miniatura|Ampolla iraniana de ceràmica vidrada del segle XVILa terracota vidrada s'obté quan la peça cuita rep una capa vítria feta a partir del vernís de plom, també anomenat marzacotto. Va ser una invenció de la Xina en el , que després els antics romans varen introduir a Europa. La ceràmica vidrada es va utilitzar molt en el modernisme català.
Procés Es cobreix l'objecte de terracota amb pols d'òxid de plom i es fica al forn a una temperatura de 750 graus. Com que l'argila de la terracota conté silici, en entrar en contacte amb l'òxid de plom, es fusiona i apareix en tota la superfície una pel·lícula vítria transparent. Si, a més d'aquesta fusió, s'amalgama amb altres òxids, el resultat pot ser de color: Groc o marró amb òxid de ferro Verd, amb òxid de coure Blau, amb òxid de cobalt Porpra, amb òxid de manganès
A l'edat mitjana, se'n feia servir també un altre sistema: es mesclava un tipus d'argila de base silícica amb els subproductes del vi (brisa); després es molia finament la mescla i s'hi afegia òxid de plom. La massa que en resultava servia per a cobrir la terracota i acabar-la.
Característiques Com que el vernís de plom té un coeficient de dilatació superior a la mateixa terracota, poden aparèixer esquerdes per on s'escola el líquid. Si això passa, es poden desprendre sals verinoses en els aliments continguts. Cap al , es va descobrir que el vidrat es podia fer sense plom i es va començar a substituir per altres tipus de fundent.
Vegeu també Esmalt. Raku. Vernís (ceràmica).
Bibliografia
FUGA, Antonella. Técnicas y materiales de arte. Editorial Electa, Barcelona 2004. FATÁS, Guillermo y BORRÁS, Gonzalo M. diccionario de términos de arte y arqueología. Guara Editorial. Zaragoza, 1980. Hamer, Frank and Janet. The Potter's Dictionary of Materials and Techniques. A & C Black Publishers, Limited, London, England, Third Edition 1991. .
Vegeu també Bescuit.
Categoria:Ceràmica