Tais (; ) va ser una cortesana d'Alexandria que va viure a Egipte al . Penedida i convertida al cristianisme, és venerada com a santa en les esglésies catòlica i ortodoxa. Figura en els Menologis grecs, celebrada el 8 d'octubre, però no és als martirologis romans antics.
Es conserven dues fonts de la seva vida: un text grec de cap al i un text versificat de Marbode de Rennes, del , però s'hi barregen molts elements llegendaris. La seva vida, amb la dels pares del desert, es va incloure a les Vitae Patrum. Probablement, la seva història és «només una història moral inventada per a l'edificació», elaborada a partir d'elements de les històries de Maria Magdalena o Maria Egipciana.
Llegenda Tais havia estat una cortesana d'Alexandria, coneguda per la seva bellesa i poder de seducció: nombrosos homes es disputaven els seus favors i arribaven a matar-se o matar per ella, a més d'oferir-li la seva fortuna. Va ser convertida i redimida pel monjo Pafnuci: Tais va repartir les seves riqueses entre els pobres, cremant-ne d'altres, i va acompanyar Pafnuci a un convent, on va viure retirada en una cel·la com a eremita, consagrada al recolliment i la pregària: després de tres anys de penitència, va obtenir el dret a sortir de la cel·la i viure amb la comunitat, però hi morí només catorze dies després, en olor de santedat.
La identitat del sant monjo que la convertí és confosa: s'esmenten en fonts diferents els noms de Pafnuci, bisbe de l'Alta Tebaida, Bessarió, deixeble de sant Antoni Abat, i Serapió, bisbe al delta del Nil.
Obres inspirades en la seva llegenda La vida de la santa va ser popular durant l'edat mitjana i va inspirar algunes obres artístiques: Paphnutius, drama en llatí de Roswitha de Gandersheim, Vita Teophili, poema de Marbode de Rennes, Thaïs, novel·la d'Anatole France, 1890 Thaïs, òpera amb música de Jules Massenet, 1894, sobre la novel·la d'Anatole France Thais, obra de teatre de Paul Wilstach, 1911, estrenada a Londres.
En l'obra de France, Tais es redimeix i se salva, però el monjo que la converteix queda seduït i, malgrat el canvi de vida de la cortesana, se n'enamora i no pot deixar de sentir per ella sentiments carnals, la qual cosa fa que es condemni: tot i que intenta oblidar-la i tornar a la seva vida de penitència, no pot deixar de pensar en ella com a dona i, desesperat, renuncia a la fe.
Notes
Categoria:Sants anacoretes Categoria:Sants d'Alexandria Categoria:Sants de l'anglicanisme Categoria:Sants de l'Església Catòlica Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa Categoria:Sants laics Categoria:Sants llegendaris Categoria:Egipcis del segle IV Categoria:Sants de l'Egipte romà