miniatura|El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1884 Les eleccions generals espanyoles de 1884 van ser convocades el 27 d'abril de 1884 sota sufragi censatari sota el regnat d'Alfons XII sobre la base del que es disposa en la Constitució espanyola de 1876, vigent fins a 1923, en la coneguda com Restauració borbònica. El dia de celebració de les eleccions va coincidir amb la catàstrofe del pont d'Alcudia.
Com va succeir a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya en aquestes el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al sistemàtic frau electoral realitzat mitjançant la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com en la resta, el govern que les va convocar les va guanyar, ja que en el [règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com succeïa en els règims parlamentaris (no fraudulents).
Antecedents miniatura|José Posada Herrera retratat per Ignacio Suárez Llanos. El 13 d'octubre de 1883 el ministeri del Partit Liberal Fusionista presidit per Práxedes Mateo Sagasta associat pels problemes que plantejava la violenta intransigència republicana, l'agitació social i les divisions en el si del seu propi partit, lliurava el relleu a un altre dirigit per José de Posada Herrera.
El 18 de gener de 1884 la crisi de la Izquierda Dinástica implica la caiguda de José de Posada Herrera i la volta dels conservadors amb Antonio Cánovas del Castillo qui aconsegueix del rei Alfons XII el decret de dissolució de les Corts el 31 de març i convoca eleccions.
Característiques El nombre de votants per a aquestes eleccions era de 808 243 (el 4,6% de la població total), mitjançant sufragi restringit. Es van elegir 432 diputats el dia 27 d'abril de 1884, que inclouen 15 per Puerto Rico i 24 de Cuba.
Resultats L'abstenció aconsegueix el 28% i com era costum de l'època es pressuposa una ostensible manipulació, amb victòria dels grups liberals dinàstics, en aquest cas liberals-conservadors, obtenint la necessària majoria per a l'exercici del govern canovista: 311 escons. Els liberals anaven dividits en dues llistes, la liberal de Sagasta i Izquierda Dinástica. Quan als republicans, només van obtenir representació els possibilistes i els progressistes independents.
Fou elegit president del Congrés el conservador Francisco de Borja Queipo de Llano, comte de Toreno, i com a president del Senat Javier Arias Dávila, comte de Puñonrrostro. El cap de govern fou Antonio Cánovas del Castillo fins al 25 de novembre de 1885, quan es va produir la sobtada mort del rei Alfons XII. Aleshores els dos principals partits, conservador i liberal, signaren l'anomenat pacte del Pardo per a tornar-se en el poder successivament. Així Cánovas va dimitir i fou nomenat cap de govern Sagasta, qui convocà eleccions l'abril de 1886, instaurant-se el tornisme.
Composició de la Cambra ← Eleccions generals espanyoles, 27 d'abril de 1884 → Partit Escons Percentatge Líder Partit Liberal Conservador 310 71,9 Antonio Cánovas del Castillo Partit Liberal 38 8,7 Práxedes Mateo Sagasta Izquierda Dinástica 38 8,7 José de Posada Herrera Partit Unió Constitucional 21 4,8 Julio de Apezteguía y Tarafa Partit Espanyol Sense Condicions 14 3,2 Pablo Ubarri y Capetillo Partit Liberal de Cuba 3 0,6 Rafael Montoro y Valdés Partit Demòcrata Possibilista 2 0,6 Emilio Castelar Progressistes, republicans, demòcrates i independents 2 0,4 Eduardo Baselga Chávez Unió Liberal 1 0,2 Joaquín Fontes y Contreras Independents 1 0,2
