Donkey Kong 64 (abreujat com a DK 64) és un videojoc de plataformes desenvolupat per Rare i publicat per Nintendo per a la Nintendo 64. Va ser publicat a l'Amèrica del Nord el 31 d'octubre de 1999 i a Europa el 6 de desembre de 1999. El joc és la continuació de la trilogia Donkey Kong Country per la Super Nintendo Entertainment System.
Segueix les aventures del Donkey Kong i quatres dels seus amics simis que proven d'aconseguir els Plàtans Daurats i derrotar en King K. Rool i els seus sequaços de l'illa. Els jugadors prenen el control de cinc Kongs en vuit nivells individuals en un gran mapa, un mode multijugador i diversos minijocs. Aquesta entrega va ser el primer videojoc a requerir l'Expansion Pak, que proveeix de més RAM pels gràfics i més entorns (als jocs posteriors, l'Expansion Pak va ser del tot opcional, amb l'excepció del The Legend of Zelda: Majora's Mask) i va esdevenir un títol dels més escollits per la comunitat de jugadors de la Nintendo 64.
Donkey Kong 64 va ser elogiat per la crítica i va ser el més venut de Nintendo durant la temporada nadalenca de 1999, amb 2,3 milions d'unitats venudes el 2004. Va guanyar el premi E3 Game Critics de 1999 al Millor Joc de Plataformes i múltiples guardons i nominacions de revistes. Els crítics i ressenyadors experts van elogiar l'amplada i l'alt excepcionals, però van criticar els controls de la càmera i l'èmfasi en la recopilació d'elements i la reculada. Alguns van citar la seva similitud en el joc i les imatges amb el predecessor de Rare, Banjo-Kazooie (1998). Altrs experts van dir que no havia igualat l'impacte revolucionari de Donkey Kong Country, però estava entre els millors jocs de plataformes en 3D de Nintendo 64.
Donkey Kong 64 va ser l'últim joc de Donkey Kong llançat per Rare abans de la seva adquisició per part de Microsoft l'any 2002. Les ressenyes retrospectives de Donkey Kong 64 van ser mixtes; els crítics el van considerar emblemàtic en el context del tedi en els jocs de plataformes d'aventures collect-a-thon de Rare. El tema introductori anomenat DK Rap sovint se cita com una de les pitjors cançons de videojocs, però va fer un retorn dècades després. Donkey Kong 64 es va tornar a publicar a la consola virtual del Wii U el 2015.
Jugabilitat miniatura|upright=1|esquerra|En Donkey Kong, el personatge controlat pel jugador, corre cap a un enemic en un món temàtic de la selva.|alt=Un goril·la marró travessa una extensió verda de verd borrós. Una palmera creix a la cantonada posterior dreta i un fons de selva fosc es mostra a la distància. Donkey Kong 64 és un videojoc d'aventures tipus plataformes en 3D en què el jugador, com Donkey Kong (DK) i els seus amics, explora una illa i recol·lecta elements per progressar a través de minijocs i trencaclosques. DK ha d'anar completant diversos nivells, siguin a la seva illa, a l'illa K. Rool o en escenaris oposats en el cel als quals se'ls arribava mitjançant canons i anar derrotant els caps per guanyar les claus DK, aquestes serveixen per obrir la gàbia de K. Lumsy. El joc segueix una història tradicional de la sèrie: el rei K. Rool i els seus reptilians Kremlings envaeixen la idíl·lica illa DK i segresten els amics de Donkey Kong, amb la intenció d'encendre la seva arma Blast-O-Matic i destruir l'illa. Després d'un tutorial, el jugador s'embarca com a Donkey Kong per rescatar als altres dels seus segrestadors i aturar el pla de K. Rool. Mentre explora el món del joc i completa els minijocs de trencaclosques, el jugador recol·lecta dos tipus de plàtans: els plàtans normals, que tenen un color diferent per a cada personatge de Kong, atorguen al jugador medalles de plàtan i es poden intercanviar per accedir a la baralla de caps de cada món; i plàtans daurats, dels quals cal un cert nombre per desbloquejar cada nou món del joc. Per accedir al cap, s'ha d'entrar al portal de Toff i Scoff, i lliurant-los les Bananes que demanen. Només es pot accedir amb el personatge indicat en la gran porta. A més, en cada nivell existeixen 25 Bananes Daurades (5 per cada Kong), una Corona de Batalla, 2 Fades Banana, 500 Bananes (100 per cada Kong), i una clau DK, que s'obté acabant al cap. Amb un total de 3.821 objectes col·leccionables, calen 1.961 —inclosos centenars de plàtans normals — per completar el joc.
