El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs. Queden 275 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1492: Els Reis Catòlics promulguen el Decret de l'Alhambra pel qual s'ordena l'expulsió dels jueus del territori de les corones d'Aragó i Castella i la confiscació dels seus béns. 1670, Ceret, Vallespir: els Angelets de la Terra assetgen la vila (Revolta del Vallespir). 1706: Finalitzen les darreres Corts Catalanes de la història, presidides per Carles III d'Habsburg. La modernització constitucional del Principat de Catalunya aprovada per les Corts té com a objectiu, entre d'altres, millorar la garantia dels drets individuals, polítics i econòmics (per exemple, el secret de correspondència). 1861: Fundació de lOrfeó Lleidatà. 1921: S'estableix el Servei Meteorològic de Catalunya, per decret del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya, i Eduard Fontserè i Riba n'és nomenat director. 1944: Primer concert de l'Orquestra Municipal de Barcelona, actual OBC, dirigida per Eduard Toldrà, al Palau de la Música Catalana.
Resta del món 1870, Anglaterra: Ramon Cabrera escriu al Pretendent carlí Carles VII notificant la seva renúncia al comandament de la causa legitimista. 1889, París, França: conclou la construcció de la Torre Eiffel. 1907, París: Picasso presenta el quadre Les senyoretes d'Avinyó. 1909: Comença la construcció del Titànic. 1911: és amarat el Titànic. 1959, Estats Units: DC Comics publica Action Comics nº 252 que conté la primera aparició de Supergirl. 1964, Brasil. S'inicia el cop d'estat que instaurà una dictadura militar fins al 1985. 1980, Argenteau-Trembleur, tancament de la darrera mina de carbó de Valònia. 1998: Arrenca oficialment el projecte Mozilla, a partir de la idea que una comunitat de codi obert pot crear alternatives innovadores en projectes clau d'Internet.
Naixements Països Catalans 1886 - Ponts: Antoni Samarra i Tugues, polifacètic artista català. 1913 - Barcelona: Mari Josep Colomer, la primera aviadora catalana de la història i la tercera d'Espanya (m. 2004). 1955 - València: Vicent Boluda Fos, empresari valencià, president del Reial Madrid el 2009. 1960 - Manacor: Aina Maria Sansó Rosselló, mestra d'escola i musicòloga experta en la cultura popular de Mallorca (m. 2017). 1980 - Terrassa: Ana Copado, jugadora catalana de waterpolo. 1984 - Arenys de Munt, Maresme: Ester Artigas i Miquel, jugadora d'hoquei sobre patins catalana. 1995 - Beniparell: Noèlia Puertes Espadas, pilotaire valenciana, modalitat de raspall.
Resta del món 1596 - La Haye, França: René Descartes, filòsof.(m. 1650) 1675 - Bolonya (Itàlia): Benet XIV, Papa.(m. 1758). 1732 - Rohrau, Imperi Austríac: Franz Joseph Haydn, compositor (m. 1809) 1745 - Varsòvia: Isabela Czartoryska, escriptora i princesa polonesa, promotora de la preservació del patrimoni polonès (m. 1835). 1811 - Göttingen: Robert Wilhelm Bunsen, inventor i químic alemany. 1872: Sant Petersburg: Aleksandra Kol·lontai, revolucionària comunista russa, d'origen cosac (m. 1952). Dublín (Irlanda): Arthur Griffith (irlandès: Art Ó Griofa) fou un líder nacionalista irlandès, un dels que es van encarregar de la negociació amb el govern britànic i per la qual Irlanda va quedar dividida en dues parts.(m. 1922). 1874 - Viena, Imperi Austrohongarès: Ferdinand Scherber, musicòleg i compositor austríac. 1887 - Sant Sebastià: José María Usandizaga, compositor i pianista basc (m. 1915). 1890 - Adelaida (Austràlia): William Lawrence Bragg, físic i Premi Nobel de Física de l'any 1915 (m. 1942). 1906 - Tòquio (Japó): Sin-Itiro Tomonaga, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 1965 (m. 1979). 1911 - Yutz, Mosel·la: Elisabeth Grümmer, soprano lírica alemanya (m. 1986). 1914 - Ciutat de Mèxic, Mèxic: Octavio Paz, escriptor i premi Nobel de Literatura de l'any 1990 (m. 1998). Queretes, Matarranya, Terol: Palmira Pla Pechovierto, pedagoga i mestra aragonesa (m. 2007). 1916 - Sant Petersburg, Rússia: Zoé Oldenbourg, historiadora i novel·lista (m. 2002). 1931 - Robert Ouko, ministre del govern de Kenya. 1932 - Kyoto (Japó): Nagisa Oshima, director de cinema i guionista japonès (m. 2013). 1934: Gorizia (Itàlia): Carlo Rubbia, físic italià, Premi Nobel de Física de l'any 1984. Beverly Hills, Califòrnia (EUA): Richard Chamberlain, actor estatunidenc de cinema i teatre. 1939 - Wiesbaden,(Alemanya): Volker Schlöndorff director de cinema alemany. És un dels principals representants del Nou Cinema Alemany dels anys 1960-1970. 1948 - Washington D.C., Estats Units: Al Gore, polític. 1951 - Bangladesh: Firdausi Qadri, immunòloga especialista en les malalties infeccioses. 1960 - Santa Cruz de la Sierra, Bolívia: Eduardo Rózsa Flores, actor, productor de cinema, escriptor, poeta, publicista i soldat en guerres iugoslaves. 1970 - Celje, Eslovènia: Alenka Bratušek, llicenciada en Empresarials, ha estat primera ministra d'Eslovènia. 1972 - Santiago de Xile, Xile: Alejandro Amenábar, director i guionista hispanoxilè. 2013 - Basauri: Sofía Otero, actriu basca.
