Rodalies de Catalunya és una empresa pública mixta entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Transports, constituïda el 12 de gener de 2026, que gestiona els serveis ferroviaris traspassats a la Generalitat. Anteriorment, era una marca comercial utilitzada des de l'any 2010 per la Generalitat de Catalunya i Renfe Operadora per als serveis ferroviaris de rodalia i regionals que circulen a Catalunya. L'any 2023, ERC i PSOE pactaren la creació d'una nova empresa pública que, sota el nom Rodalies de Catalunya, absorbiria la transferència de diverses línies dels serveis operats per Renfe Operadora a Catalunya. La presentació oficial fou el 12 de gener de 2025 com a empresa mixta amb el nom Rodalies de Catalunya, SME SA, amb una participació del 50,1 % per Renfe i un 49,9 % per la Generalitat, i el Consell d'Administració estaria presidit per la Conselleria de Territori.
Actualment, la xarxa compta amb set línies regionals no integrades a la xarxa de transport públic, set línies de rodalia integrades dins el sistema tarifari de l'ATM Àrea de Barcelona (exceptuant la R3 des de les estacions de Manlleu a la Tor de Querol), dues línies de rodalia al Camp de Tarragona integrades a l'Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona (ATM Camp de Tarragona) i una altra de rodalia a Girona també integrada actualment dins l'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Girona (ATM Àrea de Girona).
Serveis de Rodalies de Catalunya Nom << >>Operat L'Hospitalet de Llobregat Maçanet-MassanesRenfe Castelldefels Granollers Centre Aeroport Maçanet-Massanes Sant Vicenç Calders Estació de França L'Hospitalet de Llobregat La Tor de Querol Sant Vicenç Calders Manresa Cerdanyola Universitat Barcelona Fabra i Puig/Molins de Rei Martorell Central Granollers Centre Barcelona-Sants Portbou/Cervera de la Marenda Barcelona Estació de França Lleida Pirineus Barcelona Estació de França Lleida Pirineus Barcelona Estació de França Riba-roja d'Ebre Barcelona Estació de França Tortosa/Ulldecona Tarragona/Barcelona Estació de França Salou - Port Aventura Tarragona La Plana - Picamoixons Port Aventura L'Arboç L'Hospitalet de Llobregat Portbou Cervera Lleida PirineusRenfe Terrassa Estació del Nord Lleida Pirineus
Història
L'any 1979 s'implantà Cercanías de Barcelona, amb l'objectiu d'absorbir el tràfic de passatgers que cada dia entren i surten de la capital catalana, l'avui en dia anomenat commuting. Les rodalies es convertiren en una de les joies de la corona de Renfe, això no obstant, la realitat era que la xarxa es trobava en molt mal estat i requeria una modernització. L'any 1984 Renfe es troba en una situació econòmica crítica a causa de l'alt nombre de línies deficitàries, i per això decideix tancar-ne moltes, part de les quals van ser salvades per les comunitats autònomes. Es va produir una modernització d'instal·lacions, sobretot en estacions, per adaptar-se a les noves necessitats. L'any 1991 Renfe crea les unidades de negocio, a causa de la profunda reorganització del servei ferroviari en l'àmbit estatal i divideix l'operació en rodalies, mitja distància i llarga distància. Fins als JJ.OO. del 1992 es produeixen moltes obres i transformacions, una de les més rellevants, la supressió de les vies entre l'estació de França i Sant Adrià pel front marítim de Barcelona, i el desviament d'aquesta per la Sagrera i la compra de material mòbil especialment dissenyat per a serveis de rodalia. Es pot considerar que l'any 1992 la xarxa es consolida en la forma amb la qual la coneixem avui en dia.
