miniatura|Castell de la Guàrdia Lada La Guàrdia Lada és una de les poblacions integrades al municipi de Montoliu de Segarra.

Geografia El poble es troba dalt d'un turó elevat, a 780 metres d'altitud. Al punt més alt hi trobem el castell de la Guàrdia Lada, d'origen romànic que fou modificat en el .

Orígens i història Dalt del poble trobem el castell de la Guàrdia, documentat ja al primer quart del . En el Liber feudorum maior, s'esmenta Guardiam Grossam en una delimitació del terme de Cervera. En ell hi trobem en Bernat de la Guàrdia com a signant.

En el 1075, Hug Dalmau de Cervera i la seva esposa Adalèn, encomanen el castell de Guàrdia Lada a Guifré Bonfill i a la seva muller Sicarda. Aquests en són els primers castlans coneguts.

Un any més tard, el castell pertany al comte de Barcelona Ramon Berenguer I, qui el llegà als seus fills bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II.

L'orde de l'Hospital va adquirir en el 1266 els drets sobre els castells de la Guàrdia Lada i Cabestany, gràcies a la cessió que en féu Marquesa, vídua de Guillem de la Guàrdia Lada.

Durant el 1381, el poble tenia 32 focs.

L'any 1382, el gran prior de Catalunya adquirí la plena jurisdicció de la Guàrdia Lada, Cabestany, Torre de l'Albió i Selma, per la quantitat de 1.600 florins que va pagar a l'infant Joan. En aquella època el gran prior era en Guillem de Guimerà.

En fra Pere Joan Saplana fou comanador de la Guàrdia en el 1451. I com a tal, participà en el braç eclesiàstic de la Generalitat de Catalunya en la guerra contra Joan II.

Durant el 1553, el poble tenia 28 focs.Fogatge de 1553

Davant de Miquel d'Alentorn, cavaller comanador hospitaler de la Guàrdia Lada, declaren en acte de capbrevació el batlle Joan Calafell i trenta homes, jurats i consellers, veïns del poble, el 15 de desembre de 1587 a casa del mateix batlle.AHCC, fons Notarial, Cervera, 71, Jeroni Armengol, Capbreu de la Guàrdia Lada, 1587-1588, foli 5. Transcrit a Montoliu de Segarra, aproximació a la història d'aquest municipi, Josep Maria Llobet i Portella, Diputació de Lleida, 1993,

En el desembre de 1608, la Guàrdia Lada tenia 31 focs. N'era el batlle en Pere Calafell, i jurats, en Joan Roca, en Simon Albi, en Joan Carbonell (dit dels masos) i en Jaume Pont.

El 25 de desembre de l'any 1687, es reuniren els jurats de la població (en Pere Puig, primer jurat; en Joseph Gavarró, segon jurat, i en Jaume Joan Gassull com a tercer jurat) per decidir els següents càrrecs de l'església per a l'any 1688: sagristans: Francesch Pont i Simon Albi; mostassafs: Jaume Thomas i Joan Calafell; sagristà de Sant Blasi: Blasi Pont; sagristà de l'Obra: Pere Antoni Roca; sagristà de Sant Miquel: Los Rossich; sagristà del Sant Christ: Damià Palou menor; sagristà de Sant Antoni: Antoni Calafell, i per acabar, sagristà de les Ànimes: Jaume Calafell.Manual divers, Arxiu del Bisbat de Solsona

En el 1744, el poble tenia 38 focs.

L'abril de 1773, n'Anton Ninot era el batlle, i en Josep Lluelles, regidor. Alhora, tots dos eren pagesos.

Cases del poble Per ordre alfabètic: Cal Bepo Cal Blai Cal Carrascle (on existia un restaurant) La Casa Nova (antiga Cal Grasset) Cal Casanovas Cal Catallop Cal Colomés Cal Coc Cal Ferrer Cal Fuster Cal Garriga Cal Gavarró Ca l'Isidre (Antiga barberia) Cal Isidret Cal Magí Roca Cal Martí / Cal Martinet Cal Marulles Cal Mestres Cal Niño Cal Querol Cal Paleta Cal Ramon-Xic Cal Salat Cal Tòfol Cal Torrents

Referències

Categoria:Geografia de Montoliu de Segarra Guàrdia Lada, La Categoria:Antics municipis de la Segarra Categoria:Viles closes de la Segarra