miniatura|Escut brisat al cap amb un lambel En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards. L'ús de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gairebé a les cases reials.
L'escut d'armes es pot brisar de diverses maneres: Mitjançant la disminució de les peces honorables; Canviant els esmalts d'algun element important, com ara el camper o una peça honorable; Afegint-hi una altra peça, generalment de segon ordre (bordures, travesses, cotisses), o bé un moble o figura (lambels, creixents, estrelles, etc.); Quarterant les armes d'un casal amb les de l'altre on s'estableix el fill segon.
El cap d'una determinada línia del casal porta generalment les armes plenes de la seva família a títol personal. Els altres membres (fins i tot els hereus, abans de la mort del pare) en teoria no hi tenen dret i, en principi, haurien de posar una brisura diferenciadora a les seves armes personals (o bé acontentar-se d'utilitzar les armes del casal, però no a títol personal). Si bé sovint es fa cas omís d'aquesta llei de les brisures i els segons fills es diferencien de l'hereu prenent el nom d'un altre territori i conservant les mateixes armes.
Algunes brisures tenen un significat convencional. Per exemple, a França la banda generalment és signe de legitimitat i el lambel acostuma a identificar els fadristerns o cabalers; a Anglaterra o Alemanya, en canvi, el lambel, una de les brisures més significatives, és un senyal privatiu de l'hereu. El bastó, habitualment de sable, acostuma a ser senyal de bastardia, igual com la barra, encara que sigui una de les peces honorables, o també la posició contornada de les figures (és a dir, dirigides cap al flanc sinistre de l'escut).
De vegades, algun noble resta obligat a modificar les seves armories amb una altra forma de brisura humiliant, per exemple quan és degradat per sentència del sobirà, que li mana invertir l'escut o suprimir-hi alguna peça, com a càstig per algun crim perpetrat.
A l'hora del blasonament, la brisura es llegeix en darrer terme. Així, l'escut de dalt de tot es blasonaria de la forma següent: «D'atzur, una cinta ondada d'argent acompanyada de tres flors de lis d'or, brisat al cap d'un lambel d'argent».
Codificació El sistema de brisures està rígidament codificat en certes tradicions heràldiques, com ara l'anglesa, l'alemanya o l'espanyola. Vegeu aquí sota la codificació de la monarquia hispànica, aprovada per la reina Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV) per privilegi del 1668,Armand de Fluvià: Diccionari general d'heràldica. Barcelona: Edhasa, 1982. consistent en l'aplicació d'un determinat ordre de mobles per distingir els fills successius.
Primogènit Fill segon Fill tercer Fill quart Fill cinquè Fill sisè Fill setè 65px|Sense brisura 80px|Lambel80px|Creixent80px|Estrella80px|Merleta80px|Anellet80px|Flor de lis Sense brisura Lambel Creixent Estrella Merleta Anellet Flor de lis
En aquest exemple, el primogènit d'una família noble té dret a portar les armes simples del casal. No obstant això, els fills segons les han de modificar amb una brisura (en aquest cas un lambel), brisura que continuaran utlitizant els hereus d'aquest segon fill, i els seus germans n'hauran d'afegir unes altres, de manera que les brisures, teòricament, es poden anar multiplicant sense límit. La família reial espanyola, però, no està subjecta a aquesta regla, ja que l'escut del príncep d'Astúries es diferencia de les armes reials amb un lambel, tot i tractar-se de l'hereu de la Corona.BOE. Reial Decret 284/2001, pel qual es crea el guió i l'estendard del Príncep d'Astúries. Accessible el 18-04-2009
L'exemple de la Casa de Borbó Com a exemple notable de brisures per distingir membres d'una família, es pot adduir el de la primitiva Casa de Borbó, les armes originàries de la qual consisteixen en tres flors de lis d'or en camper d'atzur. Doncs bé, com que només el cap del casal pot dur aquestes armories, els prínceps descendents van haver de brisar l'escut i ho van fer de la manera següent:
55px|Delfí de França El delfí de França, l'hereu, el va quarterar amb les pròpies armes del seu títol. Ottfried Neubecker i Roger Harmingues: Le Grand livre de l'Héraldique. Bordas, 1976 (reimpr. 1982). 55px|Duc d'Orleans El duc d'Orleans, que fou fill segon, el va carregar amb un lambel. 55px|Ducat d'Anjou El duc d'Anjou, Carles de Valois, hi va afegir la bordura de gules. 55px|Ducat de Berry El duc de Berry, Carles de Valois, va aplicar un engrelat a la bordura. 55px|Príncep de Condé El príncep de Condé, Enric de Borbó, hi va col·locar una travessa en banda de gules a la part central. 55px|Borbó-Conti El príncep de Conti, Armand de Borbó, va admetre la bordura i la travessa en banda, tots dos de gules. 55px|Ducat de Vendôme El duc de Vendôme té la mateixa travessa en banda, però carregada de tres lleonets d'argent.
