Gai és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat sobretot masculina, és a dir, s'utilitza per fer referir-se a un home homosexual que sent atracció sexual, física, emocional o sentimental únicament cap als homes.
La principal diferència entre els termes homosexual i gai és que el segon, com que és originalment un sinònim de 'alegre', 'divertit', 'xiroi' -tant en català com en anglès- és un mot positiu, que fou escollit originàriament per la comunitat gai de San Francisco per referir-se a si mateixos; en canvi homosexual és un neologisme, encunyat al , que originàriament tenia connotacions negatives que feien pensar en una patologia, malaltia o tara. Tot i que als països anglòfons gay es pot aplicar també a les lesbianes, en català 'gai' es refereix quasi exclusivament al gènere masculí.Diccionari de l'IEC Per aquest motiu, quan hom es vol referir al conjunt dels homosexuals, tant masculins com femenines, s'acostuma a emprar l'expressió «gais i lesbianes».
Durant un temps, el terme gai s'ha utilitzat com a sinònim de qualsevol cosa relacionada amb els homes homosexuals. Per exemple, el terme bar gai encara es refereix a un bar que s'atén principalment a una clientela masculina homosexual o que forma part de la cultura dels homes gai. A finals del , però, els grups LGBTIQ+ i les guies d'estil van recomanar la paraula gai per descriure totes les persones atretes exclusivament pels membres del mateix sexe.
A Catalunya, la història de l'homosexualitat ha estat estudiada, entre d'altres, per Albert Torras i Corbella, a Gais i lesbianes de la història de Catalunya (Ed. Llibres de L'Índex).
Etimologia El terme gai és un préstec d'origen occità i no de l'idioma anglès, com es creu popularment. El terme prové del llatí Gaudium (gaudi, plaer) que evolucionaria al provençal gai (escrit igual en català) que significa alegre o murri. Amb aquest sentit l'utilitza el poeta Antonio Machado al poema «Retrat» que va publicar el 1906 al diari El Liberal i que després va aparèixer en el seu llibre Campos de Castilla, on parla del «gay trinar» per indicar que ell no era un ocell que canta alegrement.
Aquest terme va ser inclòs a la vint-i-dosena edició del Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (DRAE), edició de 2001.
A l'Anglaterra victoriana, el terme gai s'aplicava als homes que exercien la prostitució homosexual, per la manera alegre en què vivien i la manera com es vestien. Finalment, el terme gai boy (literalment "noi alegre" o "prostitut") es va convertir en sinònim d'homosexual en la parla anglesa.
Al cinema, la primera pel·lícula que va usar aquest terme, va ser la pel·lícula Bringing Up Baby de 1938, amb Cary Grant.
Història Alguns estudiosos argumenten que els termes homosexual i gai són problemàtics quan s'apliquen als homes a les cultures antigues, ja que, per exemple, ni els grecs ni els romans posseïen cap paraula que cobrís el mateix rang semàntic que el concepte modern d'homosexualitat. A més, hi havia diverses pràctiques sexuals que varien en acceptació segons el temps i el lloc. Altres estudiosos argumenten que hi ha similituds significatives entre els homes homosexuals antics i moderns.
A les cultures influenciades per les religions abrahàmiques, la llei i l'església van establir la sodomia com una transgressió contra la llei divina o un crim contra la natura. La condemna del sexe anal entre homes, però, és anterior a la creença cristiana. Moltes figures històriques, com Sòcrates, Lord Byron o Eduard II van aplicar termes com gai o bisexual.
Àfrica miniatura|Khnumhotep i Niankhkhnum. El primer registre d'una possible parella masculina homosexual a la història es considera comunament Khnumhotep i Niankhkhnum, una parella de l'Antic Egípte, que va viure al voltant del 2400aC. La parella està retratada en una posició de petons al nas, la posada més íntima de l'art egipci, envoltada del que semblen ser els seus hereus. El pergamí d'Ashmolean Parchment AN 1981.940 del segle VI o VII proporciona l'únic exemple en llenguatge copte d'un encanteri d'amor entre homes.