L'any 2007 va tenir lloc l'anomenat "Caos ferroviari" de Bellvitge, en què, per culpa de les obres de l'arribada de l'AVE a Barcelona, es va produir un esvoranc a l'estació de Bellvitge que va obligar a suspendre el servei ferroviari i a la línia Llobregat-Anoia d'FGC. Les grans afeccions que va causar van crear una gran tempesta política que va acabar amb el "Traspàs de Rodalies" de l'any 2010. L'1 de gener del 2010 la titularitat de les Rodalies Barcelona va passar a ser de la Generalitat de Catalunya. Es va crear tota una nova marca: "Rodalies de Catalunya" i es va canviar el disseny dels trens, que passaren del disseny blanc-i-vermell tradicional de Renfe al blanc-i-taronja de Rodalies. Amb el traspàs, les responsabilitats sobre les rodalies van quedar repartides en tres parts: Adif (infraestructura), Renfe (operadora del servei), i la Generalitat (gestió i establiment dels horaris). Un any més tard es van traspassar també les línies de regionals, seguint el model de les rodalies, i es van incorporar a la marca Rodalies de Catalunya per a la seva gestió conjunta.
Caos ferroviari
miniatura|Entrada a Barcelona per l'Hospitalet, on es va construir el túnel de la LAV per sota de les línies convencionals. Durant l'últim trimestre de l'any 2007 la xarxa de rodalia de Renfe Operadora, afectant també a la de regionals, va patir una sèrie de nombroses avaries i alteracions causades o empitjorades per la construcció de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona, que van obligar a introduir la denominada Devolució Xpress, que facilita la devolució de bitllets als viatgers que pateixin retards de més de quinze minuts. A la vegada, el Ministeri de Foment va prometre augmentar les inversions en les infraestructures ferroviàries.
Principalment, els problemes van incidir en la xarxa operada per Renfe Operadora i propietat d'ADIF, però de retruc també van afectar la Línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). La xarxa de Renfe va interrompre durant 40 dies alguns serveis, i els serveis de FGC durant dos mesos.
Primer anunci de traspàs (2009) Amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 es van iniciar les converses entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d'Espanya sobre els traspassos de diferents serveis de ferrocarrils que eren competència de l'Estat i que la Generalitat reclama en virtut de l'article 169 de l'Estatut: "la Generalitat té competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya". Després del "Caos ferroviari", José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern d'Espanya, es va comprometre a traspassar el servei de Rodalies de Renfe al gener de 2008.
Al maig del 2009, el president de la Generalitat José Montilla i el ministre de Foment José Blanco, ambdós socialistes, van acordar que a partir de l'1 de gener de 2010 la Generalitat es faria càrrec de freqüències, línies i preu, mentre catenàries, vies i estacions seguirien en mans d'Adif i el material continuaria sent propietat de Renfe. La Generalitat però no el finançament ni les infraestructures. El 29 de desembre de 2009 es va tancar el traspàs del servei de Rodalies de Renfe a Catalunya en una Comissió Mixta de Transferències Administració de l'Estat-Generalitat. L'acord reconeix a la Generalitat com l'autoritat ferroviària de Rodalies a partir de l'1 de gener de 2010.
El traspàs de Rodalies va consistir en el traspàs del control dels serveis ferroviaris de Rodalies Barcelona (gestió, regulació, planificació, coordinació i inspecció dels serveis i les activitats i la potestat tarifària) a la Generalitat, però no de la infraestructura (vies i estacions) ni del material mòbil. Renfe Operadora opera el servei mitjançant un contracte programa pel període 2006-2010 amb el Ministeri de Foment d'Espanya. En aquest, la Generalitat se subrogà en la posició de l'Estat fins a la fi de 2010 i Renfe passa a ser l'operadora del servei, aleshores la Generalitat podria firmar un nou contracte amb Renfe Operadora o bé buscar una altra operadora.
