Lexpropiació forçosa és quan l'administració, per motius d'interès públic, necessita el bé d'un particular i perjudica al mateix a canvi d'una compensació econòmica.
Concepte L'expropiació forçosa és una institució jurídica mitjançant la qual, basant-se en una causa d'interès públic, la llei concedeix a l'administració la potestat de poder privar imperativament els particulars del dret de propietat o, en general, dels drets o interessos legítims de què són titulars, previ pagament d'una indemnització justa i sempre que dins del més estricte principi de legalitat. L'expropiació forçosa es produeix quan una administració pública, necessita per l'interès públic, el bé d'un particular, com pot ser l'expropiació d'un terreny per construir una carretera. En aquest cas l'ordenament jurídic intentarà restituir el ciutadà afectat en la seva posició patrimonial inicial, mitjançant una compensació econòmica o indemnització.
Marc legal miniatura|esquerra|Un exemple d'expropiació forçosa el trobem en la construcció dels diferents trams del tren d'Alta Velocitat Espanyola (AVE)Fomento publica las expropiaciones del AVE en el municipio a espaldas del AyuntamientoLa llei en vigor d'expropiació forçosa és la Ley de expropiación forzosa de 16 de desembre de 1954Ley de 16 de diciembre de 1954, de Expropiación Forzosa. i cal tenir en compte que ha estat desenvolupada pel decret de 26 d'abril de 1957 que n'aprova el reglament.Decreto de 26 de abril de 1957, por el que se aprueba el Reglamento de la Ley de Expropiación Forzosa
Fonament La Constitució EspanyolaLa Constitución Española de 1978 en el seu article 33 reconeix el dret fonamental a la propietat privada i a l'herència, però preveu la possibilitat que per causa justificada d'utilitat pública, es pugui privar d'aquest dret. La llei d'expropiació forçosa de 16 de desembre de 1954 remarca que la potestat expropiatòria s'ha de fonamentar en l'existència d'una causa legal d'utilitat pública o d'interès social i que n'exclogui qualsevol ús lliure i arbitrari.
Subjectes L'expropiant És el titular actiu de la potestat expropiatòria, tal com li atorga aquests poders l'article 3.1 del reglament de l'expropiació forçosa, i aquest, segons la llei, només poden ser l'estat, a província i el municipi. De totes maneres, s'ha d'entendre que la li fou sancionada en plena època franquista pel que s'ha d'afegir a aquesta llista les comunitats autònomes.Varis Autors. (2010). Cossos superiors A i B. Barcelona: Adams En definitiva, doncs, tenen capacitat expropiadora totes les administracions territorials amb personalitat jurídica pròpia, ja que les administracions institucionals no poden expropiar en funció de la jurisprudència que marca el Tribunal SupremSentència del Tribunal Suprem, STS de 25 d'octubre de 1982 -Ar 6036-
L'expropiat La condició d'expropiat correspon al titular dels béns, drets o interessos objecte d'expropiació que automàticament s'investeix com a interessat en el procediment administratiu, i és qui disposa del dret a percebre la indemnització. La condició d'expropiat ve relacionada amb l'objecte d'expropiació, pel que se subrogarà a qualsevol persona que adquireixi aquest objecte amb posterioritat a l'inici del procediment expropiador.
Per acabar, la llei estableix 3 regles per evitar que no es pugui paralitzar l'expedient expropiador.
El Ministeri fiscal intervindrà quan, publicada la relació de béns a què afecta l'expropiació, no comparegui qui en sigui propietari o titular, o estigui incapacitat i sense tutor o persona que el representi, o la propietat fos objecte de litigi. En aquest cas, la indemnització es consignarà a la Caixa General de Dipòsits. Els qui no puguin alienar sense permís o resolució judicial els béns que administrin o de què gaudeixin s'han de considerar, no obstant això, autoritzats per fer-ho en els supòsits de la llei. Les quantitats a què ascendeixi el preu just s'han de dipositar a disposició de l'autoritat judicial perquè els doni el destí que estableixen les lleis vigents. Les transmissions de domini o de qualsevol altre dret o interès no impedeixen la continuació dels expedients d'expropiació forçosa. El nou titular s'ha de considerar subrogat en les obligacions i el dret de l'anterior.
