Jacques-Marie Émile Lacan (París, 13 d'abril de 1901 - 9 de setembre de 1981)Arxius de l'estat civil de Paris on-line, partida de naixement nº 3/461/1901, amb menció a peu de pàgina del decés (consultat el 22 d'abril del 2012) fou un psiquiatre i psicoanalista francès.
La tesi doctoral amb la qual assoleix el doctorat en psiquiatria, que defensa l'any 1932, reflecteix la influència d'intel·lectuals surrealistes de l'època.El concepte de «coneixement paranoic» que Lacan desenvolupa és atribuït directament a Salvador Dalí L'any 1934 entra a formar part de la Société psychanalytique de Paris (SPP) i l'any 1938 és escollit membre titular.
Les seves primeres aportacions en psicoanàlisi són les teories de l'estadi del mirall, de la interpretació que en fa de la prova del mirall atribuïda a Françoise Dolto. Serà després de la Segona Guerra Mundial que el seu ensenyament en psicoanàlisi pren importància. L'aspecte polèmic d'alguns dels aspectes estudiats per Lacan –el retorn a Freud, les seves idees estructuralistes, la seva manera de tractar la cura psicoanalítica– condueixen a diverses escissions amb la Société psychanalytique de París i d'altres institucions internacionals. Combinant la recerca, l'estudi i els seminaris, Lacan ensenyà fins a la seva mort: combinant la seva docència entre l'hospital de Sainte-Anne, lÉcole normale supérieure i la universitat parisenca de la Sorbonne.
Figura força polèmica i contestada, Lacan marcà profundament el paisatge intel·lectual francès i internacional, tant per l'escola que proclamà dins la psicoanàlisi com per les oposicions que les seves tesis provoquen.
Infància i estudis Jacques-Marie Émile Lacan fou el fill gran d'una família de la classe mitjana burgesa. Va viure en un ambient catòlic i conservador. Fou descrit com un infant tirànic i brillant.Elisabeth Roudinesco, Histoire de la psychanalyse en France, T. 2, Fayart, 1994, p. 118 i següents Comença a estudiar al col·legi Stanislas l'any 1907 on rebrà l'educació primària i secundària. Amb quinze anys descobreix, en el pensament de Baruch Spinoza, una lectura apassionada i un pensador brillant, qui serà, d'ençà, un dels seus filòsofs admirats. Tanmateix, Jean Baruzi -autor d'una tesi sobre Sant Joan de la Creu- causà una gran impressió en el jove Jacques Lacan. També s'interessà per Leibniz, Sant Pau i Angelus Silesius.Sant Pau serà una referència important en la reflexió de Lacan sobre el desig i la llei; Angelus Silesius serà citat i utilitzat diverses vegades. Lacan començarà a estudiar medicina contra el consell del seu pare. Durant els seus primers anys d'estudi freqüenta cercles intel·lectuals oposats, tant als surrealistes com l'Acció francesa (Action française), grups que es caracteritzaven per una posició inconformista pronunciada de la societat, de la qual Lacan posarà l'atenció en la problemàtica sobre el llenguatge.
Perduda la fe durant la seva adolescència, viu com un fracàs personal l'entrada del seu germà a l'Abadia d'Hautecombe l'any 1929.
En acabar els seus estudis en medicina, va decidir especialitzar-se en psiquiatria. Seguirà l'ensenyament de Gaëtan Gatian de Clérambault, de qui afirmarà anys més tard que fou el seu únic mestre en psiquiatria, malgrat la gran quantitat de professors brillants de qui en rebé educació.Jacques Lacan, Nos antécédents in Écrits, éditions du Seuil, Paris, 1966, p. 69 Sent intern en psiquiatria coneixerà a Henri Ey i Pierre Mâle. L'any 1932 defensarà la seva tesi doctoral,Jacques Lacan, De la psychose paranoïaque dans ses rapports avec la personnalité, Points Seuil, coll. Points essais, Paris, 1975 doctorant-se en medicina i especialitzant-se en psiquiatria.