Els serveis que traspassats van ser totes les línies de Rodalies Barcelona i els serveis de la línia de Puigcerdà entre Vic i estació de Puigcerdà i la Tor de Querol. Un any més tard es va tancar l'acord del traspàs dels regionals, denominats per Renfe Mitjana Distància, el 17 de novembre del 2010 en una comissió mixta. Assumint la gestió l'1 de gener del 2011 i incorporant-los a la marca Rodalies de Catalunya com a serveis regionals. No es van incloure els serveis de regionals d'alta velocitat, Avant, ni els serveis entre comunitats autònomes com el de València i Saragossa.
Rodalies de Girona (2014) El 24 de març de 2014 va entrar en funcionament Rodalies de Girona, amb dues línies a la província de Girona anomenades RG1 que connecta Portbou/Figueres amb l'Hospitalet de Llobregat per Mataró, i la línia regional/MD R11 que connecta Barcelona amb Portbou/Cervera de la Marenda per San Celoni (línia de l'interior), només es considera normalment el tram Sant Celoni - Portbou.
Dèficits d'inversió Entre els anys 1990 i el 2018 l'Estat va invertir 3.700 milions d'euros a la xarxa de Rodalies de l'Estat, dels quals un 47%, es va destinar a Madrid, i un 17%, a Catalunya. La manca d'inversió permanent a la xarxa de rodalies va provocar incidències constants que van empitjorar el març amb la reobertura del servei ferroviari entre Tarragona i Barcelona després de les obres al túnel de Roda de Berà en 2025. Mentre a Madrid es van registrar 1.000 incidències en la xarxa ferroviària de rodalies, el 2024, a Catalunya es va arribar a unes 10.000.
Durant els governs d'Artur Mas (CiU/2010-2016), de Carles Puigdemont (JxSí/2016-2017) i Quim Torra la Generalitat va demanar obrir converses amb el govern espanyol, en concret amb el Ministeri de Foment i Adif, l'empresa pública que s'encarrega de les infraestructures ferroviàries, per solucionar la falta d'inversió de l'Estat, la qual provocava retards diaris als usuaris pel mal estat de la xarxa. Els governs de Mariano Rajoy es comprometien any rere any a augmentar les partides pressupostàries al ferrocarril català convencional, però els problemes van seguir sent reivindicats per la Generalitat. En resposta, el govern català i els diferents consellers de Territori i Sostenibilitat van proposar a l'Estat Espanyol el traspàs total de la xarxa ferroviària a la Generalitat (inversió i gestió de la infraestructura d'Adif també), al·legant que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 reconeixia aquestes competències a la Generalitat, però els successius executius espanyols s'hi van negar durant tots aquests anys defensant la continuïtat d'Adif al capdavant de les infraestructures ferroviàries de Catalunya, i en concret de les afectades línies de Rodalies de Catalunya.
En març de 2018 Mayte Castillo Vizcaíno, durant el darrer govern de Mariano Rajoy fou nomenada directora de Rodalies de Catalunya.
Pla de Rodalies 2020-30 L'11 de desembre de 2020 el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del Segon Govern de Pedro Sánchez José Luis Ábalos va presentar el Pla de Rodalies 2020-30 amb una dotació inicial de 6.345 milions d'euros per a la dècada com una resposta política i pressupostària per calmar les demandes de la societat i les institucions catalanes davant les incidències a Rodalies de Catalunya per la falta crònica d'inversions de les dècades anteriors, i destinat a millores a estacions, compra de nous trens, augment de freqüències, noves vies i implantació de sistemes de seguretat, entre altres.
Segon anunci de traspàs (2022) miniatura|Unitat de la sèrie 447 de Renfe amb l'aspecte anterior al taronja de Rodalies de Catalunya En 2024 es calculava que la ràtio empleat per quilòmetre de xarxa era de 2 a Renfe, per 10 a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i 32 a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), i que la ràtio empleat/cotxe-km era de 26 a Renfe, per 51 de FGC i 41 a TMB, i la xarxa patia molt vandalisme, grafitis, robatoris de coure i agressions al personal de seguretat.