miniatura|Bandera no oficial o'odham miniatura|Territori pima en 1700 Els pima són una tribu ameríndia que parlen una de les llengües tepimanes del grup uto-asteca, que s'anomena a si mateixa o'odham o a'a'tam "el poble del riu". El mot pima ve de la frase pi 'añi mac o pi mac i vol dir "no ho sé" en la seva llengua, i es deu a una confusió dels primers missioners que els visitaren.Pritkzer, 62Awawtam. "Pima Stories of the Beginning of the World." The Norton Anthology of American Literature. 7th ed. Vol. A. New York: W. W. Norton &, 2007. 22-31. Print. Viuen als marges dels rius Gila i Salt, a Arizona. Es poden dividir en dos grups: Pima del Nord, que es divideixen en tres grups: pima pròpiament dits, pàpago i sobaipuri. Tots viuen a l'esta nord-america d'Arizona. Pima de les Terres Baixes, també anomenats nevome, i tepehuans, que viuen a Sonora, Mèxic.
Localització la majoria de la població es basa en la Comunitat índia Gila River (GRIC), encara que en els temps històrics d'un gran nombre d'Akimel O'odham van emigrar cap al nord per ocupar les ribes del riu Salt i va formar comunitat índia Pima-Maricopa Salt River (SRPMIC). Ambdues tribus són confederacions de dues cultures diferents que inclouen els maricopes. Dins del poble O'odham hi ha quatre tribus del sud-oest que parlen el mateix llenguatge anomenades Comunitat Índia del Riu Gila (Keli Akimel O'Odham - "gent del riu Gila"), la comunitat índia Pima-Maricopa del riu Salt (Onk Akimel O'Odham - "gent del riu Salt"), la comunitat índia Ak-Chin (Ak-Chin O'odham) i la Nació Tohono O'odham (Tohono O'odham - "poble del desert"). La banda restant, els Hia C-ed O'odham ("gent de la duna de sorra"), no estan reconeguts federalment, però també viuen al sud-oest d'Arizona.
Avui la GRIC és una tribu sobirana que resideix en més de 550.000 acres (2.200 km²) de terra a Arizona central. La comunitat es divideix en set districtes (similars a estats) amb consells propis. És autogovernada per un governador electe (actualment Gregory Mendoza), un tinent governador (actualment Stephen Roe-Lewis) i un consell tribal de 18 membres. El consell és elegit pel districte amb nombre d'elegits determinat per la població del districte. Hi ha més de 19.000 membres inscrits.
Avui la Comunitat Índia del Riu Gila està involucrada en diverses empreses de desenvolupament econòmic, que inclouen tres casinos, camps de golf, un complex de luxe, un parc d'atraccions temàtic de l'oest, diversos parcs industrials, abocadors i oferta de la construcció. La GRIC està també involucrada en l'agricultura i administra les seves pròpies finques i altres projectes agrícoles. La Reserva Índia del Riu Gila és la llar dels maricopes (Piipaa, Piipaash o Pee-Posh - "gent") i dels Keli Akimel O'Odham (també Keli Akimel Au-Authm - "gent del riu Gila", una divisió dels Akimel O'Odham - "gent del riu").
La Comunitat Índia Pima-Maricopa de Salt River és de menor grandària i també es regeix per un president electe i un consell tribal. També participen en jocs d'atzar tribals, projectes industrials, abocadors i oferta de la construcció. La Comunitat Índia Pima-Maricopa de Salt River (SRPMIC) és la llar dels Onk Akimel O'Odham (també On'k Akimel Au-Authm - "gent del riu Salt", una divisió dels Akimel O'Odham - "gent del riu"), els Maricopa de Lehi (autoanomenats Xalychidom Piipaa o Xalychidom Piipaash - "gent que viu cap a l'aigua", descendents de refugiats halchidhoma), els Tohono O'Odham ("gent del desert") i alguns Keli Akimel O'Odham (també Keli Akimel Au-Authm - "gent del riu Gila", una altra divisió dels Akimel O'Odham - "gent del riu").
La Comunitat índia Ak-Chin es troba a la vall de Santa Cruz a Arizona. La comunitat està formada bàsicament per Ak-Chin O'odham (Ak-Chin Au-Authm, també anomenats Pima, una altra divisió dels Akimel O'odham - "gent del riu") i Tohono O'odham, així com alguns yoemes. Cap al 2000 la població que vivia a la comunitat era de 742 persones. Ak-Chin és una paraula O'odham que vol dir "boca del rierol" o "lloc on el rentat es perd en la sorra o en la terra."