Brisures de diverses cases reials Brisures de la Casa Reial Aragonesa reflectides a lArmorial de Gelre (), f. 62r. 100px|Martí d'Aragó, comte de Luna 100px|Joan d'Aragó, Comte de Prades 100px|Alfons d'Aragó i Foix 100px|Joan d'Aragó, comte d'Empúries 100px|Pere d'Aragó, Comte d'Urgell Martí d'Aragó,comte de LunaJoan d'Aragó,comte de PradesAlfons d'Aragó i Foix,marquès de VillenaJoan d'Aragó,comte d'EmpúriesPere d'Aragó,comte d'Urgell#3 Foli 62r de l'Armorial de Gelre (Héraldique Européenne) Accessible el 2009.05.01.
Brisures de la descendència del rei Ferran III de Castella i Lleó 100px|Alfons, hereu de Castella i Lleó 100px|Fadric de Castella 100px|Berenguera de Castella 100px|Enric de Castella 100px| Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia 100px|Felip de Castella 100px|Lluís de Castella Alfons, hereu de Castella i de LleóFadric de CastellaBerenguera de CastellaEnric de CastellaJoan Manuel de Borgonya i de SuàbiaFelip de CastellaLluís de CastellaABC.es, Les armes del Príncep d'Astúries Accessible el 2009.05.01.
Brisures de l'antiga Casa Reial Portuguesa 90px|Rei de Portugal 90px|Príncep hereu de Portugal 90px|Príncep de Beira 90px|Primer infant de Portugal 90px|Segon infant de Portugal 90px|Tercer infant de Portugal MonarcaPríncep hereuPríncep de BeiraPrimer infantSegon infantTercer infant
Brisures de la Casa de Savoia 100px|Monarca 100px|Príncep del Piemont 100px|Duc de Gènova 100px|Duc d'Aosta 100px|Príncep de Carignan MonarcaPríncep del PiemontDuc de GènovaDuc d'AostaPríncep de CarignanHéraldique Européenne Accessible 2009.04.18.Jiri Loud i Michael Maclagan: Les Dynasties d'Europe. Bordas, 1981 (reimpr. 1993).
Casa Reial del Regne Unit 110px|La Reina La Reina 110px|Carles, Príncep de Gal·les 110px|Guillem, duc de Cambridge 110px|Enric de Gal·les 110px|Andreu, duc de York 110px|Beatriu de York 110px|Eugènia de York Carles, Príncep de Gal·les Guillem, duc de Cambridge Enric de Gal·les Andreu, duc de York Beatriu de York Eugènia de York 110px|Eduard, comte de Wessex 110px|Anna, princesa reial 110px|Ricard, duc de Gloucester 110px|Eduard, duc de Kent 110px|Miquel de Kent 110px|Alexandra de Kent Eduard, comte de Wessex Anna, princesa reial Ricard, duc de Gloucester Eduard, duc de Kent Miquel de Kent Alexandra de Kent
Referències
Categoria:Heràldica