miniatura|Anunci de viatges cap a San Francisco. La febre de l'or de Califòrnia va ser un fenomen social ocorregut al Far West, als Estats Units, entre 1848 i 1855; caracteritzat per la gran quantitat d'immigrants que van arribar a la rodalia de San Francisco (Califòrnia) a la recerca d'aquest metall. Aquest fenomen va començar prop del poble de Coloma, quan es va descobrir or al paratge de Sutter's Mill. Quan la notícia del descobriment es va escampar, al voltant de tres-centes mil persones van emigrar a Califòrnia des de la resta dels Estats Units i d'altres països.
Els primers cercadors d'or, anomenats Forty-niners,«Quaranta-nous», en referència a 1849, l'any de la seva arribada massiva a Califòrnia. van viatjar a Califòrnia en vaixell per la ruta del cap d'Hornos o en caravanes travessant el continent, afrontant un viatge molt dur la major part de les vegades. La majoria dels immigrants eren nord-americans, però la febre de l'or també va atreure desenes de milers de persones des d'Iberoamèrica, Europa, Austràlia i Àsia. Al començament els cercadors d'or recollien l'or als rierols i llits dels rius usant tècniques simples com el garbellat, però més tard van desenvolupar mètodes més sofisticats per a l'extracció de l'or, que van ser adoptats a tot el món. Alguns d'aquests cercadors de fortuna es van fer milionaris, però no fou el cas de la majoria.
Els efectes d'aquesta migració sobtada van ser espectaculars. Abans de la «febre de l'or», San Francisco era un llogaret diminut, i amb la febre el llogaret passà a ser una ciutat. Es van construir escoles, camins i esglésies, i es van fundar altres pobles. Es va crear un sistema legal i de govern, la qual cosa va portar a l'admissió de Califòrnia com estat de la Unió el 1850. Els nous mitjans de transport, com el vaixell de vapor, van entrar en servei a l'estat, i es van construir línies de ferrocarril. També es va iniciar el negoci de l'agricultura, el segon sector de major creixement a Califòrnia.
La febre de l'or també va tenir efectes negatius: els aborígens de la regió van ser atacats i expulsats de les seves terres tradicionals. Important va ser també l'impacte ambiental que la mineria va produir.
Inicis i generalitats miniatura|esquerra|Zones d'extracció a Sierra Nevada i al nord de l'estat de Califòrnia. El 24 de gener de 1848 a Sutter's Mill, el ranxo del general John Sutter, a Coloma, a la rodalia del riu American,Un mapa detallat es troba a Califòrnia Historic Gold Minis , publicat en anglès per l'estat de Califòrnia; consultat el 3 de desembre de 2006. el capatàs James Marshall i els seus homes estaven construint un molí de farina quan van trobar palletes d'or. En tenir coneixement del descobriment, Sutter va voler mantenir la notícia en secret, ja que temia que els seus plans de crear un imperi agrícola s'enfonsessin si hi havia una immigració en massa a la recerca d'or.Bancroft, Hubert Howe (1888), pàg. 39-41. No obstant això, els rumors es van escampar ràpidament, i el 15 de març següent el diari The Californian va publicar la notícia. El periodista que la signava, Samuel Brannan, immediatament va posar una botiga de subministraments pels caçafortunes que arribarien. Brannan va córrer pels carrers de San Francisco, amb un flascó ple d'or i cridant "....or, or! Or al riu American!".Bancroft, Hubert Howe (1888), pàg. 55-56.
El 19 d'agost de 1848, el New York Herald va ser el primer diari de la Costa Est que va anunciar la descoberta d'or a Califòrnia. El 5 de desembre d'aquell mateix any, el president James Polk va confirmar el descobriment en un discurs davant el Congrés dels Estats Units.
Ben aviat la «Terra daurada de Califòrnia» es va veure envaïda per onades d'immigrants procedents de tot el món, anomenats posteriorment Forty-niners. Tal com Sutter havia temut, ben aviat es va trobar a la ruïna, ja que els seus treballadors el van deixar per anar-se'n darrere de l'or, mentre les seves terres eren envaïdes per ocupants il·legals que van robar les seves collites i bestiar.Bancroft, Hubert Howe (1888), pàg. 103-105.