Al voltant de 1240, l'escriptor copte egipci cristià Abul Fada'il Ibn al-'Assal va compilar un codi legal conegut com Fetha Nagast, escrit en llengua gueez, on es referia a les antigues lleis de l'Imperi Romà d'Orient enmarcades en dues parts: la jerarquia de l'Església i les lleis de família.
El 1960, quan el govern va promulgar el codi civil d'Etiòpia, va citar el Fetha Nagast com a inspiració per a la comissió de codificació. Més recentment, la colonització europea d'Àfrica va donar lloc a la introducció de les lleis antisodomia i es considera generalment la raó central per la qual les nacions africanes tenen lleis tan estrictes contra els homes gais avui en dia. Tres països o jurisdiccions han imposat la pena de mort per als homes gai a l'Àfrica: Mauritània i diverses regions de Nigèria i Jubaland (Somàlia).
Amèrica miniatura|Ceràmica precolombina de dos homes practicant sexe oral. Com passa amb moltes altres cultures no occidentals, és difícil determinar si s'entenia el mateix significat a l'orientació sexual a les cultures precolombines. S'han trobat proves d'actes sexuals homoeròtics entre homes en moltes civilitzacions anteriors a la conquesta a Amèrica Llatina, com ara els asteques, els maies, els quítxues, els motxes, els zapotecs, els inques i els tupinambà. Els conqueridors espanyols van expressar horror en descobrir la sodomia practicada obertament entre els homes nadius i la van utilitzar com a prova de la seva suposada inferioritat. Els conqueridors utilitzaven la sodomia per representar els habitants nadius com a salvatges i, per tant, justificar la seva conquesta i conversió forçada al cristianisme. Com a resultat de la influència i el poder creixents dels conquistadors, molts líders nadius van començar a condemnar ells mateixos l'homosexualitat. Durant el període posterior a la colonització europea, l'homosexualitat va ser processada per la Inquisició, que de vegades va implicar condemnes a mort per sodomia, i les pràctiques es van convertir en clandestines. Molts gais es van casar heterosexuals per mantenir les aparences i alguns van recórrer al clergat per escapar de l'escrutini públic.
Durant la Inquisició mexicana, després d'una sèrie de denúncies, les autoritats van arrestar 123 homes el 1658 sota sospita d'homosexualitat. Tot i que molts es van escapar, el Reial Tribunal Penal va condemnar a mort per crema pública catorze homes de diferents orígens socials i ètnics, d'acord amb la llei aprovada per Isabel la Catòlica l'any 1497. Les sentències es van executar conjuntament un dia, el 6 de novembre de 1658. Els registres d'aquests judicis i els que es van produir els anys 1660, 1673 i 1687 suggereixen que a Ciutat de Mèxic, com moltes altres grans ciutats de l'època, tenia un societats gais clandestines actives.
Àsia oriental miniatura|Dos joves practicant sexe. Quadre datada durant l'època de la dinastia Qing a la Xina. A l'Àsia oriental, les relacions entre homes s'han demostrat des de la història més antiga registrada. L'homosexualitat a la Xina, coneguda com les passions del préssec tallat i diversos altres eufemismes, s'ha registrat des del 600 aC, aproximadament. L'homosexualitat masculina era esmentada en moltes obres famoses de la literatura xinesa. Els casos d'afecte i interaccions sexuals entre persones del mateix sexe descrits a la novel·la clàssica El somni de la cambra vermella semblen tan familiars als observadors del present com les històries equivalents de romanços entre persones heterosexuals durant el mateix període. El confucianisme, essent principalment una filosofia social i política, es va centrar poc en la sexualitat, ja fos homosexual o heterosexual. La literatura de la dinastia Ming, com Bian Er Chai (en xinès 弁而钗), retrata les relacions homosexuals entre homes com a més agradables i més «harmòniques» que les relacions heterosexuals. Els escrit sde Wang Shunu, dinastia Liu Song, afirmaven que l'homosexualitat era tan comú com l'heterosexualitat a la Xina de finals del . L'oposició a l'homosexualitat masculina a la Xina s'origina a la dinastia Tang medieval (618–907), atribuïda a la creixent influència dels valors cristians i islàmics, però no es va establir del tot fins als esforços d'occidentalització de la tarda dinastia Qing i la República de la Xina.