Demografia Es creu que eren 4.000 el 1687, però baixaren a 2.500 el 1775 pels atacs espanyols. Pel 1910 només en restaven 5.500 individus, però el 1960 augmentaren a 7.600, i el 1970 eren 8.500 indis, el 1980 uns 10.000 i el 1990 uns 12.000. Tanmateix, el 1995 hi havia 10.000 pima a Gila River i uns 5.100 pima-maricopa a Salt River. Pel que fa als pima mexicans, per una banda hi ha un miler de nevome, dels quals uns 800 encara parlen la llengua. Per altra banda, els tepehua, parents dels pima, viuen a Durango i es divideixen en dos grups: els del SE, que eren uns 5.000 el 1980, i els del SO, que eren entre 4 i 6.000 el 1980. Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Gila River hi havia 11.500 habitants. A la de Salt River hi havia 5.480 juntament amb els maricopa. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 11.493 pima censats, inclosos 2.886 pima-maricopa.
Costums miniatura|Un Akimel O'odham cistella en la col·lecció permanent The Children's Museum of Indianapolis. Eren amics dels pàpago i dels cocopa i maricopa, amb qui formaren una Confederació, i enemics dels apatxe i dels yuma. Els homes duien el pèl llarg i es pintaven la cara, i vestien sandàlies de cuir, un escut amb drap d'escorça interior de salze i una manta de cotó, i les dones una faldilla de cuiro fins als genolls. Socialment, es dividien en cinc clans totèmics patriarcals que vivien en harmonia intermatrimonial, i eren bons cistellers i poters. Practicaven una ramaderia intensiva que els permetia el manteniment de grans viles, com als pàpago, amb una organització política complexa. Tenien una forta organització tribal, amb un cap suprem escollit pels caps dels viles, basant-se en les seves qualitats i no al naixement, que eren responsables de la direcció de projectes d'irrigació comunals i de protegir les viles contra els apatxes. Tant les plantacions com les collites eren tasques cooperatives. Llurs habitatges, anomenats uahki, tenien forma de palangana invertida sense xemeneia, i feia 10 x 25 peus, amb un bastiment central de fusta. Vivien del conreu de l'atzavara, blat de moro, síndria, carabassa, tabac i cotó, i elaboraven teixits, kihau (cistella de càrrega) i licor de sanguaro. Des del 1812 van adoptar la ramaderia vacuna i empraren un calendari fet amb bastons.
Empraven el gos com animal de càrrega, que fou substituït pel cavall en el . Les caravasses eren usades com atuells, feien servir bastons per a cavar, i fabricaven aixadells, ganivets, arades, jous, morters, safates, forquilles, cullerots i gàbies. Llurs instruments musicals eren el timbal, el picarol, la flauta i un bastó amb galzes gratat per un altre bastó. Llur dansa ritual consistia en un cercle amb els braços estesos sobre els muscles, peu a terra i doblegant el genoll. En elles bebien el navait (beguda ritual), celebraven orgies sanguinolentes, i en elles les dones escollien el marit. La poligàmia rara vegada passava de les tres mullers, i hom podia divorciar-se'n fàcilment. Mataven els nens deformes, i els nens sans eren purificats amb una cerimònia similar a la del baptisme. Després eren educats en la religió i en la guerra, així com en la moral. Els vells eren abandonats emmig del desert, i com a senyal de dol es tallaven el pèl. Creien que la mort esdevenia per influència màgica, i per això enterraven els difunts amb aigua i menjar. Escollien un cap suprem i un consell. Els esclaus eren apatxe presoners. No permetien la prostitució, ni la mandra, les borratxeres ni les mentides. La seva religió originària creia en un caos primitiu que es concertà formant la massa terrestre, i que el Gran Màgic va crear el món.