Abans de la febre, San Francisco era un assentament diminut. Quan els residents van saber del descobriment es van afanyar a dedicar-se a la recerca d'or i San Francisco es va convertir en una ciutat fantasma,Bancroft, Hubert Howe (1888), pàg. 59-60. tot i que després va ressorgir amb una nova empenta. La seva població va créixer vertiginosament, passant de menys de mil habitants el 1848,Holliday, J. S. (1999), p. 51 ("800 residents"). a 25.000 dos anys després. p. 187. Com altres poblacions similars, la infraestructura de San Francisco i d'altres pobles veïns aviat es va veure saturada per la sobtada afluència de gent. Els nouvinguts van haver d'allotjar-se en tendes, precàries cabanyes, o rafals recollits de vaixells abandonats. Holliday, J. S. (1999), p. 126.
miniatura|Badia de San Francisco, l'abril de 1850. En la que fou anomenada la «primera febre de l'or de classe mundial»,Hill, Mary (1999), p. 1. no hi havia una manera fàcil d'arribar a Califòrnia. Els Forty-niners es van enfrontar a condicions molt adverses, que a vegades els van portar a la mort. Al principi, els anomenats Argonautes, van viatjar amb vaixell. Un viatge marítim des de la costa Est dels Estats Units durava de cinc a vuit mesos, perquè era necessari recórrer 33.000 quilòmetres per envoltar pel sud el continent americà. Una ruta alternativa consistia a travessar l'istme de Panamà amb mules i canoes, la qual cosa durava una setmana, i una vegada a l'oceà Pacífic, embarcar-se en una nau que es dirigís cap a San Francisco.Brands, H.W. (2003), pàg. 75-85. En 1851 es va obrir una altra ruta a través de Nicaragua, però aquesta no va ser tan popular com la de Panamà. Rawls, James J. i Orsi, Richard (eds.) (1999), pàg. 252-253. Una tercera ruta, que era més barata i durava menys temps de recorregut, era abordar un vaixell a Nova York, o qualsevol altre port dels Estats Units, rumb a Veracruz o Tampico, a Mèxic, viatjant per terra fins a Guadalajara, Tepic o San Blas; i d'allà cavalcar fins a Mazatlán. Aquí els futurs cercadors d'or abordaven vaixells que al cap de quatre a cinc setmanes els portaven fins a San Francisco. Al final, la majoria dels viatgers van acabar prenent la ruta terrestre que travessava els Estats Units; en particular pel camí de Califòrnia,Rawls, James J. i Orsi, Richard (eds.) (1999), p. 5. ja que, més al sud, els territoris d'Arizona i Nou Mèxic, inclòs el riu Gila, eren un obstacle gairebé impossible de franquejar. Cadascuna d'aquestes diferents rutes tenia els seus propis riscos mortals, des de naufragis fins a febres tifoides, passant pel còlera.Holliday, J. S. (1999), pàg. 101, 107.
miniatura|La ciutat de San Francisco i el seu port en una fotografia de 1851. Per satisfer les necessitats dels nouvinguts, vaixells carregats amb mercaderies de tot el món van arribar en massa a la badia de San Francisco. Va arribar a haver-hi vaixells carregats de porcellana i seda de la Xina, o de cervesa d'Escòcia.O.S. National Park Service, Found! The Wreck of the Frolic (consultat el 16 d'octubre de 2006).
Els capitans de les embarcacions tenien problemes amb les seves tripulacions, perquè en arribar a San Francisco, els mariners desertaven per anar als camps d'or. Això va transformar els molls del port en jungles de pals, pels centenars de vaixells abandonats. Persones emprenedores agafaren alguns d'aquests vaixells abandonats, transformant-los en cellers, botigues, tavernes i hotels, i fins i tot un fou transformat en presó.Starr, Kevin (2005), p. 80; Molts d'aquests vaixells van ser posteriorment destruïts i utilitzats com a farciment per engrandir l'àrea edificable del pròsper poble.
En pocs anys es va desenvolupar una important, encara que poc coneguda, comunitat de cercadors d'or al nord de Califòrnia, arribant fins als comtats de Siskiyou, Shasta i Trinity.Bancroft, Hubert Howe (1888), pàg. 363-366. Quan es van descobrir palletes d'or a Yreka el 1851, milers de cercadors d'or van viatjar cap al nord, per la ruta anomenada Siskiyou Trail, a través dels comtats del nord de Califòrnia.