Europa Període clàssic miniatura|La mort de Jacint, Jacint (esquerra) sobre el seu amant Apol·lo (dreta). Els primers documents occidentals (en forma d'obres literàries, objectes d'art i materials mitogràfics) relatius a les relacions entre homes es deriven de l'antiga Grècia. Aquestes relacions estaven limitades entre homes "normals" i els seus joves amants masculins. Les relacions entre homes adults, però, encara eren considerades tabú a la cultura grega antiga. La gran importància de conrear la masculinitat de l'home adult i l'efecte feminitzador percebut de ser la parella passiva, les relacions entre homes adults d'estatus social comparable es consideraven altament problemàtiques i normalment associades a l'estigma social.
Aquest estigma, però, estava reservat només a la parella passiva de la relació. Segons l'opinió contemporània, els homes grecs que van adoptar un paper sexual passiu després d'arribar a l'edat adulta, moment en el qual s'esperava que prenguessin el paper invers en les relacions pederàstiques i esdevinguessin el membre actiu i dominant, es van feminitzar. Hi ha nombroses evidències al teatre d'Aristòfanes on es ridiculen aquests homes i donen una visió vergonyosa per la seva societat.
Alguns estudiosos argumenten que hi ha exemples d'amor homosexual masculí en la literatura antiga, com Aquil·les i Pàtrocle a la Ilíada. A l'antiga Roma, els cossos dels homes joves continuaven sent un focus d'atenció sexual masculina, però les relacions eren entre homes lliures grans i esclaus o joves alliberats. L'emperador romà Adrià és conegut per la seva relació amb Antinoo, però l'emperador cristià Teodosi I va decretar una llei el 6 d'agost de 390, condemnant els homes passius a ser cremats a la foguera.
Renaixement Durant el Renaixement, les ciutats riques del nord d'Itàlia, Florència i Venècia, en particular, eren conegudes per la seva pràctica generalitzada de l'homosexualitat, implicada per una part considerable de la població masculina i construïda segons el patró clàssic de Grècia i Roma. Tot i això, les autoritats, sota l'ègida del Tribunal d'Oficials de la Nit, processaven, multaven i empresonaven una bona part d'aquesta població.
Des de la segona meitat del , la mort va ser el càstig més comú a que es condemnava als homes homosexuals a la major part d'Europa. Les relacions de figures socialment destacades, com el rei Jaume I i el duc de Buckingham, van servir per posar de relleu el problema.
Orient Mitjà miniatura|Una il·lustració del llibre Sawaqub al-Manaquib del que representa el sexe entre dos homes gais joves. A l'antic Sumer, un conjunt de sacerdots anomenats Gala que treballaven als temples de la deessa Inanna, es dedicaven a realitzar elegies i lamentacions. Gala prenia noms femenins, parlava en el dialecte eme-sal, que tradicionalment es reservava per a dones, i sembla haver tingut relacions homosexuals. El signe sumeri de gala era una lligadura dels signes de "penis" i "anus". Un proverbi sumeri diu: "Quan la gala es va eixugar el cul [va dir]: 'No he de despertar allò que pertany a la meva amant [és a dir, Inanna]'".
En les cultures mesopotàmiques posteriors, kurgarrū i assinnu eren homes servents de la deessa Ixtar, que es vestien amb roba femenina i interpretaven danses de guerra als temples d'Ixtar. Diversos proverbis accadis semblen suggerir que també poden haver tingut relacions homosexuals.