Honoré Achille Van Acker (Bruges, 8 d'abril de 1898 − 10 de juliol de 1975) va ser el 33è primer ministre de Bèlgica en quatre gabinets diferents des del 1945 fins al 1958, durant un període total de set anys. Va ser membre del Partit Socialista Belga (Belgische Socialistiche Partij, PSB-BSP), continuador del Partit Obrer Belga (POB).

Vida Van Acker va néixer en un barri humil de Bruges el 8 d'abril de 1898 en una família amb dotze germans. El seu pare, Gustave Van Acker, era cisteller i la mare, Arsène-Léopoldine Pharazijn, era mestressa de casa i guanyava alguns diners com a puntaire. Van Acker només va anar a l'escola fins als onze anys, i es va formar com autodidacta, llegint i estudiant pel seu compte. Des de ben jove es va interessar pel món associatiu, i va ser membre fundador d'una entitat local per a la defensa dels drets flamencs (Bond voor de Verdediging van de Vlaamse Rechten). També va començar a parlar en públic i va escriure els seus primers articles.

Coneixedor del món obrer i les injustícies socials es va apropar al socialisme, però no va fer-ho d'una manera radical i revolucionària, sinó buscant reformes socials que milloressin les condicions de vida de les classes més desfavorides. Va militar en el Partit Obrer Belga (POB) i va ser també sindicalista i membre del consell d'administració de diverses cooperatives locals. Sense seguir encara una carrera política, des de 1921 era conegut com autor de l'editorial de Werkerswelzijn, que era la publicació regional del POB.

El 1921 es va casar amb Anna Verhé i van tenir tres fills: Jan, Hans i Frank. Abans d'ocupar-se plenament a la política, va treballar com a viatjant de comerç i durant algun temps va tenir una llibreria de vell.

El 1926 va ser membre del consell de la ciutat de Bruges. L'any següent, amb vint-i-nou anys, Van Acker va ser elegit membre de la Cambra belga de Representants del Poble, com a diputat del Partir Socialista, el principal partit de l'oposició, després d'unes eleccions en què els catòlics van perdre la majoria absoluta. Durant la Segona Guerra Mundial, Acker va organitzar la Vlaamse der Centrale Illegal Partij.

Després de la Segona Guerra Mundial, Van Acker va ser primer ministre de Bèlgica en quatre gabinets diferents (els dos primers de 1945 al 1946) i els va exercir com a ministre de Treball i Serveis Socials, i com a ministre de Salut Pública, i com a ministre de la Mobilitat de Mineria. Des de 1961 fins a 1974 va exercir el càrrec de president de la Cambra de Representants. Va ser nomenat ministre de l'Interior el 1958.

Els primers tres gabinets dirigits per Van Acker van ser de curta durada a causa de la crisi relativa a Leopold III de Bèlgica en el qual va concentrar el seu control des de 1944 al 1951. Durant el seu quart gabinets, Van Acker va tractar a fons diversos temes socials que el van portar de ser conegut com el pare de la seguretat social belga.

Achille van Acker va governar entre 1954 i 1958 en coalició amb els liberals en un període que va estar fortament marcat per la segona guerra escolar entre els defensors de l'escola laica pública i els defensors del monopoli de l'escola de l'església catòlica.

Va ser president de la Cambra de Representants des del 1961 fins al 1974, i la seva bona reputació va fer possible que mantingués el càrrec fins i tot quan els socialistes eren a l'oposició. En total, la seva carrera parlamentària va durar quaranta-set anys.

Referències

Categoria:Primers ministres de Bèlgica Categoria:Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Alumnes de la Universitat Lilla 1 Categoria:Persones de Bruges Categoria:Morts a Bruges Categoria:Gran Creu de l'orde Polònia Restituta Categoria:Polítics flamencs Categoria:Polítics belgues del segle XIX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XX