Diversos assentaments van aparèixer i desaparèixer ràpidament, com Portuguese Flat. En un altre d'aquests, el poble de Weaverville, encara funciona el temple taoista més antic a Califòrnia, llegat dels immigrants xinesos. No queden molts pobles fantasma de l'època, però el poble de Shasta està bé conservat, i forma part de la llista de Parcs Històrics de l'Estat de Califòrnia.Els edificis de Bodie (Califòrnia), el poble fantasma més conegut de l'estat, daten de després de 1870, bastant temps després de la fi de la febre de l'or. miniatura|esquerra|Combat entre miners i amerindis. També es va descobrir or al sud de Califòrnia, però en una escala molt menor. El primer descobriment va ser a les muntanyes situades al nord de Los Angeles el 1842, quan Califòrnia formava part de Mèxic.Rawls, James J. i Orsi, Richard J. (eds.) (1999), pàg. 3. Amb tot, aquests jaciments no van atreure molta atenció, i econòmicament van tenir conseqüències limitades.
La major part de l'or fàcil de recollir ja havia estat obtingut pels volts de 1850, per la qual cosa l'atenció es va desviar cap a l'extracció del mineral en localitats més problemàtiques. Els estatunidencs van començar a rebutjar els estrangers, per quedar-se amb el poc or que encara s'obtenia fàcilment. La legislatura de l'estat va aprovar un impost especial pels miners estrangers, de vint dòlars al mes. A més, els miners estatunidencs van començar a organitzar-se per atacar als estrangers, especialment llatinoamericans i xinesos.Rawls, James J. i Orsi, Richard (eds.) (1999), pàg. 9.
A més a més, les multituds d'immigrants estaven obligant als aborígens a sortir de les seves àrees tradicionals de caça i pesca. Per protegir les seves llars i la seva forma de vida els indis van començar a atacar als miners, la qual cosa va originar una sèrie de contraatacs sobre els pobles indígenes. La inferioritat en l'armament dels indígenes va provocar que aquests fossin massacrats.Rawls, James J. i Orsi, Richard (eds.) (1999), pàg. 8. Aquells indis que van escapar de les massacres van trobar la mort en no tenir accés a la caça, pesca o recol·lecció. El novel·lista i poeta Joaquin Miller reflecteix un d'aquests atacs en el seu treball mig autobiogràfic La vida amb els modocs.
Els Forty-Niners miniatura|Cercador d'or garbellant al riu Mokelumne. Els primers que van anar a buscar or, ja des de la primavera de 1848, foren els mateixos residents de Califòrnia: europeus, estatunidencs, "californis"Hispanoparlants residents a Califòrnia. i amerindis.Brands, H.W. (2003), pàg. 43-46. Al començament les notícies sobre la febre de l'or es van difondre lentament. Els primers cercadors d'or que van arribar el 1848 vivien prop de Califòrnia o s'havien assabentat de les notícies gràcies als vaixells que prenien part en les rutes més ràpides que sortien de Califòrnia. Diversos milers de ciutadans d'Oregon formaven el primer grup d'estatunidencs que va arribar a Califòrnia a través de la ruta de Siskiyou. Tot seguit va arribar-hi gent de Hawaii, i milers de llatinoamericans, entre els quals hi havia immigrants de Mèxic, Perú i Xile,Brands, H.W. (2003), pàg. 48-53. tant per terra com per mar.Starr, Kevin i Orsi, Richard J. (eds.) (2000), pàg. 50-54. Cap al la fi de l'any 1848 més de 6.000 argonautes havien arribat a Califòrnia. Només uns pocs d'ells havien arribat per terra. Alguns d'aquests Forty-eighters"Quaranta-vuits", fent referència a l'any 1848. van poder recollir grans quantitats d'or de forma molt ràpida, de vegades milers de dòlars el mateix dia.Brands, H.W. (2003), pàg. 197-202.Holliday, J. S. (1999) pàg. 63. Holliday esmenta que els més afortunats cercadors d'or van arribar a acumular més d'un milió de dòlars en or, a preus actuals.