Història Orígens Potser són descencents dels creadors de la Cultura Hohokam, ja que practiquen el mateix sistema d'irrigació i el mateix tipus de vila; i potser les ruïnes d'adob del pueblo de Casa Grande són seves. Es creu que arribaren a la zona vers el 20.000 aC. S'autonomenaven Othama fins al primer contacte amb els europeus. Aleshores els anomenaren Pimos i després Pima. Durant la primera part del hi havia vuit viles pima al riu Gila, anomenades pels missioners espanyols Kina, Equituni, Uturituc, Casa Blanca i Sacaton. Els Akimel O'otham encara anomenen respectuosament els seus llogarets del Districte #1-Oos kehk, Districte #2-Hashan Kehk, Districte #3-Gu U Ki(Sacaton), Districte #4-Santan, District #5-Vahki (Casa Blanca), Districte #6-Komatke, i Districte #7-Maricopa Colony. miniatura|Llar pima en 1900. Els Akimel O'Otham (coneguts antropològicament com a Pima) eren un subgrup dels Alts O'otham o Alts Pima (Pima Alto) les terres dels quals eren conegudes pels espanyols com a Pimería Alta. Aquests grups eren culturalment relaiconats. Es creu que són descendents culturalment del grup arqueològic conegut com a Hohokam. El terme Hohokam deriva de la paraula o'otham "Huhugam" (pronunciada hoo-hoo-gahm) traduïda literalment com a "els qui venen de fora" però que vol dir "els avantpassats". miniatura|Cistelles pima, fotografiades el 1907 per Edward S. Curtis. Els Pima Alto eren subdivits basant-se en diferències culturals, econòmiques i lingüístiques en dos grups principals: Els coneguts com a Pimas o Pimes del riu: Akimel O'otham (Akimel Au-Authm - "gent del riu", o simplement Pima, vivien al nord i al llarg dels rius Gila, Salt i Santa Cruz a Arizona) On'k Akimel O'odham (On'k Akimel Au-Authm - "gent del riu Salt", vivien al llarg del riu Salt), a l'actual reserva de Salt River. Keli Akimel O'otham (Keli Akimel Au-Authm, o Akimel O'odham - - "gent del riu Gila", vivien al llarg del riu Gila), Comunitat Índia Gila River (GRIC) Ak-Chin O'Odham (Ak-Chin Au-Authm), Comunitat Índia Ak-Chin Sobaipuri (o simplement Sobas, anomenats pels Akimel O'odham com a Rsársavinâ - "tacats", vivien a les valls del rius San Pedro i Santa Cruz, foren envaïts pels apatxes arivaipa i pinaleño i buscaren refugi entre els Tohono O'odham i Akimel O'odham, amb els qui es van fondre posteriorment) Els coneguts com a Papagos o Pimes del Desert: Nació Tohono O'odham
Tohono O'odham ("poble del desert", anomenats pels veïns Akimel O'odham com a Pahpah Au-Authm o Ba:bawĭkoʼa - "menjadors de fesols", que també es pronuncia Papago pels espanyols, vivien als deserts i muntanyes semiàrides al sud de Tucson, Tubac i al sud del riu Gila)Papago local groups and defensive villages, Period 1859 - 1890. Underhill 1939, S. 211-234. Kuitatk (kúí tátk) Sikorhimat (sikol himadk) Wahw Kihk (wáw kéˑkk) San Pedro (wiwpul) Tciaur (jiawul dáhăk) Anegam (ʔáˑngam - "salze del desert") Imkah (ʔiˑmiga) Tecolote (kolóˑdi, també cú´kud kúhūk) Hia C-eḍ O'odham ("poble de les dunes de sorra", també anomenats pels veïns O'odham com a Hia Tadk Ku:mdam - "trituradors d'arrels de sorra",Gary Paul Nabhan: Gathering the Desert, University of Arizona Press, coneguts també com a Papagos de Sorra o Pimes de Sorra, vivien a l'oest i sud-oest dels Tohono O'odham al Gran Desierto de Altar del desert de Sonora entre Ajo Range, el riu Gila, el riu Colorado i el sud del Golf de Califòrnia al nord-oest de Sonora, Mèxio, on els Tohono O'odham eren coneguts com a U'uva:k o U'uv Oopad, anomenats per les Muntanyes Tinajas Altas) Areneños Pinacateños o Pinacateñosambdós grups de Hia C-eḍ O'odham a vegades eren anomenats a causa de llurs variacions dialectals com a Amargosa Areneños o Amargosa Pinacateños (vivien a Sierra Pinacate, anomenada pels Hia C-eḍ O'Odham Cuk Doʼag a les Muntanyes Cabeza Prieta d'Arizona i Sonora) Areneños (vivien al Gran Desierto al voltant de les muntanyes, que era llar dels Areneños Pinacateños)
Evolució posterior Van ser descoberts per Vázquez de Coronado el 1540, quan ocupaven set poblats junt al riu Gila, i evangelitzats pel p. Kino entre el 1687 i el 1712. Cap al 1639 van patir la primera epidèmia de verola, que els reduí, però així i tot, pel 1770 es calcula que eren uns 10.000 individus.