de captiveri a Robben Island i altres presons. 2011 - Egipte, Hosni Mubarak renuncia com a president després de 30 anys de govern, conseqüència de la crisi social egípcia i la pressió de la comunitat internacional.
Invents, ciència i tecnologia 1854 - Washington DC, Estats Units d'Amèrica: els carrers de la capital estatunidenca són il·luminats per primera vegada amb fanals de gas de carbó. 1922 - Toronto, Canadà: s'hi anuncia per primera vegada la descoberta de la insulina per Frederick Banting i Charles Best. 1939: un articlede la revista Nature de Lise Meitner i Otto Robert Frisch parla sobre el mecanisme de la Fissió nuclear. Leó Szilárd proposa que hi hagi un monogràfic sobre el tema en aquest exemplar de la revista. 1970 - Japó: és el quart país a posar un satèl·lit en òrbita, l'Ōsumi. 1984 - Cap Canaveral: el Transbordador espacial Challenger aterra a la Florida després d'una missió de 8 dies. Els astronautes Bruce McCandless II i Robert L. Steward foren els primers a sortir a l'espai fora d'una nau espacial. 2015: Unió Europea: l'Agència Espacial Europea llança una nau espacial. Es llança el satèl·lit espacial Deep Space Climate Observatory. 2016: els dos observatoris LIGO anuncien la primera detecció directa d'ones gravitacionals.
Economia, societat i medi ambient 1783 - Haití: enèsim terratrèmol registrat al país. S'hi registren tres terratrèmols. 1786 - França: tortura i execució de l'última criminal francesa sotmesa a la tortura, Jeanne Delozanne. 1869 - Canadà: Patrick J. Whelan és l'últim reu penjat públicament acusat de l'assassinat de Thomas d'Arcy McGee. 1882 - Illa de la Reunió, França: s'inaugura la primera línia de ferrocarril de la França ultramarina entre Saint-Denis i Saint-Benoît. 1937 - Estats Units d'Amèrica: la companyia d'automoció General Motors admet la representativitat del sindicat United Auto Workers després de quaranta-quatre dies de vaga en què s'havien ocupat les fàbriques.Le rôle clé du puissant syndicat UAW, Le Figaro, 2 juin 2009, page 19. 1950 - França: el ministre de treball Paul Bacon signa la llei que permet l'entrada en vigor el salari mínim interprofessional garantit. 2006: l'aventurer estatunienc Steve Fossett realitza el rècord del vol més llarg de la història. 2014 - Tamanràsset, Algèria: l'accident de l'avió Hercules Lockheed C-130 causa la mort de 77 persones i un ferit greu. 2018 - Stepanovskoye, Óblast de Moscou: l'accident del vol Saratov Airlines 703 provoca 71 morts.
Naixements Països Catalans 1921 - Santa Coloma de Farners: Rafael Anglada i Rubí, actor i autor de teatre català (m. 1993). 1926 - Barcelona: Griselda Pascual i Xufré, científica catalana vinculada a la investigació matemàtica i a la docència (m. 2001). 1927 - Figueres: Pere Portabella i Ràfols, cineasta i polític. 1928 - Barcelona: Pere Balsells i Jofre, empresari i mecenes. 1939 - Barcelona: Renata Muller von Rathlef, gimnasta catalana de gimnàstica artística (m. 2021). 1949 - Barcelona: Lourdes Cirlot Valenzuela, teòrica de l'art, història de l'art i professora universitària catalana. 1951 - Barcelona: Josep Manel Casanova i Capdevila, fou un futbolista català de la dècada del 1970, i més tard entrenador i director tècnic. 1972 - Premià de Mar: Marina Ferragut Castillo, jugadora de bàsquet catalana.
Resta del món
1380 - Terranuova Bracciolini, actual Toscana: Poggio Bracciolini, humanista italià, filòsof, historiador, traductor, erudit i escriptor en llatí.