Beneficiari Segons el reglament el beneficiari és el subjecte que representa l'interès públic o social, per a la realització del qual està autoritzat a instar de l'administració expropiant l'exercici de la potestat expropiadora, i que adquireix el bé o dret expropiat. Per tant, el destinatari dels béns o drets expropiats i, per tant, la persona afavorida, és qui està obligat a pagar el preu just. Aquesta figura sol coincidir amb la de l'expropiant, tot i que la llei diferencia entre:
Expropiacions per causa d'utilitat pública (Sempre és una administració) Expropiacions per causa d'interès social (Administració i/o particulars)
Contingut Objecte Segons la llei poden ser objecte d'expropiació la propietat privada, drets i interessos patrimonials legítims, de manera que realment parlem que és expropiable qualsevol situació jurídica patrimonial de naturalesa diversa. Cal que es tracti d'una titularitat prèviament existent que serà objecte de privació, com diu la fórmula legal. L'objecte de l'expropiació ha de ser el mateix en tot el procediment de manera que aquest no pot ser alterat per l'administració.Sentència del Tribunal Suprem de 30 de juny de 1984 -Ar 4341 A més comprèn tant la materialitat del bé expropiat com la finalitat a la qual està afectat o l'activitat que s'hi realitza, aspectes que s'hauran de computar a l'hora de fixar el corresponen preu justSentència del Tribunal Suprem d'11 de juny de 1985 -Ar 1067
Causa Coneguda com a causa expropiandis'entén com el motiu o finalitat que justifica l'apoderament o sacrifici d'un bé o dret a favor de l'administració. si aquesta desapareix l'expropiat pot demanar-ne la reversió, en funció del que indica el reglament. Aquest motiu s'ha de justificar en una finalitat legal d'utilitat pública o interès social, que s'ha de legitimar, un cop consumada, en l'obra i servei d'efectius d'aquesta finalitat legal, que és el que tècnicament es coneix com a causa. Per tant, un pas previ al procediment expropiador és la declaració de l'objecte com d'utilitat pública o interès social i es fa mitjançant una llei o una ordenança municipal.
Elements expropiació Descripció Subjectes Administració expropiadora (expropiant)/expropiat/beneficiari Objecte Propietat privada/Drets i interessos patrimonials Causa Utilitat pública/Interès Social
Procediment expropiador El procediment expropiador ve marcat per la llei, la qual també preveu procediments amb caràcter d'urgència i procediments especials.
Procediment general Declaració de la necessitat d'ocupació: Una vegada l'objecte ha estat declarat d'interès social o d'utilitat pública, l'administració ha de decidir sobre l'adquisició dels béns que siguin estrictament indispensables per a la finalitat de l'expropiació tal com marca la llei que a més a més suposa l'inici del procediment. Informació pública: la necessitat d'ocupació ha de decidir-se en un procediment anunciat per una publicitat reforçada (BOE, DOGC, DOGV, BOP, etc.) conjuntament amb la publicació a la premsa local i la comunicació als ajuntaments en el terme dels quals estiguin els béns. Comprovació Resolució
També existeix un tràmit d'urgència, que en l'actualitat permet que la necessitat de l'ocupació quedi implícita en l'aprovació del projecte.RESOLUCIÓ MAB/1460/2002, de 14 de maig, per la qual es fa públic l'Acord de 9 d'abril de 2002, sobre la declaració d'ocupació urgent dels béns i els drets afectats pel projecte constructiu dels col·lectors en alta i de la depuradora d'aigües residuals d'Agullana, al terme municipal d'Agullana.
