miniatura|S-IVB-206 usat en un vol de l'Skylab 2 LS-IVB (o S4b) fou construït per Douglas Aircraft Company i fou usada com a segon tram del Saturn IB primerament, i més tard com a tercer tram del Saturn V. Tenia un motor J-2 que s'usava dos cops en les missions lunars: per la inserció en òrbita i més tard per a la injecció translunar (TLI).
Història L'S-IVB va evolucionar a partir del tram superior del coet Saturn I, l'S-IV, i va ser el primer tram del Saturn V a ser dissenyat. L'S-IV utilitzava un grup de sis motors, però el carburant utilitzat era el mateix que en l'S-IVB (hidrogen líquid i oxigen líquid). Originàriament, fou pensat per a constituir el quart tram d'un coet previst que s'anomenaria Saturn C-4, i això és el que dona nom al tram.
Onze companyies diferents van oferir-se per a ser el contractista principal del tram abans de la data de termini (29 de febrer del 1960). L'administrador de la NASA T. Keith Glennan va decidir el 19 d'abril que es contractaria l'empresa Douglas Aircraft. Convair estigué a punt d'aconseguir el contracte, però Keith Glennan no volia que aquesta companyia monopolitzés el mercat dels coets de combustible d'hidrogen líquid, ja que Convair estava a càrrec de la construcció del tram Centaur.
Al final, el Marshall Space Flight Center decidí fer servir el coet C-5 (més tard anomenat Saturn V), el qual tenia tres trams, el tercer dels quals seria la versió millorada de l'S-IV anomenada S-IVB, que en lloc de fer servir un conjunt de motors, constaria únicament d'un motor J-2. Es va contractar a la companyia Douglas per a la construcció de l'S-IVB degut a les similituds que aquesta tenia amb l'S-IV. Al mateix moment es va decidir crear un coet C-IB (Saturn IB) que serviria per a provar la nau Apollo en òrbita terrestre, i tindria l'S-IVB com a segon tram.
Douglas va construir dues versions diferents de l'S-IVB: la sèrie 200 i la sèrie 500. La sèrie 200 és la que es va fer servir en el Saturn IB i es diferenciava de l'S-IVB 500 en el fet que no tenia un intertram més eixamplat i una pressurització d'heli menor, ja que no necessitaria ser reiniciada durant el vol. En la sèrie 500, l'intertram era necessari per a la integració amb els trams inferiors del Saturn V, que eren de major diàmetre. A més, la sèrie 200 constava de tres coets sòlids que la separaven del tram S-IB durant el llançament, en lloc dels dos de què constava la sèrie 500, així com li mancava els impulsors APS linears que necessitava la sèrie 500 per a les operacions "ullage" prèvies al reinici del motor J-2.
miniatura|esquerra|Diagrama del tram S-IVB-500
L'S-IVB carregava 73.280 litres de LOX (87.200 kg de massa) i 252.750 litres d'LH2 (18.000 kg de massa). Un S-IVB constituí el casc de l'Skylab, la primera estació espacial dels Estats Units. Durant les missions Apollo 13, Apollo 14, Apollo 15, Apollo 16 i Apollo 17, l'S-IVB va estavellar-se en la Lluna per així poder dur a terme mesures sísmiques per caracteritzar la base lunar.
miniatura|L'S-IVB de l'Apollo 7 en òrbita sobrevolant Cap Canaveral La proposta de Tram de Sortida de la Terra (EDS) i el segon tram de l'Ares I tindran característiques que ja constituïen el tram S-IVB, ja que ambdós tindran un versió modernitzada del motor J-2 (sèrie J-2X), que faria les mateixes funcions que el J-2 en la sèrie 500 del tram (situar la càrrega en òrbita i més tard impulsar la nau en direcció a l'espai trans-lunar).
Models construïts Tres versions de l'S-IV/S-IVB
Sèrie 200 Número de sèrie Ús Data de llançament Ubicació actualS-IVB-S Tram de prova "Battleship"S-IVB-F Tram de prova per a les instal·lacionsS-IVB-D Tram de prova "Dynamic" enviada al Marshall Space Flight Center el 1965U.S. Space & Rocket Center, Huntsville, Alabama, EUAS-IVB-TCancel·lada el desembre de 1964S-IVB-201AS-20126 de febrer de 1966S-IVB-202AS-20225 d'agost de 1966S-IVB-203AS-2035 de juliol de 1966S-IVB-204Apollo 522 de gener de 1968S-IVB-205Apollo 711 d'octubre de 1968S-IVB-206Skylab 225 de maig de 1973S-IVB-207Skylab 328 de juliol de 1973S-IVB-208Skylab 416 de novembre de 1973S-IVB-209Vehicle de rescat de l'SkylabCentre Espacial KennedyS-IVB-210Projecte de prova Apollo-Soyuz15 de juliol de 1975S-IVB-211 No utilitzatU.S. Space & Rocket Center, Huntsville (Alabama)S-IVB-212Convertit i reutilitzat en l'Skylab14 de maig 1973Sèrie 500 Número de sèrie Ús Data de llançament Ubicació actualS-IVB-501Apollo 49 de novembre de 1967S-IVB-502Apollo 64 d'abril de 1968S-IVB-503Destruït durant les provesS-IVB-503NApollo 821 de desembre 1968Òrbita solarS-IVB-504Apollo 93 de març de 1969Òrbita solarS-IVB-505Apollo 1018 de maig de 1969Òrbita solarS-IVB-506Apollo 1116 de juliol de 1969Òrbita solarS-IVB-507Apollo 1214 de novembre 1969Òrbita solar; es creu que l'any 2002 es va descobrir com a asteroide i va ser anomenat J002E3S-IVB-508Apollo 1311 d'abril de 1970Superfície lunarS-IVB-509Apollo 1431 de gener de 1971Superfície lunarS-IVB-510Apollo 1526 de juliol de 1971Superfície lunarS-IVB-511Apollo 1616 d'abril de 1972Superfície lunarS-IVB-512Apollo 177 de desembre de 1972Superfície lunarS-IVB-513 Apollo 18 (cancel·lada) N/ACentre Espacial JohnsonS-IVB-514 No utilitzatCentre Espacial KennedyS-IVB-515 Convertit per a ser usat en l'Skylab (com a reserva)Museu Nacional de l'Aire i l'Espai
Referències
Marshall Space Flight Center, Apollo Systems Description Volume II - Saturn Launch Vehicles, 1 de febrer de 1964
Categoria:Material del programa Apollo