Resultats per circumscripcions Catalunya Barcelona Víctor Balaguer i Cirera (liberal) Antoni de Barnola (Conservador) Teodor Baró i Sureda (Liberal) Antoni Borrell i Folch (Conservador) Pere Bosch i Labrús (Conservador) Manuel Duran i Bas (Conservador) Camil Fabra i Fontanills, marquès d'Alella (liberal) Antoni Ferratges de Mesa i Ballester (liberal) Roque Labajos Arenas (Conservador) Francesc Gumà i Ferran (Conservador) Joaquim Marin i Carbonell (Conservador) Frederic Nicolau i Condeminas (Conservador) Josep Maria Planas i Casals (Conservador) Ramon de Rocafort i Casamitjana (Conservador) Antoni Sedó Pàmies (Conservador) Josep Sert i Rius (Conservador) Pau Turull i Comadran (Conservador) Joaquim Valentí i Fontrodona (Conservador) Girona José Álvarez Mariño (Conservador) Albert Camps i Armet (Conservador) Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, marquès de Monistrol (Conservador) Fèlix Macià i Bonaplata (Liberal) Antoni Mataró i Villalonga (Conservador) Luis Moreno y Gil de Borja, marquès de Borja (Conservador) Albert de Quintana i Combis (Liberal) Josep Maria Vehí i Ros (Conservador) Lleida Manuel de Azcárraga Palmero (Liberal) Gustau Bofill i Capella (Conservador) Rafael Cabezas Montemayor (Conservador) Luis de León y Cataumber, duc de Dénia (Liberal) Josep Maria Martorell i Fivaller (Conservador) José Porrúa y Moreno (Conservador) Ramon Soldevila i Claver (Conservador) Francesc Xavier Tort i Martorell (Conservador) Jenaro Vivanco Menchaca (Conservador) Tarragona Joaquim Castellarnau i Balcells (Conservador) Josep Ferrer i Forés (Conservador) Teodor Gonzàlez i Cabanne (Conservador) Carlos Martín Murga (Conservador) Francisco Martínez Corbalán Joaquim Oliver i Garcia (Izquierda Dinástica) Marià Pons i Espinós (Conservador) Marià Rius i Montaner, comte de Rius (Izquierda Dinástica)
Illes Balears Pedro Álvarez de Toledo y Acuña, marquès de Casa Fuerte (Conservador) Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador) Ricardo Martorell y Fivaller, marquès de Paredes (Conservador) Joan Massanet i Ochando (Conservador) Antoni Maura i Montaner (Conservador) Marcelino Menéndez Pelayo (Conservador) Fernando de Velasco e Ibarrola
País Valencià Alacant Gregorio Cruzada Villaamil (Conservador) Agustín Girón y Aragón, vescomte de les Torres de Luzón (Conservador) José Moreno Leante (Conservador) Francisco de Asís Pacheco Montoro (Izquierda Dinástica) Arturo de Pardo Inchausti (Conservador) Faustino Rodríguez-San Pedro (Conservador) José de Rojas Galiano (Conservador) Juan Sala Feliu (Conservador) José María Santonja Almela (Conservador) Antonio Torres Orduña (Conservador) Castelló Eduardo Bassave Rodríguez de Alburquerque, marquès de San Eduardo (Conservador) José Eugenio Bermejillo Menocal (Conservador) Joaquín Gómez y Gómez Pizarro, marquès de Barzanallana (Conservador) José Antonio Gutiérrez de la Vega (Conservador) Domingo Herrero Sebastián (Conservador) Juan Muñoz Vargas (Liberal) Tomás Pérez del Pulgar y O'Lawlor (Conservador) València Ciril Amorós i Pastor (Conservador) Eduardo Atard Llobell (Conservador) Eduardo Castañón Albizua (Conservador) Manuel Danvila y Collado (Conservador) Pasqual Dasí i Puigmoltó, comte de Bétera (Conservador) Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa, marqués de Montortal (Conservador) Francisco de Laiglesia y Auset (Conservador) Eduardo Maestre Tovia (Conservador) Cristino Martos Balbi (Partit Demòcrata Possibilista) Manuel Pérez de Junquitu y Gómez de Barreda, marques de Casa Ramos Manuel Reig Fourquet (Conservador) Juan Bautista Reig García (Conservador) Antonio de Romrée y Paulin, marquès de Roncali (Conservador) Arcadio Tudela y Martínez (Conservador) Enrique Villarroya Llorens (Izquierda Dinástica) Referències
Enllaços externs Resultats de les eleccions Diputats per circumscripcions El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923) per José Varela Ortega, Carlos Dardé, Josep Armengol i Segú.
1884 Categoria:1884 Categoria:Esdeveniments de la dècada del 1880