1466 - Londres: Elisabet de York, reina d'Anglaterra (m. 1503). 1568 - Marsella: Honoré d'Urfé, noble cortesà i escriptor francès, autor de la novel·la pastoral Astrea. 1624 - Amsterdam, Províncies Unides: Lambert Doomer, pintor i dissenyador neerlandès del barroc, deixeble de Rembrandt van Rijn. 1657 - Rouen - Regne de França: Bernard le Bovier de Fontenelle, poeta, dramaturg, filòsof, matemàtic, advocat, dramaturg, astrònom i assagista francés del classicisme. 1695 - Nancy: Françoise de Graffigny, novel·lista, dramaturga i salonnière francesa (m. 1758). 1699 - Sant-Maloù, Bretanya: Bertrand-François Mahé de La Bourdonnais, almirall francès, administrador al servei de la Companyia Francesa de les Índies Orientals que exercí d'administrador colonial francès com a governador de Maurici i la Reunió. 1725 - Saint-Étienne-de-Saint-Geoirs: Louis Mandrin, criminal i contrabandista francès (m. 1755). 1735 - París: Adrien-Nicolas Piédefer, marquès de La Salle i comte d'Offemont, militar, escriptor, dramaturg, compositor i compositor d'òpera francès. 1745 - districte de Yamabe, Japó: Inō Tadataka, mercader, geòmetra i cartògraf japonès (m. 1818). 1764 - Constantinoble: Marie-Joseph Chénier, polític, poeta, dramaturg, traductor i escriptor francès en llengua francesa, 74è president de la Convenció Nacional de França que va participar a la Revolució Francesa (m. 1811). 1780 - Karlsruhe: Karoline von Günderrode, escriptora romàntica alemanya (m. 1806). 1799 - Laigné-en-Belin, Primera República Francesa: Basile Moreau, clergue catòlic francès, fundador de la Congregació de Santa Creu i de les Marianies de Santa Creu, considerat beat per l'església catòlica (m. 1873). 1800 - Dorset, Anglaterra: William Henry Fox Talbot, inventor anglès, i pioner de la fotografia, que va inventar el calotip, un precursor dels processos fotogràfics dels segles XIX i XX. Talbot també era arqueòleg, botànic, filòsof, filòleg, matemàtic, i membre del Parlament britànic (m. 1877). 1847 - Milan (Ohio), EUA: Thomas Alva Edison, físic i prolífic inventor estatunidenc. 1860 - Lo Chasteu de Perigòrd: Rachilde, escriptora i editora de premsa francesa (m. 1953). 1869 - Elberfeld, avui Wuppertal, Alemanya: Else Lasker-Schüler, escriptora i dibuixant alemanya (m. 1945). 1874 - Estocolm: Elsa Beskow, autora i il·lustradora de llibres infantils sueca (m. 1953). 1903 - Kíev, Imperi Rus: Irène Némirovsky, escriptora ucraïnesa en llengua francesa (m. 1942). 1904 - Alès: Lucile Randon, supercentenària occitana (m. 2023). 1918 - Lillehammer (Noruega): Anne Stine Ingstad, arqueòloga que descobrí un assentament viking a l'Amèrica del Nord (m. 1997). 1925 - Madrid: María Amparo Rivelles, actriu espanyola (m. 2013). Springfield: Virginia Eshelman Johnson, va ser una sexòloga nord-americana pionera (m. 2013). 1926 - Regina, Saskatchewan (Canadà): Leslie Nielsen, actor i humorista canadenc (m. 2010). 1934 Londres: Mary Quant, dissenyadora de moda britànica, inventora de la minifaldilla. Ciutat de Panamà, Panamà: Manuel Antonio Noriega Moreno, militar i polític panameny, dictador del país des de 1983 fins a 1989. Tatsfield - Surrey, Anglaterra: John Surtees va ser un pilot anglès que va arribar a disputar curses de Fórmula 1 i del Campionat Mundial de motociclisme. 1936 - Lansing, Michigan (EUA): Burt Reynolds, actor, director i productor de cinema estatunidenc (m. 2018). 1937 - Guadalupe: Maryse Condé, escriptora francesa, feminista i activista difusora de la història i la cultura africana al Carib. 1938 - Lucerna: Edith Mathis, soprano suïssa. 1955 - Lapua, Finlàndia: Anneli Jäätteenmäki, primera ministra de Finlàndia; primer cop que aquest càrrec era ocupat per una dona. 1964 - Sandpoint, Idaho: Sarah Palin, política estatunidenca, membre del Partit Republicà. 1969 - Sherman Oaks, Califòrnia, Estats Units: Jennifer Aniston, actriu de cinema estatunidenca. 1970 - Rosario (Argentina): Jana Rodriguez Hertz, matemàtica, professora i investigadora argentina i uruguaiana. 1977 - Agoura Hills, Califòrnia, EUA: Mike Shinoda, vocalista, guitarrista, teclista i raper de Linkin Park. 1982 - Reading: Natalie Dormer, actriu anglesa, coneguda pel seu paper com a Margaery Tyrell a la sèrie Joc de Trons.