De la Societat psicoanalítica de París a la Societat francesa de psicoanàlisi Mesos abans de la defensa de la seva tesi, inicia una psicoanàlisi de la mà de Rudolph Loewenstein.Fragment que el seu psicoanalista envià per carta a Marie Bonaparte de Jacques Lacan: "Ce que vous me dites de Lacan est navrant. Il a toujours présenté pour moi une source de conflit, d'une part son manque de qualités de caractère, d'autre part, sa valeur intellectuelle que j'estime hautement, non sans désaccord violent, cependant le malheur est que quoi que nous soyons convenus qu'il continuerait son analyse après son élection, il n'est pas revenu. On ne triche pas sur un point aussi important impunément (ceci entre nous). J'espère bien que ses poulains analysés à la va-vite, c'est-à-dire pas analysés du tout, ne seront pas admis (...)." Carta del 22.02.1953 És nomenat membre agregat de la Societat psicoanalítica de París (Société psychanalytique de Paris). N'esdevindrà membre titular l'any 1938 amb el suport de Loewenstein, posant una condició: Lacan ha de continuar la seva psicoanàlisi amb ell. Però just després de rebre el grau de titular, Lacan interromp la seva anàlisi. Serà també durant els anys 1930 quan participa en el famós seminari d'Alexandre Kojève sobre Hegel. Aquest seminari, un lloc de trobada entre personatges influents del món intel·lectual de la França de mitjan , com Raymond Aron, Raymond Queneau, Jean Hyppolite, Maurice Merleau-Ponty, Georges Bataille, etc., fou un seminari de formació intel·lectual molt important per a Lacan,«Et les personnes de Kojève, pas Lévi-Strauss, Kojève, Jakobson et Koyré, ont été, en ce sens, pour lui, des enseignants. Ils l'ont fait.» Wladimir Granoff, in Collectif, Quartier Lacan, Témoignages sur Jacques Lacan, L'Espace Analytique, Denoël, 2001, 67 p. el qual prendrà de Kojève una gran quantitat de conceptes al voltant del desig humà, com 'desig de desig' o la dimensió del reconeixement, primordial tant per Lacan com per Kojève.
L'any 1933 coneix la Marie-Louise Blondin, qui esdevé la seva primera dona el 29 de gener de 1934. Tindran tres fills: Caroline (1937), Thibaut (1939) i Sibylle (1940). S'enamorà de Sylvia Maklès, casada encara legalment amb Georges Bataille, tot i que estaven separats des del 1933. Lacan i Sylvia Maklès tindran la seva primera filla, Judith, l'any 1941, motiu pel qual la seva dona li demanarà el divorci cap al final de la guerra.
Durant l'ocupació nazi de París, Lacan suspèn qualsevol ensenyament, però manté la seva activitat com a psicoanalista privat. No serà fins després de la guerra que el moviment psicoanalític francès, mal vist pel nazisme, començarà a desenvolupar-se socialment i intel·lectualment. El gran conflicte mundial ha desencadenat grans canvis i problemàtiques. Des dels moviments com els que planteja el lingüista Édouard Pichon, teòric d'un inconscient nacional que depèn de la llengua, passant per un background psicològic de les experiències més recents del subjecte.
L'exili de Loewenstein, amant de Marie Bonaparte, defensor del biologisme i tenint l'autoritat moral de ser un dels pioners en implantar la psicoanàlisi a França, inicia una guerra de forces en la societat psicoanalítica de París. Just començada la postguerra, la figura de Lacan pren una importància i un protagonisme del qual no gaudia un temps abans, tot i que no per manca d'ambició.
Serà cap a la fi dels anys 1940 i principis dels anys 1950, quan la qüestió de les «sessions curtes» comença a ser tractada per Lacan. Fins al moment, les sessions psicoanalítiques tenien una llargada variable. Lacan introdueix sessions més curtes i de la mateixa durada. Aquesta temàtica esdevé la base dels 'Vespres de la psicoanàlisi francesa' (Soissons de la psychanalyse française). Lacan rebé, llavors, un primer avís sobre la temàtica dels seus seminaris l'any 1951. L'any 1953 es viurà una rebel·lió dels alumnes de psicoanàlisi, a causa de l'obscuritat del funcionament de l'institut encarregat de l'ensenyament psicoanalític - una crisi institucional colpeja la Societat psicoanalítica de París. Aquesta crisi es confon amb els problemes de repartició de poders entre la societat de psicoanàlisi i l'institut, els diversos corrents i escoles i les pràctiques, desautoritzades, de Lacan. Lacan, doncs, serà expulsat de la presidència de la Societat psicoanalítica de París. Daniel Lagache abandona la Societat i decideix fundar un institut d'inspiració universitària, la Societat francesa de psicoanàlisi (Société française de psychanalyse), seguit per Françoise Dolto i Juliette Favez-Boutonnier. Lacan els seguirà, almenys, durant un temps. Ell és una de les causes, però no el fonamental ni l'instigador de l'escissió. L'international Psychoanalytical Association decidí, llavors, que la nova societat no podia afiliar-se a l'associació internacional de psicoanàlisi fins a corroborar els seus mètodes d'ensenyament i anàlisi.