La majoria de les endevinalles són simples i impliquen reorganitzar elements, manipular interruptors i mosaics o combinar elements com en el joc de la memòria. Els minijocs inclouen carreres, trams en vagonetes i barrils que disparen els personatges com a projectils. Hi ha cinc objectius de recompensa d'un plàtan daurat per a cadascun dels cinc personatges jugables a set mons temàtics: 200 objectius en total, a més d'un supramón. Els temes dels mons inclouen l'aigua, el bosc, la jungla i la indústria. A diferència dels jocs anteriors de Donkey Kong, els objectius es poden completar en qualsevol ordre. El jugador pot viatjar ràpidament entre les seccions del nivell amb plataformes warp designades i pot canviar entre personatges en barrils d'intercanvi designats. El jugador recol·lecta monedes de plàtan, que es poden gastar per desbloquejar noves armes i habilitats, i altres objectes col·leccionables, com municions per a armes i peces de trencaclosques de plànols. Com en altres jocs de Rare, el jugador sovint es troba amb un atzucac, com un objecte indestructible o una àrea fora del seu abast, i ha d'adquirir una nova habilitat amb què eventualment retrocedir i resoldre'l. izquierda|miniatura|Comandament de Nintendo 64 amb temàtica del joc. Els amics segrestats de Donkey Kong es converteixen en personatges jugables després de ser rescatats. Cadascun dels cinc personatges comença amb habilitats bàsiques i poden comprar habilitats úniques addicionals de Cranky Kong a mesura que avança el joc, que són necessàries per resoldre certes endevinalles. Per exemple, Donkey Kong pot operar palanques, Chunky Kong pot aixecar roques, Tiny Kong pot arrossegar-se a través de forats, Diddy Kong pot volar i Lanky Kong pot surar. Cadascun dels personatges usa projectils i instruments musicals únics. Per exemple, algunes portes es poden obrir només amb els projectils de coco de Donkey Kong i altres només es poden obrir amb la guitarra elèctrica de Diddy Kong. Hi ha més habilitats especials que els botons del controlador, de manera que es necessiten combinacions de botons per activar algunes habilitats. Les combinacions també activen modes especials, que inclouen angles de càmera alternatius, un mode de franctirador i un mode d'instantània que desbloqueja més secrets en el joc. Les versions jugables del Donkey Kong (1981) i Jetpac (1983) estan ocultes dins del joc, i cal jugar-les per acabar la història . El personatge del jugador també pot transformar-se en animals, com Rambi the Rhino i Enguarde the Swordfish, que es repeteixen en jocs de sèries anteriors. El suport de hardware opcional inclou un mode de pantalla panoràmica i compatibilitat amb el Rumble Pak.
Un mode multijugador separat té sis minijocs per a dos a quatre jugadors. «Monkey Smash» és un minijoc d'estil de combat a mort de sorra oberta en què fins a quatre jugadors troben munició i usen les seves respectives armes de projectils del joc per a un jugador per danyar altres jugadors abans de perdre totes les vides. «Battle Arena» és un minijoc de rei del turó en què els jugadors usen armes i explosius per enderrocar-se els uns als altres des de la vora d'una plataforma. Cada mode té diversos subtipus en què els jugadors poden competir segons el temps o la puntuació.