Necrològiques Països Catalans 1806: Francesc Dorca, religiós, historiador i erudit gironí. 1919 - Barcelona: Dolors Monserdà i Vidal, escriptora i periodista catalana (n. 1845). 1937 - Barcelona: Pauleta Pàmies, cèlebre ballarina de dansa clàssica i de dansa espanyola (n. 1851). 1994 Barcelona: Josep Escobar, dibuixant de còmics (n. 1908). Vinaròs, Baix Maestrat: Eugeni Giner, guionista i dibuixant de còmics valencià (n. 1924). 2010 - Canet de Rosselló: Arlette Franco, política nord-catalana a Canet de Rosselló (n. 1939). 2020 - Barcelona: Víctor Nubla, músic, escriptor i gestor cultural, fundador i integrant de Macromassa (n. 1956). 2022: Girona: Francesc Pardo i Artigas, sacerdot catòlic català, bisbe de Girona (n. 1946). Sabadell: Pere Casas Torres, compositor català (n. 1957).
Resta del món 1621 - L'Escorial: Felip II d'Aragó i Portugal i III de Castella, rei de Castella, Aragó i Portugal. 1631 - Londres: John Donne, poeta anglès (n. 1572). 1703 - Eisenach: Johann Christoph Bach I, organista i compositor alemany. 1727 - Londres, Anglaterra: Isaac Newton, científic i filòsof anglès. 1821 - Viena: Josephine Brunsvik, probablement la dona més important en la vida de Beethoven (n. 1779). 1850 - Washington DC (EUA): John C. Calhoun, polític estatunidenc, vicepresident dels Estats Units entre 1825 i 1832 (n. 1782). 1855 - Haworth, Yorkshire, Anglaterra: Charlotte Brontë, escriptora anglesa (38 anys). 1913 - Hartford, Connecticut (EUA): J.P. Morgan, financer i banquer estatunidenc (n. 1837) 1914 - Brooklyn, Nova York Amanda Jones, inventora i poeta estatunidenca (n. 1835). 1917 - Marburg an der Lahn, Imperi Alemany: Emil Adolf von Behring, bacteriòleg alemany i Premi Nobel de Medicina. 1918 - Berlín: Anna vom Rath, salonnière alemanya a Berlín (n. 1839). 1927 - Qingdao, Shandong (Xina): Kang Youwei (en xinès simplificat: 康有为), Intel·lectual, pensador, reformista i cal·lígraf que va viure durant els darrers anys de la dinastia Qing i els primers anys de la República.(n. 1858) 1940 - Viena: Marie Egner, pintora austríaca. 1945 - Washington DCː Harriet Boyd Hawes, arqueòloga estatunidenca, primera dona a dirigir una excavació a l'Egeu. Múnic, República Federal Alemanya: Hans Fischer, químic i Premi Nobel de Química. 1980 - Tucson, EUA: Jesse Owens, atleta estatunidenc. 1981 - Rottingdeanː Enid Bagnold, novel·lista i dramaturga britànica (n. 1889). 1983 - Cagnes-sur-Mer (Alps-Maritimes)ː Suzy Solidor, cantant, actriu i novel·lista francesa (n. 1900). 1993 - San Juan (Puerto Rico): Nicanor Zabaleta, arpista basc (86 anys). 1995 - Corpus Christi, Texas, EUA: Selena Quintanilla, cantant estatunidenca (n. 1971). 2000 - París: Gisèle Freund, fotògrafa francesa nascuda a Alemanya (n. 1908). 2005 - Madrid: Ángeles Gasset, pedagoga i professora espanyola (n. 1907). 2008 - Pamplona, País Basc: Carlos Chivite, polític espanyol, militant del PSN-PSOE. 2008 - Atenes, Grècia: Jules Dassin, director de cinema i guionista. 2014, Wuxi: Phanthog, alpinista tibetana, primera dona a assolir l'Everest per la cara nord. 2016 - Miami: Zaha Hadid, important arquitecta iraquiana, del corrent del desconstructivisme (n. 1950).
Festes i commemoracions Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere, des de l'any 2009. Onomàstica: Sants Guiu de Pomposa i Guiu de Vicogne, abats; Beata Joana de Tolosa, fundadora del tercer orde carmelita; Venerable María Manuel, vídua i clarissa, morta en 1543 (alguns santorals, erròniament l'anomenen Maria Mamala i diuen que morí en 1453). A l'anglicanisme: John Donne, poeta i prevere (commemoració).
Referències
31