Bjørn Dæhlie va néixer a Elverum, Noruega, 19 de juny de 1967. És un esquiador de fons noruec, ja retirat, que ostenta el rècord de medalles (10) aconseguides en uns Jocs Olímpics d'Hivern. Considerat un dels millors esquiadors de la història té en el seu palmarès vuit títols olímpics i nou títols del Campionat del Món. No obstant això, està per darrere del seu compatriota Petter Northug pel nombre de títols, amb tretze per aquest últim contra nou per Dæhlie.
Va participar en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1992 realitzats a Albertville (França), on aconseguí guanyar quatre medalles olímpiques: tres medalles d'or en les proves de 50 km, persecució 10/15 km i relleus 4x10 km i una medalla de plata en la prova dels 30 km, a més de finalitzar quart en els 10 quilòmetres. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1994 realitzats a Lillehammer (Noruega) aconseguí guanyar quatre noves medalles: dues medalles d'or en les proves de 10 km i persecució 10/15 km i dues medalles de plata en els 30 km i els relleus 4x10 km, a més de finalitzar quart en els 50 quilòmetres. Finalment, en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1998 realitzats a Nagano (Japó) novament aconseguí quatre medalles: tres medalles d'or en les proves de 10 km, 50 km i relleus 4x10 km, i una medalla de plata en la persecució 10/15 km, a més de finalitzar vintè en la prova dels 30 quilòmetres.
Al llarg de la seva carrera aconseguí guanyar 17 medalles en el Campionat del Món d'esquí nòrdic, nou d'elles d'or, destacant especialment l'edició de 1997 en la qual aconseguí guanyar medalles en les cinc proves disputades.
Un accident ocorregut el 2000 provocà el retir de l'esportista.
Carrera Bjørn Dæhlie va donar els seus primers passos en l'esquí de fons als tres anys quan li van regalar un parell d'esquís vermells. Amb els seus pares va viatjar pel país. També va practicar el salt d'esquí, fins i tot participant en una competició als deu o dotze anys. També va fer esquí de fons a l'escola, participant en curses. Va practicar la combinada nòrdica abans d'especialitzar-se cap als quinze anys en esquí de fons.
Al seu club, es va entrenar des dels setze anys amb Lars-Erik Eriksen, membre de l'equip noruec i medallista olímpic i mundial. Bjørn Dæhlie, aspirant a l'esquí de fons noruec, va formar part de la delegació noruega als Jocs Olímpics d'Hivern de 1988 a Calgary. No obstant això, no va participar en cap esdeveniment Noruega acaba aquesta edició amb un dels pitjors registres de la seva història als Jocs d'Hivern amb cinc medalles i cap títolEls Jocs Olímpics d'Hivern de 1988 Calgary van ser l'única edició dels Jocs Olímpics d'Hivern on Noruega no va guanyar cap títol. Va obtenir menys medalles només una vegada, als 1956 a Cortina d'Ampezzo on va guanyar quatre medalles, però dos títols.
Va participar en la seva primera cursa de la Copa del Món durant la temporada 1988-1989En l'esquí de fons existeixen dues tècniques: l'estil clàssic, o pas alternatiu és el més antic. El segon és l'estil lliure, també anomenat pas de patinatge o . a Kavgolovo. Va acabar onzè en aquesta cursa, guanyada per Vegard Ulvang A la següent cursa, a Nove Mesto, va acabar quart en un estil lliure de quinze quilòmetres Després va participar en els seus primers campionats del món, durant l'edició de 1989 de Lahti. Va acabar onzè en els cinquanta quilòmetres lliures. Més tard, va acabar quinze en els cinquanta quilòmetres estil lliure a Holmenkollen i sisè en el clàssic de trenta quilòmetres a Falun, l'última cursa de la temporada de la Copa del Món.
Bjørn Dæhlie va debutar a la Copa del Món a Silver Star on va quedar catorzè i després segon. Va guanyar la seva primera victòria de la temporada a Thunder Bay en una cursa clàssica de trenta quilòmetres. Al gener, va guanyar la clàssica de trenta quilòmetres a Kavgolovo i una setmana després els quinze quilòmetres lliures a Cogne.
Va aconseguir el seu primer podi de la temporada a Minsk durant un quinze quilòmetres lliures, per darrere de Vladimir Smirnov que domina aquest inici de temporada amb tres victòries en cinc curses disputades abans del mundial de Val di Fiemme. Dæhlie va guanyar l'última cursa abans d'aquest esdeveniment guanyant més de trenta quilòmetres lliures de Strbske Pleso.
Bjørn Dæhlie va guanyar la seva primera victòria a la Copa del Món durant la primera cursa de la Copa del Món 1989-1990, a Salt Lake City, en un clàssic de quinze quilòmetres davant de Vegard Ulvang. En aquesta distància, però en estil lliure, va acabar segon una setmana després a Calgary darrere del suec Christer Majbäck. A mitjans de febrer va aconseguir la seva segona victòria al Mundial, en un quinze lliure a Campra davant Vegard Ulvang. Quatre dies després a Val di Fiemme, va ser derrotat pels suecs Gunde Svan i Ulvang en una clàssica cursa de trenta quilòmetres. A Lahti, va aconseguir la seva tercera victòria de la temporada guanyant per davant de Vegard Ulvang en una cursa de persecució de trenta quilòmetres. Va acabar aquesta temporada en el podi de la classificació general, guanyada per Vegard Ulvang amb de Gunde Svan, 144, Dæhlie amb .