Desenvolupament Després de l'èxit amb els jocs Donkey Kong Country a mitjan dècada de 1990, Rare va crear el seu pròxim joc de Donkey Kong sobre la base de la jugabilitat dels seus predecessors, però no com una seqüela directa. Gregg Mayles de Rare va liderar l'esforç per crear Donkey Kong 64. El desenvolupament va començar en 1997, poc després de la finalització de Donkey Kong Country 3 (1996), destinat al seu llançament en el complement d'unitat de disquet 64DD de Nintendo 64. Es va fer la transició a cartutx després que el 64DD s'endarrerís i finalment es cancel·lés. Un equip de 16 persones va treballar en el joc durant tres anys i vuit membres més van ajudar en les seves últimes etapes. Molts desenvolupadors van abandonar l'equip de Banjo-Kazooie (1998), que havia treballat al joc del mateix nom i Banjo-Tooie (2000). Donkey Kong 64 es crear sobre el motor de joc del Banjo-Kazooie.
Rare va concebre i va dissenyar Donkey Kong 64 com un joc de plataforma lineal tradicional similar als jocs de Donkey Kong Country. La Nintendo 64 encara era nova i, en aquell moment, Rare no tenia un motor de joc comú. La versió lineal es va desenvolupar durant uns 18 mesos i es va eliminar a favor del que seria el producte llançat.
L'artista principal, Mark Stevenson, va descriure l'animació i el modelatge dels personatges de 'Donkey Kong 64' com una cosa que va començar del no-res. A la sèrie Donkey Kong Country, els personatges i entorns havien estat renderitzats i modelats prèviament amb superfícies NURB usant PowerAnimator, però els gràfics 3D en temps real de Donkey Kong 64 només poden utilitzar polígons. Per tant, l'equip va utilitzar una nova eina, Gamegen. No obstant això, els models renderitzats prèviament es van usar com a referència per als models i textures de polígons, com per a l'interior de la boca dels Kong.
Encara que els gràfics en temps real van impedir que Rare reproduís els gràfics prerenderitzats detallats de la sèrie Donkey Kong Country, van permetre a l'empresa fer que els personatges fossin més expressius. Produir models de personatges satisfactoris va resultar ser un desafiament; l'artista principal Mark Stevenson va assenyalar que «sent capaç de veure aquest personatge des de qualsevol angle, faries una animació, la posaries en el joc i pensaries que es veu bé de banda, però horrible des de qualsevol altre costat». Stevenson també va assenyalar que pel fet que els videojocs en 3D estaven en la seva infància, els models Donkey Kong 64 sempre es veurien pitjor que els Donkey Kong Country renderitzats prèviament.
El fort èmfasi en els col·leccionables va ser una elecció de disseny realitzada a comanda del cofundador de Rare, Tim Stamper, per distingir Donkey Kong 64 de Banjo-Kazooie. Segons el director George Andreas, «sempre hi tornava i li deia “Aquí hi ha alguna cosa” i ell deia “No, més coses”». Retrospectivament, Andreas va comentar que s'hauria d'haver controlat, perquè li hauria agradat unificar el sistema bananer codificat per colors, entre d'altres. Rare també va intentar diferenciar Donkey Kong 64 de Banjo-Kazooie a través de la seva varietat de personatges jugables, escenaris cinematogràfics i grandiloqüents batalles contra caps. Segons Andreas, el creador de Donkey Kong, Shigeru Miyamoto, es va horroritzar quan va veure a Donkey Kong disparar una escopeta realista utilitzada com a marcador de posició durant una demostració preliminar, i ràpidament va dibuixar la pistola de coco utilitzada en el joc final. Una funció eliminada, "Stop 'N' Swop", hauria permès de transferir dades de Banjo-Kazooie a Donkey Kong 64 per a desbloquejar extres en el joc.
alt=Vista frontal i posterior d'un cartutx de plàstic negre amb una part superior vermella.|esquerra|miniatura|Expansion Pak, una actualització de RAM del Nintendo 64 requerida per primera vegada en Donkey Kong 64.