miniatura|<center>Mapa d'ubicació de les Torres de Defensa de les Illes Pitiüses Les torres o talaies de defensa són construccions de planta circular i forma troncocònica que es feren al voltant de les illes Pitiüses entre els segles  i , per poder tenir vigilada l'entrada de naus desconegudes i pirates que hi havia en aquella època. Habitualment estaven dotades de merlets i matacans per a la seua defensa.

Funcions El sistema defensiu estava format per 14 talaies que s'aixecaren en el perímetre de les illes Pitiüses entre els segles  i , a conseqüència de l'elevada inseguretat enfront dels atacs marítims: primer dels turcs i dels pirates barbarescos i, després, de les esquadres angleses, franceses i holandeses.

Les torres erigides en la primera fase als segles  i , són quatre: Carregador de sa Sal Rossa, ses Portes, i les de les esglésies de Santa Eulària i de Sant Antoni i no semblen respondre a una mateixa tipologia, en especial la de l'església de Sant Antoni, que és l'única de planta rectangular.

Les altres deu torres: s'Espalmador, d'en Rovira, Punta Prima, Cap d'en Campanitx, Pi des Català, Punta de la Gavina, Cap des Jueu, Port de Balansat, Port de Portinatx i Cap de Barbaria, varen ser construïdes durant una segona fase al i responen a un altre esquema. La torre de s'Espalmador, és diferent dels dos grups anteriors i fa de transició entre una i altra època, ja que s'acabà 13 anys abans que les nou restants.

A més, entre els segles  i es varen construir torres de defensa predials, localitzades en llocs poblats i amb producció agrícola, i que normalment es troben integrades a la casa pagesa. Són de forma circular o quadrangular i es componen de dues plantes amb coberta voltada. Joan Ballester va ser l'encarregat de dirigir la construcció de la majoria d'aquestes torres.

A partir del , sota el regnat de Carles III d'Espanya, es van començar a construir les torres de defensa costaneres amb la finalitat de crear un sistema defensiu en tot el litoral. Es col·locaven torres al voltant de tota l'illa i formaven una xarxa que permetia establir comunicació visual entre els punts més estratègics de la costa.

Per comunicar-se entre torre i torre, els senyals visuals que s'hi empraven per a la comunicació eren els focs a la nit i el fum durant el dia. Els focs a les torres es feia directament sobre la plataforma, per tal que fos visible des de lluny, si bé de vegades s'emprà un giny, semblant a una gàbia de ferro penjada d'una perxa, anomenat fester, que també es podia utilitzar com a far.

També, es construïen torres de defensa a les esglésies que les utilitzaven com a refugi del poble i així protegir-se dels enemics. De fet, totes les esglésies de les Pitiüses presenten una estratègia de construcció de caràcter clarament defensiu incloent, fins i tot, pous d'aigua o cisternes en algunes d'aquestes.

Aquestes torres eren construccions militars. Moltes d'elles, van ser construïdes pels musulmans, i més tard varen ser utilitzades pels cristians. Els constructors sabien bastant sobre el terreny on havien de treballar, ja que hi ha llocs on van ser enclavades aquestes torres i estan catalogades per l'IGN.

Es recolzaven en una fonamentació, de perímetre més gran que el de la torre. Si el terreny estava en pendent pronunciat, aquest basament o fonamentació es reforçava, fent-lo doble. Solen tindre diversos pisos, acabats en una terrassa. En el primer pis podíem trobar la porta que era de fusta i d'una o dues fulles. Aquesta porta se situava a una altura a partir dels 2,5 metres. Als 4,5 metres s'accedia a partir d'una escala que es construïa per poder pujar als pisos de més amunt i es podia retirar si hi havia un atac enemic. A més, la pota tenia arcs de ferradura, portant llinda i brancals fetes de carreus.

L'estructura de les torres era de parets i murs gruixuts i normalment de planta circular i secció constant però té una forma troncocònica. Estan fetes amb pedres de maçoneria o de pedra calcària travada amb morter, els constructors utilitzaven un tipus de construcció anomenat tàpia.

La tàpia és un aparell constructiu de peces grans que s'aixeca subjectant dos taulers, omplert el seu interior amb materials, és a dir encofraven els murs. Els materials que utilitzaven era la tova (massa de fang i palla) o pedres amb calç.

La funció que tenien era defensar i advertir la gent de l'aparició de naus de pirates que sacsejaven els pobles i així els habitants es refugiaven en els boscos o en les esglésies fortificades. Com es podrà observar per les esmentades torres, l'illa es va convertir durant segles en una fortalesa d'occident contra el món islàmic.

Torres costaneres Per a defensar-se dels pirates es va organitzar una xarxa de torres de vigilància i de defensa, predominantment entre els mesos d'abril i setembre. Per a detectar la presència de naus pirates es va projectar un sistema de torres de vigia que, unit a un codi de senyals, seria l'únic sistema de vigilància fins al .

Els senyals es realitzaven amb fum durant el dia i amb foc a la nit. Es trobaven coordinades unes amb les altres fins a enllaçar-se a través de senyals de fum i de foc amb les torres centrals de les capitals de les illes. Totes les illes es trobaven vigilades i coordinades. La missió de tots aquests vigilants en torres de costa, de vegades en llocs molt exposats, no era envejable.

Torre del Cap de Barbaria

miniatura|Torre d'en Garroveret al cap de Barbaria En els primers documents es denominava Torre d'en Garroveret perquè era a la punta del mateix nom. Es troba al cap de Barbaria de l'illa de Formentera i abasta l'orientació sud i sud-est de l'illa. És la torre de vigilància més meridional de les Pitiüses. Té una cota de 65 metres sobre el mar i està construïda sobre terreny pedregós. Representa la torre més avançada de totes les torres de les illes Pitiüses en l'orientació cap a Àfrica, font dels atacs dels corsaris que rebien aquestes illes.