Els esdeveniments d'esquí de fons als Jocs d'Albertville van començar amb una victòria de Vegard Ulvang per davant de Bjørn Dæhlie i Terje Langli. Dæhlie, al capdavant durant els tres primers intermedis, va acabar a del seu compatriota. Aquesta és la primera vegada des dels Jocs de St. Moritz de 1948 i un hat-trick suec que les tres medalles en una cursa d'esquí de fons dels Jocs han estat guanyades per tres esquiadors de fons del mateix país. Ulvang també va guanyar la següent cursa, la clàssica de deu quilòmetres, que va aparèixer per primera vegada al programa dels Jocs Olímpics. En una cursa disputada sota fortes nevades, Dæhlie va ser segon i després primer de les dues classificacions intermèdies, després es va enfonsar al final de la cursa per acabar quart, d'Ulvang, aquest últim quedant quart a tretze segons del seu compatriota en el segon intermedi. Bjørn Dæhlie es converteix en el primer campió olímpic de persecució en guanyar els quinze quilòmetres.Durant el període d'activitat de Bjørn Dæhlie, els títols de persecució es van atorgar després d'un estil lliure de quinze quilòmetres. Durant aquesta cursa, els competidors s'inicien per l'ordre d'arribada d'un clàssic de deu quilòmetres, amb un retard corresponent al desnivell d'aquesta última cursa. Els Jocs Olímpics i els campionats utilitzen ara el concepte d'esquíatló: tots els competidors comencen en una sortida massiva durant quinze quilòmetres en estil clàssic, abans de canviar d'equip a mitja cursa per acabar els últims quinze quilòmetres en estil lliure.. Va arribar al seu compatriota Ulvang des del quart quilòmetre per guanyar amb 53,4 segons, l'italià Giorgio Vanzetta va acabar tercer. Després d'un primer relleu de Terje Langli, Ulvang va col·locar Noruega al capdavant del relleu quatre vegades deu quilòmetres a mig camí. Malgrat el repunt del relleu italià, Kristen Skjeldal passa el relleu per davant de Dæhlie. Aconsegueix el millor temps del dia per guanyar la segona medalla d'or: va guanyar amb un avantatge d'1 minut 26 sobre Silvio Fauner. Al llarg dels cinquanta quilòmetres, Dæhlie ocupa el capdavant de les quatre classificacions intermèdies, per davant dels italians Maurilio De Zolt i Giorgio Vanzetta. Amb aquesta medalla, Noruega va guanyar els cinc títols masculins d'esquí de fons. esquerra|miniatura|Bjørn Dæhlie durant la persecució masculina de 15 km dels J. O. d'Albertville, 15 de febrer de 1992. L'endemà d'aquesta última prova, participa en una de les edicions de la Transjura, juntament amb la presència dels medallistes noruecs. Després va guanyar el clàssic 15 quilòmetres de Lahti i després va acabar el segon Funaesdalen de 30 quilòmetres lliure i vuitè del clàssic cinquanta de Vang, la seva última carrera de la Copa del Món. Per primera vegada en la seva carrera, va guanyar la classificació general d'aquesta amb ; davant de Vegard Ulvang, 196, Vladimir Smirnov i Terje Langli van compartir el tercer lloc.
Els Falun Worlds són l'objectiu principal de la temporada 1992-1993. Abans, Dæhlie va guanyar la seva primera cursa a Oslo i després va acabar segon a Idre, dues curses de la FIS. Va debutar a la Copa del Món a Ramsau on va acabar sisè en un estil lliure de deu quilòmetres i després va guanyar una clàssica de quinze quilòmetres. A Val di Fiemme, va acabar vuitè en una cursa lliure de trenta quilòmetres. A principis de gener, va guanyar la clàssica de trenta quilòmetres a Kavgolovo, després va ser cinquè a Falun, abans de quedar tercer en les dues últimes curses abans del món, a Ulrichen i Bohinj. Va estar per davant de Vegard Ulvang i Vladimir Smirnov durant la primera cursa, els trenta quilòmetres. Quart en la cursa de deu quilòmetres, guanyada pel noruec Sture Sivertsen per davant de Smirnov i Ulvang, va ser nomenat guanyador conjunt de la primera persecució de la història dels campionats del món amb el kazakh Smirnov, els dos homes per davant dels seus oponents en més d'un un minut. El relleu noruec, format també per Sivertsen, Ulvang i Terje Langli, va guanyar per davant d'Itàlia i Rússia. En els cinquanta quilòmetres, va ser el suec Torgny Mogren qui va guanyar, per davant dels francesos Hervé Balland i Dæhlie. Després va acabar setè a Lahti en trenta quilòmetres lliures i després cinquanta lliures a Oslo abans d'acabar amb una victòria durant la cursa de la FIS a Strbske Pleso. Amb , conserva el globus de cristall, per davant de Smirnov que suma 649 i Ulvang, 576.