De l'inconscient estructurat com llenguatge Aquesta frase de Lacan: «l'inconscient est structuré comme un langage» (l'inconscient està estructurat com llenguatge) és central en la seva elaboració teòrica. Per donar suport teòric i demostrar la seva tesi, Lacan recupera les tres obres majors de Freud: La interpretació dels somnis, Psicopatologia de la vida quotidiana i La paraula de l'esperit i les seves relacions amb l'inconscient. Lacan realitzarà un «retorn a Freud».
En una entrevista realitzada per Madeleine Chapsal, per la revista L'Express, l'any 1957,Claus per a la psicoanàlisi. revela les seves descobertes en el camp de la psicoanàlisi: «observeu els jeroglífics egipcis: tant s'ha buscat el significat directe del voltor, dels pollastres, dels homes a peu dret, asseguts, o movent-se, l'escriptura resta indesxifrable. Tot sol, el signe del "voltor" no diu res; no troba el seu valor significant sinó entès en el conjunt d'un sistema al qual pertany. Doncs bé! Els fenòmens als quals ens enfrontem en l'anàlisi són d'aquest ordre, són de l'ordre del llenguatge. La psicoanàlisi no és un explorador de continents desconeguts, la psicoanàlisi és un lingüista: ella aprèn a desxifrar l'escriptura que ja hi és davant dels seus ulls, a l'observació de tots. Però això es demora indesxifrable, tant que no es coneixen les lleis, les seves claus.»
Lacan, llavors, es lliurà a defensar-se per demostrant que tota l'obra freudiana pot ser, i ha de ser, llegida i defensada amb referències lingüístiques, pel mateix fet que l'eficiència de la psicoanàlisi està lligada al fet de parlar, que la psicoanàlisi és una experiència de paraula. Lacan proposà la metàfora d'una hamaca: «l'home, en la seva existència, té el seu ésser en el llenguatge; és donat. Ell és [el llenguatge] abans de la seva existència, no és ell un estat civil? Sí, l'infant que ha de néixer és ja, de bon principi, envoltat per l'hamaca del llenguatge que el rep i al mateix temps l'impressiona». És d'aquesta impressió que, per a la psicoanàlisi, es tracta de ser alliberat.Vegeu els arxius de l'Escola Lacaniana, a internet.
L'estructuralisme Entre el 1953 i el 1954, Lacan comença un viratge: abandona momentàniament les seves referències a Hegel, el hegelianisme a l'estil de Kojève, per l'estructuralisme. Quan Lacan abordà la funció del simbòlic i la necessitat d'un pacte entre el jo i el petit altre, l' "objecte petit a", pren allò que ha après de la noció d'estructura, estrictament equivalent al llenguatge. És en el seu gran text inaugural Funció i camp de la paraula i del llenguatge, on Lacan es refereix als estudis de Claude Lévi-Strauss, per enunciar la gran llei primordial dels intercanvis i de la paternitat.
L'any 1953 introdueix els conceptes que esdevindran fonamentals en la seva obra, els tres registres: el Real, el Simbòlic i l'Imaginari. Comença a treballar en una teoria del significant, descobrint a Ferdinand de Saussure i a Roman Jakobson.Com molts esborranys de Lacan, el que fa amb les teories de Jakobson no rebran mai l'abal del gran lingüista, però que tot i això seguirà sent amic del psicoanalista. És llavors quan comença a citar amb regularitat la tesi de Claude Lévi-Strauss, Les estructures elementals del parentiu.