Fou construïda el 1763 per l'enginyer García Martínez, amb projecte de Joan Ballester. Era una torre de defensa activa, que comptava amb un dels canons que eren a l'Església de Sant Francesc Xavier. Tanmateix, el 1824 va ser desartillada, convertint-se exclusivament en una torre de vigilància.

Té nou metres d'altura, i està dividida en dues plantes. La plataforma superior disposa de garita. La porta d'accés es troba al pis superior; des d'allà s'arriba al pis inferior i a la plataforma per unes escales adossades al mur. Està construïda amb pedra calcària i morter de calç.

Torre del Cap des Jueu

miniatura|Torre del Cap des Savinar Aquesta torre també és coneguda com a Torre del Pirata, a causa de la novel·la de Blasco Ibáñez Los muertos mandan, ja que la trama d'aquesta s'esdevé en aquest lloc. Fou dissenyada cap a l'any 1756 per l'enginyer director del regne de Mallorca, Joan Ballester, però les obres només es van acabar el 26 d'octubre de 1763.

També rep el nom de Torre des Savinar, Torre de S'Oliva, Torre des Freu. Està situada en el Cap del Jueu, en la Punta de l'Oliva, al sud-oest d'Eivissa. Té una disposició impressionant perquè es troba sobre un penya-segat de 200 metres sobre el mar i davant a més se situen els espectaculars illots d'Es Vedrà i Es Vedranell. Pertany a la parròquia d'Es Cubells, en el municipi de Sant Josep. És la torre més alta de totes les torres eivissenques. Es pot albirar, en alguns moments, les costes de la península Ibèrica.

És una construcció troncocònica de dos pisos. La base del parapet és lleugerament superior al tronc de la torre. Es adapta a la irregularitat del terreny. Presenta dos cordons d'adorn: un a l'altura del primer pis i l'altre en la unió del cos de construcció amb el parapet. Presenta diferents obertures: la porta-finestra, una finestra en posició oposada a aquesta porta, un respirador per al polvorí en la planta baixa i una tronera en el dipòsit de queviures. La fàbrica és de maçoneria. La volta de la càmera principal presenta carreus. Disposa d'una escala de caragol que va per dintre del mur i arriba fins a la plataforma. La planta baixa presenta dues parts: una és la farcida i massissa que és la que es troba orientada cap al mar; l'altra al seu torn està dividida en dues parts, de diferent grandària: la més petita era el polvorí i la major la qual presenta l'escala que conduïx a la planta superior. No posseïx la mena de torretes emmerletades de la plataforma. Del seu matacà encara conserva 4 mènsules. Al vestíbul es pot observar una sagetera encegada. En realitat és l'única torre d'Eivissa que no ha sofert a l'obertura d'una porta en la planta baixa. S'ha continuat utilitzant la primitiva porta per mitjà de la col·locació d'una rampa construïda en maçoneria per a accedir-hi.

Torre de Compte miniatura|Torre de Compte o d'en Rovira

Avui dia també és coneguda com a Torre d'En Rovira. És emplaçada a la punta de Rovira, que és el l'últim extrem de la badia de Sant Antoni, pel costat sud. Es troba sobre una cota de 12 metres i hi enfront és possible observar un conjunt d'illots, el Bosc, l'Espart, les illes Bledes, per o sobre tots destaca la imponent illa de Conillera. Encara que és envoltada d'un entorn immediat de tipus rocós, prop d'ella existeixen intenses pinades. La torre està emplaçada dintre de la parròquia de San Agustí, en el municipi de Sant Josep.

Torre del Carregador de sa Sal Rossa

miniatura|Torre del Carregador de sa Sal Rossa Posseïx una forma troncocònica de dos pisos. La fàbrica és de maçoneria. L'escala és de caragol. Des d'ella s'arriba des de la planta baixa fins a la plataforma. Es troba en l'interior del mur. El contacte de l'escala amb l'exterior en la part superior es trobava protegit per una garita, que avui no es troba present. Les aigües són evacuades per mitjà de tres gàrgoles. L'entrada es troba en la planta baixa. Existia una porta de fusta protegida per un tranc per a bloquejar-la. El vestíbul es trobava edificat per mitjà de carreus i realitzava una petita orientació cap a la dreta i cap a l'esquerra. No existeix sagetera en el vestíbul. Al principi la planta baixa era d'una sola peça, però en el amb la finalitat d'adequar-la a les necessitats de l'artilleria es va construir un apared per a albergar el polvorí. Per aquest motiu se li va construir un respirador foradant els murs de la torre.

Existeix un senyal indicatiu d'aquest record perquè el constructor va gravar la data de 1763 en record de l'esdeveniment. La porta era protegida per un matacà amb cinc mènsules; avui només en queden tres. En la planta baixa existeix una llar amb xemeneia dirigida cap a la plataforma. La torre posseïx una petita tronera que n'assegura la ventilació.

La grossa capacitat interior, que permetia acollir 150 o 200 persones diferencia aquesta torre de la resta, que únicament havien d'acollir el personal de servei que s'hi havia destinat, els queviures i les armes i les municions per a la defensa. La torre es va concebre com a refugi col·lectiu per als pobladors de la rodalia i, molt especialment, per als qui treballaven en la recol·lecció de la sal.

Amb el decurs del temps la importància d'aquesta torre anà minvant, a diferència de la de ses Portes, i la de s'Espalmador, que defensaven el pas entre Eivissa i Formentera. Els dos torrers que tenia assignats varen prestar servei a la torre fins a 1867, quan el cos fou dissolt. miniatura|Torre de s'Espalmador o sa Guardiola

Torre de s'Espalmador