Determinació del preu just El preu just constitueix la indemnització o compensació econòmica per a l'expropiat. Aquest indemnització parteix del precepte constitucional recollit a l'article 33.3 i es desenvolupa en el capítol III de la llei d'expropiació forçosa. En tot cas no n'estableix un criteri clar i únic, i deixa clar que no es tracta d'una simple valoració fiscal dels béns sinó, tal com ho especifica la llei, la determinació fiscal és una declaració administrativa en què el valor d'un bé pugui jugar algun paper, tot i que aquesta estimació ha de servir com un dels elements que concorren en la determinació del preu just, però no ser el criteri per si mateix ni exclusivament determinant.
Les resolucions del Tribunal Suprem, marquen en aquest sentit que la valoració fiscal dels béns a expropiar són una dada més a tenir en compte, i que com a molt prenen el significat de quantia mínima.Sentències del Tribunal Suprem de 14, 22 i 28 d'octubre de 1986 i de 16 de desembre de 1986 A més a més, s'ha de tenir en compte les prescripcions de la llei 6/1998 de 13 d'abril de règim legal del sòl i valoracions.Llei 6/1998, de 13 d'abril, sobre règim del sòl i valoracions
La llei en el seu article 25 afirma que un cop és ferm l'acord de necessitat d'ocupació, el procediment ha de decidir el preu just dels béns. En aquest sentit el Tribunal Suprem ha dictat que s'han de tenir en compte en la decisió tots els danys i perjudicis patrimonials, tot i que en l'article 36 de la llei d'expropiació forçosa s'especifiquen 3 excepcions:
Les plusvàlues que siguin conseqüència del pla o projecte d'obres. Les millores realitzades a posterioritat de l'inici de l'expedient. Les millores realitzades amb anterioritat però que s'hagin fet amb mala fe.
Queda exclòs el dany afectiu o sentimental, amb l'única compensació del que determina la llei com a premi d'afecció corresponent al 5% de l'import final. Segons la llei el valor és el que té el bé en el moment d'iniciar-se l'expedient, això suposa la invalidesa del que desenvolupa el reglament que ho remet a l'inici de l'expedient expropiador, tal com marca la jurisprudència del Tribunal SupremSentències del Tribunal Suprem de 19 de febrer de 1976 i 6 de maig de 1977 a més a més, el tribunal suprem ha precisat que aquest moment es concreta en la data d'algun d'aquests tres supòsits:Sentència del Tribunal Suprem de 18 de juliol de 1986
Proposta d'adquisició en tràmit amistós. Data de recepció per part de l'expropiat de la comunicació administrativa per tal que formuli el full d'apreuament. Presentació per la primera de les parts del seu full d'apreuament.
Formes de determinació El mutu acord previst per l'article 24 de la llei que estableix el lliurament i per mutu acord una vegada convinguts els termes de l'adquisició amistosa, amb el consegüent tancament de l'expedient. Aquest acord s'ha de tancar en 15 dies, ja que sinó s'apel·larà al jurat provincial d'expropiació. La jurisprudènciaSentències del Tribunal Suprem de 16 de febrer de 1981 i 4 de juliol de 1987 determina que és la data de subscripció de l'acord, i no la d'aprovació per l'autoritat competent, la determinant per entendre perfeccionat aquest negoci jurídic. La fixació contradictòria del preu just via el jurat provincial d'expropiació.
Una vegada iniciat el procediment expropiador, el reglament. que desenvolupa la Ley de expropiación forzosa de 16 de desembre de 1954 determina que si transcorreguts quinze dies des de la citació de les parts sense que s'hagi assolit un acord mutu s'obrirà el procediment de fixació contradictòria del preu just. Tal com marca l'article 26 de llei d'expropiació forçosa és obligatori obrir un expedient individual per a cada un dels propietaris dels béns a excepció que l'objecte de l'expropiació pertanyi a una comunitat o que els béns formin una unitat econòmica en el sentit que marca l'article 27 de la llei.